Un nou vídeo ha suscitat la polèmica a Xina, i realment en aquest cas costa d’entendre. En ell tan sols es veu una jove parella acomiadant-se efusivament a l’entrada d’una estació de metro. Però es clar, tenint en compte que és un país on fer-se petons en públic encara és símptoma d’indecència o poc menys que un tabú social, veure aquestes imatges ha remogut l’ànim morbós de molts xinesos.

 

El vídeo va ser filmat per les càmeres de seguretat d’una estació de metro de Shanghai. Els empleats, vist lo bé que s’ho passen comentant el vídeo com si gairebé fos una pel·licula porno, no van trigar a penjar-lo a internet orgullosos de la seva troballa. El nom que li van posar també diu bastant d’ells “Zhege nuren tai yaole” (这个女人太要了)que traduït vol dir, “aquesta noia ho desitja massa”…

Morbositats a part però, el vídeo també a fet reflexionar a molts sobre l’excessiva presència de càmeres de seguretat a les grans ciutats, i sobretot l’ús que d’elles se’n fà: perseguir i limitar les possibles manifestacions o concentracions que poguessin “pertorbar” l’estabilitat del règim.

Per evitar noves polèmiques com aquestes o d’altres que han tingut un enorme ressò ultimament (veure entrada del blog del 31 de desembre), precisament avui 31 de gener entra en vigor a Xina una llei que prohibeix la difusió d’imatges que humiliï o difamin la integritat o l’honor de les persones. No obstant, molts temen (i temem) que aquesta nova legislació només serveixi per incrementar la ja feixuga censura que pesa sobre la xarxa xinesa. En concret, portals com Youtube o Metecafe, poden veure’s “afectats” per la nova llei.

http://www.elpais.com/articulo/internet/beso/pareja/metro/causa/polemica/China/elpeputec/20080121elpepunet_1/Tes

Anuncis

De nou a la tintoreria…

gener 30, 2008

“La venda de bitllets comença a les 19.00”. M’havia dit la tintorera-venedora de bitllets de tren. “Sigues puntual perquè ara per festes de l’any nou de seguida s’acaben”. Era el dia 21 de gener, just 10 dies abans del dia 31. El primer dia que es podien comprar bitllets de tren. L’objectiu: adquirir 6 tiquets de Beijing a Shanghai. Llitera dura, tot i el seu nom bastant còmoda i força econòmica. Així que tal com m’havia aconsellat aquella bona dona em vaig personar puntual a la tintoreria, tot i que la meva roba estava tota força neta. Al arribar vaig observar aquest paisatge:

2007_0121camara0001.jpg
Una cua de xinos considerable, tots a la recerca del seu preuat tiquet. I això que només es un petit establiment dels molts que hi han a la rodalia. Tots dedicats a la venda semi-legal de bitllets de tren. Cada dia a les 19.00 de la tarda es pot observar la mateixa escena davant de numeroses tintoreries beijingenques. Milers de xinesos ansiosos per moure’s pel país. Ara comprenc com és possible que s’esgotin tots tant ràpidament. Mitja hora després, havent fet cua sota gèlides temperatures, per fi ens tocava el torn. Hi ha llitera dura?? No pas, “mai wan le” (s’han acabat), em diu la venedora que ja se’n recordava de mi. Ja ni sent puntual. Almenys quedaven bitllets de llitera tova. Demà, viatjarem de nou en tren per Xina. Una altra gran experiència per a la totalitat dels sentits.
2007_0121camara0002.jpg
Al final un s’hi acaba acostumant, ho integra en la rutina diaria. No hi ha dia que un no entri al labavo i no observi algun, o alguns, dels petits i indesitjats companys d’habitació. Són una autèntica plaga a Xina. Es clar que un encara es pregunta com es que no n’hi han més tenint en compte les pèssimes condicions higièniques en que es troben la majoria d’espais.
El fet es que ha costat, però per fi ens han arribat imatges inèdites, filmades amb camara oculta, sobre la presència recurrent de cucaratxes als nostres labavos. Això es el que fan un cop tanquem la porta, confiades de que ara ja ningú les observa:

El Xino i el Wasabi

gener 28, 2008

Segurament molt ja haureu sentit a parlar del Wasabi, una substància verda usada en molts plats japonesos d’un sabor intensíssim que podría ser descrit com una barreja entre Guindilla Verda i Fisherman’s Friend. Es fa a partir d’una espècie molt extranya de rave, el qual es cultiva en molts pocs llocs del món. Per a fer el Wasabi, es tritura fins a obtenir-ne una pasta amb més o menys aquesta consistència i color:

wasabi_m.jpg

El wasabi no deixa a ningú indiferent, a uns els encanta a d’altres (entre els quals m’incloc) quan més lluny millor. Segons els japonesos sereveix per donar sabor a plats insípids. A ells els torna bojos, i a molts xinesos també, però sempre hi ha excepcions. L’altre dia en un sopar amb multitud de nacionalitats asiàtiques vaig filmar en exclusiva el procés en el qual un japonés feia tastar wasabi a un xino per primer cop.

2008_0120camara0017.jpg

A continuació el vídeo editat i comentat:

A sota el producte responsable:

2007_0120camara0063.jpg

Visita al districte 798

gener 27, 2008

L’altre dia, tot i els -9º de temperatura, per fi em vaig decidir i vaig anar a visitar un lloc del qual m’havien parlat molt. Es el famós districte 798, un antic espai industrial reconvertit avui dia en un barri d’artistes, on les noves avantguardes culturals de Xina s’expressen amb força llibertat. Sovint desafiant obertament el règim. També s’hi poden trobar tendes de mobles i roba de disseny, i cafès i restaurants d’allò més “chic”. Un lloc molt recomanable de visitar. A sota, algunes fotos:

2007_0119camara0005.jpg
Reminiscències de l’impactant estil escultòric comunista.

2007_0119camara0021.jpg
Ideologia buida de contingut, un munt de llibres rojos sense cap altra utilitat que ocupar espai.

2007_0119camara0027.jpg

Aquí sota un taller de fabricació artesanal de instrumental quirúrgic per operacions de la vista

2007_0119camara0041.jpg
Una curiosa exposició

2007_0119camara0047.jpg
 
Inscripció conservada dins d’una antiga fàbrica, ara sala d’exposicions: “Mao Zedong es el roig sol dins els nostres cors” 
dsc01896.jpg

Passejant per Beijing un es pot trobar amb estampes d’allò més frikis. Fins i tot un fet tan lamentable com és la demolició d’un hutong (nom que reben els antiquíssims i genuins barris de casetes baixes que són enderrocats sense cap mena de pavor per a construir-hi gratacels o centres comercials) poden tenir la seva gràcia si un es topa amb situacions com la d’aquest vídeo:

Falsificacions

gener 24, 2008

Que Xina es el pais de les falsificacions es per tots sobradament conegut. Ara bé, com que aquí els drets de propietat se’ls passen per allà on volen almenys la majoria de còpies estan força treballades. Algunes fins i tot costa distingir-les de les originals. No és el cas però d’aquests 3 exemples que us poso a continuació, que rivalitzen en qualitat i originalitat amb les de les paradetes de la fira de Manresa:

Exemple 1)

 

mitjonspepsi.jpg

Uns Mitjons de la marca.. Pepsi! i lo bo del cas es que els venen al Carrefour, ja no es maten ni a dissimular-ho o camuflar-ho en un mercat de segona… Aqui a Xina el que ven és la marca: la Pepsi la coneix tothom no? Doncs ja està, perquè matar-se a innovar i consolidar altres marques si podem vendre mitjons, camises o texans amb el nom d’una popular cola? Al cap i a la fi vesteixes de “marca” a preus barats no? Si es que en el fons són uns grans pragmàtics.

Exemple 2)

marldero.jpg

Un encenedor… Mardlero! Aqui si que la innovació es sorprenent, aquest trasto el venien en una parada ambulant d’un poblot perdut en mig de l’interior de Xina… Segur que al xino li ha costat més hores de feina pensar en un nom i un disseny succedanis de la marca que no pas si ho hagués copiat tal qual. Es clar que… no podia córrer el risc de que la multinacional enviés els seus inspectors, li clavés una denúncia als tribunals i hagués de pagar una indemnització milmilionària…

i Last but not least.. Exemple 3)

redlabial.jpg

Després d’una dura jornada laboral, assaboreix un bon Johnnie Worker, Black Labial! Si senyor! La estética dels gòtics i la lloança als treballadors fusionats en una sola beguda! Quan això es popularitzi a occident farà trontollar fins i tot la marca original… Entre mig podreu veure un Chivas-Dannihuashi (que traduït vol dir, Dani el magnífic home il·lustrat.. gràcies, gràcies!)

Salut a tothom!

… i la Xina real

gener 23, 2008

Sentint-ho molt no disposo de cap vídeo que pugui contrastar l’anterior, però si tot aquest seguit de fotos que us penjo a continuació. Són preses a Beijing, a Sichuan i al Xinjiang. Tres territoris ben diferents entre ells i allunyats milers de quilòmetres. Aquesta és la Xina real, és la brossa que amaguen sota la catifa, el país que no volen que veiem, tot i que es veu… i vaja si es veu!

leshan.jpg
El color real de Xina
pandes.jpg
Els únics pandes que arribaré a veure a Xina

3en1moto.jpg

La autèntica cara de les minories ètniques

minorianike.jpg

Unes bambes Nike, el que s’amaga sota les minories ètniques que ens fan veure. Vestits llampants, al cap i a la fi disfresses que es treuen tot just al arribar a casa seva.

bicis.jpg

Ni AVE ni avions. Aquest és el mitjà de transport més utilitzat.

tallerbigues.jpg

Un taller de bigues en mig d’un entorn gris i deforestat. Foto presa a escassíssims quilòmetres de l’entrada d’un magnífic parc Nacional.

vaters.jpg

L’estat de la majoria de vàters a Xina. I n’hi ha de pitjors… Almenys vosaltres no en sentireu la olor!

cucaracha1.jpg

A diferència dels pandes aquests animalons no estan en perill d’extinció.

basuracarrer.jpg

Imatge quotidiana a molts carrers de Xina

suquillogelat.jpg

I quan les temperatures cauen… el suquillo de les escombreries es congela i forma una magnífica pista de patinatge!

La realitat de Xina és una suma d’aquestes dues coses, el país que s’esforçen per vendre al món i el país que un troba just al aterrar. Amb això no vull desalentar ningú de visitar-lo, ans al contrari. Ho recomano efusivament. És un país que et canvia la percepció de les coses i que t’obre la ment. Que fa que ja mai més torns a mirar el món de la mateixa manera. Com tots els països, i com totes les persones té les seves virtuts i les seves misèries. Precisament això el fa més humà, més accessible.

L’entrada d’avui és doble, una part us la penjo avui i l’altra haureu d’esperar a demà per veure-la…

La d’avui és un vídeo promocional del govern xinès on s’encarreguen de difondre les maravelles que hom pot trobar en aquest gran país. El vídeo no té truc, tot el que hi surt és real i amb una mica de sort es pot arribar a veure tal i com ens ho mostren. Un país net, plè de cultura, civilització, gairebé un paradís a la Terra. És la Xina de cartró pedra, la que ells volen que veiem…

Ahir tot llegint un text de xinès per evitar el rovellament de les meves neurones, vaig descobrir una cosa sorprenent, que fins i tot els xinos sabien i la majoria de nosaltres no. Doncs si! ara resulta que l’amic Walt, el mateix del qual diuen que aguarda tot fresquet en un congelador a que la ciència el recuperi algun dia, és en realitat espanyol. Espanyol de pura cepa! Aquest es el text on he trobat la sorprenent notícia:

2007_0118camara00051.jpg

 

 

El paràgraf diu així “El 5 de desembre de 1901 Walt Disney va néixer a Chicago (EEUU). Tot i que hi ha gent que diu que en realitat era espanyol, i que era un fill il·legítim. Després el propi Walt va investigar sobre la seva biografia però mai va obtenir-ne resultats que ho aclarissin” . Es que ja se sap, aquests espanyols… de façana molt catòlics ells però mira, omplint el món de fills bastards!

Si voleu saber més sobre aquesta sorprenent història podeu clicar en aquests enllaços:

http://mensual.prensa.com/mensual/contenido/2001/12/05/hoy/revista/359927.html

http://valhalla.mctekk.com/foro/index.php?showtopic=238

http://www.buscacine.com/cinealdia/archivos/000330.html

Ara bé, jo desconfiaria… segur que tot es un plà tramat per alts funcionaris de l’estat per incrementar el fervor patriòtic ciutadà de cara a les properes eleccions. Aquí tothom sap que, igual que Colom i Cervantes, Walt Disney era català, concretament de Vallfogona de Riucorb. I es que cal ser miop per no captar les òbvies semblances entre la rateta que escombrava l’escaleta i en Mickey Mouse:

mickey-004.gifratetaqueescombravalescaleta1.gif