Quan un es pregunta per les arrels del malestar al Xinjiang, gairebé sempre es respon la disriminació ètnica a la qual són sotmesos els uigurs. El creixement del nacionalisme uigur o de l’islamisme radical a la regió tan sols és la conseqüència directa d’aquesta discriminació. Una discriminació que té moltes cares i a la qual és impossible abstreure’s per part dels habitants de l’ètnia uigur. Una discriminació que no és nomès ètnica sinó també social, cultural i econòmica. Els xinesos Han fan i desfan, campen com volen a la regió, actuant com un autèntic poder colonitzador amb vocació no només de domini territorial sinó també d’anihilació de tot símbol de cultura uigur deixant només un tímid espai d’expressió folklòrica.

uighar01-500x332

Un dels exemples més greus del que dic és la futura destrucció per part dels xinesos de la Ciutat Antiga de Kashgar. Un atemptat no només contra la cultura uigur sinó també contra el patrimoni de la humanitat. Una destrucció al meu entendre molt més greu que la perpetrada l’any 2000 pels Talibans contra els budes de Bamiyan, però que inexplicablement a penes ha trascendit a la premsa. Un crim silenciós.

Kashgar és la ciutat situada més a l’oest de la República Popular Xinesa. És una ciutat amb una història mil·lenària, un dels antics enclaus de la Ruta de la Seda que actualment conserva, tot i les destruccions a la qual ha estat sotmesa, un dels nuclis antics més preciosos de tota Àsia. A la fotografia per satèl·lit podeu observar l’extensió actual de la ciutat antiga, que coincideix en més d’un 80% amb la trama antiga que veieu al mapa històric.

kashgar map

kashgar

Més del 60% de la població de la ciutat pertany a l’ètnia uigur i habita precisament a la ciutat antiga. La resta de població xinesa resideix als voltants en moderns, grisos i uniformes edificis que difereixen molt poc dels que hom pot trobar en qualsevol poble o ciutat xinesa.

Doncs bé, la ciutat antiga de Kashgar té els dies comptats. El 80% de l’actual trama serà enderrocada per donar pas a grans avingudes i grisos edificis i els temples musulmans serán rellevats pels temples del consum, enormes i sumptuosos centres comercials. La por als terratrèmols però sobretot la por als uigurs i una enorme i vergonyosa corrupció urbanística han donat l’estocada definitiva al vell Kashgar. Els residents uigurs serán desnonats de les seves cases amb indemnitzacions irrisòries, reubicats en barris perifèrics o enviats a treballar als altres confins de Xina.

La situació és anàloga a la viscuda en aquests darrers 20 anys de frenètic creixement econòmic en altres indrets de Xina, Beijing inclòs. En cap país del món s’ha destruït tant patrimoni històric com en els darrers anys a Xina. En cap país amb tanta impunitat. En cap país amb tant desinterès ciutadà. La dictadura no ho pot explicar tot, pot donar cobertura a la especulació immobiliària però no explica l’apatia i la indiferència dels xinesos front a la destrucció de la seva història material.

Podeu trobar més informació de la notícia i el projecte en aquesta web:

http://www.danwei.org/architecture/building_a_new_old_kashgar.php

Anuncis

Xina sembla no haver aprés res de Tiananmen i tant fa 20 anys com avui dia, és incapaç de reprimir una manifestació sense produir al mateix temps doloroses i cruels massacres.

Uyghur_Xinjiang_Flag

Bandera del Turquestan Oriental o Xinjiang.

14 de març del 2008, Lhasa, Tibet. 6 de Juliol de 2009, Urumchi, Xinjiang. Dos fets diferents però les mateixes causes. L’autèntic taló d’aquil·les xinès, la seva política envers les minories ètniques torna a esclatar als nassos de Xina. Aquest cop originada per uns rumors infundats, per un conflicte laboral entre xinesos i uigurs. N’hi ha hagut prou amb això per desfermar altre cop la tensió ètnica a la zona i és que els ànims estan, des de ja fa molt temps, a flor de pell.

adchina40707090

Tot i els centenars de morts, tot i la cruenta repressió, els fets del Xinjiang no estan aclaparant les portades de la premsa occidental tal i com si va passar amb els fets de Lhasa. Ja se sap que els musulmans tenen gairebé tanta mala premsa com els xinesos i mentre els tibetans revoltats fa poc més d’un any van despertar un moviment de simpatia i suport arreu del món, sembla que no passa el mateix amb els uigurs. No obstant, les causes d’ambdós moviments responen exactament a una mateixa lògica: la pèssima gestió que els xinesos fan de la diferència. Igual que els tibetans, els habitants d’ètnia uigur són ciutadans de segona a la seva pròpia terra. Els xinesos d’ètnia Han (la majoritària a Xina) controlen totalment l’economia i la política de la regió, extrauen els seus recursos, construeixen imponents infrastructures, arrasen amb barris i ciutats amb centenars d’anys d’història per construir grisos edificis i amples avingudes. Aliens a tot aquest tràfec, els uigurs estan completament deixats al marge del gran progrés econòmic de la regió del Xinjiang, un polvorí ètnic de difícil resolució. Així a les ja òbvies diferències culturals (els uigurs són un poble musulmà d’ètnia i llengua túrquica) es sumen unes insalvables diferències econòmiques i de classe que fan atiar encara més l’odi interètnic. Els matrimonis mixtos són casos raríssims i les dues comunitats viuen separades físicament: al Xinjiang hi ha barris xinesos i barris uigurs. La permeabilitat és nul·la.

adchina20707090

Els uigurs acumulen un llarg historial de revoltes anti-Han durant tot el segle XX, la del 2009 ens mostra com al s.XXI el conflicte, lluny de resoldre’s, s’agreuja per moments. L’any 2007 després de visitar el Xinjiang vaig tenir ocasió de publicar un article que, avui en dia, és de rabiosa actualitat:

El talón de Aquiles chino: el despertar identitario uigur

Lluny d’intentar posar remei a una situació potencialment explosiva l’única política del govern xinès es fomentar políticament i econòmicament la migració de colons Han a la regió. La política és exactament la mateixa que es segueix al Tibet. Les conseqüències, com estem veient, també són anàlogues. L’única diferència amb els fets del Tibet és que ara, la població Han també ha passat a l’ofensiva contra els uigurs, obligant al govern a decretar el toc de queda a la ciutat d’Urumchi. Més llenya al foc. Per descomptat el govern ha tallat immediatament el telèfon i internet a la ciutat d’Urumchi i posa i posarà totes les traves possibles a la premsa estrangera. Lluny de fer autocrítica, continuen atribuint les protestes a una suposada manipulació o inducció de l’exili uigur, un argument calcat al que ja van fer servir durant la revolta a Lhasa.

Podeu fer-vos un tip de riure amb els arguments oficials donats per el govern en aquestes dues notícies de l’Agència Xinhua. Al nivell de les editorials d’El Mundo:

Xinhua: La violencia en Urumchi no fue una protesta pacífica, según el Ministerio de Exteriores chino.

Xinhua: El congreso Mundial Uigur dirigió la violencia en Xinjiang, según experto antiterrorista.

No obstant l’actitud xinesa no fa més que reforçar el sentiment de comunitat i de nació entre els uigurs, cohesionar-los front a una amenaça comú i enquistar encara més el conflicte. Alhora, es continuen donant arguments a aquells que defensen actituds violentes extremes i al fonamentalisme islàmic, fins al moment poc arrelat a la regió. Probablement els disturbis es calmin aquesta setmana però el malestar i els greuges continuaran, encesos encara més pels centenars de morts caiguts pel camí.

Per a saber-ne més.

Global Affairs: El Talón de aquiles chino: el despertar identitario uigur.

El País: 156 muertos y más de 1.400 heridos en las protestas de la minoría uigur en China

El País: “El gobierno de Pekín nos trata como esclavos”

El País: Un desierto rico en gas.

El País: ¿Quienes son los uigures?

El País: China declara el toque de queda en Urumchi

El Periodico: Els Uigurs, de religió musulmana i arrels turques, tenen greuges idèntics als dels tibetans, però no aconsegueixen atraure l’atenció mundial.

El Periodico: Una protesta uigur desferma a Xina la pitjor matança des de Tiananmen.

Xinhua: La violencia en Urumchi no fue una protesta pacífica, según el Ministerio de Exteriores chino.

Xinhua: El congreso Mundial Uigur dirigió la violencia en Xinjiang, según experto antiterrorista.

La Vanguardia: Los Han se arman y amenazan con linchar a uigures.

Veure entrades a De Viatge – Xinjiang i L’entorn Xinès – Tibet