gol-iniesta

El Barça continua maravellant a propis i curiosos i les seves gestes, ahir l’última, continuen meravellant al món sencer. També a la Xina. Seguir el futbol en un país com la Xina té inconvenients i avantatges. Els inconvenients: la diferència horària, que t’obliga a veure els partits  amb lleganyes als ulls en uns horaris del tot impresentables, esperant trobar una recompensa a tanta pèrdua de son amb la visió d’un partit espectacular que sovint no arriba (per sort no ha estat el cas dels 2 darrers). D’altra banda la manca de cultura futbolística al país asiàtic tampoc ajuda a generar un ambient de partit. La major part de xinesos tan sols s’interessen per les lligues europees perquè tenen una mena de travesses que els permeten apostar en aquests partits. No obstant això no treu que hi hagin també els seus fanàtics, que com alguns europeus aguantem fidels davant el televisor en franges horàries més pròpies per a la visió d’altres aficions inconfessables.

Veure futbol a la Xina però, també té els seus avantatges. O més aviat podriem parlar d’un únic gran avantatge. Engegues la TV i pots elegir entre 3 canals on veure, gratuïtament, tots els partits del teu equip. En aquest cas el Barça. Sovint les cadenes de TV xineses presten més atenció a les lligues europees que a la seva pròpia lliga, de molt baix nivell i sotmesa a constants escàndols.

El sistema televisiu xinès té una gran cadena estatal, la CCTV, que compta amb 16 canals dedicats a tota mena de temàtiques, un dels quals, la CCTV5 dedicada íntegrament als esports. A part d’això, cada gran ciutat o província xinesa compta també amb una gran cadena provincial amb multitud de canals, també molts d’ells dedicats als esports. Aquesta situació ofereix una enorme quantitat de canals d’oferta esportiva i mai en falta un on poder veure el partit escollit. A part, també permet enriquir-se amb vocabulari futbolístic en xinès.

cctv_5

En la major part de casos aquests canals agafen il·legalment la senyal i no paguen cap mena de dret televisiu, cosa que permet la seva visualització gratuïta en un país amb centenars de milions de clients potencials. Les cadenes europees fan la vista grossa a aquesta situació, siugi per impossibilitat d’entrar en la teranyina legal xinesa o sigui per que als equips ja els interessen comptar amb com més aficionats millor. Aquesta situació permet als usuaris xinesos i també als catalans veure els partits on-line a través de portals com www.rojadirecta.com o de programes com PPLive, TVPlayer o Tvants.

Amb totes aquestes eines a la nostra disposició, el 27 de maig ens veiem a Roma… i a Beijing!

I per aquells que el vulguin veure i escoltar en xinès ho poden fer clicant aquest enllaç:

http://sports.sina.com.cn/uclvideo/bn/2009-05-07/04412944.html

Infància compartida

Abril 15, 2009

Sembla mentida però la generació dels 80 i 90 de Catalunya i de la Xina té, sense saber-ho, un vincle cultural comú. I aquest vincle vé donat precisament per tenir una infància totalment impregnada de les grans sèries japoneses que tant d’èxit van tenir al nostre país, i pel que es veu, també a la Xina. Parlo, es clar, de grans clàssics com el Dr.Slump, Bola de Drac o Doraemon. L’èxit d’aquestes sèries entre les emergents classes mitjanes de les grans ciutats xineses és evident, fins al punt que passejant per Beijing o Shanghai pots topar-te amb botigues especialitzades únicament en la venda d’objectes com aquests (a uns preus força mòdics per cert):

1) Ninots de goma de gran tamany de la sèrie Bola de Drac

bola-de-drac1

2) Ninots de goma de gran tamany de la sèrie Doraemon

doraemon

3) Fins i tot personatges secundaris com la Dorami o la Geganteta tenen el seu ninot.

geganteta

4) Podem trobar també grans clàssics com la Xampinyoneta, el rei Nikochan o el seu ajudant de nom desconegut.

drslump

Espero haver donat als lectors valencians del blog, unes poques idees per a les properes Falles…

Aquestes sèries a la Xina òbviament tenen noms diferents, però traduïts signifiquen més o menys el mateix, senyal que en la seva adaptació al català, van comptar amb bons traductors:

 

  • Dr. Slump = IQ博士 (IQ-boshi) és a dir el Dr. IQ (no he sabut trobar que volen dir les sigles)
  • Bola de Drac = 七龍珠 (qilongzhu) o les Set Perles del Drac
  • Doraemon = 多啦A夢 (duola-ei-meng) transcripció fonètica de la paraula japonesa al xinès.

 

El que no van traduïr però van ser els cognoms de sèries com el Dr.Slump. En català es van mantenir els noms amb la pronunciació japonesa, i així durant tota la nostra infància ens vam quedar sense saber que volien dir paraules com (Senbei) Norimaki, (Midori) Yamabuki o (Taro) Soramame. Lògicament, ja que el català, tot i el seu lèxic tan ric, no compta amb paraules per definir uns populars menjars japonesos. Avui, després de tants anys desvetllarem aquesta petita incògnita: 

 

  • Norimaki: nom que reben al japo els populars rotllos d’arròs amb algues i verduretes, coneguts a Catalunya genèricament com Sushi.

 

norimaki

 

  • Yamabuki: nom d’un conegut peix apreciat en la gastronomia japonesa.

yamabuki

  • Soramame: nom d’unes delicioses mongetes amb sal cuites al vapor.

soramame

 

Ja veieu, en català potser es podria haver fet una petita traducció nostrada i haver tingut personatges anomenats Senbei Paella, Midori Arengada o Taro Mongeta Tendra. Ara que ho veig escrit però, casi que prefereixo que deixéssin els noms tal com estaven. 

Per cert, en un rampell de friquisme no em vaig poder resistir més i vaig comprar aquest preuat objecte:

caca-arale

Televisió

Mai 14, 2008

Mirar la televisió xinesa és un sa (o no tan sa) exercici per millorar la comprensió de la llengua i de la societat xinesa. Des d’informatius barroerament manipulats on totes les notícies són positives (la filosofia de l’anem bé i encara anirem millor), passant per infumables gales amb cantants i famosos amb tuf a floritura, sèries històriques amb una péssima interpretació i posada en escena, fins al Teletienda: al nostre país ja desterrat a altes hores de la matinada, però aquí encara en estat d’autèntic esplendor, cosa que provoca que en horari de màxima audiència encara es puguin veure alguns “vendedores de crecepelo” mostrant a l’espectador les miraculoses virtuts del seus ungüents.

Bé, tots aquests factors que us cito, també els podreu trobar a Catalunya i Espanya, tot i que sortosament ja en menor grau. Igual que la seva societat, el concepte de televisió a Xina també es troba en un moment de transició. Transició d’un model de Televisió com a eina del poder amb un espectador sotmés i passiu a les tonelades de tedi i avorriment que es succeeixen davant dels seus nassos, a un altre model imperant ja a occident, amb una televisió excessivament mercantilitzada, presonera de la publicitat, de l’espectacle i de l’audiència a qualsevol preu. Tots aquests models tenen els seus defectes i alguna que altra virtut, però el fet de viure aquí et permet copsar-los amb major contrast.

L’audiència comença a pesar a Xina, i per això comencen a sorgir programes que enganxen l’espectador davant la pantalla per lo frikis i sorprenents que arriben a ser. Aquí sota en veureu 3 exemples, que són part del mateix programa on una dotzena d’esforçats concursants s’esforçaven en oferir al públic les seves millors “habilitats”. Acabades totes les actuacions, el jurat decidia el guanyador. Passin i vegin:

1) El saltador temerari: davant d’un enfervorit públic, un home es disposa a saltar des d’un quart pis amb tan sols dues rangleres de caixes de cartró com a amortidors…

2) El fideuaire incansable: Objectiu: traslladar un espaguetti de 200 metres d’un recipient a l’altre en tan sols 2 minuts. Tot i que al vídeo no es veu, finalment ho aconsegueix… I ara direu… i que? doncs jo també.

3) Els infants telepàtics: He vist el video centenars de vegades i continuo sense trobar-li el secret. Dos nens de 5 anys, l’un amb els ulls tancats ha d’endevinar quin és el caracter que el presentador assenyala sobre un panell. Per comunicar-se l’altre només pot emetre sons animals…

Com us he dit al concurs hi havien 9 persones més. Algunes tan curioses com un tastador de té amb els ulls tancats que va errar el 75% dels seus pronòstics, o un grup de nois capaç de fer una soga amb paper de vàter en tan sols 1 minut i mig. Finalment els guanyadors varen ser els infants telepàtics, sens dubte per com van saber commoure el públic assistent. Com deia, alguna cosa està canviant a la Xina, almenys a la Televisió. Ara bé, com ja sabeu de vegades els canvis no són necessàriament a millor.