Xinesos a la platja

febrer 27, 2009

hainan

Aquesta setmana un íntim amic ha tornat de l’illa de Hainan, un excel·lent destí tropical per escapar del dur i rigorós hivern de Beijing. D’entre els milers i milers de quilòmetres de costa de que disposa Xina, gairebé l’únic indret on es poden trobar platges que mereixin tal nom és precisament a Hainan.  Curiós cas el dels xinesos. Històricament sempre han viscut d’esquena al mar. Exceptuant brevíssims períodes històrics, durant mil·lennis l’han vist com un territori hostil i desconegut, on no valia la pena endinsar-se. L’Oceà Pacífic era vist amb els mateixos ulls de temor i desconfiança amb que els europeus vam contemplar durant segles l’Atlàntic.

Potser és per això que avui dia a la gran majoria dels xinesos no els agrada gens anar a la platja. Bé, corregeixo.  No els agrada gens anar-hi a fer el que hi fem nosaltres. Això explicaria que en tota la Xina continental amb prou feines n’hi hagi cap on valgui la pena remullar-se sense témer per la pròpia salut, cap on es pugui estirar una tovallola sense cobrir tot tipus de deixalles, o bé cap on es pugui aconseguir un envejable bronzejat al calor d’un sol ocult i difuminat entre la densa calitja que cobreix la major part de ciutats i pobles costaners.

Per això quan aquest amic em va dir que hi anava a passar uns dies, li vaig encarregar un petit reportatge fotogràfic. Volia saber que hi fan els xinesos a la platja. I bé, la meva curiositat per fi ha estat satisfeta. Vegem-ho:

Sempre que surt el sol, a molts els agafa una sobtada al·lèrgia a l’ultraviolat. De vegades pot ser difícil esbrinar que coi fan els xinesos a la platja, però no cal voltar gaire per adonar-se del que no fan: prendre el sol. El cànon de bellesa xinès estableix la blancor pàl·lida, la fragilitat i la delicadesa com a súmmum de la perfecció. La morenor s’associa a un baix nivell econòmic i cultural. És un fenomen que ens pot semblar estrany però que si ens parem a pensar-hi  un moment, resulta que tan sols a occident associem la morenor a la bellesa. Així que, emprenedors ara és la vostra! A jutjar per la fotografia, algú faria un gran negoci venent-los “sombrilles”.

alc2b7lergia-al-sol1

Continuant amb la blancor, una altra gran activitat que fan els xinesos quan van a la platja és… fer-se les fotografies del casament. Com no, de rigorós blanc. Tanta puresa acaba posant neguitós i tot. On és la típica dona del anunci de detergent armada amb un pot de ketxup quan se la necessita?

boda

boda2

Encara que si el pressupost no dóna per a un casament sempre es pot optar per la versió beta…

fotoromantica

Des de Vacaciones en el Mar que no s’havia vist res semblant.

fotoromantica2

Per sort les modes extravagants sembla que no han acabat amb el mode de vida tradicional dels illencs.

pescadors

Al contrari, ambdós semblen conviure en una estranya i inquietant harmonia.

pescadors2

Per últim, deixem la sorra i girem la vista a la mar. Veiem algú amb un estrany flotador al coll.

xines-en-remull

Ens acostem una mica més i… Efectivament! Veiem que l’home duu posat el “xaleco” salvavides que ha mangat de l’avió. No voldria ser el passatger que en una hipotètica situació d’emergència necessiti l’objecte en qüestió.

xines-en-remull2

FOTOGRAFIES: RAÚL REQUENA.ç
Article publicat a: http://blogs.ccrtvi.com/catalanspelmon.php?itemid=19779&catid=1261

Rails sobre la mar

febrer 25, 2009

Tot i un títol aparentment tant poètic, el cert és que fa referència a un fet d’allò més real. Avui us parlaré de l’illa de Hainan i més concretament sobre la seva peculiar comunicació amb la Xina continental.

province-hainan-map1

Hainan en xinès vol dir literalment al sud del mar. Durant segles l’illa va ser un destí de funcionaris exiliats per l’emperador, un lloc llunyà, remot i poc habitat a la perifèria del món xinès. De fet així va continuar durant bona part del segle XX fins que l’any 1988 li va tocar “la loteria” al ser designada Zona Econòmica Especial dins els plans de desenvolupament del govern xinès. Això implicava que l’illa passava a gaudir d’una obertura total de la seva economia i esdevenia així un llaminer destí per a tot tipus d’inversions agrícoles i turístiques que avui dia representen el pilar econòmic de Hainan.

Amb el creixement econòmic es feien necessàries unes infrastructures potents que permetessin una fluïda comunicació amb el continent. Els xinesos, acostumats a obres faraòniques, tampoc van decebre aquesta vegada i l’any 2000 van inaugurar un servei de “Ferry-carrils”: és a dir, els trens provinents de Cantón o Beijing es munten en un descomunal Ferry que després de 80 minuts de trajecte desembarca a l’illa on prossegueix el seu camí fins a la ciutat meridional de Sanya. En el següent vídeo podreu veure com: