Nou terratrèmol

Un terratrèmol de 7,1 graus ha sacsejat novament el centre-oest de Xina. L’epicentre s’ha situat a uns centenars de quilòmetres del fatídic terratrèmol de Sichuan del març de 2008, que va provocar gairebé 100.000 morts.

De moment les xifres de víctimes del terratrèmol no son tan descoratjadores com les de fa 2 anys, però la magnitud de la destrucció ha estat pràcticament la mateixa. Es parla d’un 90% d’edificis destruïts, la majoria d’ells fets d’argil·la. La zona, majoritàriament de població tibetana, té una densitat molt baixa que ha fet que el nombre de morts no sigui tan catastròfic en comparació amb altres terratrèmols. No obstant, la província de Qinghai és una de les regions més pobres de la Xina i també una de les més grans en extensió (gairebé com França i Itàlia juntes). La seva població és d’uns 5 milions d’habitants. La geografia de la regió, situada a uns 4000 metres d’alçada, está formada majoritàriament per deserts pedregosos, petits poblats separats per centenars de quilòmetres i carreteres polsegoses, per tant un lloc difícil i mal comunicat on l’ajuda probablement trigui dies a arribar, fet que probablement empitjori les ja de per si funestes conseqüències del sisme.

Sembla que el 2010 no está sent un any ambientalment gaire propici per Xina. Al terratrèmol cal sumar’l-hi una greu sequera que des de fa un any afecta les províncies del sud de Xina, a part de les tempestes de sorra que colpejen el nord de Xina i unes inusuals nevades primaverals al nord-est de Xina. Es innegable que el canvi climàtic comença a deixar-nos veure les seves fatídiques conseqüències. Països com Xina, amb una relació crítica entre població i recursos comencen a patir-lo en la seva pròpia pell.

“Chinglish” en perill?

Així com el catalá viu en els darrers temps un enconat debat sobre l’ús (tan oral com escrit) cada cop més estès de termes i paraules provinents del castellà, sembla que el xinès tampoc escapa a aquesta problemàtica. En el cas del mandarí però, la llengua forània que amenaça la puresa de l’idioma és l’anglès.

Per això, un grup de legisladors recolzats per alts càrrecs de grups editorials i associacions de traductors han demanat a la premsa xinesa que deixi d’utilitzar termes i abreviacions provinents de l’anglès en les seves locucions.

Segons ha declarat al diari China Daily Huang Youyi, director del Grup Internacional de Publicacions en xinès, “si no prestem atenció i no prenem mesures per frenar l’expansió de la barreja entre xinès i anglès, en un parell d’anys el xinès deixará de ser una llengua pura”. Termes com GDP (PIB) o CPI (IPC) son utilitzats freqüentment tan oralment com per escrit en la premsa i el llenguatge de carrer. Per això es recomana que els termes siguin estrictament traduïts en caràcters xinesos. “Alguna gent confon l’ús d’anglicismes amb el fet de ser modern o obert. Jo no penso pas així” ha afegit Huang.

Tot i això, la opinió de Huang Youyi no es pas unànime entre els intel·lectuals xinesos, alguns dels quals ja han mostrat una oberta discrepància amb les seves tesis. Altres experts han manifestat que una estricta separació no és ni útil ni necessària, i que no cal mostrar excessiva rigidesa ja que el xinès és, encara, una llengua ben viva.

Ja veieu. El mandarí, la llengua amb més parlants del planeta sembla veure’s amenaçada per l’anglès. Sembla que mai plou a gust de tots. Que passará amb el catalá amb un nombre de parlants 100 vegades inferior? El debat continua (i continuarà) obert.

Podeu llegir la notícia original (en anglès)

http://www.chinadaily.com.cn/china/2010npc/2010-03/10/content_9564151.htm