Viatjar per Xina

Per a aquells que mai hagueu visitat Xina però teniu la intenció de fer-ho, en aquest apartat podreu trobar uns breus i bàsics consells per a viatjar a aquest gran país. De forma independent i sense intermediaris, per uns pocs díes o durant uns quants mesos, a continuació podreu llegir alguns consells bàsics per moure’s pel país:

1) Com arribar?

Avió: Si voleu des de Barcelona fins a Beijing, heu de saber que haureu de fer escala en alguna ciutat europea, doncs fins al moment no hi ha cap vol directe entre les dues ciutats. Les escales més “populars” depenen sempre de la companyia que s’agafi: Finnair, KLM, Air France, Lufthansa, Biritish Airways us faran aturar a Helsinki, Amsterdam, Paris, Frankfurt i Londres respectivament. No obstant, sovint també es poden trobar bones ofertes amb Turkish Airlines (escala a Istambul), Aeroflot (escala a Moscou) o Alitalia (escala a Roma) tot i que aquesta última companyia sembla que té els dies comptats. El preu d’un bitllet en classe econòmica d’anada i tornada hauria d’oscil·lar entre uns 600€ i 750€. Si al buscador que feu servir us surten més cars, no desespereu, continueu cercant!

Des de la península Ibèrica, hi ha dos vols directes setmanals (dijous i diumenge) Madrid-Beijing a càrrec de la companyia Air China.

Tren: Per aquells més intrèpids, també hi ha la opció de fer el viatge en el mítics trens Transsiberià i Transmongolià a través de la ruta París-Moscou-Irkutsk-Ulaan Bator-Beijing. El viatge ininterromput triga uns 8 dies en fer tot el trajecte. No obstant, si es vol parar a visitar qualsevol ciutat russa durant el camí, llavors cal comprar els tiquets separadament. En aquesta pàgina web (en anglès) trobareu tota la informació disponible i la possibilitat de reserva i compra de bitllets.

2) Visats:

Els ciutadans de la UE han de treure’s necessàriament un visat de turista per anar a Xina. El lloc més proper on ho podeu fer és al Consulat Xinès de Barcelona (Av.Tibidabo, 34) els Dilluns, Dimecres o Divendres de 9:00 a 13:00. El preu per un visat d’una entrada és de 25€ i la durada sol ser d’1 a 3 mesos.  Si voleu visitar Hong Kong o Macau des de Xina i tot seguit retornar-hi, recordeu que llavors cal treure’s un visat de dues entrades (35€), doncs entrar a aquestes dues ciutats computa encara com una sortida del país.

Si voleu anar al Tíbet, a arrel dels últims incidents del més de març de 2008 tot resulta molt més difícil.  Per tal de dissuadir al màxim els visitants occidentals, durant els JJOO els preus s’han multiplicat x 4 i ara mateix és impossible (a no ser que es faci il·legalment) viatjar independentment pel territori. És obligatori anar en viatge organitzat amb una agència. Si durant els propers mesos la situació torna a la normalitat i es torna a permetre l’entrada al viatger independent, les condicions que hi havien eren les següents: calia treure’s un permís especial per visitar el Tíbet. Cal fer-ho a Xina, ja que es un tràmit que no ofereixen els consulats ni les ambaixades. Es podia tramitar en qualsevol agència de viatges xinesa per uns 60€. Potser algunes també oferien el mateix servei des de Barcelona, però llavors el preu és força més elevat.

Recordeu que els visats expedits per la Xina, no són vàlids per Taiwan i viceversa. Els ciutadans de la UE no necessiten tramitar visat de turista per visitar Taiwan, però si en canvi per estudis o treball. Per a més informació podeu consultar el web de l’embaixada (camuflada sota el nom d’Oficina Comercial) de Taiwan a Madrid.

3) Allotjament:

No és gens difícil trobar allotjament a Xina i a més a molt bons preus. Si voleu anar més tranquils podeu fer la reserva fàcilment per internet o en qualsevol agència abans de marxar, tot i que si us agrada anar més a l’aventura tampoc hi ha cap problema. Un cop al país es pot trobar allotjament el mateix moment d’arribada en la majoria d’hotels o hostals.

Els Youth Hostels (albergs) poden ser una excel·lent i econòmica opció per viatjar pel país. El nivell de serveis i sobretot de netedat solen complir en la majoria dels casos els estandards internacionals. Cosa que sovint no passa amb els Hotels xinesos, on molts cops no ens hem de refiar del nombre d’estrelles del que presumeixen. L’unica avantatge d’aquests últims és que en temporada baixa es pot regatejar el preu (si com ho sentiu!), inclus havent-hi davant els vostres nassos una placa ben gran amb les tarifes.

4) Com moure’s pel país?

Avió: diverses companyies xineses operen vols interiors per Xina amb freqüència diaria i força regularitat i puntualitat. El nivell de preus i serveis de totes elles és similar. Podeu comprar els bitllets per internet sense cap problema i amb tarja de crèdit a través de www.elong.net o http://english.ctrip.com/

Tren: molt recomanable si es vol conèixer la Xina Real. De fet el seu procés de compra ja diu molt d’aquest país (veure post). No es poden comprar per internet ni fora de les fronteres xineses, tan sols es pot fer a guixeta i com a máxim 10 dies abans de la sortida del tren. Els podeu comprar en qualsevol estació o a través d’agències de viatge. La immensitat del país fa que es tracti sempre de trajectes llargs per la qual cosa sempre trobareu 4 opcions: llitera tova, llitera dura, seient tou i seient dur.  Tots ells són força econòmics en comparació amb Europa. Els més difícils d’aconseguir són sempre els de llitera dura, tot i que durant 3 períodes de l’any (L’any nou xinès, els ponts de l’1 d’octubre i l’1 de maig) cal no badar i comprar-los el més aviat possible.

Autobús: igual que el tren, al tractar-se d’un país tan immens les distàncies sempre solen ser llargues. No obstant, la flota d’autobusos de llarg trajecte a Xina sol ser de molt bona qualitat. Tan sols es poden adquirir 2 dies abans de la sortida del tren a les estacions d’autobús, però a diferència dels bitllets de tren, no són massa difícils d’aconseguir. El servei es freqüent i regular entre totes les capitals de provincia i ciutats grans i mitjanes. Gairebé sempre existeix l’opció del trajecte nocturn amb bus-llitera.

El bus urbà té a totes les ciutats xineses un servei freqüent i força eficaç. El preu del bitllet és de 0,10€-0,20€ depenent del trajecte. Si us agrada el contacte amb les multituds, sens dubte aquest és el vostre transport!

Cotxe: el carnet de conduir dels països de la UE no té validesa a Xina.  Si es vol fer legalment cal passar un exàmen de convalidació que si no s’és resident no paga la pena. No obstant si es vol llogar un cotxe pot molt ben ser que algunes agències te’l ofereixin igualment a preus un xic cars a risc de rebre alguna multa. Ara bé, tenint en compte com condueixen els xinesos, no sé si llogar cotxe és una opció gaire recomanable… Una altra opció (més cara) és llogar-lo amb xófer.

Taxi: tan sols per a fer trajectes urbans. Els taxistes a Xina solen ser més honestos que els seus congèneres a la resta del món, no obstant això no treu que sovint el visitant estranger que no parla xinès es trobi amb alguns problemes. La baixada de bandera oscila entre els 0,5€ a les ciutats petites i 1,2€ a les grans. El preu del metratge també varia entre els 0,08€ el quilòmetre i els 0,20€.

També trobareu taxis negres, és a dir cotxes particulars que us ofereixen un trajecte urbà o interurbà per un determinat preu. Sempre serán més cars que un taxi metrat, però sovint us poden treure d’alguna situació incòmoda (esperar hores sense que aparegui cap taxi). Òbviament podeu negociar-ne el preu.

Metro: Les úniques ciutats xineses amb xarxa de metro són de moment Beijing, Shanghai, Shenzhen, Tianjin, Nanjing, Guangzhou i Hong Kong. A la Xina continental el preu del bitllet senzill oscil·la entre 0,20€ i 0,40€. A Hong Kong depen del trajecte oscila entre els 0,4€ i els 2€. Ho podeu consultar en aquesta pàgina.

Artil·lugis amb rodes: ja gairebé desapareguts a les grans ciutats però encara molt presents a zones de l’interior. Tricicletes, carros amb mula o rickshaws us serán oferts amb freqüència per a trajectes curts. El preu dependrà de la vostra habilitat regatejant.

5) Idioma:

Com ja sabreu l’idioma oficial del país és el xinès mandarí. Tot i que no es parla ni molt menys a totes les regions de Xina, almenys l’entenen a tot arreu. La veritat es que saberlo parlar et facilita bastant les coses en cas que s’hagi de demanar alguna cosa una mica fora de l’habitual o per discutir amb qui calgui. En cas contrari caldra refiar-se del nivell d’anglès que tingui cadascú o en última instància de l’habilitat gesticuladora. Fins i tot saber anglès no es garantia d’una comunicació fluïda, ja que a part de Hong Kong (on el domini és general) i en molta menys mesura Shanghai o Beijing, el nivell és fins i tot més baix que a Espanya. Que ja es dir.

5) Menjar:

En termes generals a Xina és pot menjar bo i barat. Molt barat. (veure post ) Tot i que als nostres ulls la higiene pot deixar una mica que desitjar, no cal tenir por a provar qualsevol dels plats fumejants que hom vegi pel carrer, tan sols es recomana no ingerirlos en grans quantitats en cas de tenir un estómac una mica sensible. A part del menjar de carrer també podeu trobar bons restaurants tant de menjar xinès com occidental.

6) Rutes recomanades

La immensitat de Xina fa que sigui impossible veure’n tots els racons a no ser que es disposi d’un any sabàtic o alguna cosa per l’estil. Normalment un viatge de 3 setmanes és el més adeqüat per fer-se un esboç o una idea de l’estat actual del país. Les rutes que es poden fer van per a tots els gustos, inclus es poden complementar entre elles. Aqui van les més famoses:

1) Ruta de les macrociutats: la més concorreguda: Beijing-Shanghai-Shenzhen-Hong Kong/Macau (Taiwan opcional)

2) Ruta de la Seda: Frontera amb ex-URSS-Xinjiang-Gansu-Xi’an-Beijing.

3) Amants de la Història: Beijing-Luoyang-Pingyao-Xi’an-Xinjiang.

4) Ruta del Yangtze: Shanghai-Jiangsu-Hunan-Chongqing-Sichuan.

5) Ruta del Tibet: Tren Beijing-Lhasa passant per Gansu i Qinghai.

6) Amants del trekking i dels parcs naturals: Sichuan-Yunnan-Guizhou-Guangxi

7) Amants de l’estepa: Beijing-Mongòlia Interior-Mongòlia

 

7) Sanitat:

Tot i ser un país auto-denominat comunista, a XIna qualsevol cosa que remotament s’assembli a la sanitat pública brilla per la seva absència. Si s’ha de fer un viatge una mica llarg, és recomanable tenir contractada una mínima assegurança mèdica de cobertura internacional en cas d’enfermetat. En cas contrari, veure la factura de l’hospital quan us donguin l’alta podria tornar a empitjorar el vostre estat. A Beijing, Shanghai i Hong Kong es poden trobar bons hospitals (d’acord amb els estándards occidentals) però a la resta del territori les condicions sanitàries i higièniques no serien les més òptimes.

La majoria d’occidentals que van a Xina pateixen o patiran alguna vegada la temuda Diarrea del viatger. No és res greu si es segueix el tractament apropiat. És recomanable portar algun medicament que restrenyeixi (p.e. Fortasec) així com també complements vitamínics o sèrum oral.

Vacunes: no hi ha cap vacuna que sigui obligatòria per venir a Xina. No obstant si que n’hi ha tres de recomanades: el tètanus, l’Hepatitis A i la Febre tifoidea (Tifus). És probable que al vostre CAP més proper en tinguin, podeu consultar la llista aquí.

8) Moneda: la moneda oficial de la República Popular Xinesa és el Yuan. No obstant hi ha dues ciutats on no és així, Hong Kong i Macau, que disposen de la seva pròpia moneda. A Hong Kong el HK Dollar i a Macau la Pataca, tot i que també accepten HKD com a moneda de canvi. La cotització d’aquestes monedes és més o menys de 10 Yuans o HKD per cada Euro. Podeu consultar el tipus de canvi en aquesta web. Si disposeu de targeta de crèdit o dèbit podeu treure diners de caixers automàtics ATM en totes les ciutats de tamany mig o gran, però consulteu abans les comissions amb la vostra entitat bancària si voleu evitar sorpreses desagradables. Si per contra preferiu canviar diners, es pot fer des de l’Estat Espanyol o bé al arribar al aeroport, en ambdós casos pagant comissions a l’entorn d’un 2-3%.