Bon any bou

gener 26, 2009

buey

Com tots haureu vist aquests dies, avui 26 de gener és el primer dia del nou any xinès. Molts us preguntareu quina mena de calendari fan servir a la Xina, o perquè cada any la festivitat del Any Nou Xinès cau en una data diferent, o perquè acabem d’entrtar en l’any del bou. Intentaré resodre els dubtes:

Actualment els xinesos es regeixen en la seva vida quotidiana pel calendari gregorià o occidental. És a dir que si pregunteu a qualsevol ciutadà quin dia és avui us respondrà amb tota seguretat el 26 de gener de 2009. No obstant, com feien antigament, continuen establint les seves festivitats en funció al seu antic calendari de tipus llunisolar, a diferència del nostre que és solar.

Què implica això? que en un calendari llunar hi han 12 mesos que corresponen amb els 12 cicles anuals de la lluna. Això fa un total d’entre 353 i 355 dies. Per tal d’ajustar el calendari llunar amb el cicle solar, cada 3 anys s’hi afegeix un mes. És a dir que cada 3 anys té lloc l’anomenat “any embolismal” que consta de 13 mesos. L’inici de l’any nou es marca amb la segona lluna nova després del solstici d’hivern (21 de desembre), per la qual cosa no pot ser convertit en una data exacta en el calendari gregorià. La data varia cada any però sempre dins uns marges: sempre té lloc entre el 21 de gener i el 21 de febrer.

Amb un calendari basat en la lluna, no és extrany que el zodíac xinès també prengui aquest astre com a punt de referència. Cada any llunar  té com a referència un animal. Rata, bou, tigre, conill, drac, serp, cavall, cabra, mico, gall, gos i porc. En aquest ordre.Mentre el zodíac occidental triga 12 mesos en completar-se, el xinès triga 12 anys. És a dir el 2009 és l’any del bou i no ho tornarà a ser fins al 2021.

chino

D’on provenen aquests 12 animals? Segons diu la llegenda, Buda just abans de morir va convocar a tots els animals per a acomiadar-se però tan sols aquests 12 van acudir a la seva crida. Com a recompensa va assignar un any a cadascun d’ells, segons l’ordre en que havien arribat. Els xinesos creuen que cada animal influencia en els esdeveniments de l’any i el carácter de la gent que hi neix. Segons l’horòscop xinès el Bou, al ser un animal de tir, significa l’acció de “tirar cap a endavant”, silenciosament tot i la càrrega feixuga, encara que tot estigui en contra. Llaurar i crear camí a través de l’esforç i el mèrit. Veritat o no i després d’aquest petit apunt d’Aramis Fuster, sembla encaixar perfectament amb les receptes per a l’any de la crisi…

china_ano_nuevo

Pel que fa a les celebracions, segur que tembé haureu pigut veure i sentir com les comunitats xineses a l’exterior es preparen per a grans festivitats al carrer en el que és un espectacle visual força bonic. Potser alguns pensen que si a l’exterior fan això, a la pròpia Xina la cosa deu ser per treure el singlot. Sento decebre els lectors però res més lluny de la realitat: l’Any Nou xinès a la Xina és en realitat força apàtic. Com en moltes altres coses, 70 anys de comunisme han desnaturalizat un xic la festa original, que en canvi segueix ben viva en aquelles comunitats xineses que no han patit anys de persecució cultural (Hong Kong, Taiwan, Singapur i les comunitats d’ultramar).

Segons he pogut constatar amb la meva experiència i la de molts altres viatgers, és una festa de portes endins. Sopar amb la família i quan sonen les 12 de la nit petards i més petards a tot arreu. La ciutat esclata. A part d’això res més. Ni dracs, ni festa en bars, ni concentració de gent al carrer. Avís a navegants. Qui esperi veure una versió exagerada del Sant Joan català té en l’any nou xinès una gran oportunitat, qui esperi ambient, dracs i festa millor que la celebri amb els xinesos del seu país.

Bon any bou a tothom!

Anuncis

Més sobre la utopia

gener 24, 2009

Perdó que em faci reiteratiu amb el tema dels bitllets de tren. Prometo que ja és l’últim, però enllaçant amb el post de l’altre dia, he trobat una prova videogràfica de les nombroses irregularitats al entorn de la venda de tiquets, tema que m’afecta i m’irrita profundament cada vegada que he d’agafar el tren. A les imatges, una venedora de l’estació oest de Beijing classificant, apartant i contant bitllets que no anaven a la venda en Guixeta, on anaven doncs?

Turisme Numismàtic

gener 23, 2009

Aquests dies estic de vacances a la mare pàtria, així que ja haureu vist que el degoteig de posts va una mica més lent del que és habitual. Per recordar la terra xinesa d’on vinc, avui farem un breu repás de la seva geografia a través dels bitllets. O més ben dit de l’anvers dels bitllets, ja que una de les cares és ocupada de forma omnipresent per el símbol etern del comunisme xinès: Mao Zedong.

mao

O això era fins als JJOO, data en la qual es van emetre els primers bitllets en l’era comunista que no portaven l’efígie de Mao sinó una imatge de l’estadi Olímpic. La fi de la Maomania?

china-note

Començant pel bitllet de més valor, el de 100 yuans (uns 10€ aproximadament) veiem que han elegit la façana del Gran Palau del Poble, a la Plaça de Tiananmen. Salvant molt les distàncies seria un equivalent xinès al Parlament o el Congrés dels Diputats. El centre del poder polític a Xina havia d’ocupar el bitllet de més valor, com no. Tot i això en realitat en aquest edifici només es reuneixen una vegada a l’any i tan sols per aprovar i ratificar les lleis i decisions ja preses en d’altres llocs.

bitllet-100

El segon bitllet de més valor també amaga un missatge significatiu. A la imatge apareix el Palau de Potala, situat a Lhasa, al Tíbet. Després de deixar clar en el bitllet de 100 on és el poder, al bitllet de 50 semblen voler expressar una altra de les seves máximes prioritats: El Tíbet és part de Xina.

bitllet-50

Un cop deixades clares les prioritats, comença el turisme: al bitllet de 20 apareixen les formacions kàrstiques de Guilin i Yangshuo, paisatge que històricament ha inspirat moltes de les referencies visuals idíl·liques de la Xina (concretant més, les muntanyes que apareixen a Bola de Drac). Si es viatja pel sud de Xina, sens dubte un paisatge que cal visitar.

bitllet-20

Descendint en valor monetari però no en paisatgístic, veiem la imatge del curs mig del riu Yangtse. Més o menys entorn a la zona on s’está construïnt l’arxiconeguda Presa de les 3 Gorges, que òbviament no apareix a la fotografia ja que sembla que ha deteriorat un xic el paisatge.

bitllet-10

El bitllet de 5 yuans, és una oda a la numerologia: 5 són les muntanyes sagrades de la tradició Taoista a Xina, 5 ha de ser el valor del bitllet que les representi. A la imatge una d’elles: el famós mont Tai (o Taishan). Les 4 restants són Bei Heng, Nan Heng, Hua i Song.

bitllet-5

sacred-mountains-china

Per acabar el periple, el bitllet d’1 Yuan (aproximadament 0,10€) on veiem el famós Llac de l’Oest (tot i que la seva ubicació es precisament a l’est de Xina, a la ciutat de Hangzhou) i més concretament les Tres Llanternes que il·luminen la Lluna

bitllet-1

Una forma força barata de visitar Xina, amb tan sols 186 Yuans a la butxaca (uns 20€). Per una miqueta més, es pot fer el viatge en carn i òssos, per aquells que vulguin anar a Xina i no tinguin clares les destinacions, cal sempre mirar primer a la cartera.

La Tomatina

gener 18, 2009

Fa poc, alguns diaris espanyols es feien ressò d’un estudi fet a la Xina sobre el coneixement que els seus habitants tenien de l’Estat Espanyol. L’estudi presentava uns resultats força òbvis, tan òbvis que un no deixa de preguntar-se per que coi no s’inverteix millor el temps i els diners en d’altres coses: els xinesos associen l’Estat Espanyol amb toros i futbol. Visca. Ja em direu en quin altre país s’associa amb alguna cosa diferent. Centrant-nos en Xina però, no és gens extrany aquest desconeixement, vist que els tòpics que tenim nosaltres sobre Xina i els xinesos tampoc denoten una saviesa molt profunda. Els fluxes culturals són quelcom que es retroalimenta, és a dir que sinó hi ha un interès general per alguna de les parts, és molt difícil exigir a l’altre que tingui de nosaltres un coneixement gaire avançat. Enlloc de mirar-se al melic i qüestionar-se retòricament perquè el món no ens enten, hauriem de preguntar-nos abans que hem fet per entendre el món (o alguna de les seves parts) un xic millor.

tomatina

En fi. Estudis i cabil·lacions a part, si que hi ha un fet que parlant amb xinesos, japonesos i coreans sobretot, resulta sorprenent. A part del tòpic dels toros i el futbol, per aquestes latituds s’associa l’Estat Espanyol amb… La tomatina. La popular festa de la localitat valenciana d’El Bunyol consistent a llençar tomàquets a tort i a dret. Ells en diuen “xihongshi festival” o “xihongshijie 西红柿节”。Intrigat pel fet, sempre que algú provinent d’una realitat tan allunyada em parla de la festa els pregunto a través de què ho han sabut: Televisió (i algun a través d’un article en una revista). A ulls asiàtics una festivitat d’aquestes característiques és un toc d’un exotisme i una extravagància tals que se’ls fa difícil oblidar-ho. Dins de tota la porqueria que ofereixen a la Televisió, veure unes imatges d’una multitud en mig d’una orgia tomatesca és quelcom que se’t deu gravar amb foc a la retina. Si la tomatina fos un spot publicitari, seria d’aquells que tothom recordaria amb els anys. Promotors culturals preneu bona nota.

Parlant de tomàquets, és curiosa la traducció al xinès de la paraula: xi-hong-shi 西红柿 no és altra cosa que “fruita vermella d’occident”. El mandarí té aquestes coses, davant la rigidesa dels caràcters i la impossibilitat de crear o inventar paraules noves, per definir realitats desconegudes fins al moment han d’utilitzar símbols ja coneguts i sovint, com és el cas, surten paraules força curioses.

A mesura que s’acosten les dates la histèria creix. S’acosta l’any nou xinès, que aquest any cau en 26 de gener. Molts gaudiran dels únics dies de vacances l’any, i quan dic vacances vull dir que dels 365 dies, hi ha gent que en treballa uns 360. Les setmanes no tenen cap. Ni cua.  Molts d’altres ni tan sols tindran aquesta sort. Viure al límit de la substistència no permet dies de festa. Com a molt permet estalviar tot l’any per poder-se pagar un bitllet de tren en aquestes dates per tornar al poble o ciutat natal a veure els familiars durant uns pocs dies. 20€ o 30€ són tot l’esforç, suor i esperança d’un any sencer dipositats en un simple tiquet. O tan sols en la possibilitat de tenir-lo.

tren-xines

Milions de treballadors a les ciutats reocupen el camp. Per uns dies el fluxe migratori inverteix la seva lògica. És per això que en aquests pocs dies, a través d’una cosa tan aparentment buida de contingut com la venda de bitllets de tren, es pot fer un retrat força exacte de la problemàtica camp-ciutat a la Xina.

La compra de bitllets a Xina en dates punta com la que s’acosta pot ser un espectacle exòtic a ulls d’un estranger, però per a milions de xinesos no és altra cosa que un esperpent i una font de maldecaps a causa un sistema de venda anquil·losat i completament opac. Us poso en situació.

  • 1) A Xina la venda electrònica de bitllets de tren no existeix. És impossible comprar un tiquet per internet. Fins i tot és impossible comprar-lo per telèfon. Teòricament tampoc és possible reservar-lo amb antel·lació.
  • 2) Els bitllets de tren tan sols es posen a la venda a les guixetes de les estacions de tren, 10 dies abans de la data de sortida. Des de ja fa uns anys per evitar-ne el col·lapse en aquestes dates, es va autoritzar la venda en d’altres punts de la ciutat: qualsevol gran urbs xinesa està esquitxada de botiguetes de venda de bitllets de tren. Es compra una llicència a l’estat i a canvi es poden vendre bitllets aplicant una comissió de 0,5€ per tiquet. Per a molts això encara representa una xifra molt alta, per això les estacions continuen estan col·lapsades. No només no s’ha resolt el problema sinó que se’n ha creat un altre (veure punt 6).

cua

  • 3) És impossible comprar un bitllet d’anada i tornada. Tan sols pots comprar un bitllet des de la ciutat on surts. És a dir, si vols comprar un bitllet de Shanghai a Xi’an, no pots fer-ho des de Beijing. T’has de desplaçar necessàriament a Shanghai.
  • 4) Es creu que uns 800 milions de xinesos (2/3 parts de la població) es desplaçen en aquestes dates. El tren és el transport més econòmic. Però com sempre, no hi ha bitllets per tothom. I quan hi ha més demanda que oferta, és torn per que la revenda faci el seu particular agost.
  • 5) En teoria els particulars no poden comprar ni reservar cap bitllet de tren amb més de 10 dies d’antel·lació. Però les agències que mouen grans grups si que poden, amb tota l’antel·lació que vulguin. Primera gran desigualtat del sistema. Gran part del pastís dels bitllets ja está venut abans de començar el joc. Si contractes un viatge a través d’agència, pagant un cost molt superior, tens el bitllet garantit. Si l’agència no ven prous viatges, cap problema. Reven els bitllets de tren als “revendes” i té així un negoci garantit. Les agències doncs, com si fos una inversió, sempre demanen més bitllets dels que realment necessitaran.
  • 6) El fet que la venda de bitllets estigui repartida per milers de botigues amb llicencia, fa que en molts d’aquests llocs els treballadors treguin tiquets per a ells o per als seus amics i familiars abans que comenci la venda oficial. Tothom ha sentit d’algú que ha aconseguit comprar perque té un guanxi (contacte) a l’oficina. Un altre gran part del pastís ja está venuda abans de començar el joc.
  • 7) Aquests dies passejant per Beijing veus llargues cues enfront dels punts de venda de bitllets. A les 9 del matí es dona el tret de sortida per a la venda de bitllets del día, però les cues comencen molt abans. Nits en vetlla o temperatures de -10º no són obstacle per a molts. Quan sonen les 9, comença la histèria. Incrementada pel fet que cada persona pot comprar tants bitllets com vulgui. El més habitual es que els “revendes” ocupin els primers llocs de la cua. A les 9.15 no més tard, les cues es dissolen. Amb total resignació. A tot arreu, ja s’han acabat els bitllets del dia. Alguns es queden, començant a fer cua per l’endemà.
  • 8) Quina opció tenen els més desafavorits (la immensa majoria)?? Aquells qui no tenen contactes. Aquells que no es poden permetre pagar-se un bitllet per agència, o un bitllet d’avió. Tan sols tenen una escapatòria: comprar una part del trajecte. L’important és pujar al tren. És a dir, si algú va de Beijing a Xi’an, pot comprar un bitllet de Beijing fins a la ciutat on el tren s’atura per primer cop, a escassos 40 minuts de trajecte. Allà, el seu tiquet deixa de tenir validesa, ha de deixar el seient, però no cal que baixi del tren. Això provoca que als trens sempre hi hagi més gent sense bitllets que amb bitllets. Els vagons amb seients estan totalment massificats. Als compartiments de lliteres toves en canvi, molt més cars, és normal trobar lliteres buides.

Bé, perdó pel rotllo. Així és com funciona el sistema. Un sistema pervers, dominat per aquells qui tenen diners, poder i influències. Un sistema que per perpetuar-se fins i tot crea una excusa que per increïble que sembli és assumida amb resignació per la majoria. No es pot canviar de sistema perquè a Xina “Hi ha molta gent”. Amb això la gent evita fer-se preguntes. A ningú li sembla sospitós que en tan sols 10 minuts s’acabin tots els bitllets? Si jo, un laowai (estranger) he pogut averiguar com funciona realment el sistema  tan sols preguntant, és que la resposta está en mans de tothom. El sistema no canvia, ni canviarà perquè per a alguns suposaria la fi del negoci. Així de senzill.  Però en canvi ningú protesta, i no es pas per por a cap represàlia. És resignació.

Us extranya? No hem d’anar tan lluny. Durant els mesos de caos ferroviari a Catalunya tampoc hi van haver grans protestes. Fins i tot la ministra responsable segueix, desafiant, al seu lloc. Com sempre, no estem en condicions de donar lliçons a ningú.

La recompensa final (per a alguns)china-train-ticket

Llençant títols

gener 13, 2009

No, tot i que la frase pugui portar a equívocs o a treure’s de context, no sóc cap culer emprenyat (bàsicament en aquest sentit ara no tinc motius per emprenyar-me) o disgustat perque el seu equip hagi perdut l’enèssim títol fent un futbol de pena. La frase cobra sentit al veure aquesta imatge que l’altre dia, a l’anar a llençar les escombreries, vaig poder observar amb completa incredulitat:

copa-a-la-basura

El semestre, els exàmens, les classes… Tot just fa una setmana que ha acabat tot plegat, i per a molts toca fer les maletes. A la nostra residència la immensa majoria de veïns son japonesos i coreans. Una gent curiosa.Venen per tan sols uns mesos a fer el seu particular “erasmus” a la Xina. Alguns per un any sencer. La majoria tenen un alt poder adquisitiu, més encara en un país on els preus estan dividits per 10. Quan és l’hora de tornar a casa seva, ai las! S’adonen que no podran encabir dins la maleta o dins els escassos 20 kg. de pes máxim que permeten la major part dels vols internacionals, tots els trastos acomulats durant l’estança. Han d’escollir que s’enduen amb ells i que deixen enrere com a ofrena al país que els ha acollit durant tot aquest temps. Tot allò superflu, tot allò subjecte de ser abandonat, és deixat enrere sense cap mirament: col·leccions senceres de sabates, medicaments, roba, CD’s, vaixelles, penjadors, mobles, electrodomèstics, articles d’higiene personal i un llarg etcètera de trastos que no s’han guanyat el bitllet de tornada. Davant aquest panorama, les fuwuyuans (paraula xinesa d’extrema utilitat que serveix per definir totes aquelles professions que impliquen servei de neteja o servei al client) fan el seu particular agost en plè mes de gener i revendran a bon preu tot aquesta quantitat d’objectes que els permetran complementar el seu salari de 80€ mensuals. Després d’un any i mig, ja no és la primera vegada que puc observar una cosa així. De fet he de confessar que algun dels electrodomèstics que poblen el nostre “ajuar” s’ha nutrit d’aquestes anònimes donacions.

Però la veritat és que veure una copa, un títol, llençat impunement a les escombraries no deixa de sorprendre’m. Aquest no l’hem recollit. Sap greu apropiar-se de la glòria aliena. Una Incerta Glòria.

Solidaritat amb Palestina

gener 10, 2009

palestina-israel

Tot i que escapa a la temàtica del blog, no vull deixar de mostrar la meva solidaritat amb els principals afectats per el conflicte desfermat a Gaza. Donat que la informació arriba amb comptagotes, que ningú sembla ben bé que és el que está passant realment allà i més encara quan el conflicte ja va desapareixent subtilment de la primera plana dels diaris, us transmeto un escrit d’una catalana resident a Cisjordània que m’han enviat aquesta setmana per correu. No té pèrdua!

Hola a tothom!!
Com esteu? Com han anat les festes? Espero que be… he rebut alguns missatgets de bon any molt macos, merci…
Us escric des de Cisjordania encara. Si, si, aqui estic, a Ni’lin. I estic be. Us explico una mica com esta per aqui la situacio des de que va comencar la massacre de Gaza…
Abans que res, us passo algunes pagines webs on podeu obtenir info mes fiable i directe:
www.maannews.net
www.palsolidarity.org
Des del primer dia dels bombardeig, el 27 de desembre, hi ha hagut manifestacions espontanies per tot Cisjordania per expressar solidaritat amb els palestins de Gaza. La gent surt als carrers i marxa pacificament amb pancartes de protesta, com ha passat tambe a moltes ciutats dels paisos veins, Egipte, Liban, Siria, Jordania, Israel mateix (a Tel Aviv i Haifa), i per tot Europa. La diferencia es que Cisjordania esta sota ocupacio israeli i aixo significa que certes arees estan sota el control i presencia militar israeli exclusivament. Per tant, en llocs com Ni’lin, per exemple, les manifestacions han estat reprimides per soldats de l’exercit d’Israel. I, primer, son soldats i no policies, i segon, es protesta contra la brutalitat del seu estat aixi que la repressio dels manifestants es molt mes violenta que en qualsevol altre lloc o pais. Altres llocs com a Ramallah, que es la ciutat mes important de Cisjordania, a una hora al nord de Jerusalem, on el control policial esta exlcusivament en mans de l’Autoritat Palestina, les manifestacions son comparables a les que va tenir Barcelona la setmana passada. Gent al carrer, pancartes, banderes, indignacio, i marxes pacifiques sense cap incident, com ha de ser en un mon civilitzat. Pero tampoc tot es tant clar i pel sud de Cisjordania en ciutats com Betlem i Hebron, policies partenyents a l’Autoritat Palestina (“govern” palesti reconegut de Cisjordania), reprimeixen els propis palestins amb bastanta violencia, ja que en moltes ocasions les mostres de solidaritat amb el poble de Gaza, van lligades amb les mostres simpatitzants amb el moviment politic de Hamas. I com que l’Autoritat Palestina es majoritariament del partit de Fatah… No vull donar mes importancia a tot aixo dels patrits politics perque en el fons el que compta es que aqui la gent recolza a la gent, que aqui tothom te familia, amics o coneguts a Gaza i la massacre que Israel desenvolupant va mes enlla de la politica.
El cas es que des de dissabte 27 de gener han mort ja 5 persones en tot Cisjordania com a consequencia de la desmesurada agressivitat de l’exercit davant de les protestes o manifestacions a favor de Gaza. Totes les morts s’han registrat en les regions on hi ha exclusivament soldats israelis. Aquest augment de l’agressivitat nomes te una explicacio, des del nostre punt de vista, i es que ara que el mon esta mirant cap a Gaza, saben que tenen carta blanca per fer i desfer dins de Cisjordanoa, perque una mort mes no sera noticia. Pero si que ho es quan es llenca una cohet des de Gaza i mata a dos israelis. Aixo si que es noticia, oi? Fa pensar sobre qui decideix el que surt a les portades dels nostres diaris…
Dues d’aquestes 5 morts registrades fins el moment han estat aqui, a Ni’lin. Diumenege 28 els soldats van fer servir una metralleta per calmar els manifestants que simplement estavem al carrer, protestant ja contra Gaza, contra la ocupacio i contra Israel. Un noi va morir a l’instant i l’altre va quedar en mort cerebral fins al cap de 4 dies, que es va declarar definitivament la seva mort. Aixi, aquesta setmana de “nadal” ha estat plena de funerals i manifestacions diaries, el cap d’any el vem passar en manifestacio nuctura esquivant gas lacrimogen.
I aixo es el que esta passant per aqui. A Gaza tenim 6 internacionals de la nostra mateixa organitzacio (ISM). L’espanyol que el debeu haver vist o sentit per la tele aquests dies es l’Aberto (Txe, es l’Alberto, l’amic del Lluis, si… es ell!), un amic meu. Les noticies que ens arriben d’ells son molt preocupants. A Gaza, els telefons mobils i internet estan a punt de quedar totalment fora de servei, ja que els missils dels avions israelis tenen com a objectiu antenes de comunicacio i centres d’emissio i recepcio de la companyia de comunicacions majoritaria a Gaza, Jawal. Els objectius militars han estat tambe en els darrers dies, mesquites, cases de poblacio civil i algunes ambulancies. Ja han mort 7 metges per impacte directe o indirecte de missils en ambulancies mentres estaven anant a socorrer ferits. Els nostres internacionals alla estan dins de les ambulancies amb els serveis medics de la mitja lluna creixent (la creu roja arab). Hospitals col.lapsats, sense llum, cues eternes per comprar pa, etc, etc. Molta poblacio que esta comencant a deixar casa seva per estar massa a prop de la frontera amb Israel. Families seceres que no tenen lloc on anar pero comencen a caminar per les carreteres per fugir del perill, tot i que no enlloc de Gaza es pot considerar segur ara mateix.
Per acabar, un petit analisis de la situacio, pero aixo nomes es la meva visio dels fets… Israel esta duent a terme una operacio molt ben preparada, pensada i organitzada des de fa temps, que no es consequencia dels cohets de Hamas precisament. Potser inclus des de que al 2005 es van evacuar els colons que encara quedaven ocupant territoris de la franja. I es una estretegia que te com a objectiu principal recuperar el control del territori de la franja de Gaza i anexionar-lo a l’estat d’Israel. Excuses que utilitzen: Hamas. Perque Israel vol Gaza? Per 1. sumar mes terreny a Israel, 2. eliminar del mapa a Palestina i 3.ofegar encara mes als arabs que alla viuen. Primer citien la franja de Gaza tanquen les fronteres, deviliten la poblacio, empobreixen la zona i impedeixen que organitzacions internacionals hi treballin. Despres, comencen els bombardejos aeris, la poblacio esta en estat d’emergencia, pero segueixen sense deixar entrar ajuda humanitaria. Ara entren per terra perque un cop tot aixo es calmi, quan els liders de Hamas estaran o be mort o be exiliats, la zona estara en un caos tal que Israel justificara la presencia militar per restaurar l’ordre i la seguretat civil. El mateix que US va fer a Iraq. El mateix que esta passant a Cisjordania. Israel ja tindra sota el seu domini la franja de Gaza.
I, espero que hagiu arribat fins aqui perque el que ve, es probablement un dels aspectes mes interessants de tot plegat,pel poc que se’n sap. Us passo el mail d’un col.lega d’aqui, un israeli que viu a Tel Aviv. Es fotograf i activament protesta contra el seu propi estat des de fa temps, per com aquest mante la ocupacio a Cisjordania i la massacre a Gaza. L’he traduit perque crec que us pot interessar saber el que esta passant dins d’Israel ara mateix. El que no surt mai a les noticies. Diu aixi:
“…nomes volia fer un resum del que esta passant ara mateix dins d’Israel durant aquests dies, i com l’estat tracta a la gent que s’oposa a la violencia i a la guerra.
Com la majoria debeu saber, Israel ha comencat una de les campanyes mes sagnants a Gaza.
Molts ciutadants arabs i jueus [dins d’Israel] van sotrir als carrers a protestar contra la massacre, els manifestants s’han trobat amb molta violencia policial i varia gent ha estat arrestada. Nosaltres ja coneixem les seves tactiques; que la policia ens arresti no es cap novetat.
La diferencia aquesta vegada es que han comencat a arrestar gent anant-la a buscar a casa seva (fins ara uns 300 arabs israelis [palestins que es queden en territori israeli el 1948 quan es forma l’estat d’Israel i adquirien nacionalitat israeli tot I ser arabs musulmans] han estat arrestats).
El divendres passat (2 de gener), un grup de 19 activistes vem fer una sentada davant una base militar aeria. Estirats al terra, preteniem simular la poblacio de Gaza ferida pels bombardejos. Tambe portavem pancartes que deien “hi ha sang de nen a les teves mans”. Quan se’ns va demanar d’apartar-nos, ho vem fer, sense crear cap incident violent. Tot seguit tota la gent, inclus aquella que estava alla simplement mirant sense participar en l’accio, va ser arrestada.
Normalment, sempre ens han deixat en llibertat al cap de poques hores, despres d’accions d’aquest tipus, pero aquest cop, la policia va demanar mantenir la gent arrestada fins que el process legal finalitzes. Durant els judicis, vem poder comprovar com la policia te molt bona informacio del nostre grup i les accions que fem. Sabien que haviem planejat l’accio de la base militar i ens estaven esperant per arrestar-nos.

A dia d’avui (5 de gener), tothom ha estat posat en llibertat despres de pagar una fianca. Es la primera vegada que hi ha gent que passa tres dies a la preso per una accio de protesta pacifica. Una comparacio absurda, si em permeteu: fa nomes un mes, una dotzena de colons jueus van atacar amb armes de foc a ciutadans palestins d’Hebron [ciutat palestina que es troba dins de Cisjordania, al sud de Betlem]. Cap d’ells va anar a la preso.

I per acabar, les ultimes noticies d’avui son que la meva casa i la meva habitacio han estat registrades per dos policies vestits de paisans. Suposadament buscaven a un amic meu que va ser detingut divendres passat i posat en llibertat despres del judici. Us envio unes fotos de com ha quedat la meva habitacio despres de la visita…”

Aixi es com Israel intenta amagar i callar qualsevol protesta interna, un exemple mes de l’antidemocracia d’aquest estat que els nostres liders europeus segueixen reconeixent, recolzant i acceptant.

Una abracada llaaaaarga a tots vosaltres i fins aviat amics!”

Clicar aquí per sentir

Gairebé tothom a la Xina coneix una cançó infantil que diu així:

“Avui al carrer m’he trobat un fen (0,001 €),

l’he posat a la mà de l’oncle policia,

l’ha agafat i m’ha acariciat el cap,

tot content he cridat a viva veu, oncle adéu!”

我在马路边捡到一分钱,
交到人民警察叔叔手里边,
叔叔拿着钱,对我把头点,
我高兴地说了声:
叔叔再见!

És una cançó creada als anys 60, en temps de la Revolució Cultural, però que a diferència de la resta continua sent molt popular entre nens i també entre adults avui dia a la Xina. La cançó evidenciava que  el fen (és a dir la centèssima part d’un Yuan) tenia en aquell temps un valor bastant més alt que avui dia. Però sobretot pretenia educar als infants en una cultura cívica i comunista de generositat i especialment de despreci i desaferrament a tota riquesa material per petita que fos.

1-fen-coinMoneda d'1 fen, encara en circulació a Xina.

Bé, a jutjar per el fet que va succeïr la setmana passada en una ciutat de províncies xinesa, sembla a ser que la cançó ha influenciat molt més del que seria previsible la consciència d’alguns ciutadans xinesos. Si Mao aixequés el cap…

La nit de l’1 de gener un ciutadà va trobar-se al carrer d’ una petita ciutat de la província de Jiangsu, ni més ni menys que una moneda de 0,5 mao (al canvi uns 0,05€). Tot i que el poder adquisitiu a la Xina és molt més baix que a occident, no s’arriba als nivells de considerar aquesta quantitat una suma considerable. El fet és que no sabem si influenciat pel missatge de la cançó infantil que “suggereix” a tothom entregar a la policia tota quantitat de diner per petita que sigui, o bé per que l’home es un catxondo de per sí, va acostar-se a la comissaria de policia més propera a entregar tan quantiosa suma per si el seu legítim propietari la trobava a faltar i la reclamava.

5-mao-coin1Moneda de 5 mao.

Curiós. Però més curiós encara és saber l’opinió que els internautes xinesos han mostrat respecte aquest fet: sobre una mostra de 15.000 votacions, la majoria dels enquestats (prop del 52%) enten la postura del donant, ja que més important que el valor de la moneda és el valor de no agafar diners que no et pertanyen. Això es resultat d’anys de  propaganda comunista o bé l’inici d’una proto-cultura cívica a Xina d’arrel clarament confuciana? Potser una curiosa barreja entre les dues, com moltes altres coses d’aquesta societat que sota l’aparença rígida i encarcarada del partit únic, és molt més viva, dinàmica i complexa del que tots pensem.

I els catalans, que farieu?

Narcolèpsia

gener 5, 2009

Segons el Gran Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana:

f PAT Accés paroxismal de son, de caràcter patològic, que s’instaura bruscament i pot durar des de pocs minuts fins a unes quantes hores.

L’altre dia comentàvem en un post l’extranya tendència que tenen els asiàtics (especialment els xinesos) per adormir-se en els llocs i situacions més inversemblants. Bé, fa poc llegiem una notícia sorprenent: 6 alts càrrecs provincials del Partit Comunista Xinès van ser destituïts fa uns dies per haver-se adormit en un acte oficial del partit.  No un acte qualsevol sinó un acte commemoratiu dels 30 anys d’inici de les reformes econòmiques que han portat Xina on és avui. Les instantànies dels “narcolèpsics” van córrer com la pólvora per la xarxa xinesa i el Partit davant la volada que estava agafant l’assumpte va decidir, com sol fer sempre en aquests casos, donar exemple i destituir els qui havien gosat fer una bacaineta enlloc d’escoltar les sagrades paraules  de la burocràcia. Aquí les instantànies:

narcolepsia

narcolepsia-2

narcolepsia-31

narcolepsia-4

narcolepsia-5

I es que no sabeu que avorrits que poden arribar a ser els mítings del Partit Comunista Xinès (PCX). Una prova del que dic és un gràfic que mostra les paraules més utilitzades durant els darrers 30 anys als Congressos del PCX, traduït per l’amic i company de beca Dani (no jo, l’altre).

de-mao-al-desarrollo1

Una excel·lent forma de resumir els canvis que durant 30 anys han afectat la societat xinesa. A través del llenguatge, que com veiem, parla per si sol. Xina canvia però els xinesos, sembla que no tant. En qualsevol cas, aquest tipus de narcolèpsia congressual, no és només patrimoni dels xinesos. Ja m’agradaria veure si alguna vegada les càmeres enfoquessin alguna sessió del Parlament o el Congrés dels Diputats, potser el número superaria àmpliament el de 6. La diferència és que al nostre país no dimitiria ningú, potser els afectats fins i tot es justificarien amb to xulesc davant les càmeres dient que la bacaina era per incrementar el seu rendiment laboral. Potser socialment tampoc escandalitzaria la meitat del que ha escandalitzat aquí. Tot i que Xina no és en absolut un país democràtic, sembla que alguns mecanismes funcionen millor que a casa nostra i és que com veiem, a la Xina i a Europa, la democràcia no té per que comportar la dignitat, ni la dignitat tampoc porta a la democràcia.

gener 1, 2009

Bé, qui ho diria però ja som al 2009. Any que durant la nostra infància imaginàvem com un futur remot, on els cotxes volarien, on ens alimentariem de píndoles i on cadascú tindria un o més robots a la seva disposició. Però bé, si allò que eseperàvem no ha acabat sent ben bé com ens imaginàvem, també és cert que de vegades, allò que mai haguéssim imaginat s’ha acabat fent realitat. Per exemple, si algú m’hagués dit fa tan sols 4 anys que acabaria vivint i celebrant un cap d’any a la Xina hagués pensat que aquell bocamoll havia perdut l’oremus. Així que ja havent-me desprès de l’atreviment de fer pronòstics vitals a tant temps vista, admeto el meu total desconeixement de com seran els propers 4 anys, però almenys encara em queda un xic de memòria per explicar com han estat els darrers 4 dies.

shanghaiSkyline futurista de Shanghai

Com molts ja sabreu, els xinesos celebren l’any nou en una data diferent a la nostra. Aquest any toca el 26 de gener i dic toca perquè cada any cau en una data diferent. Tot i que des de fa gairebé un segle el calendari vigent per marcar les dates a Xina és el gregorià o occidental, el calendari per marcar les festivitats continua sent el tradicional xinès, és a dir el lunisolar. Però bé, d’això ja en parlarem quan toqui (és a dir el 26 de gener). En el d’avui parlarem de com se celebra a Xina l’any nou (occidental).

Com hem dit, al ja tenir una festivitat dedicada a l’any nou, el canvi d’any es viu d’una forma molt més aigualida. Com també passa amb el Nadal, no hi ha atmosfera ni ambient de festivitat. De no ser per la nombrosa comunitat occidental que viu a Beijing bàsicament el canvi d’any passaria força desapercebut. Així, sigui per la nombrosa comunitat resident o per la omnipresent influència cultural nord-americana, aquí no es fan 12 campanades sinó que se celebra el compte enrere de 10 segons fins a l’entrada del nou any. Però a diferència de la majoria de grans ciutats on aquests compte enrere se celebren enmig de multituds en un lloc emblemàtic, aquí com sol passar en d’altres ocasions es tracta d’una festa de portes endins. Sigui pels -12º de temperatura, o sigui (sobretot) perquè al govern li provoca urticària la idea de multituds concentrades a la Plaça Tiananmen, no hi ha a Beijing un lloc emblemàtic on anar a celebrar “les campanades”. Bé, n’hi ha un: la Torre del Tambor, situada a la porta nord de la ciutat i que antigament tenia la funció de marcar el temps i obrir o tencar les portes de la muralla. La torre del Tambor i el seu pati davanter es tanquen al públic per a la celebració del programa de la televisió xinesa que dóna la benvinguda a l’any nou.

bell-tower-beijing

Així que bé, sinó ens deixen més remei… Hem hagut de celebrar el cap d’any d’una forma íntima però sense estar-se de res! Primer de tot sopant al millor restaurant japonès de Beijing (relació qualitat-preu), el Katoya, ja que era l’últim dia que obrien perquè just demà el tiren a terra. Un altre dia ja parlarem dels desallotjaments forçosos per enderroc a la Xina que també mereix un post.

katoya-comiat1katoya

Ah! com el trobarem a faltar… Però la vida segueix i tot seguit vam fer les campanades a la catalano-xinesa:

pc3100442

I avui dia 1, al despertar no podien faltar els xurros! Però com que són un xic difícils de trobar per aquestes latituds, no hem tingut més remei que fer-nos-els nosaltres mateixos.

xurros1

Boníssims!

p1010006

p1010009

Bon any nou a tothom!