Potser no és només censura

Juny 26, 2009

Tot i que el tema ja cansa, alguns semblen entestats a que se’n continuï parlant.

Google China

El govern xinès continua donant voltes i més voltes a la rosca  de la censura. L’últim a caure ha estat ni més ni menys que el totpoderós Google. De res ha servit que la multinacional col·labori activament amb el govern xinès en la censura de continguts del portal Google.cn. Coneixedors del problema, n’hi havia prou de teclejar Google.com o qualsevol extensió territorial que no fos el .cn per poder accedir lliurement a tota l’oferta del popular cercador.

Per això, des del passat dia 24 de Juny tampoc no es pot accedir lliurement a la pàgina web Google.com ni als seus serveis derivats com Gmail. L’excusa, amb total desvergonyiment, ha estat la lluita contra la pornografia.

Darrerament estem assistint a una autèntica espiral censora, la qual cosa,  sense cap mena de base teòrica que ho fonamenti a part de la sospita, m’ha dut a pensar que no es tracta només d’un zel censor o d’uns sobtats brots de paranoia. El govern xinès no és tan estúpid com per creure que es poden posar portes a la mar, però sí sap que s’hi poden construir dics. No pots frenar l’aigua pero sí canalitzar-la cap a on vols que flueixi. Així veiem que la censura s’utilitza amb una clara vocació de competència deslleial, com una arma proteccionista de la incipient indústria internàutica xinesa. Xina, anticipant-se a molts països, comença a considerar la indústria internàutica com un sector estratègic, igual que l’energia, igual que l’agricultura. I ja se sap que quan un país considera estratègic un sector, no deixa que cap altre hi posi els nassos.

Google, MSN, Yahoo, Youtube i un llarg etcètera de portals de continguts dominen gairebé sense competència el mercat mundial. Dominen perquè han innovat, han sabut ser competitius i han ofert al gran públic serveis interessants. Però aquest domini implica també un cert control de la informació, el 4rt poder. Xina, el gran mercat emergent i el país amb més internautes del món n’és una sonada excepció. El govern xinès ha fomentat clarament l’aparició i consolidació dels sucedanis d’aquests portals. L’equivalent de MSN és a la Xina QQ. L’alter ego de Google és Baidu. El cosí germà de Youtube és Youku. En tots trobem una sospitosa rèplica, una empresa que domina el mercat xinès, que es plega completament als designis i l’afany de control del govern i a canvi rep un clar avantatge en forma de censura del seu principal competidor. On no hi ha rèplica, com és el cas de Windows, s’opta per influir en el hardware com la recent llei que obliga a instal·lar la censura de fàbrica als ordinadors.

La censura doncs, té també una lògica econòmica proteccionista. Xina pretén consolidar els seus gegants informàtics, empreses que un cop madures es llançaran sens dubte a la conquesta de nous mercats. Per a fer-ho però, haurán d’actuar sense el paraigües protector del seu govern, s’hauran d’oblidar de censures, hauran d’innovar i d’adaptar-se als gustos del seus consumidors. Amb aquests precedents, estaran preparades?

Anuncis

2 Respostes to “Potser no és només censura”

  1. Roger said

    No ve al cas, però… és per això que uses wordpress? 😉

  2. jeje Me’l vaig fer just abans de venir a Xina per recomanació d’un amic i al arribar em vaig adonar que era l’únic servidor de blog que estava censurat (avui ja ha perdut aquest “privilegi”).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: