Imatges de la Xina

En els darrers 40 anys, segurament no hi ha cap país al món que hagi canviat a la velocitat i en la magnitud que ho ha fet la Xina. Mostrar aquest canvi en unes poques paraules no és una tasca fàcil i per això sovint és necessari deixar parlar les imatges. L’any 1972, en plena Revolució Cultural, el cineasta italià Michelangelo Antonioni va traslladar a Xina tot un equip de rodatge amb l’únic objectiu d’observar el que allà succeïa. La mirada d’Antonioni no pretenia explicar la Xina, però tot i l’estricte control del règim maoista (tan sols li van permetre enregistrar imatges a la capital i en zones delimitades) va aconseguir rodar un dels més fidedignes documentals que s’han fet mai sobre aquest país. El documental titulat “Chung kuo” (Xina) dura gairebé 200 minuts, però aquí tan sols es mostra un petit tastet:

L’any 2007 el català resident a Beijing Guim Valls, tan sols amb una càmera i una bicicleta elèctrica però amb el mateix ànim de mostrar sense explicar, va enregistrar un curt vídeo sobre un día qualsevol a Beijing. Aquest cop sense restriccions:

35 anys separen els 2 vídeos. La vida d’una persona o d’una generació sencera. Tan sols un parpalleig dins la dil·latada història xinesa. Potser per això observant les imatges un té la sensació que Xina ha canviat molt i poc al mateix temps. Els grans canvis de la modernitat empetitits pel pes de la tradició. Un món que ens és encara llunyà, desconegut i distant però que potser, prescindint per uns moments del llenguatge, se’ns pot fer un xic més proper.

Post també publicat a http://blogs.ccrtvi.com/catalanspelmon.php