Xinesos a la platja

febrer 27, 2009

hainan

Aquesta setmana un íntim amic ha tornat de l’illa de Hainan, un excel·lent destí tropical per escapar del dur i rigorós hivern de Beijing. D’entre els milers i milers de quilòmetres de costa de que disposa Xina, gairebé l’únic indret on es poden trobar platges que mereixin tal nom és precisament a Hainan.  Curiós cas el dels xinesos. Històricament sempre han viscut d’esquena al mar. Exceptuant brevíssims períodes històrics, durant mil·lennis l’han vist com un territori hostil i desconegut, on no valia la pena endinsar-se. L’Oceà Pacífic era vist amb els mateixos ulls de temor i desconfiança amb que els europeus vam contemplar durant segles l’Atlàntic.

Potser és per això que avui dia a la gran majoria dels xinesos no els agrada gens anar a la platja. Bé, corregeixo.  No els agrada gens anar-hi a fer el que hi fem nosaltres. Això explicaria que en tota la Xina continental amb prou feines n’hi hagi cap on valgui la pena remullar-se sense témer per la pròpia salut, cap on es pugui estirar una tovallola sense cobrir tot tipus de deixalles, o bé cap on es pugui aconseguir un envejable bronzejat al calor d’un sol ocult i difuminat entre la densa calitja que cobreix la major part de ciutats i pobles costaners.

Per això quan aquest amic em va dir que hi anava a passar uns dies, li vaig encarregar un petit reportatge fotogràfic. Volia saber que hi fan els xinesos a la platja. I bé, la meva curiositat per fi ha estat satisfeta. Vegem-ho:

Sempre que surt el sol, a molts els agafa una sobtada al·lèrgia a l’ultraviolat. De vegades pot ser difícil esbrinar que coi fan els xinesos a la platja, però no cal voltar gaire per adonar-se del que no fan: prendre el sol. El cànon de bellesa xinès estableix la blancor pàl·lida, la fragilitat i la delicadesa com a súmmum de la perfecció. La morenor s’associa a un baix nivell econòmic i cultural. És un fenomen que ens pot semblar estrany però que si ens parem a pensar-hi  un moment, resulta que tan sols a occident associem la morenor a la bellesa. Així que, emprenedors ara és la vostra! A jutjar per la fotografia, algú faria un gran negoci venent-los “sombrilles”.

alc2b7lergia-al-sol1

Continuant amb la blancor, una altra gran activitat que fan els xinesos quan van a la platja és… fer-se les fotografies del casament. Com no, de rigorós blanc. Tanta puresa acaba posant neguitós i tot. On és la típica dona del anunci de detergent armada amb un pot de ketxup quan se la necessita?

boda

boda2

Encara que si el pressupost no dóna per a un casament sempre es pot optar per la versió beta…

fotoromantica

Des de Vacaciones en el Mar que no s’havia vist res semblant.

fotoromantica2

Per sort les modes extravagants sembla que no han acabat amb el mode de vida tradicional dels illencs.

pescadors

Al contrari, ambdós semblen conviure en una estranya i inquietant harmonia.

pescadors2

Per últim, deixem la sorra i girem la vista a la mar. Veiem algú amb un estrany flotador al coll.

xines-en-remull

Ens acostem una mica més i… Efectivament! Veiem que l’home duu posat el “xaleco” salvavides que ha mangat de l’avió. No voldria ser el passatger que en una hipotètica situació d’emergència necessiti l’objecte en qüestió.

xines-en-remull2

FOTOGRAFIES: RAÚL REQUENA.ç
Article publicat a: http://blogs.ccrtvi.com/catalanspelmon.php?itemid=19779&catid=1261
Anuncis

Rails sobre la mar

febrer 25, 2009

Tot i un títol aparentment tant poètic, el cert és que fa referència a un fet d’allò més real. Avui us parlaré de l’illa de Hainan i més concretament sobre la seva peculiar comunicació amb la Xina continental.

province-hainan-map1

Hainan en xinès vol dir literalment al sud del mar. Durant segles l’illa va ser un destí de funcionaris exiliats per l’emperador, un lloc llunyà, remot i poc habitat a la perifèria del món xinès. De fet així va continuar durant bona part del segle XX fins que l’any 1988 li va tocar “la loteria” al ser designada Zona Econòmica Especial dins els plans de desenvolupament del govern xinès. Això implicava que l’illa passava a gaudir d’una obertura total de la seva economia i esdevenia així un llaminer destí per a tot tipus d’inversions agrícoles i turístiques que avui dia representen el pilar econòmic de Hainan.

Amb el creixement econòmic es feien necessàries unes infrastructures potents que permetessin una fluïda comunicació amb el continent. Els xinesos, acostumats a obres faraòniques, tampoc van decebre aquesta vegada i l’any 2000 van inaugurar un servei de “Ferry-carrils”: és a dir, els trens provinents de Cantón o Beijing es munten en un descomunal Ferry que després de 80 minuts de trajecte desembarca a l’illa on prossegueix el seu camí fins a la ciutat meridional de Sanya. En el següent vídeo podreu veure com:

De Tornada

febrer 24, 2009

Bones gent, després d’un mes d’estada a la mare pàtria, torno a ser per terres beijingeses. El cel continua sent gris plom, el tercer cinturó continua estant permanentment col·lapsat i la residència és plena de coreans. Tot segueix igual que quan vaig marxar. Bé, tot no. La nostra despensa s’ha vist reforçada amb uns “petits” aprovisionaments per acabar de passar aquests mesos d’estança.

rebost-ple

Imatges de la Xina

febrer 19, 2009

En els darrers 40 anys, segurament no hi ha cap país al món que hagi canviat a la velocitat i en la magnitud que ho ha fet la Xina. Mostrar aquest canvi en unes poques paraules no és una tasca fàcil i per això sovint és necessari deixar parlar les imatges. L’any 1972, en plena Revolució Cultural, el cineasta italià Michelangelo Antonioni va traslladar a Xina tot un equip de rodatge amb l’únic objectiu d’observar el que allà succeïa. La mirada d’Antonioni no pretenia explicar la Xina, però tot i l’estricte control del règim maoista (tan sols li van permetre enregistrar imatges a la capital i en zones delimitades) va aconseguir rodar un dels més fidedignes documentals que s’han fet mai sobre aquest país. El documental titulat “Chung kuo” (Xina) dura gairebé 200 minuts, però aquí tan sols es mostra un petit tastet:

L’any 2007 el català resident a Beijing Guim Valls, tan sols amb una càmera i una bicicleta elèctrica però amb el mateix ànim de mostrar sense explicar, va enregistrar un curt vídeo sobre un día qualsevol a Beijing. Aquest cop sense restriccions:

35 anys separen els 2 vídeos. La vida d’una persona o d’una generació sencera. Tan sols un parpalleig dins la dil·latada història xinesa. Potser per això observant les imatges un té la sensació que Xina ha canviat molt i poc al mateix temps. Els grans canvis de la modernitat empetitits pel pes de la tradició. Un món que ens és encara llunyà, desconegut i distant però que potser, prescindint per uns moments del llenguatge, se’ns pot fer un xic més proper.

Post també publicat a http://blogs.ccrtvi.com/catalanspelmon.php

sabata

Com ja haureu vist, fa uns dies un manifestant va llençar una sabata al primer ministre xinès Wen Jiabao mentre realitzava una conferència a Cambridge. Des que el periodista iraquí Muntazer al-Ziadi va llençar un parell de sabates a la cara de George Bush, la moda del cop de sabata s’ha extès com la pólvora com a mitjà de desfogament o de protesta contra algú, de la mateixa forma que fa uns anys les protestes a Argentina contra la crisi i la corrupció van popularitzar arreu les cassolades.

Mentre la sabata llençada a Bush tenia com a motiu la protesta contra l”ocupació americana, la sabata xinesa pretenia denunciar les vulneracions xineses dels drets humans. Bé, corregeixo. Més aviat tenia com a motiu provocar un titular fàcil a la premsa i alhora “fer perdre la cara” al govern xinès. Sincerament el tema ja comença a cansar. Perque la millora en el compliment dels Drets Humans sembla que de vegades importi poc. Només s’utilitzen hipocritament quan cal pressionar a Xina per motius polítics i econòmics. És a dir que paradoxalment els Drets Humans s’han acabat convertint en l’instrument, en la sabata, i no pas en l’objectiu.

wen-jiabao1

Les reiterades denúncies des d’occident no només no han servit per observar una millora significativa en el tema sinó que han tensat i han crispat cíclicament les relacions entre Xina i la UE. Que cal fer doncs? Callar i fer el joc a un govern sinstre? Es clar que no, però cal buscar un terme mig. El Partit Comunista comta avui amb un suport social majoritari. Es calcula que és a l’entorn d’un 70%. Sense un clam majoritari de la societat civil xinesa per millorar la situació, les denúncies d’occident (máxime quan es fan amb un cert tò de superioritat moral) no només no ajuden, sinó que creen sovint un cert sentiment nacionalista entre la població, que el govern manipula i canalitza al seu favor hàbilment.

L’ajut al desenvolupament d’una societat civil forta, amb capacitat de pressió sobre el seu govern és el que produirà, algun dia, bones notícies en la temàtica dels Drets Humans. Avui dia ja existeix, però les veus de denúncia són encara aïllades i sense ressò en una població a qui no sembla importar massa el tema. De la mateixa forma que als nord-americans tampoc semblava importar-los la lamentable situació a Guantanamo quan van elegir renovar la confiança en el president que ho havia fet possible.

Les millors receptes són facilitar els intercanvis econòmics, educatius i de tota mena. Com més tancament, més ignorància, més soberbia, hipocresia i amenaces de boicots, pitjor per tots. Incidir en Xina és important ja que com a referent polític i cultural que suposa per a la major part de països d’Àsia Oriental, seria probable un efecte dominó positiu. És evident que governs com el Birmà es sentirien molt menys legitimats en les seves violacions dels drets humans si no tinguessin Xina com a pare protector al darrere.

Ah per cert, a diferència d’Iraq, la sabata no va arribar al seu objectiu. Wen Jiabao ni tan sols va haver d’esquivar-la. Lamentablement el motiu de la protesta, com la sabata, també sembla lluny de complir el seu objectiu.

Expedició al Tibet

febrer 2, 2009

090122-parada-de-carn-al-mercat-de-lhasa-41803

Durant el mes de gener, una expedició organitzada per l’Observatori del Tíbet i l’Àsia Central encapçalada per Josep Lluís Alay es troba en terres tibetanes realitzant una interessant estudi per recuperar de l’oblit els trets culturals de l’antic regna Zhang-Zhung, entre els quals destaca la religió Bon. Podeu consultar el dietari de l’expedició en aquesta plana web…

http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/projecte/081209-expedicio-cienti.jsp

… on també es poden conèixer aspectes interessants de la cultura i societat tibetanes, sobretot en un moment en que viatjar al sostre del món no és gens fàcil per al turista occidental, a arrel de les restriccions imposades pel govern xinès després dels fets del passat mes de març.