matteo_ricci

En contrast amb Xina, a Occident probablement pocs hagin sentit mai a parlar de Matteo Ricci. És lògic. La seva crònica i la de tots els que el varen precedir, varen ser els relats d’un reiterat fracàs: L’intent de convertir Xina al catolicisme, una  tasca ingent que d’haver resultat exitosa hagués canviat completament el curs de la història. Les restes d’aquells intrèpids aventurers, poc més d’una seixantena d’europeus, reposen avui al tranquil pati de l’Escola d’Administració de Beijing, fàbrica inesgotable de buròcrates del Partit Comunista Xinès. Un petit cementiri d’uns escassos 200 m2, superpoblat d’imponents làpides i rodejat d’un modest mur de maons, que alberga la flor i la nata dels pioners de la diplomàcia europea a Xina.

tomb mateo ricci

En aquest indret tranquil, amagat i pràcticament desconegut per a la majoria de residents occidentals de la ciutat, estan enterrats no nomès els cossos d’un grapat de religiosos d’entre els segles XVI i XIX, també está enterrada una determinada forma d’entendre i aproximar-se al món xinès per part dels occidentals. El que va fer grans aquells jesuïtes és que no nomès varen anar a Xina amb afany proselitista, sinó que hi varen anar a aprendre tot allò que aquella mil·lenària cultura els podia aportar de valuós. Van aprendre la seva llengua, filosofia, literatura i estructura social, enriquint-la alhora amb valuoses aportacions en física, mecànica i astronomia que van possibilitar que molts d’ells gaudissin durant anys d’accés i influència a la cort imperial. Aquells jesuïtes van portar a Xina els avenços d’una puixant Europa renaixentista, però desafortunadament no van poder fer el viatge a la inversa, portar a Europa tot allò que es podia haver après de Xina.

tomb mateo ricci 2

Poques dècades després d’aquells fracassos varen arribar els britànics i la seva diplomàcia de la canonada, hipotecant encara fins avui dia la forma i la visió amb que molts occidentals afronten les relacions amb Xina. Una barreja errònia de superioritat, xovinisme i ignorància.

Com si volguéssin retre una mena de culte silenciós a la forma amb que els europeus van saber entendre, fa segles, la civilització xinesa, les tombes d’aquells jesuïtes reposen increïblement intactes, alienes a tots els vaivens de la història contemporània xinesa. Preservades com un símbol que tot i ignorat, es nega a desaparèixer de la història i reclama dia rera dia la seva plena vigència.

tomb matteo ricci 3

L’eclecticisme dels xinesos ha assimilat però alhora ha derrotat sistemàticament totes les religions que han intentat monopolitzar els seus cultes, inclòs el budisme. El catolicisme tot i els esforços d’assimilació i comprensió d’aquells primers ambaixadors de la cultura occidental, va córrer la mateixa sort. Avui dia, es calcula que tan sols 3 o 4 dels aproximadament 1.400 milions de xinesos, es declaren cristians. Potser en la història de les civilitzacions que han poblat el planeta, cap ha tingut un caràcter més laic i menys basat en la religió que la cultura xinesa. Totes les religions es van estavellar contra l’escullera que representa el confucianisme, un complex entramat de normes de conducta social i polític que han vertebrat fins avui tota la tradició xinesa, actuant sempre com a substitutiu de tota religió. El credo cristià, com també el musulmà, marcats per un fort dogmatisme, per la defensa d’un credo únic i verdader i per les seves pretensions totalitzadores de la vida dels ciutadans, tenien doncs tots els números per acabar relegats a la marginalitat. El que en queda avui, és tan sols el petit llegat d’una gran derrota.

Tomba de Matteo Ricci.

利玛窦墓

Beijing, Districte de Xicheng, Chegongzhuang Dajie num.6, Escola d’Administració de Beijing.

西城区车公庄大街路南6号。北京行政学院

Estació de metro més propera: Chegongzhuang (línia 2).

Parada de Bus:  二里沟东口

Bon any bou

gener 26, 2009

buey

Com tots haureu vist aquests dies, avui 26 de gener és el primer dia del nou any xinès. Molts us preguntareu quina mena de calendari fan servir a la Xina, o perquè cada any la festivitat del Any Nou Xinès cau en una data diferent, o perquè acabem d’entrtar en l’any del bou. Intentaré resodre els dubtes:

Actualment els xinesos es regeixen en la seva vida quotidiana pel calendari gregorià o occidental. És a dir que si pregunteu a qualsevol ciutadà quin dia és avui us respondrà amb tota seguretat el 26 de gener de 2009. No obstant, com feien antigament, continuen establint les seves festivitats en funció al seu antic calendari de tipus llunisolar, a diferència del nostre que és solar.

Què implica això? que en un calendari llunar hi han 12 mesos que corresponen amb els 12 cicles anuals de la lluna. Això fa un total d’entre 353 i 355 dies. Per tal d’ajustar el calendari llunar amb el cicle solar, cada 3 anys s’hi afegeix un mes. És a dir que cada 3 anys té lloc l’anomenat “any embolismal” que consta de 13 mesos. L’inici de l’any nou es marca amb la segona lluna nova després del solstici d’hivern (21 de desembre), per la qual cosa no pot ser convertit en una data exacta en el calendari gregorià. La data varia cada any però sempre dins uns marges: sempre té lloc entre el 21 de gener i el 21 de febrer.

Amb un calendari basat en la lluna, no és extrany que el zodíac xinès també prengui aquest astre com a punt de referència. Cada any llunar  té com a referència un animal. Rata, bou, tigre, conill, drac, serp, cavall, cabra, mico, gall, gos i porc. En aquest ordre.Mentre el zodíac occidental triga 12 mesos en completar-se, el xinès triga 12 anys. És a dir el 2009 és l’any del bou i no ho tornarà a ser fins al 2021.

chino

D’on provenen aquests 12 animals? Segons diu la llegenda, Buda just abans de morir va convocar a tots els animals per a acomiadar-se però tan sols aquests 12 van acudir a la seva crida. Com a recompensa va assignar un any a cadascun d’ells, segons l’ordre en que havien arribat. Els xinesos creuen que cada animal influencia en els esdeveniments de l’any i el carácter de la gent que hi neix. Segons l’horòscop xinès el Bou, al ser un animal de tir, significa l’acció de “tirar cap a endavant”, silenciosament tot i la càrrega feixuga, encara que tot estigui en contra. Llaurar i crear camí a través de l’esforç i el mèrit. Veritat o no i després d’aquest petit apunt d’Aramis Fuster, sembla encaixar perfectament amb les receptes per a l’any de la crisi…

china_ano_nuevo

Pel que fa a les celebracions, segur que tembé haureu pigut veure i sentir com les comunitats xineses a l’exterior es preparen per a grans festivitats al carrer en el que és un espectacle visual força bonic. Potser alguns pensen que si a l’exterior fan això, a la pròpia Xina la cosa deu ser per treure el singlot. Sento decebre els lectors però res més lluny de la realitat: l’Any Nou xinès a la Xina és en realitat força apàtic. Com en moltes altres coses, 70 anys de comunisme han desnaturalizat un xic la festa original, que en canvi segueix ben viva en aquelles comunitats xineses que no han patit anys de persecució cultural (Hong Kong, Taiwan, Singapur i les comunitats d’ultramar).

Segons he pogut constatar amb la meva experiència i la de molts altres viatgers, és una festa de portes endins. Sopar amb la família i quan sonen les 12 de la nit petards i més petards a tot arreu. La ciutat esclata. A part d’això res més. Ni dracs, ni festa en bars, ni concentració de gent al carrer. Avís a navegants. Qui esperi veure una versió exagerada del Sant Joan català té en l’any nou xinès una gran oportunitat, qui esperi ambient, dracs i festa millor que la celebri amb els xinesos del seu país.

Bon any bou a tothom!

El Llinatge de Confuci

Desembre 5, 2008

qufu

Confuci, en xinès Kongzi (孔子)va néixer a Qufu un petit poble de l’est de Xina cap al s.V a.C. Una època aquella prolífica en quant a grans filòsofs, ja que curiosament va ser coetani de Buda, Sócrates, Plató o  Zoroastre entre d’altres . La vida de Confuci però, difereix en la de la resta de pensadors de la història de la humanitat, la major part  d’ells amb una vida rica en experiències o daltabaixos que, reals o no, adornen la seva biografia. Els 70 anys de vida de Confuci foren una erràtica predicació de poble en poble, una mena de professor ambulant que venia els seus serveis a canvi de manutenció. Com passa en molts altres genis ningú va donar valor a la seva figura i al seu pensament fins després de mort.  La doctrina de Confuci, o confucianisme, revisada i matisada, va ser adoptada pels grans governants i els posteriors emperadors com a columna vertebral del sistema de relacions socials, familiars i de poder de la Xina clàssica i feudal. Perquè?. Doncs perquè el missatge de Confuci és en realitat molt conservador. Bàsicament buscava estabilitat social en una època (la seva) on feia ja segles que regnava la inestabilitat. Actualment, tot i 50 anys d’oblit durant el règim comunista, el confucianisme torna a ressorgir amb força com a valor social. Bé més que ressorgir potser és que mai havia desaparegut del tot. En un resum vertiginós el confucianisme pregona entre d’altres moltes coses un respecte pseudo-religiós en vers l’autoritat del pare, l’avant-passat o el governant, i defensa la ritualitat social portada fins a l’últim extrem, és a dir el “salvar les aparences”. Un missatge molt còmode per al poder, d’aquí el seu èxit.

Després de la breu introducció a la figura del personatge, prosseguim. Coneix algú algun descendent viu de Sòcrates, Buda, Zoroastre o fins i tot de Crist (novel·les a part)? Bé, segur que n’hi ha més d’un entre nosaltrses però d’aquí a averiguar qui és exactament sembla ja una cosa impossible oi? Doncs sembla que no és tan impossible a la Xina.

Fa gairebé un més, als 88 anys d’edat va morir a Taipei (Taiwan) Kung Te-Cheng, 77è descendent en línia directa del llinatge de Confuci. Kung Te-Cheng, no només va néixer al mateix poble que el seu gloriós avantpassat sinó també al mateix poble on han habitat les 75 generacions posteriors: Qufu. Coincidència? No tanta. Ja que des del s.II a.C. el descendent varó de la línia principal del llinatge de Confuci heretava el títol de Duc de Yansheng, que a canvi de generoses possessions s’encarregava dels rituals i cultes a la figura del seu avantpassat. El ducat va existir ininterrompudament durant més de 2000 anys, d’aquí la genealogia tan acurada, fins que l’any 1935 fou abolit per representar una clara reminiscència feudalitzant. Amb la victòria del Partit Comunista Xinès, els descendents de Confuci, no gaire disposats a substituïr el culte al filòsof per el culte a Mao, van exiliar-se a Taiwan on continuen residint en l’actualitat.

confucio

kung-te-cheng

Doncs ara que m'hi fixo, tenen certa retirada no?

Després de la mort de Kung Te-Cheng, el títol hauria de passar a la 78ª generació, però donat que el descendent va morir d’accident el 1989, el títol passa a mans del seu nét Kung Tsui-Chang, de 33 anys i representant de la 79ª generació. I tranquils! Que la 80ª generació ja está preparada per a un hipotètic relleu, ja que el besnét de Kung Te-Cheng, Kung Yu-Jen,  va néixer a Taipei l’1 de gener de 2006. Llarga vida als Confuci!

http://www.elpais.com/articulo/Necrologicas/Kung/Te-cheng/descendiente/directo/Confucio/elpepinec/20081117elpepinec_1/Tes

Mario Conde i el Dao

Novembre 5, 2008

conde-tao

Com l’amic Guim em fa saber a través d’aquesta notícia, Mario Conde ha escrit un llibre. Bé, això en sí no es cap novetat després dels seus dos èxits literaris “El Sistema” i “Derecho Penitenciaro vivido” on l’ex-banquer s’apuntava a la teoria de la conspiració amb la mateixa afició que al seu pot de gomina. Ara, l’inefable SuperMario ves per on, se’ns ha fet tot un místic i s’ha il·luminat amb una nova (i ja en van unes quantes) veritat revelada.

marioconde

El que passa és que ara, desafortunadament per als que estudiem llengua i cultura xinesa, s’ha il·luminat gràcies al coneixement de la doctrina del Daoisme, o el que ve a ser el mateix, a través de la lectura del Daodejing com ell diu “sentado en el suelo de cemento de la celda”. El Daodejing, és un petit recull de cites atribuïdes al llegendari filòsof Laozi (s.IV a.C.) , del qual poca cosa se sap del cert. Sincerament tan sols desitjo que el fet que Mario Conde l’hagi descobert a aquestes alçades no us faci abandonar les ganes de llegir-lo, ja que és un dels millors, per no dir el millor, més breu i més amè llibre de filosofia que segurament haureu tingut ocasió de llegir.

daotao

El Daodejing és la columna vertebral de la doctrina daoista i és un llibre que cobra vigència cada dia que passa per explicar (o no explicar) l’orígen de tot. És basa en el caràcter i concepte xinès del “Dao”. La primera frase del llibre diu així “El Dao Veritable, no es pot definir”, així que no seré jo des d’aquest modest blog, qui gosi desafiar aquesta mil·lenària màxima. Per als no avesats al tema però curiosos per avesar’s-hi, us el podeu descarregar íntegra i gratuïtament en aquesta pàgina:

http://www.sld.cu/sitios/mednat/temas.php?idv=22342

Per als no interessats en filosofia però amants de tot lo “freak” us passo tembé l’enllaç al blog de Mario Conde:

http://www.marioconde.com/cgi-bin/WebObjects/marioBlogWeb

I com a conclusió, rebuscant dins el Daodejing, hem trobat una cita que sense cap mena de dubte ja preveia el desafortunat devenir del banquer: “Si acumulas grandes cantidades de oro y de jade, nadie podrá protegerlas. Presume de riqueza y honores y te vendrá la desdicha”. Esperem que l’amic Mario com a mínim hagi près nota.

Supersticions xineses

febrer 9, 2008

Quan un viatja per Xina es pot trobar amb estampes ben curioses en el lloc més insospitat. Aquell dia ens portaven a una exposició de cristalls i joieria… apassionant… Abans d’entrar però ens vam topar amb aquesta curiosa escena, desenes de xinos apilotonats al voltant d’un drac de Jade submergit en bitllets… Pels xinesos, el drac es l’animal sagrat i el jade es el mineral sagrat, així que un drac de jade ja us podeu imaginar lo que suposa per a ells… Aquí sota el vídeo filmat per el company Lluís on veureu com soben al pobre animaló:

Quant de temps creieu que aguantaria intacte aquest drac recobert de calers al nostre país??