Reprenent la connexió

Octubre 20, 2009

censura

Bones notícies gent. Sembla que per fi he trobat un sistema que em permet actualitzar el blog (des de la Xina!). M’ha costat un mes i mig però per fi he donat amb la sol·lució, tot i que de moment provisional, que per ara em permet anar fent. Per motius obvis, no la faré pública aquí. Gràcies pel vostre suport. A partir d’avui engeguem de nou!

Anuncis

censura

Com molts de vosaltres ja havíeu vist que tant de temps sense publicar res no era normal, avui us dono la merescuda explicació. Des que el vaig obrir l’any 2007 el meu blog, així com tots els altres adscrits al servidor WordPress.com, han estat censurats a la Xina des del primer dia fins a l’últim. De fet aquest post d’avui s’ha pogut publicar gràcies a l’amic Sergi que ho ha fet des de Catalunya.

La censura internàutica a la Xina funciona de forma que si introdueixes a la barra del navegador una direcció prohibida immediatament et posa un avís de  “pàgina no trobada”. El mateix que trobaries si estiguessis cercant una web que no existeix. Doncs bé, per escriure al blog durant aquests 2 anys he anat utilitzant els anomenats “proxys”, una mena de programes que un cop en funcionament et  permeten connectar amb servidors estrangers situats en països lliures (de censura). Així la censura s’esquivava fàcilment i es podia accedir sense masses problemes a la cada cop més llarga llista de pàgines prohibides pel govern xinès: Youtube, Facebook, Twitter, Daily Motion, WordPress, Blogspot i moltíssimes d’altres.

La situació però va donar un gir inesperat el passat mes de setembre, coincidint amb la vigília del 60è aniversari de la proclamació de la República Popular Xinesa. Sorprenentment tots els programes o “proxys” havien deixat de funcionar i la major part de pàgines web que et permetien fer el mateix que els proxys també estaven banejades. L’exèrcit de censors havia pres bona nota durant tots aquests anys de tots els forats per on la Gran Muralla feia aigües.

Incrèdul, he passat dies i dies cercant programes i programes però sempre amb idèntic resultat. Cap d’ells funciona. He cercat centenars de pàgines, també censurades en la seva majoria. Aquelles que encara funcionen, permeten accedir, encara que d’una forma precària, als milers de pàgines prohibides entre les quals el blog de Galldeferro, no obstant no n’he pogut trobar cap que em permeti editar els textos. És a dir puc observar però de moment no pas opinar.

Tot i que em resisteixo a admetre la derrota, no tinc més remei que tancar el blog una temporada. Esperaré uns dies amb l’esperança, tenyida d’escepticisme, de que la situació torni a la “normalitat” i em plantejaré, com alguns m’han demanat, d’obrir un blog nou tot i l’afecte i l’apreci que tinc a l’actual després de tots els esforços que he fet per publicar articles durant tot aquest temps.

A tots els que m’heu llegit, de debò, moltes gràcies. Ha estat un plaer poder-vos oferir una visió de Xina diferent durant tot aquest temps. Espero i desitjo poder-ho continuar fent com més aviat millor. Si algú sap algun sistema que jo encara no hagi descobert i funcioni a la Xina li estaré eternament agraït.

Fins aviat,

Daniel Tomàs

Tot i que el tema ja cansa, alguns semblen entestats a que se’n continuï parlant.

Google China

El govern xinès continua donant voltes i més voltes a la rosca  de la censura. L’últim a caure ha estat ni més ni menys que el totpoderós Google. De res ha servit que la multinacional col·labori activament amb el govern xinès en la censura de continguts del portal Google.cn. Coneixedors del problema, n’hi havia prou de teclejar Google.com o qualsevol extensió territorial que no fos el .cn per poder accedir lliurement a tota l’oferta del popular cercador.

Per això, des del passat dia 24 de Juny tampoc no es pot accedir lliurement a la pàgina web Google.com ni als seus serveis derivats com Gmail. L’excusa, amb total desvergonyiment, ha estat la lluita contra la pornografia.

Darrerament estem assistint a una autèntica espiral censora, la qual cosa,  sense cap mena de base teòrica que ho fonamenti a part de la sospita, m’ha dut a pensar que no es tracta només d’un zel censor o d’uns sobtats brots de paranoia. El govern xinès no és tan estúpid com per creure que es poden posar portes a la mar, però sí sap que s’hi poden construir dics. No pots frenar l’aigua pero sí canalitzar-la cap a on vols que flueixi. Així veiem que la censura s’utilitza amb una clara vocació de competència deslleial, com una arma proteccionista de la incipient indústria internàutica xinesa. Xina, anticipant-se a molts països, comença a considerar la indústria internàutica com un sector estratègic, igual que l’energia, igual que l’agricultura. I ja se sap que quan un país considera estratègic un sector, no deixa que cap altre hi posi els nassos.

Google, MSN, Yahoo, Youtube i un llarg etcètera de portals de continguts dominen gairebé sense competència el mercat mundial. Dominen perquè han innovat, han sabut ser competitius i han ofert al gran públic serveis interessants. Però aquest domini implica també un cert control de la informació, el 4rt poder. Xina, el gran mercat emergent i el país amb més internautes del món n’és una sonada excepció. El govern xinès ha fomentat clarament l’aparició i consolidació dels sucedanis d’aquests portals. L’equivalent de MSN és a la Xina QQ. L’alter ego de Google és Baidu. El cosí germà de Youtube és Youku. En tots trobem una sospitosa rèplica, una empresa que domina el mercat xinès, que es plega completament als designis i l’afany de control del govern i a canvi rep un clar avantatge en forma de censura del seu principal competidor. On no hi ha rèplica, com és el cas de Windows, s’opta per influir en el hardware com la recent llei que obliga a instal·lar la censura de fàbrica als ordinadors.

La censura doncs, té també una lògica econòmica proteccionista. Xina pretén consolidar els seus gegants informàtics, empreses que un cop madures es llançaran sens dubte a la conquesta de nous mercats. Per a fer-ho però, haurán d’actuar sense el paraigües protector del seu govern, s’hauran d’oblidar de censures, hauran d’innovar i d’adaptar-se als gustos del seus consumidors. Amb aquests precedents, estaran preparades?

Tornem-hi.

URL Blocked

No contents amb censurar arbitràriament, dia rera dia, pàgines, portals, serveis de correu electrònic i un llarg etcètera de tot allò susceptible de ser censurat, a partir del proper 1 de Juliol tampoc serà possible adquirir un ordinador a la Xina que no porti la censura incorporada de fàbrica.

Actualment la censura s’estableix a través del bloqueig de servidors o proxy’s. És a dir, cada cop que des de la Xina desitges veure una pàgina tan “subversiva” com el Youtube, hi accedeixes a través d’un servidor ubicat en aquest país. El govern bloqueja aquest servidor i, de cop i volta, pam! S’ha acabat Youtube a la Xina! Però ai! pobres il·lusos… Ja se sap que la picaresca humana no té límits i que el govern sempre ha anat i anirá per darrere dels ciutadans. El dit tan nostrat de “feta la llei feta la trampa” cobra més vigència que mai. Per saltar la censura una miríada de programes i pàgines web et permeten accedir a les webs censurades a través de servidors o proxy’s ubicats a l’estranger, així que senzillament et redirigeixen a la pàgina que desitges visitar però agafant un camí una mica més llarg i segur.

Coneixedors del problema, els policíes informàtics han ideat ara un nou sistema: obligar a tots els fabricants que venguin ordinadors a la Xina a tenir incorporat un Programa Espía. És a dir, en paral·lel a la censura dels servidors (que no desapareixerà) l’Espia en qüestió s’encarregarà de controlar el que cadascú fa al seu ordinador a través d’una comunicació permanent amb una base de dades (o llista negra) governamental. Controlarà la seva informació personal (visca la privacitat!), impedirà que l’internauta visiti llocs vinculats amb la pornografía i sobretot amb la dissidència política i si ho fa, com tot bon espía, s’encarregarà d’enviar un petit informe per tal de que les autoritats tinguin un registre de tot aquell que visita pàgines sospitoses. La censura es modernitza, o ho intenta.

China 300 millones de Internautas

Aquest nou atac a la llibertat individual però, no sembla importar gaire a ningú. Com sol passar en aquests casos la notícia ha tingut molt ressò als mitjans occidentals però gens ni mica entre la població xinesa. I no tan sols per un problema de censura o de control de la informació. Els xinesos no són uns xaiets acrítics. Tal i com es feia a l’Estat Espanyol durant la dictadura saben perfectament quan una notícia és falsa i/o adulterada, saben llegir entre línies i n cas necessari tenen els mitjans  per acudir a la premsa occidental per trobar una informació suposadament més veraç i contrastada. I per ells, final del problema. Que el govern vulgui instal·lar programes com aquests, és fins i tot ben vist per aquells que defensen que és una bona sol·lució per a evitar que els nens tinguin accés a pàgines pornogràfiques.

Els que pretenguin accedir a “pornografía” política, senzillament trobaran víes i mitjans per desinstal·lar o desactivar fàcilment el programa espía (nomès está preparat per funcionar amb Windows, no pas amb Linux ni Mac), i els que puguin fins i tot optaran per comprar els ordinadors a Hong Kong (a l’excolònia ja es deuen fregar les mans), Macao, Corea, Taiwan o qualsevol altre pais del entorn.

I per acabar, com si això fos una guerra, publiquem la llista dels “caiguts” i “mutil·lats” durant aquestes setmanes. Un minut de silenci siusplau:

-Blogspot, WordPress i qualsevol servidor de blog susceptible d’albergar activitats subversives.

-Hotmail, Yahoo i altres servidors de correu (no el Gmail per l’acord de col·laboració entre Google i el govern xinès)

-Facebook, Twitter, Flickr, Live.com, Messenger i d’altres espais on la gent (on s’és vist!) pot parlar amb llibertat i sense intermediaris.

– Youtube, Daily Motion i Google vídeo

great_firewall

Ja hem parlat algunes vegades sobre les incomoditats que suposa per a tot internauta la vetusta i ferragosa censura xinesa. Doncs bé, sentin-t’ho molt avui torna a tocar. Els xinesos són grans amants de la història però tot i això semblen haver oblidat la inutilitat d’intentar posar portes a la mar. Durant gairebé 2000 anys van construïr i reconstruïr en incontables ocasions la Gran Muralla xinesa, un invent totalment inútil que no va servir per evitar les, també incontables, invasions que van sofrir per part dels pòbles nòmades del nord.

Avui dia la Gran Muralla (o el que queda d’aquesta) és sortosament un gran reclam turístic i poca cosa més. Però la mentalitat de fortalesa assetjada que sovint tenen els dirigents xinesos no només no s’ha esvaït sinó que ha passat amb renovat vigor al món virtual.

wordpress-logo1

El post d’avui era per donar-vos una gran notícia: el servidor de blogs WordPress (i amb ell tots els blocs associats com Galldeferro) ja no es troba censurat a la Xina! Bravo! No vull llençar les campanes al vol ni mostrar un exagerat optimisme ja que no seria la primera vegada que a la que passa algun fet que mínimament irrita al govern xinès (això és… més o menys… 3 o 4 cops per setmana, ja se sap, tenen la pell fina) tornen a tencar l’aixeta. Però de moment és així! S’han acabat les 1001 filigranes que els abnegats internautes haviem de fer per actualitzar el blog o veure pàgines prohibides. S’han acabat?? O no…

youtube_censured

Doncs No. La llibertat sembla que espanta i molt en aquest país: des de fa 5 dies no hi ha Youtube a la Xina. Censurat fins a nova ordre. I el més trist és que ni tan sols se sap perquè, la qual cosa, com no, ha obert tot tipus de conjectures: que si pels fets del Tíbet, que si per l’incident d’un vaixell militar nord-americà amb uns pescadors xinesos… o qui sap si la nòvia del censurador havia penjat algun vídeo pujadet de to. En fi, un pas endavant i un pas enrere. És a dir, igual que estàvem.

Saltant la Gran Muralla

Juny 19, 2008

Un dels monuments més emblemàtics de Xina i de tota la humanitat és l’anomenada Gran Muralla. A part de ser completament fals i estúpid el mite que diu que és l’única construcció humana visible des de l’espai (caldria veure si no entenem per construccions humanes les ciutats, les autopistes o sobretot l’aberració urbanística que estan construint a Dubai), la Gran Muralla ha estat també una de les construccions més inútils de la història, doncs en els seus 2.000 anys no va impedir que les tribus nòmades del nord envaïssin repetides vegades l’ auto-anomenat imperi del Mig.

Els anys passen però els xinesos semblen encaparrats en repetir els seus errors. Com que avui, excepte a Israel, ja no está gaire de moda construïr muralles físiques, han optat per construir-les a la xarxa. És el que tots coneixem com la censura xinesa a Internet, o el que molts anomenen ja la nova Gran Muralla. Però tot i les distàncies en el temps i la tecnologia aquesta nova Gran Muralla, segueix éssent tant vulnerable com la vella, i és que aquí semblen no haver après la màxima de que no es poden posar portes a la mar.

El post d’avui parla sobre tres fàcils mètodes d’esquivar la censura xinesa a internet, tot i que em consten que n’hi ha molts més. Són métodes molt útils i que a desgrat he d’utilitzar a diari per escriure aquestes línies i per llegir els vostres blocs, ja que blogspot.com , wordpress.com i una llarga llista de planes web són totalment inaccessibles de no tenir aquesta mena de recursos:

1) Tor: únicament válid per al Mozilla Firefox . És un programa, que un cop instal·lat i activat com a complement del navegador, et permet saltar a plaer la censura xinesa. L’únic inconvenient és que et ralenteix una mica la velocitat de connexió. El que fa el programa és senzillament connectar-te a les pàgines censurades a través de servidors “segurs”, es a dir lluny de l’abast dels ciber-censors. A part d’això, també t’anonimitza la connexió, així que impedeix que es vigilin i registrin els webs que hem visitat.

install_torbutton5

install_torbutton4

Si el proveu de descarregar des de Xina, veureu com la pàgina oficial també ha estat censurada. Però no patiu, només cal buscar al Google “descargar Tor” i us apareixeran centenars de pàgines des d’on ho podreu fer igualment sense més problemes.

Per a instruccions de com fer tot el procés podeu consultar aquesta pàgina, de moment també lliure de censura:

http://advocacy.globalvoicesonline.org/projects/guide/

 

 

2) Gladder: exactament igual que el Tor, també només útil per al Mozilla Firefox. Personalment crec que és millor perquè no et ralenteix tant la connexió, és a dir que et va força més ràpid. L’unic inconvenient és que de moment no és compatible amb la nova versió 3.0 del Firefox, caldrà esperar l’actualització.

És pot descarregar des de la pàgina oficial, aquest cop sense censures:

https://addons.mozilla.org/en-US/firefox/addon/2864

3) Free Gate: combina les millors prestacions dels 2 anteriors. És ràpid i compatible amb tots els navegadors (Explorer, Mozilla, Chrome i Netscape). L’únic inconvenient és que de vegades, aleatoriament, no funciona. El podreu descarregar aquí:

http://download.cnet.com/Freegate/3000-2085_4-10415391.html

4) Annonymouse: a través de les pàgines anonymouse.org , o www.pole.ws també podrem esquivar la censura xinesa i navegar de forma anònima, tot i que funciona força més lent que les dues opcions anteriors.

El passat diumenge va ser un dia històric a Xina… o no. Sense fer gens de soroll i desconeixem (tot i que sospitem) el perquè, a Xina han aixecat la censura sobre internet!! De fet sembla increïble… com que aquests dies no tenia internet i no he pogut connectar l’ordinador, fins ahir no vaig poder comprovar l’abans i el després.

I si, el post d’ahir i el post d’avui són els primers que us escric sense haver d’utilitzar un programa que instal·lat al mozilla et permet visitar tots els llocs prohibits. Per aquells interessats el podreu trobar aquí:

http://www.greatwall.cn.tp/?p=23

A part de tots els blogs de wordpress.com, també puc visitar els de blogspot.com, la pàgina de la Wikipèdia, la pàgina de la BBC, i una llarga llista impossible de reproduir aquí per la seva extensió. Llocs abans maleïts i prohibits a Xina. També puc entrar al google i buscar qualsevol informació sobre el Tibet, i ara sí, amb total llibertat poder accedir a totes les planes web. Quina meravella!

El que passa però, es que sembla massa bonic per ser veritat. Ningú ho ha dit però tots sospitem que l’aixecament de la censura és temporal. Sense els últims fets al Tíbet de ben segur que no s’hagués produït. Les crítiques a Xina, les amenaces de boicot, els incidents de la darrera setmana en el recorregut de la torxa olímpica sembla que estan fent reaccionar al govern xinèsEl darrer fet clau han estat sens dubte les pressions del COI per tal que durant els JJOO el govern aixequi la censura que pesa sobre internet.

http://www.elpais.com/articulo/internet/COI/pide/Pekin/libertad/Internet/elpeputec/20080401elpepunet_7/Tes

Així que sigui pel que sigui, aquests dies gaudim d’un període de llibertat internàutica sense precedents. No obstant, un sospita que això tan sols suposa una espècie de període de prova per als 15 dies de treva i llibertat que es decretaran per als Jocs Oímpics.

http://www.elpais.com/articulo/internet/Pekin/estudia/rebajar/censura/Internet/durante/JJOO/elpeputec/20080205elpepunet_5/Tes

És evident que la censura a Xina haurá d’acabar algun dia, però tot i les pressions, els Jocs i el recurrent tema del Tíbet, no és previsible ni possible una anul·lació definitiva a curt termini. Els 50.000 “ciber-policies” encarregats de vetllar per la integritat moral i intel·lectual de la pàtria a internet poden estar tranquils, continuaran tots als seus llocs de treball. De moment tan sols tenen uns dies de vacances. Fins quan? Us mantindrem informats.

Per últim, i per que és un tema que tampoc ens queda tan lluny, recordarem la lletra d’una mítica cançó de la Trinca:

“Homenatge”

Ai la censura! ai la censura!
vàlga’m Déu quina tortura!

Quan deien els funcionaris
en temps de la dictadura
que “con estos catalanes
hay que tener mano dura”
I vinga fer alegories!
i vinga fer filigranes!
fote’t a fer jocs de mans
sense tenir-ne cap ganes!
Mireu com s’ho manegava
un cantautor compromès
quan s’havia de dir molt
i no es podia dir res

El wàter ja està plè
ja vessa pels costats
i la seva cadena
a tots ens té lligats
Si tu l’estires fort per aquí
si tu l’estires fort per allà
segur que l’aigua baixa, baixa
i el podrem desembussar
i ben net tot quedarà

Ai la censura! ai la censura!
vàlga’m Déu quina aventura!

Quan volíem parlar clar
però no sabíem pas com
tan divertit com resulta
dir les coses pel seu nom!
Escolteu si no aquest altre
com s’ho anava trampejant
cantant no es podia dir
s’havia de dir xiulant

Asturias patria querida
qui és que explota aquells filons?
Carbons!
i els miners estan ben negres
de tantes explotacions:
Carbons!
I què es tira a les calderes
quan es fan revolucions?
Carbons!
I se sent allà a les mines
un clamor que ve del fons
carbons!

Ai la censura! ai la censura!
vàlga’m Déu quanta incultura!

Les cançons estàven plenes
d’eufemisme a granel
i metàfores a dojo
per podel’s-hi prendre el pèl!
vet aquí com s’ho amania
un altre dels cantautors
que ho deia en poques paraules
per als bons entenedors.

El bròquil s’està florint… tu ja m’entens
pero no creiem en el bròquil… tu ja m’entens
demà serà un altre dia… tu ja m’entens
i així el dia de demà
eixe poble cridarà
s’ha acabat el bròquil!
tu ja m’entens
tu ja m’entens
tu ja m’entens

Ai la censura!…