Galls de carn i òssos

Novembre 30, 2008

En defensa de l’animal que dona nom al blog i que a més em representa en l’horòscop xinès, avui tractarem el que es pot considerar “l’esport” nacional de les Filipines: les baralles de galls.

baralla-de-galls

Considerades com una pràctica il·legal i execrable a bona part dels països del món, les baralles de galls (anomenades en Tagal, “sabong”) no tan sols són legals a les Filipines sinó que són una mena de símbol nacional i una preuada tradició. Posats a comparar sería l’equivalent espanyol de les Curses de Braus. Tot i això, no són pas una herència colonial hispànica modificada (tot i que en un afany de control en van regular les regles), ja que no només es troben fortament arrelades en altres països del sud-est asiàtic sinó que els seus orígens daten de l’època pre-colonial.

losing-bird

Les baralles de Galls solen tenir lloc cada diumenge, tant en grans ciutats com en petits pobles. És impossible voltar pel país i no veure un o més corrals de cria en qualsevol indret. Impliquen totes les classes socials, tant rics com pobres. Tradició a part, les baralles de galls també tenen un important nervi econòmic com són les apostes. Es publiciten obertament en vistosos cartells en llocs públics, estacions o aeroports i els combats fins i tot tenen àrbitres i una normativa. Tot i això el que resulta més sorprenent de tot es que la tradició pesi més que la pròpia seguretat dels ciutadans.

grip-aviar

Tot i la greu amenaça de la Grip Aviària, el transport de galls té encara a Filipines via lliure i totes les facilitats en Avions, vaixells, autobusos o qualsevol altre mitjà de locomoció. Ni el govern ni els ciutadans están disposats a moure una coma per limitar un xic la seva essencial tradició en favor d’una major contenció epidèmica que pugui desactivar una bomba de rellotgeria en potència. Qui sap si potser una venjança silenciosa del maltractat gall. Un gall que no és de ferro.

Traduttore traditore

Novembre 27, 2008

De l’italià, traductor traïdor. Frase que al llarg de la història molts autors han expressat amb indignació al comprovar com el contingut de la seva obra era “lleugerament” modificat per el traductor. Una feina bruta, socialment mal considerada a la qual potser no donem la importància que mereixeria. En un al·legat en defensa dels traductors (ánim Raül) us mostro a continuació un seguit de traduccions “curioses” del xinès a l’anglès. Traduccions que poden ser trobades arreu i que mostren que qui les fa, armat amb un diccionari, acaba fent dels cartells autèntiques obres d’art per a gust i diversió del lector occidental. És l’art del Chinglish!

1) Toilet-Man:

toilet-man

Ja n’hi ha prou d’incivisme als banys públics! Arriba el superheroi que tots estàvem esperant!

2) Lavabo per “deformats”:

deformed-toliet1

Quanta subtilesa…

3) Fora de control:

out-of-control-toilet1

Dissuadeix d’entrar-hi oi?

4) Siusplau continuï netejant:

please-keep-cleaning

O sinó faré venir en Toilet-Man! vosté mateix!

5) Bacteries amb Pollastre:

bacterium-with-chicken

O us pensàveu que tot el que menjàveu estava lliure de bacteries?? Per fi algú sincer…

6) Saliva Chicken:

saliva-chicken

Aviam, gust de pollastre, el que se’n diu gust de pollastre en té… tan sols que algú ja l’ha tastat abans.

7) Netejavidres a l’exterior treballant. No alimentar:

no-feeding-window-cleaners

Que crèieu que els podieu donar les sobres del Bacterium i el Saliva Chicken! Si home! A acabar’s-ho tot!!

8) En cas d’emergència derribeu el mur per a escapar:

in-case-of-emergency

nomès en cas d’emergència eh! i compte que és fràgil!

9) En xinès, sala de prevenció d’incendis. En anglès sala de lluita:

fighting-room

Ho sabia! El club de la Lucha existeix!

10) Racó de la tos:

cough-corner1

Ja sé on cuinen el Bacterium Chicken…

11) Granada de mà:

hand-grenade

Combatre el foc amb foc. Molt audaç.

12) Racista:

racist-tshirt

Tota una declaració d’intencions…

13) Sigues Perillós:

be-dangerous1

Quin missatge tan transgressor… Esperi que em vaig a comprar la samarreta i a agafar la granada de mà.

14) Prohibit divertir-se:

fun-prohibited

Però no haviem de ser perillosos? En què quedem?

15) Si t’importa la vida. No et diverteixis:

do-not-fun1

Val, val, ja ha quedat clar…

16) Siusplau, no aparcar sobre els ciclistes*:head-crush-sign

Això us passa per divertir-vos!


17) Agafeu els nens i caieu a l’aigua cuidadosament:

take-the-child

I sobretot, sobretot, que sembli un accident.

Bé, i després de perdre el temps una bona estona torno a la feina que ja em toca. Fins la propera.

* El missatge real de la fotografia 16 és: circul·li lentament, els accidents resten punts (del carnet de conduïr). Bé, punts i alguna cosa més… La realitat sempre supera la ficció.

Adormidera

Novembre 25, 2008

Després d’una setmana d’absència per els sempiterns problemes internàutics que cíclicament afceten la nostra residència, tornem amb un post que ja fa temps que tenia pendent de fer. La capacitat que tenen els asiàtics en general (i els xinesos en particular) per dormir en els llocs i les posicions més inversemblants. La setmana passada em comentava una amiga que fa de professora d’espanyol, que havia hagut de cridar l’atenció a dos dels seus alumnes per posar-se a dormir amb total impunitat en mig de la seva classe. La seva reacció va ser llençar un guix a la testa del dormilega, davant la sopresa majúscula de tots els companys…

dormidera

Com que al sorgir la conversa estavem amb uns amics xinesos es va poder generar un curiós debat: els vem preguntar: “no creieu que és una falta de respecte adormir-se a classe?”. La seva resposta és de les que fan pensar: “No. Si un professor veu un alumne dormint tendeix a pensar que está cansat i el deixa fer”. Encara sorpresos per la resposta li diem: “però si ha d’anar a classe a dormir, millor que no hi vagi no? Que és preferible per vosaltres, fer campana o dormir a classe?”. La resposta lacònica però vehement: “es preferible dormir a classe a no anar-hi”. Bravo. És curiós el concepte tan radicalment oposat que tenim. Al món laboral els xinesos segueixen la mateixa filosofia: l’important es que estiguis moltes hores al lloc de treball, es preferible que els clients  et trobin espatarrat fent la bacaineta a la tenda a que la trobin tancada. Curiós. Potser per això els xinesos i els asiàtics en general han desenvolupat una extranya habilitat per caure dormits arreu. Vejem-ne uns exemples:

1) Al gronxador:

dormint-columpi

2) Al Parlament

dormir-parlament

3) Al vagó-restaurant del tren:

dormir-tren

4) Damunt la bicicleta:

dormint-bici1

5) Damunt el carro de la bicicleta:

dormint-bici2

6) A la paradeta:

dormint-tenderete

7) Entre pilons:

dormir-cadena

Bé… Ara que ho penso potser dormir a classe no está tant malament… Molt bona nit a tots!

dormir-classe-21

Us passo la crònica escrita en el número d’octubre de la revista manresana El Pou de la Gallina, en la secció titulada “Cròniques de lluny” on manresans desperdigats pel planeta escriuen les seves experiencies sobre el país o ciutat d’adopció.


Fa ja uns dies, en un dels meus freqüents rampells nostàlgics, revisava els correus que vaig enviar a familiars i amics el mes de juliol de l’any 2007, tan sols uns dies després d’arribar per primer cop al país i la ciutat que tan generosament m’han acollit durant gairebé un any i mig. Aterres per primer cop i encara sense residència, et mous nòmadament de casa dels amics a l’hostal. Amb cert complex de gasteròpode, sents l’estranya sensació de considerar la teva vella maleta com a poc menys que una llar. Beijing sorprèn sempre al nouvingut, en positiu o en negatiu, com un retrat picassià t’agrada o et desagrada però mai no et deixa indiferent. Enmig d’una atmosfera grisa i carregada, perceps una ciutat estèticament pobre però humanament rica. Just després, encara amb la consciència impregnada d’imatges, sons i olors decideixes compartir amb els amics i residents veterans les teves primeres impressions del país. Entre la comprensió i la condescendència et responen: «Bé, acabes d’arribar a Xina, encara és d’hora i duus poc temps. No pots jutjar-la». Després passen els dies, les setmanes, els mesos… Viatges per àrees on el temps va molt ràpid, massa ràpid. En d’altres, senzillament la cíclica roda del temps sembla que ha deixat de girar. Et mous amb trens d’alta velocitat i amb estris atrotinats. Parles amb la gent, optimistes crònics o pessimistes desinflats. Crítics i acrítics. Idealistes i pragmàtics. Espavilats i conformistes. Riallers i antipàtics. Sopes en bons restaurants i dines en abjectes cantines. Veus els seus canals de televisió i et solidaritzes amb els seus mals moments. Et desesperes quan sents per enèsima vegada la paraula «Ao-yun-hui» (Jocs Olímpics). Visites moderníssims, espaiosos i vastos museus i en tornar a casa, gairebé sense adonar-te’n, observes que a la habitació on tens un armari, una taula i un ordinador, en el pis contigu hi ha cinc lliteres on s’allotgen deu dels teus veïns. Vas al banc i un senzill tràmit et costa un matí sencer. Malhumorat, a la tarda quedes amb un amic al qual arrencar-te un senzill somriure li costa tan sols un segon. La vida continua i un bon dia en passejar pels mateixos carrers t’adones que ja no mires la gent, el paisatge urbà. Camines i prou. Mires enrere i penses que òbviament després d’un temps és lògic que et sorprenguin ja menys coses que el dia en què vas arribar. La vida continua i un dia reps una visita d’un vell amic que just al arribar et pregunta: «I doncs, ara que portes ja bastant temps aquí, què en penses de Xina?». Mires enrere i després d’uns segons respons: «Precisament per això, crec que ja no puc jutjarla ».

Traïció a la Pàtria

Novembre 14, 2008

gong-li

Probablement a molts el nom de Gong Li us soni, amb raó, a xinès. No obstant, al veure la fotografia potser us soni més. I per si queda encara alguna ombra de dubte, la podeu situar com una de les actrius principals del film Memorias de una Geisha. Un cop ubicats en el personatge prosseguim.

Gong Li, de 43 anys, ha estat en els darrers 20 una de les estrelles més brillants en l’Star System xinès. Musa de grans directors com Zhang Yimou o Wong Kar Wai, la seva filmografia és àmplia, dilatada i no exempta de polèmica.

Si l’any 2006 ja va rebre (juntament amb les altres actrius xineses de la pel·licula) fortes crítiques per haver interpretat el paper d’una prostituta japonesa, aquesta vegada ha desfermat la indignació de molts dels seus compatriotes al adoptar la nacionalitat del seu marit: la singapuresa.

gong-li-singapurGong Li jurant la nacionaliat singapuresa (12-nov-08)

Potser pel fet que Gong Li havia tingut fortes implicacions amb el règim i el Partit Comunista Xiinès (havia estat membre del Consell Consultiu de l’Assemblea Xinesa), per molts xinesos, especialment els més propers al règim, la “pèrdua” de Gong Li ha estat especialment dolorosa. I és que a Xina, com a la major part de països asiàtics, no es permet la múltiple nacionalitat, per la qual cosa si un xinès es fa nacional d’un altre país automàticament deixa de ser ciutadà de la República Popular. Els fórums d’internet bullen d’indignació amb acusacions a l’actriu de “traïdora a la pàtria”. I és que alguns aquí el patriotisme se’l prenen molt seriosament, i això que Singapur és un país considerat “sinòfon” ja que més de 2/3 parts dels seus habitants són d’orígen xinès, per la qual cosa la desafecció a aquest estat no hauría de ser tan greu com, per exemple, una desafecció als EEUU o sobretot al Japó.

A part de no permetre’s la doble nacionalitat, a Xina (com a la major part de països d’Àsia Oriental) també pot arribar a ser increïblement difícil el procés contrari al de l’actriu Gong Li, és a dir accedir a la nacionalitat xinesa. A Àsia, a diferència d’Europa, el tema de la nacionalitat no és només una formalitat burocràtica. Ni tan sols una assimilació cultural o lingüística. M’explico. Si un Suïs o un canadenc resideixen alguns anys a l’Estat Espanyol no será difícil per a ells obtenir la nacionalitat espanyola i viceversa. A un xinès o un magrebí, probablement li calguin uns anys més per a obtenir el mateix però un cop complerts els requisits no hi ha d’haver majors complicacions.

En canvi posem el cas hipotètic que el ciutadà de l’Estat Espanyol Daniel Tomàs Gaimundiz, resident a Xina des de fa un any i mig, té previst (és un cas hipotètic i irreal, no patiu!) quedar-se a viure a Xina durant la resta dels seus díes. Un bon dia, quan ja té 56 anys i ja en fa 30 que hi resideix, es planteja accedir a la nacionalitat xinesa. Podria? Òbviament no. Tot i haver estat un ciutadà modèlic, parlar un fluïd mandarí, menjar cada dia amb bastonets i haver pagat impostos durant 3 dècades al govern xinès, en Daniel no és fill de pare o mare xinesos. La seva sang no és xinesa, per tant no pot convertir-se en xinès. A més el ciutadà Daniel no s’ha casat amb cap xinesa ni ha engendrat així petits xinesos per la qual cosa se li tanca l’última porta que hagués possibilitat el camí a la “xinitat”.

Per als xinesos el passaport es porta a la sang, per això s’entenen ara les furibundes reaccions de molts xinesos, però també s’enten que molts d’altres no hagin fet el menor cas a la polèmica doncs saben perfectament que tot i que a partir d’ara el DNI de Gong Li sigui singapurès, el seu passaport sanguini ha estat, és i serà sempre xinès.

Via lliure a la Calefacció

Novembre 12, 2008

radiador

Xina és un país curiós, on el capitalisme més salvatge conviu “harmoniosament” amb normes i pervivències creades en l’era comunista que, si bé abans tenien algun sentit, avui dia resulten més un maldecap que altra cosa. Un exemple clar d’aquestes normes és la de la calefacció. Al nord de Xina gairebé tots els edificis siguin del tipus que siguin funcionen amb calefacció central. Vol dir això que un mateix no es pot regular la calefacció de casa seva? Exacte. Però el curiós del cas és que el bloc de pisos tampoc pot regular la seva calefacció, això depèn del govern.

A Xina l’energètic és considerat un sector estratègic i per tant en aquest àmbit tot, absolutament tot, depèn de l’estat. Des dels anys 60 un decret diu que fins al dia 15 de novembre no s’engega la calefacció i que cal apagar-la el 15 de març. Independentment de la temperatura. Faci un fred del cagar o hi hagi una onada de calor, la calefacció sempre funciona a tot drap. Fins i tot dins d’aquest període, un cop engegada, és impossible regular la temperatura. Tan sols en alguns casos es pot tancar la clau de l’aigua per tal que els radiadors no funcionin. A Beijing ja fa dies que per dins de casa anàvem amb jersey gruixut.

Alguns poden creure, no sense raó, que el sistema tot i incòmode, és útil per estalviar energia. Res més lluny de la realitat. A Beijing i a la major part del nord de Xina la calefacció encara funciona a carbó. És a dir que durant aquests 5 mesos ingents quantitats de carbó cremen per generar un clima agradable dins les vivendes i altres edificis. I a Fora? Doncs bé una gris neblina s’ha començat a apoderar del cel de la ciutat, i els repartidors de carbó es comencen a apoderar del carrer. A part d’agreujar el ja greu problema de contaminació, l’us de la calefacció a carbó amb aquest anquilosat sistema també fa que es consumeixi molta més energia de la que es gastaria amb calefacció a gas o elèctrica.

ciclista-carboner

El govern xinès aplica ingents subvencions a l’energia inicialment dissenyades per tal d’alleugerar les despeses d’una població amb baix poder adquisitiu. Amb un preu tan baix, s’obté un indubtable benefici social però la normativa, contràriament al previst, ha acabat afavorint la indústria de gran consum energètic i ha fomentat la ineficiència en el seu consum. Tan sols en els darrers 2 anys  en alguns llocs s’ha començat a suavitzar una mica la normativa, adaptant-la a la temperatura ambient o fent que l’encesa sigui més escalonada. Per exemple en alguns edificis de Beijing la calefacció comença el dia 1 de novembre. A Casa nostra després d’algunes proves, ha començat avui.

En paral·lel a la norma del 15 de novembre al 15 de març també és va crear una línia divisòria sobre el mapa de Xina que separava les regions “mereixedores” de calefacció i les “no-mereixedores”. La línia que es va fixar seguia més o menys el curs del Riu Huanghe.

huang-he

La lògica estúpida de la normativa és Nord = Fred ; Sud = Calor. Això vol dir que les vivendes al nord de la línia estan dotades amb calefacció mentre les del sud no. Així que si vius just al sud de la línia patirás exactament el mateix fred que els teus veïns del nord però l’haurás de combatre amb altres eines que no siguin un radiador! Ah fote’t! Mentre al mes de gener a Beijing a -15º pots gaudir d’una agradable temperatura a casa, a Shanghai a 5º però amb una humitat immensament superior es pelen de fred. Amb raó quan parles amb els xinesos sobre aquest tema et diuen tots que els pitjors hiverns són els del sud. Per sort sempre els quedarà l’estufa…

estufa1

Verins corporals

Novembre 10, 2008

verins-corporals

Aquest és l’increïble cartell que penja a la porta dels lavabos públics de la nostra residència. Per als no doctes en la llengua de Shakespeare tradueixo:

” Siusplau, no tireu el paper higiènic a la tassa. Tireu-hi però tots els verins excretats del vostre cos després d’usar l’inodor”

“Ah, també deixeu el pestell de la porta en posició vertical (verd), per tal de fer-nos saber a tots nosaltres que heu desallotjat la instal·lació”

Com que encara no tinc clar el motiu exacte de la nota tot i sospitar quin és, faré una petita enquesta per tal d’aclarir-ho:


En pocs dies els resultats!

oferta-treball-1

oferta-treball1

Si coneixeu Americans, Canadencs, Kazaks o Tadjiks i a sobre sabeu que estan a Beijing no espereu més! Són els aspirants ideals a aquesta increïble oferta de treball que apareixia aquesta setmana a la revista The Beijinger, força popular entre la comunitat estrangera de la ciutat.

Els organitzadors de la Fira Internacional d’Equipament Petrolífer de Xina han decidit aquest any posar l’apel·latiu de “internacional” a l’event. Ja se sap que la paraula dona un catxé i un pedigrí que poden transformar uns mediocre fira provincial en un esdeveniment d’alta volada. Fins aquí tot normal, no és un fet desconegut al nostre país. Ara bé, el que fa diferents als xinesos és la seva fixació per mantenir les aparences.  La dona del Cèsar no nomès ha de ser casta sinó semblar-ho, així que si l’event és internacional, hi ha d’haver estrangers. Encara que vinguin a fer el paripé. D’aquí la curiosa oferta al diari: necessitem 200 estrangers (que serán pagats, gràcies) per tal de fer que l’event sembli internacional. Es prega vestir roba formal i a canvi tot pagat: transport, allotjament, àpats i entre 65€ i 75€ depenent de l’edat. Gens malament per un día de feina a Xina. Però això no és tot! El distingit visitant estranger ha de portar una maleta amb equipatge per tal que sembli que realment vé de l’estranger i no de Beijing! Clar que sí! No se’ns pot escapar cap detall, que no sabeu que difícil és enredar a un xinès!

Mario Conde i el Dao

Novembre 5, 2008

conde-tao

Com l’amic Guim em fa saber a través d’aquesta notícia, Mario Conde ha escrit un llibre. Bé, això en sí no es cap novetat després dels seus dos èxits literaris “El Sistema” i “Derecho Penitenciaro vivido” on l’ex-banquer s’apuntava a la teoria de la conspiració amb la mateixa afició que al seu pot de gomina. Ara, l’inefable SuperMario ves per on, se’ns ha fet tot un místic i s’ha il·luminat amb una nova (i ja en van unes quantes) veritat revelada.

marioconde

El que passa és que ara, desafortunadament per als que estudiem llengua i cultura xinesa, s’ha il·luminat gràcies al coneixement de la doctrina del Daoisme, o el que ve a ser el mateix, a través de la lectura del Daodejing com ell diu “sentado en el suelo de cemento de la celda”. El Daodejing, és un petit recull de cites atribuïdes al llegendari filòsof Laozi (s.IV a.C.) , del qual poca cosa se sap del cert. Sincerament tan sols desitjo que el fet que Mario Conde l’hagi descobert a aquestes alçades no us faci abandonar les ganes de llegir-lo, ja que és un dels millors, per no dir el millor, més breu i més amè llibre de filosofia que segurament haureu tingut ocasió de llegir.

daotao

El Daodejing és la columna vertebral de la doctrina daoista i és un llibre que cobra vigència cada dia que passa per explicar (o no explicar) l’orígen de tot. És basa en el caràcter i concepte xinès del “Dao”. La primera frase del llibre diu així “El Dao Veritable, no es pot definir”, així que no seré jo des d’aquest modest blog, qui gosi desafiar aquesta mil·lenària màxima. Per als no avesats al tema però curiosos per avesar’s-hi, us el podeu descarregar íntegra i gratuïtament en aquesta pàgina:

http://www.sld.cu/sitios/mednat/temas.php?idv=22342

Per als no interessats en filosofia però amants de tot lo “freak” us passo tembé l’enllaç al blog de Mario Conde:

http://www.marioconde.com/cgi-bin/WebObjects/marioBlogWeb

I com a conclusió, rebuscant dins el Daodejing, hem trobat una cita que sense cap mena de dubte ja preveia el desafortunat devenir del banquer: “Si acumulas grandes cantidades de oro y de jade, nadie podrá protegerlas. Presume de riqueza y honores y te vendrá la desdicha”. Esperem que l’amic Mario com a mínim hagi près nota.

Estem de Llet

Novembre 3, 2008

Ara que ja han passat uns dies des de la famosa polèmica de la llet sembla que les aigües tornen a baixar més calmades. O no. Evidentment el consum de llet no és encara (i trigarà a ser-ho) igual que abans, però mica en mica les empreses supervivents del tsunami làctic (la crisi s’ha endut per davant 2 gegants lleters xinesos com eren  Sanlu i Mengniu) intenten reestablir la confiança del consumidor amb tímides mesures com les que veiem a la fotografia:

Si us hi fixeu bé al brick de llet hi ha enganxat un gomet verd amb una inscripció. Vejem-lo ampliat.

Bé, perdó, potser veure’l més aprop no us ajuda gaire a saber que diu exactament. La traducció seria: “el producte ha superat les inspeccions i está totalment d’acord amb la normativa per a la limitació de melamina”. Bé, tot és qúestió de confiança… limitació de melamina? Això vol dir que no n’hi ha? o que n’hi hem posat més poqueta per si així no és tan perillosa? No sembla un missatge gaire tranqulitzador… Per sort jo, com a bon mamífer que ja ha superat la fase de lactància, ja fa temps que no bec llet però no deixo de pensar en el dilema que afronten la major part de pares xinesos a l’hora de donar de menjar als seus fills.

Així, tot i que el govern xinès en un gest sense precedents (alguna cosa es mou a la Xina) ha reconegut la seva responsabilitat en la crisi, no sembla que la confiança en el consumidor es reestableixi així com així, i menys en un poble com el xinès que té motius històrics de sobra per desconfiar dels seus governants. Una prova d’això que dic és que la psicosi alimentària ha transcendit l’estricte àmbit làctic i ja ha passat a altres sectors alimentaris.

Ja fa uns dies que a Beijing tothom et diu i et recomana que no compris taronges. Taronges? Que extrany penses, ja que els xinesos sempre els manca temps per fer-te un discurset sobre el que és i no és bo menjar per a la salut, que els hi ha agafat ara amb les taronges? Fins ara creia que eren un aliment saludable… Potser també duen melamina? No, però tampoc es per estar gaire tranquil. L’últim rumor que corre per Beijing és ni més ni menys que hi ha una partida de taronges infestades de cucs generats a causa dels pesticides.

Sent racionals no s’ha de patir per res, ja que tot sembla un dels altres rumors sense fonament, però un per si de cas ja no compra taronges. És una prova de que els xinesos, sempre desconfiats, ja no es refien de res. Els repetits escàndols han generat que la inseguretat alimentària, una cosa que no apareix a la premsa però si a les converses, sigui d’aquelles que fa feredat. Tothom sospita (no sense raó) que el cas de la llet no ha estat sinó la punta de l’iceberg, que no hi ha controls seriosos i que amb la màxima del benefici a qualsevol preu que s’ha implantat amb força en aquest país, el següent escàndol no trigarà en caure. Esperem que s’equivoquin però, motius per a la confiança, no gaires.