Super Disco Chino

Juny 16, 2008

Que a Catalunya i Espanya, Xina com a concepte i com a país ens queda encara molt lluny és del tot cert. Molt més que a d’altres països europeus. Queden encara molts topics, alguns molt tronats, en l’ideari col·lectiu. Ara bé, això és un fet del tot comprensible si tenim en compte el passat que tenim, i l’educació idiotitzadora que han rebut moltes generacions. Com a prova del que us dic, us passo aquest moment antològic de la cultura freak com és una part de la pel·lícula “Las aventuras de Enrique y Ana“, (del grup Enrique y Ana, integrat per l’ara respectable Enrique del Pozo) de record inesborrable en les retines d’una generació sencera.

Nissaga i els xinesos

Juny 10, 2008

L’altre dia perdent el temps al Youtube em vaig aturar a mirar un vídeo que podriem catalogar sense cap mena de dubte com un antecedent de les relacions comercials catalano-xineses. El vídeo és de la mítica i tan nostrada sèrie televisiva Nissaga de Poder:

Podem veure a diversos integrants de la saga dels Montsolís, tots cap-cots i lamentant-se per haver perdut un important contracte comercial amb… els xinesos! En un moment del vídeo apareix en Raimon Montsolís tot furibund que diu: "A veure si m’ho expliqueu!! Que ha passat amb els xinesos?? no ho acabo d’entendre! Com es va perdre un negoci que estava pràcticament lligat??" Si senyor Montsolís, una bona pregunta! Pregunta que s’han fet molts empresaris occidentals a la Xina (o fora d’ella) després d’intentar sense èxit establir una relació comercial al gegant asiàtic. A la sèrie-ficció es veu que tot era culpa de la pèrfida Montserrat Capdevila , la dona més malvada de la humanitat des que Eva va cometre el pecat original al paradís. Ara bé, aquells familiaritzats amb com funcionen les coses aquí, bé sabem que als pobrets Montsolís els han enredat com a xinos. Contractes firmats que no es compleixen, diners d’inversions que desapareixen misteriosament, projectes que s’encallen i que no hi ha manera que tirin endavant, negociacions interminables. Fer negocis a la Xina no és fàcil, ni molt menys és la nova terra promesa on creixen llonganisses dels arbres com molts es creuen. Cal paciència, coneixement de la seva cultura i ideosincràcia i sobretot oblidar tot allò que s’hagi pogut aprendre de fàcils teories matemàtico-economicistes que sobre el paper funcionen millor que el miracle dels pans i els peixos.

Com que és un tema del qual se’n podria parlar dies i dies, no m’extendré més i em limitaré a recomanar-vos efusivament un llibre que es diu "Mr.China" escrit per Tim Clissold, on es narra (basat en fets reals) molt amenament i amb sentit de l’humor, com un àvid empresari nord-americà perd 400 milions de dòlars en la seva primera experiència en el mercat xinès. Per prepotència, ignorància i desconeixement de la màxima que l’economia per molts que alguns encara ho creguin, no funciona a tot arreu igual. No té pèrdua.

Per sort la major part d’empreses internacionals ja han après d’aquests errors i coses com les que s’expliquen al llibre ja no passen (tan sovint).

Jo vull ser xinès

Març 10, 2008

Si més o menys heu anat seguint aquest blog, haureu vist que la imatge que a occident tenim de Xina, está, per dir-ho d’alguna manera sobrevalorada. Xina té grans coses a oferir, però no són les que el viatger s’imagina abans d’agafar el seu primer vol cap a el gran drac asiàtic. A alguns els decepciona i a d’altres els encanta, Xina no deixa a ningú indiferent. Quan un viu aquí però, copsant la realitat xinesa dia a dia, els tòpics que tenia abans de començar aquest viatge s’han anat desant al calaix dels mals endreços. Lògicament encara hi ha molts que conserven aquesta imatge mítica i idílica de la Xina. El personatge que podreu veure a continuació n’és un bon exemple: ell vol ser xinès.

El vídeo me’l ha passat en Lluís, un company de beca, i correspon al 2n premi del X Festival de Curtmetratges de Sagunt, Secció Amateurs.

Mao i la Citroën

gener 18, 2008

En els darrers dies la Citroën ha hagut de retirar el següent anunci a la premsa espanyola a causa de les irades protestes de la comunitat xinesa resident al país “No només insulta al president Mao, sinó a tota la nació xinesa” han manifestat:

maocitroen.jpg

Bé.. no sé si n’hi ha per tant.. L’anunci vé a dir, “la revolució no s’atura. Citroën líder de vendes en 2006 i 2007. Al Cèsar el que és del Cèsar”. Tot i estar una mica agafada amb pinces s’ha d’admetre que s’ho han currat. És la imatge retocada d’aquest retrat que encara penja a la plaça de Tiananmen:

mao_tiananmen.jpg

Més de 30 anys després de la seva mort, Mao continua sent encara avui un referent per tots els xinesos. El retrat que penja a Tiananmen, tot un símbol. Una pregunta que he fet a tots els xinesos amb qui he pogut conversar una llarga estona, ha estat: “creieu que aquest retrat estarà molt més temps penjat aquí?” La respostes han estat totes força unánimes: “Si i tant. El problema no és despenjar el retrat. El problema és a qui o que poses en el seu lloc”. I es que Mao, tot i els seus aproximadament 30 milions de morts a les espatlles i de tragèdies col·lectives com la Revolució Cultural, és encara per molts, el símbol del ressorgir de Xina com a potència. El símbol d’una societat igualitària en front de les grans desigualtats existents avui dia. Un símbol que encara uneix a molts i més encara si qui l’ataca és estranger. No obstant no és pas la primera vegada (ni será l’última) que es modifica la imatge de Mao per expressar alguna idea. Un exemple el trobareu aquí sota amb la portada del llibre “Made in China” escrit pel meu professor de Literatura Xinesa, en Manel Ollé:

portada_libro_made_in_china_manel_olle.jpg

O bé l’arxi-famós retrat de Warhol:

warholmao.jpg

Conclourem recordant una altra mítica campanya publicitària de Citroën relacionada amb Xina. La del Citroën AX Muralla… No té pèrdua! Captem la cara feliç de la xineta durant tot l’anunci mentre va destrossant impunement patrimoni de la UNESCO:

Salutacions maoistes a tots i totes!

http://spanish.china.org.cn/china/txt/2008-01/15/content_9533071.htm