I ara, La Caixa

Desembre 30, 2008

la-caixa1Potser només era qüestió de temps. El logo de la Caixa, l’estrella de Miró,  era un caramel massa llaminer que algú havia trigat massa temps a falsificar al país de les falsificacions. Ahir llegia la notícia que la cadena hongkongesa de roba infantil Abebi, llueix des de ja fa temps el següent logotip:

abebi-1

Coincidències? Bé, el que resulta més extrany del cas és que l’empresa és de Hong Kong, 0n a diferència de Xina sembla que es respecta molt més això de les patents. La Caixa ja está assabentada del fet i donat que vol iniciar la seva expansió asiàtica, no li fa cap mena de gràcia la broma per la qual cosa ja ha iniciat accions legals. Potser per això, els responsables de l’empresa, espantats, han decidit modificar completament el logo fins a deixar-lo així:

abebi-hong-kong

Au, movem el puntet groc al damunt de l’estrella i llestos! Completament irreconeixible. Ni els més tiquis-miquis podrien arribar a trobar semblança alguna. Si es que en el fons són uns catxondos. Però bé, bromes a part, no li auguro a la Caixa un futur gaire brillant a la seva reclamació. I sinó, vejem-ne alguns exemples:

1) Li Ning és la principal marca esportiva de Xina i avui dia també una de les més importants del món. Els aficionats al bàsquet segurament la coneixereu per ser l’ equipació oficial de la selecció espanyola.

seleccion_espanola_baloncesto

Ampliat, el logotip té la següent forma.

li-ning1

Mmmm. Sóc molt paranoic? o em recorda sospitosament a:

nike

Però els senyors de Li Ning, no contents amb això, havien de dissenyar també un lema que donés nom a la marca. Quin maldecap! Així que, mirem quin és el lema té una altra gran marca com Adidas:

campana_adidas_impossible_is_nothing_foto366x222

“Impossible is Nothing”. Res és impossible. Inspirat pel missatge del logo, a Xina a algú se li va encendre la bombeta. Evidentment a Xina res és impossible, o sinó mireu el lema que va adoptar Li Ning uns mesos després:

li-ning2

“Anything is possible”. Tot és possible. Tota una declaració d’intencions, sí senyor! A Xina tot és possible…

nikeadidas-lining

2) Un segon exemple de pseudo-plagi és el logotip del Construction Bank of China, el segon més important del país.

china-construction-bank

No em negareu que la semblança és sorprenent…

cadena_cope

Inquietant… Falsificació o coincidència? En qualsevol cas, el que és segur és que com hem dit, a Xina tot és possible.

Anuncis

Made in China, és clar!

Octubre 16, 2008

Tot seguit veureu el que em va arribar l’altre dia a les mans. No sé qui o en quin comerç me’l van colar, però sigui qui sigui prometo no guardar-li cap mena de rencor, sinó més aviat eterna gratitud per donar-me un dels souvenirs que amb més afecte guardaré de la meva estança en aquest país.

Potser a simple vista no ho sembla però el que acabeu de veure és un bitllet fals. I que té d’especial? podeu preguntar no sense raó. Gairebé tothom en aquesta vida haurà tingut la oportunitat de veure un bitllet fals. De fet a la Xina és un dels països on la falsificació de moneda está més extesa. Pràcticament no hi ha cap comerç que no tingui una màquina detectora de bitllets falsos, per les quals passen escrupulosament i un per un tots els bitllets d’un cert valor quan efectuem qualsevol pagament.

Però el bitllet que heu vist a la fotografia ni tan sols entraria en aquesta categoria, és un bitllet d’1 yuan. Que al canvi actual són exactament 0,1091 €. És a dir que hi ha un xinès o un grup de xinesos que han invertit temps, diners i infrastructura per tal de falsificar bitllets amb un valor de 0,10€. Bravo. Tots sabem que la ma d’obra a Xina és barata, però fins al punt de ser rentable falsificar moneda d’un valor tan minso???

Ja es per sospitar de tot… Al país de la còpia, tot es copia. Aquí la fi no justifica els mitjans, sinó que sembla que de vegades, els mitjans justifiquen el fi.

Ah! i per que quedi clar que aquest post no és també una falsificació, podeu veure la foto on es comparen els dos bitllets, si us hi fixeu bé podreu veure la diferènicia de tamany i tonalitat.

Pa subversiu

Març 11, 2008

L’altre dia al anar a comprar pa, un bé tan bàsic a occident com escàs a la Xina, vam observar amb estupefacció com la seva “marca” guardava una sospitosa analogía amb una coneguda enciclopèdia virtual. Aquí sota, les fotos:

p1000424.jpg

p1000416.jpg

 

Efectivament, un pa de la marca Wekipedia… curiós oi? Quina mena de lògica ha fet creure al panader que si copiava la coneguda marca li faria vendre més baguettes??? Però el més curiós de tot es anar al navegador, teclejar http://www.wikipedia.org i comprovar com.. oh! la pàgina està censurada a la Xina! es veu que el contingut no els acaba d’agradar gaire… Així que, qui sap? potser això es alguna mena de resistència pacífica a la censura, en una de les seves formes més subtils.

Falsificacions (2)

febrer 29, 2008

Un tema inesgotable. La fa unes setmanes vaig ser a Shanghai, la capital econòmica de Xina amb permís de Hong Kong. Aquí tampoc han escapat a la moda de les falsificacions. De nou 3 exemples:

1) Galetes Olio: no vam comprovar si en honor al seu nom tenien un cert regust oliós…

dscf0302.jpg

2) Fulles d’afaitar Gilheney.. posats a falsificar ja li podien haver posat Tio Gilito.

2008_0207camara0115.jpg

3) Tot un clàssic, la falsificació del famós cocodril en una de les seves múltiples formes:

2008_0207camara0089.jpg


i fins aquí les falsificacions d’avui, no patiu que properament n’hi hauran més!

Casualitats?

febrer 15, 2008

Si un passeja per qualsevol ciutat de Xina, veurà en molts llocs aquestes oficines bancàries:

dscf0258.jpg

Us sona oi? Ves a saber si l’emisora dels bisbes i un dels bancs xinesos més importants tenen alguna secreta i inconfessable relació…

cope1.jpg

 

Falsificacions

gener 24, 2008

Que Xina es el pais de les falsificacions es per tots sobradament conegut. Ara bé, com que aquí els drets de propietat se’ls passen per allà on volen almenys la majoria de còpies estan força treballades. Algunes fins i tot costa distingir-les de les originals. No és el cas però d’aquests 3 exemples que us poso a continuació, que rivalitzen en qualitat i originalitat amb les de les paradetes de la fira de Manresa:

Exemple 1)

 

mitjonspepsi.jpg

Uns Mitjons de la marca.. Pepsi! i lo bo del cas es que els venen al Carrefour, ja no es maten ni a dissimular-ho o camuflar-ho en un mercat de segona… Aqui a Xina el que ven és la marca: la Pepsi la coneix tothom no? Doncs ja està, perquè matar-se a innovar i consolidar altres marques si podem vendre mitjons, camises o texans amb el nom d’una popular cola? Al cap i a la fi vesteixes de “marca” a preus barats no? Si es que en el fons són uns grans pragmàtics.

Exemple 2)

marldero.jpg

Un encenedor… Mardlero! Aqui si que la innovació es sorprenent, aquest trasto el venien en una parada ambulant d’un poblot perdut en mig de l’interior de Xina… Segur que al xino li ha costat més hores de feina pensar en un nom i un disseny succedanis de la marca que no pas si ho hagués copiat tal qual. Es clar que… no podia córrer el risc de que la multinacional enviés els seus inspectors, li clavés una denúncia als tribunals i hagués de pagar una indemnització milmilionària…

i Last but not least.. Exemple 3)

redlabial.jpg

Després d’una dura jornada laboral, assaboreix un bon Johnnie Worker, Black Labial! Si senyor! La estética dels gòtics i la lloança als treballadors fusionats en una sola beguda! Quan això es popularitzi a occident farà trontollar fins i tot la marca original… Entre mig podreu veure un Chivas-Dannihuashi (que traduït vol dir, Dani el magnífic home il·lustrat.. gràcies, gràcies!)

Salut a tothom!