Sobre Nacionalismes (2)

Abril 28, 2008

Si recordeu l’entrada del passat 4 de març us parlava d’un anònim conductor que havia decorat el seu cotxe amb una gens discreta enganxina que deia “Les illes Senkaku pertanyen a Xina”. Doncs bé, el mateix subjecte, veí nostre que encara no tenim el gust de conèixer, ha tornat a la càrrega, també utilitzant el darrere del seu vehicle per expressar-nos el següent missatge:

0804250001

“Japó, disculpa’t per Nanjing”. La frase fa referència a la massacre (documentada) de 200.000 civils xinesos a mans de tropes japoneses a la ciutat de Nanjing durant la invasió de la Xina per part d’aquestes l’any 1937. Fets pels quals gran part de la població xinesa té avui dia una manifesta “japofòbia” que es manifesta en expressions com aquesta. Cal dir que molts dels generals i soldats japonesos responsables d’aquells fets, segueixen avui dia sent homenatjats al santuari sintoista de Yasukuni , per a major indignació d’autoritats i població xinesa, fet que enterboleix sistemàticament les relacions diplomàtiques entre els dos països.

yasukuni

En resposta a un suposat rumor (intencionat o no) que afirmava que la multinacional Carrefour recolzava els independentistes tibetans, a les grans ciutats xineses s’ha començat a promoure a través d’internet un boicot contra els hipermercats d’aquesta marca francesa, amb una forta implantació a la capital Beijing . Un creu però, que Carrefour tan sols ha estat el cap de turc que està pagant (i pagarà) el malestar creixent de la hipersensible i sovint visceral societat xinesa. Les causes són un seguit de fets que us miro de resumir a continuació i que alguns ja coneixereu:

– En primer lloc el fracàs i l’escàndol continu que està resultant el pas de la torxa per molts països occidentals, sobretot al seu pas per França (als països musulmans no hi ha hagut cap mena de problema), la qual cosa ha suposat per Xina una autèntica “pèrdua de cara”, frase que en poques paraules i col·loquialment es podria definir com “haver quedat malament davant la comunitat internacional”. El fet no seria tan greu en sinó fos pel fet que molts xinesos veuen com això esta espatllant la organització d’uns JJOO que tothom a la Xina s’havia proposat que fossin “perfectes”.

– En segon lloc la culpabilització d’aquests fets a la comunitat occidental, per la seva hipocresia i doble raser en el tractament en vers tots els afers que afecten la Xina, i també per les omissions forçades i, en alguns casos, manipulacions d’alguns mitjants de comunicació occidentals en el tractament dels fets del Tibet. La manipulació d’alguns d’aquests fets, com ja he anat explicant en alguns posts anteriors, ha estat amplificada fins la sacietat per els mitjans xinesos i ha calat a fons en una societat que ja estava disposada a creure tot allò que el seu govern volia que creguessin.

Molt resumidament, aquestes son les dues causes principals del boicot. Les acusacions de que Carrefour recolza la causa independentista tibetana, es desqualifiquen per si soles i provoquen al lector europeu un somriure sorneguer, màxime tenint en compte els creixents interessos de la cadena al gegant asiàtic. No obstant és molt significatiu el malestar i l’odi creixent de la societat xinesa envers la comunitat occidental, que s’expressa justament amb la facilitat que aquests rumors es difonen (amb la inestimable col·laboració oficial) i amb la també facilitat amb que la població xinesa se’ls creu.

No tinc cap simpatia per la cadena Carrefour, una de les principals culpables de la destrucció del teixit social botiguer de molts barris i ciutats a Catalunya, però en aquest cas els ha tocat pagar els plats trencats d’una situació que li és força aliena. En tot cas, jo no els faré boicot a la Xina, ja que és dels únics llocs on puc trobar productes de la nostra terra, però m’alegro que molts xinesos n’hi facin… bàsicament perquè podrem evitar les llargues cues que es formen a l’hora de passar per caixa.

Per acabar també direm que avui ens ha arribat un altre rumor, que no prové de cap notícia sorgida a cap diari: el rumor diu que avui al vespre es prepara a la zona d’ambaixades i també la principal zona de bars de Beijing (el districte de Sanlitun) una manifestació anti-occidental que podria derivar en incidents violents contra persones i els recintes de les ambaixades. Segurament no passi res greu i el cert és que tampoc no teniem previst d’anar-hi avui, però per si de cas, avui, ens quedarem a casa.

Salut a tothom!

Per a més informació, a la següent notícia:

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080419/53456020693.html

O també en el següent vídeo:

No em siguis CNN!

Abril 16, 2008

És l’últim hit a la Xina, una cançó elaborada per la cadena estatal CCTV que ja circula com la pólvora per tota la xarxa. Increiblement ha suscitat l’entusiasme de milers de joves internautes que aquests dies han cregut com si fos dogma de fe, la versió oficial sobre els fets al Tíbet. Aquí us passo el vídeo i a continuació la lletra traduïda. Compte que enganxa!!!!

No em siguis CNN!

Veu i lletra: Mu Rong Yuan

L’altre dia navegant per Internet, de sobte vaig veure una foto,

Que descrivia els fets violents del Tibet

La CNN jurava i perjurava diariament que tot allò era real

però mica en mica vaig anar descobrint que tot allò era una estafaaa.

No importa com siguin les relacions humanes,

el temps sempre acaba portant grans canvis

Ho vaig trobar una manipulació tan fastigosa

com aquesta fotografia del Tigreeee*

Només cal que repeteixis una mentida 1000 vegades

per tal que esdevingui veritat

La fosca nit m’ha donat aquests foscos ulls,

pero els utilitzo per cercar la brillantooor.

Perquè et molestes en rebuscar idees al teu cap?

Si nomès vols transformar l’engany en veritaaat!

No em siguis CNN!!!!!

Perquè tan bon punt tens ocasió,

intentes transformar en Julian Muñoz en la Pantojaaaa?*

Perquè et molestes en rebuscar idees al teu cap?

Si nomès vols transformar l’engany en veritaaat!

No em siguis CNN!!!!!

Prefeririiiiia, que fossiu estúpids o innoceeents

(pausa amb musiqueta i imatges de les destrosses patides per la comunitat xinesa… aquestes si que son la versió fidedigna i sense cap ánim de manipulació eh!!)

No importa com siguin les relacions humanes,

el temps sempre acaba portant grans canvis

Ho vaig trobar una manipulació tan fastigosa

com aquesta fotografia del Tigreeee*

Només cal que repeteixis una mentida 1000 vegades

per tal que esdevingui veritat

La fosca nit m’ha donat aquests foscos ulls,

pero els utilitzo per cercar la brillantooor.

Perquè et molestes en rebuscar idees al teu cap?

Si nomès vols transformar l’engany en veritaaat!

No em siguis CNN!!!!!

Perquè tan bon punt tens ocasió,

intentes transformar en Julian Muñoz en la Pantojaaaa?**

Perquè et molestes en rebuscar idees al teu cap?

Si nomès vols transformar l’engany en veritaaat!

No em siguis CNN!!!!!

Prefeririiiiia, que fossiu estúpids o innoceeents

Prefeririiiiia, que fossiu estúpids o innoceeeeeents

* La fotografia del Tigre que s’observa al vídeo va ser un altre famós cas de manipulació fotogràfica a la Xina amb el qual les autoritats es van atrapar els dits. La fotografia es va defensar com a autèntica durant uns mesos, ja que volia demostrar que en la regió on suposadament havia estat presa (la província de Shanxi una de les més contaminades de Xina) encara hi quedaven tigres en estat salvatge, quan els especialistes feia anys que ja els donaven per desapareguts.

** La frase real diu: “Intentes transformar en Zhou Jielun, en la Li Zhilun”, dos famosos xinesos. La traducció l’he adaptada al consumidor espanyol…

A continuació us passo l’enllaç a la notícia:

http://www.elpais.com/articulo/gente/seas/CNN/elpepugen/20080415elpepuage_3/Tes

Hipocresia

Abril 11, 2008

Pel seu interès, reproduïm a continuació un article del nostre company Jaume, publicat al seu blog http://politicachina.blogia.com

¿Quién de vosotros no ha oido estos días que se plantea un boicot a los JJOO de Beijing?

¿No es Sarkozy el presidente europeo que más actualidad le esta dando al tema?

Pues espero que nadie se olvide que el 26 de noviembre de 2007; el presidente francés, Nicolas Sarkozy, ha logrado en China acuerdos económicos por valor de 20.000 millones de euros. En su primer viaje oficial al país como presidente de la República, Sarkozy ha rubricado varios contratos comerciales, entre los que destaca la venta de 160 aviones Airbus por unos 11.700 millones y la construcción por la francesa Areva de dos centrales nucleares en China, lo que supondrá otros 8.000. (fuente del periódico El País).

Todos sabemos y conocemos que hace menos de 6 meses el Tíbet era un lugar maravilloso, donde el Dalai Lama campaba a sus anchas por Lhasa, los monjes declaraban la independencia sin problemas, la gente opinaba tranquilamente por la calle y, ningún chino Han había pisado el territorio….

Esto es lo que a mí me enciende la sangre, cuando China es un socio económico interesante se gira la cara a todas las atrocidades que comete, pero cuando interesa “hacerle perder la cara” los occidentales somo los primeros en atacarla. No se podría tener un poco de coherencia y, haber vetado la candidatura inicialmente si, ¿se consideraba qué el país no contaba con los requisitos mínimos?.

Oportunismo y malas intenciones son los pilares que rigen las relaciones respecto a China.

P.S: que nadie piense que defiendo la política China, sólo busco algo de coherencia.

Para ver la noticia completa:

http://www.elpais.com/articulo/internacional/Sarkozy/logra/China/contratos/comerciales/20000/millones/elpepuint/20071126elpepuint_12/Tes

Sobre nacionalismes

Març 4, 2008

Molta gent diu que avui en dia tan sols una sola cosa uneix al poble xinès. Ja no és ni el confucianisme, ni per descomptat el comunisme sinó més aviat el nacionalisme. Un nacionalisme xinès a ultrança que es compartit gairebé per la totalitat de la població d’ètnia Han (la majoritària), no s’hi podrien incloure ni molt menys molts grups de minories ètniques com tibetans o uigurs que compten amb moviments independentistes fortamente perseguits pel govern xinès. De fet si la majoria dels xinesos continua recolzant el seu govern no es ja per devoció comunista sinó pel seu fort component nacionalista.

El nacionalisme xinès té dos punts bàsics: un és tornar a situar a Xina com a primera potència mundial en tots els aspectes: econòmic, militar, diplomàtic, esportiu, etc… L’altre és un odi visceral contra Japó i els japonesos, iniciat durant la dècada dels trenta com a conseqüència de les cruentes massacres que l’exèrcit nipó va emprendre en moltes ciutats xineses.

Com tots els nacionalismes, el xinès també té els seus canals d’expressió populars. Un d’ells es en els cotxes. Si els espanyols duen un toro d’osborne i els catalans un burro, alguns xinesos han optat per el següent model exempt de tota referència animal:

2008_03020004.jpg

Com heu vist aquí no están per subtileses: Com heu vist aquí no están per subtileses i ho diuen ben clar: “les illes Senkaku pertanyen a Xina!”. I es que aquest es un tema a flor de pell, ja que aquestes illes, un arxipèlag situat entre Taiwan i el Japó, i actualment sota sobirania japonesa, son reclamades insistentment pel govern xinès des de finals de la segona guerra mundial. Per a més informació sobre el litigi territorial cliqueu aqui.

Mao i la Citroën

gener 18, 2008

En els darrers dies la Citroën ha hagut de retirar el següent anunci a la premsa espanyola a causa de les irades protestes de la comunitat xinesa resident al país “No només insulta al president Mao, sinó a tota la nació xinesa” han manifestat:

maocitroen.jpg

Bé.. no sé si n’hi ha per tant.. L’anunci vé a dir, “la revolució no s’atura. Citroën líder de vendes en 2006 i 2007. Al Cèsar el que és del Cèsar”. Tot i estar una mica agafada amb pinces s’ha d’admetre que s’ho han currat. És la imatge retocada d’aquest retrat que encara penja a la plaça de Tiananmen:

mao_tiananmen.jpg

Més de 30 anys després de la seva mort, Mao continua sent encara avui un referent per tots els xinesos. El retrat que penja a Tiananmen, tot un símbol. Una pregunta que he fet a tots els xinesos amb qui he pogut conversar una llarga estona, ha estat: “creieu que aquest retrat estarà molt més temps penjat aquí?” La respostes han estat totes força unánimes: “Si i tant. El problema no és despenjar el retrat. El problema és a qui o que poses en el seu lloc”. I es que Mao, tot i els seus aproximadament 30 milions de morts a les espatlles i de tragèdies col·lectives com la Revolució Cultural, és encara per molts, el símbol del ressorgir de Xina com a potència. El símbol d’una societat igualitària en front de les grans desigualtats existents avui dia. Un símbol que encara uneix a molts i més encara si qui l’ataca és estranger. No obstant no és pas la primera vegada (ni será l’última) que es modifica la imatge de Mao per expressar alguna idea. Un exemple el trobareu aquí sota amb la portada del llibre “Made in China” escrit pel meu professor de Literatura Xinesa, en Manel Ollé:

portada_libro_made_in_china_manel_olle.jpg

O bé l’arxi-famós retrat de Warhol:

warholmao.jpg

Conclourem recordant una altra mítica campanya publicitària de Citroën relacionada amb Xina. La del Citroën AX Muralla… No té pèrdua! Captem la cara feliç de la xineta durant tot l’anunci mentre va destrossant impunement patrimoni de la UNESCO:

Salutacions maoistes a tots i totes!

http://spanish.china.org.cn/china/txt/2008-01/15/content_9533071.htm