Publicitat

Juny 30, 2008

Avui farem un salt del continent asiàtic a aquest peculiar arxipèlag anomenat Japó. Veurem un curiós anunci publicitari en japonés de la marca Fuji Xerox protagonitzat pel Cristiano Ronaldo. Ara que sembla que no hi ha escapatòria possible a la denominada “marea roja” ens hem de consolar imaginant-nos com hagués estat un Portugal-Espanya amb en C.Ronaldo superant les escomeses dels defenses espanyols.

L’anunci, tot i que és força enginyós, és una clara còpia d’un anunci més antic, fet al Brasil, de la marca de cervesa Brahma. El protagonista, l’altre Ronaldo. I es que els xinesos no són els únics asiàtics doctes en l’art de la còpia…

El post d’avui no té res a veure amb Xina, però no podia deixar de penjar una perla com la que ahir em va fer arribar l’Albert. És un article d’el diari El Mundo, que tracta sobre l’ambient que es va poder viure a Manresa, la meva ciutat i la de molts lectors del blog, durant el partit de quarts de final de l’Eurocopa que va enfrontar Espanya amb Italia. Llegiu que no té pèrdua!

Espectadores indiferentes ante el partido en una terraza de Manresa. (Foto:
Rudy)

Indiferencia y resignación en Manresa

Actualizado lunes 23/06/2008 09:32 (CET)
GERMÁN ARANDA

BARCELONA.- Pese a las caras de decepción resignada por la victoria de España de muchos clientes catalanistas al salir de algunas tabernas de Manresa, algunos petardos esporádicos irrumpen en la normalidad de la ciudad, impropia de una noche de fútbol de altos vuelos.

Las calles están llenas toda la tarde en Manresa, cuna del nacionalismo catalán, 64 kilómetros al noroeste de Barcelona. Se respira el ambiente de un domingo veraniego en las terrazas rebosantes desde primera hora de la tarde. A las 20.45 horas, a priori, todo tiene que cambiar. ¿Todos a casa y a los bares a ver España? Ni una camiseta de la roja anuncia noche grande de Eurocopa, de vendetta contra Italia. Llega la hora y las calles siguen llenas, las jovencitas apuran sus helados y los ancianos del lugar continúan sus tertulias, sus partidas de domino.

¿Dónde están los bares llenos para la ocasión, vestidos de España con motivo de los cuartos de final? Sí, está la peña sevillista de Manresa y un doner kebab donde decenas de magrebíes siguen atentamente el partido. Por lo demás, indiferencia.

En el bar L’Havana, hervidero de nacionalistas apasionados cuando juega el Barça o la selección de Cataluña, predomina un tono sarcástico en la decena de jóvenes que censuran casi todos los comentarios de los narradores del partido y especulan con el final más cruel para España. Con largas melenas, barbas de días y camisetas con proclamas en vasco y catalán, reconocen que apoyan a Italia y que incluso sus amigos más futboleros pasan del partido de hoy.

En la Taverna dels Predicadors el interés es más calmado, menos radical. Pero, aun así, se oyen aplausos en las primeras llegadas de Italia. En un grupo de cuatro adolescentes, sólo un castellanohablante se muerde las uñas. Sus amigos se burlan de él, uno de ellos con un polo de la azzurra, y aunque más relajados vibran más con las acometidas de Luca Toni. Pero él aguanta: «Aquí, o se apoya a España o a nadie», y el resto sonríe. Cuando llega la ruleta rusa de los once metros, las burlas suben de tono. «Que pierdan fallando el último penalti, que j… más», comentan en la sala, mientras uno de los chicos ríe ante el plano de Su Majestad el Rey. «Mira, aquí tenemos a nuestro Jefe…». Y las carcajadas retumban.

http://www.elmundo.es/elmundo/2008/06/23/barcelona/1214203828.html

El segle XX va ser un segle convuls per a Xina, plè de revoltes i revolucions. Al s.XXI per sort, els ànims sembla que s’han calmat una mica però tot i això el fervor “revolucionari” dels xinesos no decau. Atenció a la notícia que es va publicar fa 5 dies a la versió en castellà de la pàgina web de l’Agència Estatal de Notícies Xinhua. Dissortadament, un servidor encara no ha pogut veure ni gaudir de cap dels suposats 5.333 nous lavabos públics “civilitzats”. Contenir la respiració abans d’entrar continua sent una cosa tant desagradable com necessària.

aixi.jpg

Enfoque de China: Vive Beijing “revolución de los retretes” ante proximidad de Olimpiada

BEIJING, 20 jun (Xinhua) — De paseo por la Avenida Chang’an de  Beijing en mayo, Kevin Born fue atraído por una construcción antigua  de estilo chino con delicados tallados en madera y pintura deslavada,  sólo para descubrir que se trataba de un retrete público, resultado  de la “revolución de los retretes”.

Dentro, encontró un piso de granito, sistema de desagüe de sensor  remoto, secadora de manos automática y música ambiental.  Difícilmente podía creer que apenas hace tres años cuando viajó a  China por primera vez, el satisfacer sus necesidades fisiológicas  era una experiencia difícil de soportar.

“Tenías que respirar profundamente y entrar rápidamente al  retrete. Contenías la respiración, con la cabeza hacia arriba sin  ver nunca hacia abajo. Después salías rápidamente para respirar aire  fresco. Todo en 30 segundos”, recuerda Kevin de 30 años de edad, un  ingeniero de Alemania.

La capital china lanzó una campaña de tres años, con una  inversión de 400 millones de yuanes (57 millones de dólares USA),  para modernizar sus retretes públicos en 2005, como parte de su  esfuerzo de preparación de los Juegos Olímpicos 2008.

Con la construcción y renovación anualmente de 1.000 retretes,  los sitios fétidos de la parte trasera de la calle están siendo  sustituidos por retretes limpios y con buen mantenimiento.

Ahora, Beijing puede enorgullecerse de que los usuarios son  capaces de encontrar uno de los 5.333 retretes públicos, que cuentan  con signos de mujer y hombre blancos estandarizados, en la zona del  centro y que entre sí se localizan a cinco minutos de distancia  caminando.

Además, habrá 700 retretes en sedes olímpicas para cuando  comiencen los Juegos de Beijing y 800 más en lugares cercanos.

Asimismo, las autoridades han exigido a restaurantes, bares y  centros comerciales que den un mantenimiento apropiado a los  retretes, no sólo por el bien de sus negocios sino también para  mostrar un Beijing más civilizado.

“Como la sede de los Juegos Olímpicos 2008, Beijing está tratando  de mejorar el estado de sus excusados y volver satisfactoria cada  visita a un retrete público para millones de atletas y visitantes  este verano”, dijo Yu Debin, subdirector del Buró Municipal de  Turismo de Beijing.

La construcción y administración de los retretes en una ciudad  reflejan el nivel de civilización y los niveles de vida de una  sociedad, dijo Ma Kangding, un funcionario de la Comisión Municipal  de Administración de Empresas Públicas, encargada de supervisar la  “revolución de los retretes”.

En la década de los 60, cuando China seguía luchando por alimentar  y vestir a 600 millones de personas, la higiene de los retretes era  considerada una cuestión trivial. Sin embargo, la prosperidad  económica desde fines de la década de los 70 ha cambiado  dramáticamente el panorama y transformado a los retretes públicos de  las principales ciudades como Beijing y Shanghai.

En el año 2002, cuando Beijing obtuvo el derecho a organizar los  Juegos Olímpicos 2008, la ciudad aceleró la renovación de los  retretes públicos. La designación “W.C.” fue sustituida por “retrete”  y se estableció una serie de retretes de cinco estrellas en los  atractivos turísticos. Para guiar a los usuarios hacia el retrete  más cercano, el gobierno ha incluido señales en los mapas turísticos  y equipará este año al dispositivo de búsqueda en línea instalado en  las calles principales del centro con mapas electrónicos de retretes.

Las remodelaciones también incluyeron dispositivos de alta  tecnología para ahorrar agua y neutralizar olores. El equipo de  conservación del agua está siendo ajustado a los baños de todas las  sedes olímpicas, donde los lavabos y excusados están equipados con  válvulas de descarga inductiva, que sólo usan una décima parte del  agua en comparación con los excusados ordinarios.

La ciudad también estableció un equipo de 8.000 de personas  dedicadas al mantenimiento de retretes, cada uno de sus miembros es  responsable de un retrete específico para garantizar la limpieza  frecuente y completa. El equipo también recibió capacitación en  estándares y técnicas de higiene, información sobre los Juegos  Olímpicos y práctica de expresiones en inglés, dijo Ma Kangding.

“Cada semana se realizan inspecciones selectivas y el resultado  es revelado en el sitio de internet de la Comisión Municipal de  Administración de Instalaciones Públicas, lo cual afectará el  ingreso del personal de mantenimiento”, dijo Ma.

En más de 30 pruebas realizadas por los organizadores de la  Olimpiada, los excusados para ser usados en cuclillas en muchas de  las sedes nuevas y remodeladas provocaron quejas frecuentes de los  extranjeros. A pesar de que las sedes olímpicas ya fueron concluidas,  se harán unos cuantos cambios para sustituir esos excusados por los  de asiento.

“No todos los excusados serán cambiados, pero los de los  periodistas, atletas y personalidades muy importantes sí”, dijo Yao  Hui, el subdirector de administración de sedes olímpicas.

La educación sobre el uso apropiado de los retretes es otra tarea  importante, dice Ma Kangding. “La buena imagen de los retretes  modernos se pondrá por los suelos si los usuarios no cambian sus  malos hábitos. Alguna gente sigue dejando pisadas en los asientos de  los excusados o incluso se lleva todo el rollo de papel de baño”.

El gobierno distribuyó folletos gratuitos para promover el  “comportamiento civilizado”, que incluye temas como uso de retretes,  la práctica de escupir y el saltarse sitios en filas. Dentro de los  retretes públicos se colocaron en las paredes recordatorios del uso  apropiado de las instalaciones.

Pero sobre todo, dice Guo Weidong, director del Departamento de  Publicidad de la Comisión Municipal de Administración de  Instalaciones Públicas, el mantenimiento de un retrete limpio  depende de “la autodisciplina y de los estándares establecidos por  el público”.

http://www.spanish.xinhuanet.com/spanish/2008-06/21/content_655601.htm

Sant Joan xinès

Juny 24, 2008

Avui es Sant Joan. Ho sabem pel que llegim als diaris i el que ens expliquen els familiars però a part d’això aquí lògicament es un dia com qualsevol altre. Tot i que hem trobat a faltar els petards, les fogueres, la coca de St.Joan i el concert fins a altes hores de la matinada, almenys sí que es pot dir que el passat mes de febrer vam viure una espècie de Sant Joan a la xinesa: les celebracions de l’any nou xinès. Aquest any el primer dia del nou any (cada any cau en una data diferent doncs els xinesos utilitzen el calendari lunar per marcar les festivitats) va caure en dia 6 de febrer, data en que em trobava juntament amb els amics visitants manresans, a Shanghai.

Les celebracions de l’any nou xinès es podrien definir com un Sant Joan a l’engrós. No hi ha coca ni fogueres, però ho compensen amb una quantitat immensament superior de focs artificials, a part de que són moltíssimes més persones que durant uns 15 dies, tiren petards a tota hora. La veritat es que van ser un xic decepcionants en el sentit que impressionen a tot aquell visitant que no provingui dels Països Catalans. Ja que aquí ja estem avesats a sentir un cop l’any el so incessant de petards, no vem tenir la sensació de viure res nou. A contiunació us passo un vídeo d’una part del que es podia veure aquell dia pel carrer… petards i més petards:

Perdó per haver-vos de fer girar el cap, no he trobat cap mena de programa que et permeti voltejar els vídeos, tal i com es fa amb les imatges. Si algú sap com s’accepten suggerències!

Noms i cognoms

Juny 23, 2008

Per tractar sobre la temàtica dels noms i cognoms xinesos, a continuació us passo un article publicat al blog “Cronicas de Asia” del diari El Mundo.

Olímpico Zhang, para servirle

AP)

Un bebe chino bajo una estatua de Mao Zedong. (Foto: AP)

ARITZ PARRA desde Pekín
Disminuye letraAumenta letra

18 de junio de 2008.- Pocas cosas te
acompañan a lo largo de toda la vida, pero tu nombre, con toda
probabilidad, quedará fijado hasta en tu lápida. En China, un país con
más de 1.300 millones de almas, la diferenciación es un valor, más aún
cuando el 87% de sus habitantes comparte los mismos 129 apellidos. Dicen aquí que si te da por vociferar a ‘Wang Wei’ en plena calle, al menos una persona girará la cabeza dándose por aludida.

De ahí que la elección de una denominación original, que marque la
peculiaridad y que al mismo tiempo acompañe con deseos de prosperidad y
buena suerte el futuro de un hijo, sea una de las decisiones más cruciales en la vida de un padre o una madre chinos.
Mientras tardan en ponerse de acuerdo, suelen llamar a su pequeño –que
normalmente es uno sólo por pareja, en cumplimiento de la Ley nacional-
con apelativos cariñosos: Yang Yang, por ejemplo, o simplemente Bao Bao
(bebé).

Cuando China se parecía más a la nación comunista que tenía en mente
Mao Zedong, muchos nombres eran el reflejo de la fuerte ideologización
que el régimen vertía en la sociedad. Cientos de miles de chinos que
ahora van por su quinta o sexta década llevan inscrito en el documento
de identidad Construye-el-país Li (Li Jianguo), Gran-país Wang (Wang Weiguo), o Fundación-militar Hu (Hu Jianjun).
Durante el caos nacional de la Revolución Cultural, ser un ‘Rojo’,
hasta en el nombre, servía como salvoconducto a las acusaciones de
antirrevolucionario. De ahí tanto Hong en los nombres de pila.

Con el paso del tiempo, estos apelativos han caído en desuso y han
sido sustituidos por otros que hacen referencia, por ejemplo, a
virtudes. ‘Sabiduría’, ‘Iluminación’, ‘Fortaleza’ o ‘Prosperidad’
abundan entre los hijos varones de la generación de las reformas
económicas, mientras que ‘Serenidad’ o ‘Belleza’ suelen ir aparejados a
ellas. Uno de los más exitosos, por ejemplo, es Hua, un caracter que
puede significar magnífico/-a o espléndido/-a, pero que también se
emplea como sinónimo de China. Según los registros nacionales, por el
país pululan 290.798 ‘Civilizaciones’ (Wenming).

MÁS DE 4.000 JUEGOS OLÍMPICOS
Ahora, en plena
fiebre pre-olímpica, el auténtico bombazo está siendo Aoyun,
literalmente, Juegos Olímpicos. Según un artículo del Beijing Times, en
China ya hay 4.014 niños Olímpicos. Se subraya niños, porque sólo el 8%
de los ‘bautizados’ de esta forma han sido niñas. Y curioso es también,
que sólo una mínima parte de éstos han nacido en Pekín, la mayoría lo
hicieron en otras zonas del país.

La moda comenzó allá por 1992, cuando China presentó por primera vez
a su capital como candidata a acoger las Olimpiadas de 2000. Aquella primera oleada generó 680 bebés Aoyun.
China perdió en aquella ocasión, pero en 2001, cuando el país enteró
botó al enterarse de que sí, que esta vez el mundo le daba luz verde
para organizar la cita en 2008, los registros empezaron a recibir más y
más peticiones.

“Durante la época de crecimiento, el nombre les beneficiará y traerá
buena suerte. Crecerán altos y serán buenos estudiantes”, comenta Yang
Qihua, un maestro en Fengshui que tiene una ‘Oficina-de-elegir-nombres’
en el norte de Pekín. “Pero cuando ingresen en el mercado laboral se
les puede complicar la vida, porque Aoyun es un nombre atípico, que
sorprenderá inscrito en las tarjetas de visita”.

Expertos como Yang asisten a progenitores y empresarios a la hora de
elegir el apelativo con el que navegarán por el mundo, respectivamente,
sus hijos y compañías. El especialista explica que él atiende a la
fecha y hora de nacimiento de la criatura, y que luego coteja sus
cálculos con cartas astrales, además de tener en cuenta la sonoridad de las palabras y su empleo en la poesía tradicional.
El proceso cuesta una cifra indefinida –”depende de la dificultad”,
asegura el interesado-, pero Yang afirma que su ciencia ha quedado
refutada por la experiencia.

A. Parra)

El maestro en Fengshui Yang Jihua, asesora a la hora de elegir nombre. (Foto: A. Parra)

Pincel-rotulador en mano, y trazando con destreza ágiles caracteres,
el maestro escribe sobre la hoja de papel dos nombres, con la misma
pronunciación pero distintos caracteres. Constituyen, dice, la
denominación de una empresa constructora en Pekín que estaba en quiebra
y cuyo gerente acudió a su consulta en busca de ayuda. “Le aconsejé
cambiar el segundo caracter, que tenía connotaciones negativas, e
inmediatamente la empresa salió de números rojos”, afirma Yang.

Según la rumorología internetera china, la calentura olímpica también ha popularizado para los bebés los nombres de la mascota olímpica,
que en Pekín no es una, sino cinco: los Fuwa. Bei Bei, Jing Jing, Huan
Huan, Ying Ying, Nin Nin se llaman, y unidos, sus nombres vienen a
formar la frase ‘Pekín le da la bienvenida’ (Beijing Huanying Nin).

Me pregunto yo, que si Madrid ya es candidata oficial para las Olimpiadas de 2016, ¿veremos también en España Olímpicos Pérez?

http://www.elmundo.es/elmundo/blogs/2007/cronicasdesdeasia/index.html

He infringit la llei

Juny 20, 2008

Ahir vaig anar a renovar el meu visat d’estudiant per a un any més. Document indispensable per poder residir a la Xina. El que havia de ser un simple tràmit administratiu, és va convertir en una de les experiències més surrealistes que he tingut, i de ben segur tindré mai, en aquest país. A continuació uns narro la història dels fets perque no té pèrdua:

Capítol 1) El meu passaport espanyol caducava el 21 de gener de 2009. El meu visat xinès caducava el proper 31 de Juliol.

Capítol 2) Per simplificar els tràmits fa unes setmanes, vaig decidir de renovar-me el passaport abans d’hora. Així, quan em donéssin el nou visat xinès per a l’any que vé, estaria ja dins el nou passaport i m’estalviaria el maldecap d’haver-lo de canviar el proper any. Quan el passaport va estar enllestit el passat dia 30 de maig, tenia un passaport nou, però el visat xinès encara dins el passaport vell, que ja estava invalidat (el passaport, no el visat). Així que aquests dies anava a tot arreu amb els 2 passaports, el nou i el vell.

Capítol 3) Vaig anar a la oficina de la universitat per tal que em donessin la carta d’admissió al centre per al proper curs. Paper imprescindible per tal de tramitar el visat d’estudiant.

Capítol 4) Amb tota la paperassa apunt i els 2 passaports, ahir a les 15.45 de la tarda arribo a la comissaria situada al nord de la ciutat, l’únic lloc on es poden tramitar visats (legals) per a la Xina en tot Beijing. Segons m’havien dit uns companys que ja ho havien fet, era un tràmit simplissim: entregues papers, passaport i et donen un resguard com el que veieu aquí sota. 1 minut i en tan sols 1 setmana, ja tens el nou visat.

Capítol 5) Així que tot optimista i cofoi em dirigeixo a la finestreta on una jove policia amb cara de bulldog esperava amb desgana.

Li faig entrega de la paperassa i els dos passaports. Se’ls mira amb cara de pomes agres… i em pregunta: “Quan et vas fer el nou passaport?”. Resposta: “Fará uns 15 dies“. Vaig començar a notar olor de sucarrat, alguna cosa o circuït es cremava dins el seu cervell.. ulls en blanc, llum vermella al cap i pensant “kkhhgg error, error… procediment incorrecte… jjjhhkk error, error“. Em pregunta: “No coneixes la llei dels 10 dies?” i jo… “doncs no, quina llei és aquesta?”. De nou curtcircuït: “kkhhgg error, error… procediment incorrecte… jjjhhkk error, error“. “Dirigeixis a la finestreta nº 26“.

Capítol 6) Igual que Astérix i les 12 proves, em carrego de paciència i em disposo a anar a la finestreta 26.

No entenia res. Una altra policia-bulldog malhumorada estava asseguda sense fer res. Mentre al seu costat el seu company atenia a una noia Japonesa. Després de més de 10 minuts d’espera la policia es digna a comunicar-se amb mi. Li faig entrega dels 2 passaports. Se’ls torna a mirar i em diu: “Has infringit la llei dels 10 dies”.. I jo que  continuava sense entendre res li pregunto de nou “pero quin c… de llei és aquesta??!!”. A lo qual em respon: “Quan et renoves el passaport ens ho has de comunicar (és a dir anar a la comissaria) en un termini de 10 dies” I tot seguit com si fos un robot, em pregunta: “Perquè has infringit la llei?” A lo qual responc: “bé miri, ni a l’ambaixada ni a la oficina de la universitat se’m va comunicar l’existència d’aquesta llei absurda, ara tot just fa 18 dies que em vaig fer el passaport, m’he passat de 8, tant greu és??”. Sense apenes gesticular em pregunta: “Saps escriure en xinès” a lo qual responc “bé, si, una mica, perquè?”. Sense articular més paraula em fa entrega d’un formulari on he d’escriure totes les meves dades. La meva odissea acaba de començar.

Capítol 7) Acabo d’escriure les meves dades personals i les hi entrego. S’ho mira però de nou la màquina detecta error: “kkhhgg error, error… procediment incorrecte… jjjhhkk error, error“. “Formulari Incomplet“. M’ho torno a remirar, creient que no m’havia deixat res, però m’assenyala una immensa casella en blanc que creia innecessària, i tot seguit em diu “Aquí m’has d’escriure en xinès perquè has infringit la llei” No m’ho podia creure… Li responc “Senyora no tinc ni temps ni ganes de posar-me a escriure tonteries en xinès, en consideració a vostés li ho escriuré en anglès i com que veig que són tan amables ja m’ho traduirà oi?” La màquina refunfunya, fa un parell d’espetecs, treu una mica de fum intentant processar la informació i finalment accepta la meva proposta.

Capítol 8) Em poso a escriure en el paper exactament el mateix que li havia dit abans i amb un cert tò irònic “Em sap greu haver infringit la llei, però ja que no se’m ha comunicat la seva existència fins al moment, no l’he poguda respectar.. bla, bla, bla”. S’ho llegeix però sembla no entendre l’anglès. Bé, li tradueixo oralment i ella de mentre ho escriu en la llengua de Confuci. Semblava que el sainet ja havia acabat però no!

Capítol 9) Quan llegeix el fragment on posa “… en conseqüència, m’he passat de 8 dies en el compliment de la llei”… la màquina es torna a curtcircuitar… “ggggghhjjasas… 8 dies?? INCORRECTE! S’ha passat de 18“. Carrrrrrrrrrrrregant-me de nou de paciència, faig una esmena a la màquina: “Aviam senyora, sap sumar? i Restar també? Si? Doncs miri, si em vaig fer el passaport el 30 de maig i avui sóm a dia 17 de juny. L’ultim dia que podia haver-vos informat dins l’estricte marc de la legalitat, era el 9 de Juny. Si avui sóm dia 17, quants dies fa que estic “infringint” la llei?? 8?? molt béeee!! “La màquina torna a fer esgarips, i treu fum però el resultat és positiu: esmena acceptada.

Capítol 10) Prossegueix la lectura del meu text. De nou Stop. Encara insatisfeta amb el contingut em diu: “ara coneix l’existència de la llei dels 10 dies??” AVIAM SENYORA A VOSTÉ QUE LI SEMBLA?? Educadament li responc “Siiii, la conec“. Bé doncs, ara que és coneixedor de la llei escrigui aqui: “Ara conec la llei“. Ni l’sketch més paranoic dels Monthy Phyton hagués arribat a aquest nivell… però en fi, submís i obedient escric: “Ara conec la llei“. S’ho torna a mirar, processa les dades… jxxxhhc “formulari incomplet“.. Que més falta per l’amor de Déu!!!???. Ara tot seguit escrigui aquí “he infringit la llei dels 10 dies“. Fart de tanta tonteria li pregunto “si no escric això no em donaran el visat nou??” “No“. Doncs bé, aquí ho té escrit, alguna cosa més? la meva declaració d’arrepentiment? Puc passar a la sala a rebre 20 fuetejades ja? Vinga senyora, que me’n moro de ganes!! De pas també puc convocar una roda de premsa per dir que mala persona que he estat però que a partir d’ara seré un ciutadà reformat i respectable, no? I també puc recollir escombreries i anar a cuidar ancians com a mesura de reinserció?? Siusplaaaau, reformi’m! Soc un criminal de la més baixa espècie! HE INFRINGIT LA LLEI DELS 10 DIEEEES, AAAAAH!

Capítol 11) Amb tota la declaració firmada, em dóna el paper i em diu: “Be ara tan sols falten unes fotocòpies del passaport.” Jo pensava alleujat, bé ja està, ara anirà a fer les fotocòpies i tot arreglat. Doncs no, amb tot el morro em diu, “les fotocòpies les ha de fer (i pagar) vosté. Dirigeixis al primer pis” Aaaah, ja ho entenc tot! si als condemnats a mort a Xina els fan pagar la bala, als infractors de la llei dels 10 dies els fan pagar la fotocòpia! La justícia igual per a tots, sí senyor!

Capítol 12) Un cop fetes (i pagades) les fotocòpies, les hi entrego.. La màquina posa 4 o 5 segells i tot seguit m’entrega aquest paper que veieu aquí sota i que penso emmarcar i conservar com el souvenir més valuós de la meva estança en aquest país. També prometo ensenyar-lo a tot aquell que em defensi qualsevol mena de virtut del sistema legal i/o funcionarial d’aquest país, per a molts encara avui un referent com a inventor i creador de la burocràcia.

Epíleg) Ara si, torno a la primera finestreta a entregar el paper que m’acredita com a “delinqüent” juntament amb els 2 passaports. No sé si em faran pagar alguna multa per haver infringit la llei, em temo que si ja que en aquest país també són els inventors de la màxima que”no hay crimen sin castigo”. Resulta que tot això que us he explicat en 12 capítols, tan sols era perquè la primera funcionaria em pogués enganxar la pegatina del visat en el nou passaport tot i haver-me passat una setmana de la data. A la “nova” Xina del s.XXI tot havia d’estar en ordre.

Saltant la Gran Muralla

Juny 19, 2008

Un dels monuments més emblemàtics de Xina i de tota la humanitat és l’anomenada Gran Muralla. A part de ser completament fals i estúpid el mite que diu que és l’única construcció humana visible des de l’espai (caldria veure si no entenem per construccions humanes les ciutats, les autopistes o sobretot l’aberració urbanística que estan construint a Dubai), la Gran Muralla ha estat també una de les construccions més inútils de la història, doncs en els seus 2.000 anys no va impedir que les tribus nòmades del nord envaïssin repetides vegades l’ auto-anomenat imperi del Mig.

Els anys passen però els xinesos semblen encaparrats en repetir els seus errors. Com que avui, excepte a Israel, ja no está gaire de moda construïr muralles físiques, han optat per construir-les a la xarxa. És el que tots coneixem com la censura xinesa a Internet, o el que molts anomenen ja la nova Gran Muralla. Però tot i les distàncies en el temps i la tecnologia aquesta nova Gran Muralla, segueix éssent tant vulnerable com la vella, i és que aquí semblen no haver après la màxima de que no es poden posar portes a la mar.

El post d’avui parla sobre tres fàcils mètodes d’esquivar la censura xinesa a internet, tot i que em consten que n’hi ha molts més. Són métodes molt útils i que a desgrat he d’utilitzar a diari per escriure aquestes línies i per llegir els vostres blocs, ja que blogspot.com , wordpress.com i una llarga llista de planes web són totalment inaccessibles de no tenir aquesta mena de recursos:

1) Tor: únicament válid per al Mozilla Firefox . És un programa, que un cop instal·lat i activat com a complement del navegador, et permet saltar a plaer la censura xinesa. L’únic inconvenient és que et ralenteix una mica la velocitat de connexió. El que fa el programa és senzillament connectar-te a les pàgines censurades a través de servidors “segurs”, es a dir lluny de l’abast dels ciber-censors. A part d’això, també t’anonimitza la connexió, així que impedeix que es vigilin i registrin els webs que hem visitat.

install_torbutton5

install_torbutton4

Si el proveu de descarregar des de Xina, veureu com la pàgina oficial també ha estat censurada. Però no patiu, només cal buscar al Google “descargar Tor” i us apareixeran centenars de pàgines des d’on ho podreu fer igualment sense més problemes.

Per a instruccions de com fer tot el procés podeu consultar aquesta pàgina, de moment també lliure de censura:

http://advocacy.globalvoicesonline.org/projects/guide/

 

 

2) Gladder: exactament igual que el Tor, també només útil per al Mozilla Firefox. Personalment crec que és millor perquè no et ralenteix tant la connexió, és a dir que et va força més ràpid. L’unic inconvenient és que de moment no és compatible amb la nova versió 3.0 del Firefox, caldrà esperar l’actualització.

És pot descarregar des de la pàgina oficial, aquest cop sense censures:

https://addons.mozilla.org/en-US/firefox/addon/2864

3) Free Gate: combina les millors prestacions dels 2 anteriors. És ràpid i compatible amb tots els navegadors (Explorer, Mozilla, Chrome i Netscape). L’únic inconvenient és que de vegades, aleatoriament, no funciona. El podreu descarregar aquí:

http://download.cnet.com/Freegate/3000-2085_4-10415391.html

4) Annonymouse: a través de les pàgines anonymouse.org , o www.pole.ws també podrem esquivar la censura xinesa i navegar de forma anònima, tot i que funciona força més lent que les dues opcions anteriors.

Super Disco Chino

Juny 16, 2008

Que a Catalunya i Espanya, Xina com a concepte i com a país ens queda encara molt lluny és del tot cert. Molt més que a d’altres països europeus. Queden encara molts topics, alguns molt tronats, en l’ideari col·lectiu. Ara bé, això és un fet del tot comprensible si tenim en compte el passat que tenim, i l’educació idiotitzadora que han rebut moltes generacions. Com a prova del que us dic, us passo aquest moment antològic de la cultura freak com és una part de la pel·lícula “Las aventuras de Enrique y Ana“, (del grup Enrique y Ana, integrat per l’ara respectable Enrique del Pozo) de record inesborrable en les retines d’una generació sencera.

La pàgina web www.china.org.cn va publicar fa uns dies el top-10 dels desitgos olímpics. Una mena de 10 manaments que el beijingès mitjà desitja que es vegin acomplerts de cara a les olimpiades, i que són un clar indicatiu de la forma en que aquest país está vivint la preparació per aquest esdeveniment:

1) Veure en persona (i al estadi olímpic més que al televisor si pot ser) com Liu Xiang guanya l’or en la final dels 110 metres tanques.

2) Ser portador de la torxa olímpica en el seu llarg recorregut per Xina o pel món.

3) Veure la ceremònia inaugural i de clausura amb la família i amics (si pot ser a l’estadi millor que millor)

4) Uns JJOO exitosos (és a dir, èxit organitzatiu, Xina primera al medaller i cap mena de problema amb grups independentistes o contraris al govern).

5) Fer-se fotografies davant dels flamants nous edificis i recintes olímpics.

6) Veure com l’equip olímpic de volei femení, revalida l’or aconseguit a Atenes.

7) Un tráfic fluid a la ciutat els dies dels Jocs.

8) Ser voluntari olímpic.

9) Fer-se fotografies amb esportistes famosos i obtenir el seu autògraf (si jo fos d’ells, amb els milers de xinesos que hi haurá a la caça de l’esportista, no m’atreviria ni a sortir de la Vila Olímpica)

10) Intercanviar cromos o objectes de les olimpiades amb amics estrangers.

Ara tan sols queda veure quants dels 10 desitjos s’acompliran majoritáriament durant els Jocs. Alea Jacta est.

Nou revés

Juny 13, 2008

El 2008 esta sent un any realment difícil per a Xina, i sembla que la tònica lluny de canviar es consolida cada cop més. L’últim revés que ha sacsejat i preocupat els xinesos ha estat ni més ni menys que el nou récord del món dels 110 metres tanques, aconseguit per el cubà Dayron Robles que ha deixat la marca en 12,87 segons.

Perquè? Doncs perquè l’anterior plusmarquista és ni mes ni menys que Liu Xiang (12,88), sens dubte l’esportista més famós de Xina, omnipresent en la televisió, diaris i tot tipus de campanyes publicitàries.

Campió olímpic a Atenes 2004, Liu és una mena d’heroi nacional, un mirall per a molts, la imatge d’un esportista jove, atractiu i triomfador. Virtuts que es promocionen des de tots els ámbits polítics i socials com les virtuts de la nova Xina. Per això, Liu és també la gran esperança olímpica per als propers JJOO. No importa que altres centenars d’atletes xinesos també optin a medalles en altres disciplines, Liu és i será el centre de totes les mirades. Les entrades per a la final dels 110 metres tanques dels JJOO olímpics de Beijing, estan esgotades des de fa mesos, sent l’única competició en que això es va produïr d’una forma tan rápida.

Si guanya, será la cirereta que culmini el gran pastís dels Jocs de Beijing, si perd (és a dir si no queda primer) será una mena de taca negra en els Jocs, només esborrable si Xina acaba sent primera en el medaller. La pressió que té sobre seu és enorme i podria ser contraproduent per a ell i per als milions de xinesos que desitgen la seva victòria. A Xina molt més que a d’altres països, el fracás d’un atleta emblema no és només un fracás personal, sinó que és vist com el fracás d’un país sencer. Si no triomfa, l’estat i la societat s’encarregaran de recordar-li d’una forma dura i cruel que és el responsable de la humiliació de la pàtria, i com a tal mereix la ignoráncia i l’oblit, quan no les amenaces directes.

El bo d’en Liu ha encaixat amb elegáncia el nou récord del món, però realment per dins segur que no deu estar gaire tranquil. Realment no m’agradaria ser a la pell d’aquest noi, ara bé tot sigui dit que d’aquesta manera la final també guanya en emoció, competitivitat i perquè no dir-ho, també en morbositat.