gol-iniesta

El Barça continua maravellant a propis i curiosos i les seves gestes, ahir l’última, continuen meravellant al món sencer. També a la Xina. Seguir el futbol en un país com la Xina té inconvenients i avantatges. Els inconvenients: la diferència horària, que t’obliga a veure els partits  amb lleganyes als ulls en uns horaris del tot impresentables, esperant trobar una recompensa a tanta pèrdua de son amb la visió d’un partit espectacular que sovint no arriba (per sort no ha estat el cas dels 2 darrers). D’altra banda la manca de cultura futbolística al país asiàtic tampoc ajuda a generar un ambient de partit. La major part de xinesos tan sols s’interessen per les lligues europees perquè tenen una mena de travesses que els permeten apostar en aquests partits. No obstant això no treu que hi hagin també els seus fanàtics, que com alguns europeus aguantem fidels davant el televisor en franges horàries més pròpies per a la visió d’altres aficions inconfessables.

Veure futbol a la Xina però, també té els seus avantatges. O més aviat podriem parlar d’un únic gran avantatge. Engegues la TV i pots elegir entre 3 canals on veure, gratuïtament, tots els partits del teu equip. En aquest cas el Barça. Sovint les cadenes de TV xineses presten més atenció a les lligues europees que a la seva pròpia lliga, de molt baix nivell i sotmesa a constants escàndols.

El sistema televisiu xinès té una gran cadena estatal, la CCTV, que compta amb 16 canals dedicats a tota mena de temàtiques, un dels quals, la CCTV5 dedicada íntegrament als esports. A part d’això, cada gran ciutat o província xinesa compta també amb una gran cadena provincial amb multitud de canals, també molts d’ells dedicats als esports. Aquesta situació ofereix una enorme quantitat de canals d’oferta esportiva i mai en falta un on poder veure el partit escollit. A part, també permet enriquir-se amb vocabulari futbolístic en xinès.

cctv_5

En la major part de casos aquests canals agafen il·legalment la senyal i no paguen cap mena de dret televisiu, cosa que permet la seva visualització gratuïta en un país amb centenars de milions de clients potencials. Les cadenes europees fan la vista grossa a aquesta situació, siugi per impossibilitat d’entrar en la teranyina legal xinesa o sigui per que als equips ja els interessen comptar amb com més aficionats millor. Aquesta situació permet als usuaris xinesos i també als catalans veure els partits on-line a través de portals com www.rojadirecta.com o de programes com PPLive, TVPlayer o Tvants.

Amb totes aquestes eines a la nostra disposició, el 27 de maig ens veiem a Roma… i a Beijing!

I per aquells que el vulguin veure i escoltar en xinès ho poden fer clicant aquest enllaç:

http://sports.sina.com.cn/uclvideo/bn/2009-05-07/04412944.html

Anuncis

googlepages014

Uneix-t’hi. Això és el que aquesta setmana acaba de fer Google a la Xina. Si el primer pas varen ser l’adopció de polèmiques mesures per “facilitar” la censura al govern xinès a la versió xinesa del famós cercador, aquesta vegada Google ha decidit crear un servei de descarregues gratuïtes de música a través de la seva web. El servei és únicament disponible a la Xina i en la versió xinesa. No només s’hi poden trobar cançons xineses, sinó les últimes novetats internacional o fins i tot cançons en castellà (en català no n’he sabut trobar cap encara…).

Qui sap si Google ha volgut, per fi, fer honor al seu nom en xinès (谷歌 – guge)que significa la Vall de les Cançons. En tot cas el que és segur es que la novetat no és tal,  sinó una simple còpia del servei que ja oferia des de fa anys el seu principal competidor a la Xina: Baidu.

baidu1

Cal recordar que a Xina la pirateria és quelcom tan profundament arrelat en la societat que a aquestes alçades seria ja del tot impossible una mesura “màgica” per revertir la situació. El “top manta” de venda de còpies il·legals de pel·licules i música no nomès es pot trobar al carrer sinó en luxosos centres comercials, botigues de música i importants cadenes internacionals d’hipermercats. La situació és tan paradoxal que acaba sent realment complicat trobar un CD o una pel·lícula original.

No cal ni dir que Xina és el país líder en descàrregues “il·legals” de música i arxius per internet, i la mesura de Google té tota la seva lògica. Si no es fa, representa la pèrdua d’una enorme oportunitat d’entrar en aquest mercat gegantí. La filosofia és encertada, a cada país segons les seves característiques: els xinesos no canviaran els seus hàbits per molt que Ana Belén, Victor Manuel, Ramoncín i els seus amics de la SGAE els diguin el contrari. Per cert, després de Xina el següent país a la llista, és l’Estat Espanyol. Que Google comenci a prendre nota.

 

Més sobre la utopia

gener 24, 2009

Perdó que em faci reiteratiu amb el tema dels bitllets de tren. Prometo que ja és l’últim, però enllaçant amb el post de l’altre dia, he trobat una prova videogràfica de les nombroses irregularitats al entorn de la venda de tiquets, tema que m’afecta i m’irrita profundament cada vegada que he d’agafar el tren. A les imatges, una venedora de l’estació oest de Beijing classificant, apartant i contant bitllets que no anaven a la venda en Guixeta, on anaven doncs?

Narcolèpsia

gener 5, 2009

Segons el Gran Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana:

f PAT Accés paroxismal de son, de caràcter patològic, que s’instaura bruscament i pot durar des de pocs minuts fins a unes quantes hores.

L’altre dia comentàvem en un post l’extranya tendència que tenen els asiàtics (especialment els xinesos) per adormir-se en els llocs i situacions més inversemblants. Bé, fa poc llegiem una notícia sorprenent: 6 alts càrrecs provincials del Partit Comunista Xinès van ser destituïts fa uns dies per haver-se adormit en un acte oficial del partit.  No un acte qualsevol sinó un acte commemoratiu dels 30 anys d’inici de les reformes econòmiques que han portat Xina on és avui. Les instantànies dels “narcolèpsics” van córrer com la pólvora per la xarxa xinesa i el Partit davant la volada que estava agafant l’assumpte va decidir, com sol fer sempre en aquests casos, donar exemple i destituir els qui havien gosat fer una bacaineta enlloc d’escoltar les sagrades paraules  de la burocràcia. Aquí les instantànies:

narcolepsia

narcolepsia-2

narcolepsia-31

narcolepsia-4

narcolepsia-5

I es que no sabeu que avorrits que poden arribar a ser els mítings del Partit Comunista Xinès (PCX). Una prova del que dic és un gràfic que mostra les paraules més utilitzades durant els darrers 30 anys als Congressos del PCX, traduït per l’amic i company de beca Dani (no jo, l’altre).

de-mao-al-desarrollo1

Una excel·lent forma de resumir els canvis que durant 30 anys han afectat la societat xinesa. A través del llenguatge, que com veiem, parla per si sol. Xina canvia però els xinesos, sembla que no tant. En qualsevol cas, aquest tipus de narcolèpsia congressual, no és només patrimoni dels xinesos. Ja m’agradaria veure si alguna vegada les càmeres enfoquessin alguna sessió del Parlament o el Congrés dels Diputats, potser el número superaria àmpliament el de 6. La diferència és que al nostre país no dimitiria ningú, potser els afectats fins i tot es justificarien amb to xulesc davant les càmeres dient que la bacaina era per incrementar el seu rendiment laboral. Potser socialment tampoc escandalitzaria la meitat del que ha escandalitzat aquí. Tot i que Xina no és en absolut un país democràtic, sembla que alguns mecanismes funcionen millor que a casa nostra i és que com veiem, a la Xina i a Europa, la democràcia no té per que comportar la dignitat, ni la dignitat tampoc porta a la democràcia.

El caçador caçat

Desembre 18, 2008

Sorprenent escena als carrers de Shanghai. Típica discussió amb l’encarregat de la grúa i…  insòlit desenllaç.

Seguint amb el post d’ahir, resulta que Steven Chu no és l’única connexió que Barak Obama té amb la Xina. El germanastre de Barack Obama Mark Ndesandjo, fa ja 6 anys que viu i treballa a Shenzhen, “suburbi” de 10 milions d’habitants al costat de Hong Kong. Parla mandarí, dóna classes de piano en un orfanat local i domina l’art de la cal·ligrafia. I a part de tot això dirigeix una empresa (Worldnexus) dedicada a la promoció on-line d’empreses xineses a l’estranger. Vaja, que s’esta convertint en un personatge notori al país. El vídeo amb la vida i miracles del germà “xinès” d’Obama ha fet furor a la xarxa:

Per sort i a diferència del que passa al govern del nostre país, sembla que de moment Obama no farà bandera del nepotisme, així que no perilla que el bo d’en Mark canviï la seva feliç vida asiàtica.

http://www.elpais.com/articulo/agenda/Triunfa/YouTube/hermano/chino/Obama/elpepigen/20081206elpepiage_2/Tes

El que molts culers (radicalment en contra del meu criteri) desitjarien: és a dir veure a Gudjohnsen el més lluny possible del Camp Nou, és més a prop de fer-se realitat.

Com alguns ja sabreu Islàndia, fins fa poc un dels 6 primers països del món en renda per càpita i una societat envejable i envejada pel seu alt nivell de vida, està en completa bancarrota. Ha estat el primer en caure a causa de la crisi. El país que fins fa no gaire lligava els gossos amb llonganisses (o en el seu cas potser amb bacallà) está immers en una turbulenta espiral negativa que fa preveure la fi defintiva del “miracle islandès“. Com que la crisi islandesa no és el principal tema que ens ocupa, us passo un enllaç d’un molt bon article on us podreu informar molt millor:

http://www.elpais.com/articulo/reportajes/primero/caer/elpepusocdmg/20081019elpdmgrep_1/Tes

També tots sabreu el refrany que diu “a perro flaco, todo són pulgas” oi? Doncs bé, això és precisament el que li està passant a aquest petit país escandinau. A causa de la profunda crisi per la qual travessa, algún bromista va penjar al portal de subastes Ebay una oferta en la qual es posava a la venda l’illa sencera. No obstant milers d’internautes xinesos, no familiaritzats amb la ironia occidental, s’ho han prés d’allò més seriosament i han vist en la oferta una possibilitat per a que Xina posi, per primer cop en la seva història, un peu a l’Atlàntic Nord.

Milers d’internautes xinesos s’han proposat comprar l’illa i per això volen arribar a reunir 1 milió de persones que, aportant la suma de 10.700 euros cadascú, podrien (segons ells) reunir els diners suficients per a dur-ho a terme. I Perquè coi volen Islàndia? Doncs oferir als “compradors” terrenys a primera línia de mar, llocs dirigents en tots els esgraons administratius del país, i el que no tenen al seu país: democràcia per elegir als seus càrrecs.

Qui sap? potser en el fons el que volen es convertir Islàndia en una mena de barreja entre Taiwan i Tíbet. Una illa democràtica (i díscola) per una banda, i per l’altra, fent una analogía amb el que passa al sostre del món, la fí de l’aillament, la tranquilitat i la sostenibilitat d’un territori a mans d’una legió frenètica de nous pobladors.

http://es.noticias.yahoo.com/5/20081014/tbs-internautas-chinos-proponen-aprovech-8f68f4f.html

Si sempre heu volgut visitar la Ciutat Prohibida en profunditat però la distància, la mandra i els elements us han dissuadit de fer-ho, ara ja no teniu excusa! L’empresa IBM (des de fa 2 anys filial del gegant informàtic xinès Lenovo) en col·laboració amb el Museu de la Ciutat Prohibida han elaborat un programa gratuït que permet fer una visita del recinte en 3D.

El programa porta com a nom The Forbidden City: Beyond Space and Time, el podeu descarregar i utilitzar en aquesta web. La visita es fa a través d’un personatge digital (al qual fins i tot podeu vestir d’època) i el més curiós de tot és que et permet interactuar en temps real amb d’altres “turistes virtuals” que estiguin realitzant la visita al mateix temps. Però no cal patir! per sort la Ciutat Prohibida virtual no está tan massificada com la real:

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3030818

Silencis…

Mai 21, 2008

El passat 19 de maig, just una setmana després del fatídic terratrèmol, el govern xinés va decretar l’inici de 3 dies de dol oficials. L’inici just va ser a les 14:31, l’hora exacta del primer tremolor, i començava amb 3 minuts de silenci en honor a les victimes. El fet era històric, doncs era la primera vegada que el Partit Comunista Xinès decretava uns dies de dol en honor a la mort de ciutadans civils i no pas d’alguns dels seus líders com fins al moment sempre havia estat habitual. Alguna cosa està canviant a Xina? Qui sap… el que si es va poder veure moments abans de l’inici de la cerimònia va ser una Plaça Tiananmen repleta de manifestants pacífics que no van cessar de cridar ni un moment “Zhongguo Jiayou!” que traduït significa “Amunt Xina!”.

Era un crit de clar suport a les víctimes però també tenia un rerafons d’alegat patriòtic. Darrerament a la televisió xinesa podem veure constants videomuntatges on s’exalça l’esperit sofert del poble xinés, resistent i tenaç tot i les continues catàstrofes naturals (o no tant naturals) que ha hagut de sofrir al llarg de la seva dilatada història, barrejats amb discursos del president o el primer ministre a peu de runes arengant als equips de rescat.

És curiós però, comprovar l’extrany concepte de minut de silenci que tenen els xinesos. Durant els 3 minuts que va durar a ceremònia, no va cessar de sonar l’alarma antiaèrea de la plaça de Tiananmen. Tot i això, a mi les imatges em continuen posant la pell de gallina:

Terratrèmol

Mai 12, 2008

Avui al matí com sempre, assistiem a les classes de xinès en el que suposava que seria un dia qualsevol. Al canvi de classe han trucat a un dels nostres companys. Era un amic seu que treballava a la zona financera de Beijing, a l’est de la ciutat, zona característica per el seu creixement urbanístic i per albergar els gratacels més alts de la capital, així com també les seus d’importants empreses xineses i foranies. Li preguntava si havia percebut un terratrèmol que s’havia produït feia escassos minuts. La sacsejada havia estat prou forta en aquella zona com per obligar a desallotjar alguns edificis, tot i que sortosament no hi havia desperfectes i tot havia quedat en una anècdota.

A la nostra classe, situada en una planta baixa, no hem percebut absolutament res i no hem donat més importància al tema. Un lleu tremolor hem pensat. Al arribar a casa i consultar per internet la premsa del dia, poc pensava trobar les notícies que molts deveu haver vist i sentit. A aquella hora les notícies parlaven d’un terratrèmol de 7,8 graus en l’escala richter que havia provocat 5 morts i algunes desenes de ferits al sud-oest del país. Tot i la tragèdia he pensat que es tractava d’una xifra increiblement baixa tenint en compte les característiques de la regió, la qual vaig tenir la sort de visitar el passat mes d’octubre:

Localización de la provincia de Sichuan.

La província de Sichuan és la tercera més poblada de Xina amb uns 84 milions d’habitants (tot i que tenint en compte que el cens és de fa uns 10 anys actualment podríem xifrar-la sense cap mena de dubte a l’entorn dels 100 milions). La seva part oest és completament muntanyosa, sent una prolongació de la serralada del Himalaia. En aquesta part la densitat de població és força baixa i els seus habitants són majoritàriament d’ètnia tibetana (en aquesta zona es van registrar greus incidents fa dos mesos a arrel de la famosa crisi del Tíbet). La part est en canvi, és una fèrtil plana agrícola banyada per nombrosos rius i és la que dona nom a la província que traduïda del xinès significa “4 rius”. És una de les zones històriques de la civilització xinesa, els seus habitants són d’ètnia Han (els xinesos que tots coneixem) i tot i que la major part de la població es rural, la seva densitat és altíssima.

Si a la alta densitat de població de la província (sense comptar les províncies adjacents) hi sumem el fet que en absolut té el que es podria considerar una mínima infrastructura anti-terratrèmol, trobem que en cas d’un sisme de la magnitud del de fa unes hores, pot provocar una autèntica catàstrofe humanitària com sembla que ja està succeïnt. Les últimes notícies parlen ja de 7.600 morts i desenes de milers de ferits. Això tan sols a la zona de l’epicentre, ja que encara no s’han comptabilitzat les de la resta de la província. Si el sisme s’ha pogut sentir a Beijing i Shanghai, situades entre 2.000 i 3000 km. amb una intensitat propera als 4 graus no costa imaginar la intensitat que ha pogut adquirir en zones més properes.

Lamentablement, i això és una opinió personal, des d’un primer moment he cregut que la xifra de víctimes seria altíssima, potser a l’entorn de les 15.000. Tot i això, caldrà veure la transparència amb que el govern xinès facilita les dades reals. No cal oblidar que el 2008 és l’any dels JJOO on Xina es presenta al món com a gran potència. Tot está planificat i abolutament res, ni els fets del Tíbet ni una catástrofe humanitària com la que se’ls està venint a sobre, pot enterbolir el més mínim la gran festa que ens tenen muntada d’aquí un parell de mesos. Tot i la gravetat dels fets i l’alt nombre de víctimes intentaran tirar terra sobre l’assumpte i fer-lo oblidar de les consciències xineses i universals com més aviat millor. Una prova del que us dic: Quan aquest estiu seguiu qualsevol acte relacionat amb els JJOO de Beijing, intenteu comptabilitzar en quants d’ells es fará referència a les víctimes d’aquest sisme. Segurament no haureu de comptar massa…