Ja fa uns dies, durant la nostra breu però intensa visita a Qingdao (veure post del 30 d’abril), varem visitar un dels suposats atractius turístics de la ciutat: el Carrer de la Cervesa. Que Qingdao tingui un carrer dedicat al suc de civada no és gens extrany donat que la principal cervesa de Xina i òbviament una de les més consumides del món, té la seu en aquesta ciutat des de 1903, fundada, com no, pels alemanys. Tot i això, la devoció dels xinesos per aquesta gran beguda no arriba ni molt menys al nivell de culte que té a l’Europa Occidental. Per començar la gran majoria comet el pecat més gran mai concebut de preferir beure-la calenta (a temperatura ambient) enlloc de freda, i en segon lloc, com també els passa amb el vi, no saben ni assaborir-la ni gaudir-ne. Perque ens entenguem tots, a Xina hi ha milers de marques de cervesa pero totes tenen exactament el mateix sabor aigualit, una graduació molt baixa (3,6º), i una absoluta incapacitat per mantenir la més mínima escuma encara que l’aboquis al got des d’un 5è pis. En resum, a Xina es beu cervesa i molta, però no existeix cap rastre d’una mínima cultura de la cervesa .

Potser per això el que podria haver estat una bona idea i un bon reclam per a la ciutat, s’ha acabat convertint a la pràctica en una cosa força esperpèntica i decadent.

Després d’agafar un parell d’autobusos i passejar una bona estona (l’accés no és facil) finalment s’arriba al citat carrer, coronat per la fabrica de cervesa Tsingtao.

Un cop dins calia assegurar-se de que aquell era exactament l’indret que cercàvem.

A mesura que es va avançant es comença a veure un curiós mobiliari urbà: bancs en forma d’ampolla i un moument que recorda una mena de sardana cervesera.

Més bancs amb referències cerveseres i unes jardineres-copa d’allò més integrades al mobiliari urbà.

Un "monument" fet d’ampolles de cervesa buides que no sabem encara a què o a qui anava dedicat, doncs no hi havia cap placa on posés absolutament res per clarificar-ho. A més i com haureu deduït, la forma amorfa tampoc ajudava gaire a desxifrar-ho.

Encara que ho sembli això no és pas la façana de cap edifici, tan sols és un aparador gegant d’un metre de fondària aproximadament, construït per exposar totes i cadascuna de les varietats de cervesa que elabora la marca Tsingtao. Un cop t’hi acostaves però, la pols i l’esgrogueïment propis d’una constant exposició al sol sense una mínima atenció, provocava que a dures penes es poguessin distingir entre elles.

Un altre símptoma de decadència de tot el conjunt, era que la major part dels bars del carrer de la cervesa estaven tancats, com el de la imatge de sota. La idea inicial era que en tots aquests llocs, es pogués consumir qualsevol de les desenes de varietats que té la marca Tsingtao (no les he pogut trobar encara a cap part de Xina) així com també diverses marques de cervesa estrangera. Com hem dit però, la manca de cultura cervesera, sumada també a la manca de cultura d’oci nocturn, ha provocat una manca de clients que està fent inviable el manteniment de tot el conjunt. Així que els antics bars cervesers que no han tancat, s’han passat a un negoci més segur i estable i s’han anat reconvertint en restaurants-marisqueries, un altre dels grans atractius de la ciutat.

Per últim un barril gegant de cervesa amb una inscripció en xinès sobre la porta que diu: "habitació per als borratxos". La broma estaria bé sino fos perque el barril també estava tancat i en procés de degradació accelerat.

En definitiva, una gran idea però implantada en el lloc i el moment inadequats. Tan sols esperem que, tal com ha passat al nostre país en els darrers anys, a la Xina comenci també a sorgir un interés pel món de la cervesa. És l’única possibilitat que li queda a un agònic carrer per a sobreviure a una ràpida i accelerada decadència
.

No recorrerem de nou al tòpic que a Xina hi ha molta gent i que és molt difícil trobar moments d’intimitat però de debò que és ben cert. Durant el viatge a Qingdao de fa un parell de setmanes, estavem gaudint d’un paisatge que feia massa temps que no veiem: el mar a pocs metres, la costa escarpada esquitxada de pins, una agradable brisa marina… Per primer cop en molts dies creiem estar en harmonia amb la naturalesa fins que tot d’una i no se perquè se’m va acudir aixecar una mica el cap.

Un home penjat a les altures reparant ves a saber què en mig d’un pinar… En fi, com diu l’himne del Liverpool no cal preocupar-se perquè, almenys a la Xina, "You’ll never walk alone". (mai caminarás sol).

De tornada

Mai 6, 2008

Bones de nou a tothom. Després d’una setmaneta de vacances ja hem tornat amb energies renovades. Com us avançava en l’anterior post, hem anat a Qingdao, ciutat de la costa centre-oriental xinesa. Després de 9 mesos familiaritzat amb la grisor de Beijing, el seu aire espés, la sequedat extrema del clima i les multituds per doquier, vaig arribar a creure que ja no quedaven llocs a Xina on un es pogués sentir mitjanament com a casa. Per sort m’equivocava. Les següents imatges en són una prova:

No, no es tracta de cap truc. No és ni la Costa Brava, ni el massís del Garraf ni la muntanya de Montserrat. Es el parc natural de Laoshan, situat a uns 40 km. de la ciutat. A uns 1000 m. d’altitud, respirant aire pur i contemplant embadalit unes vistes al mar que feia ja massa temps que no veia.

Cap a Qingdao

Abril 30, 2008

Molt bones a tothom. A hores d’ara, quan esteu llegint aquest post, estarem ja en destinació a Qingdao. Aprofitant un macro-pont de gairebé una setmana en commemoració de l’1 de maig hem decidit prendre’ns unes mini-vacances i anar a visitar el nostre enyorat mar. Tot i tenir una població similar a la de Barcelona, Qingdao no seria gens coneguda arreu del món sinó fos perquè allà es produeix precisament la cervesa més venuda del món. Cervesa que porta el nom de la ciutat. O bé… ciutat que porta el nom de la cervesa si ho preferiu així… és aquesta que veureu aquí sota:

La cervesa no és res de l’altre món… un gust molt insípid i una graduació molt baixa. El que al nostre país es coneixeria com a “pixat de burra” vaja… El fet que sigui la cervesa més venuda del món s’explica per dos factors: el primer, perquè es pot trobar fins a l’últim racó de Xina, i com que els xinesos són molts, i també cal dir-ho, beuen molt, doncs aquí ho tenim. El segon factor, no menys important, és que el litre de Tsingtao és més barat que el litre d’aigua (potable). Com ho llegiu. Així és accessible a totes les butxaques, la poden beure tranquilament (sense cap mena d’estigmatització social) des dels executius i milionaris xinesos, fins a les classes més empobrides. Un gran èxit de marca.

El fet que sigui precisament aquesta ciutat i no una altra la principal productora de cervesa del país no és pas una casualitat si tenim en compte que va ser una colònia alemanya de 1896 a 1914, any en que va passar a domini japonés. En tan sols 16 anys, els alemanys van tenir temps de deixar com a llegat un preciós nucli històric d’estil bavarés perfectament conservat i, com no podía ser d’altra forma, una marca de cervesa.

Si voleu saber més sobre la història de la cervesa Tsingtao:

http://en.wikipedia.org/wiki/Tsingtao_Brewery

A part de tot això, la ciutat també será subseu olímpica en la modalitat de Vela durant els propers JJOO.

La veritat es que serà un xic difícil arribar a la ciutat doncs a causa del tràgic accident ferroviari del qual molts ja haureu sentit parlar aquests dies, ha quedat tallada la línia de ferrocarril que ens hi havia de dur. Ens deixaran a mig camí i allà ens haurem d’espavilar per buscar algun autobús que ens hi dugui.

Esperem poder arribar-hi. En qualsevol cas, m’acomiado de vosaltres fins aquest diumenge dia en que, hauriem de tornar si trobem mitjà de transport que ens porti a Beijing. A Xina saps quan surts de viatge però mai quan tornes.

Salut a tothom!