gener 1, 2009

Bé, qui ho diria però ja som al 2009. Any que durant la nostra infància imaginàvem com un futur remot, on els cotxes volarien, on ens alimentariem de píndoles i on cadascú tindria un o més robots a la seva disposició. Però bé, si allò que eseperàvem no ha acabat sent ben bé com ens imaginàvem, també és cert que de vegades, allò que mai haguéssim imaginat s’ha acabat fent realitat. Per exemple, si algú m’hagués dit fa tan sols 4 anys que acabaria vivint i celebrant un cap d’any a la Xina hagués pensat que aquell bocamoll havia perdut l’oremus. Així que ja havent-me desprès de l’atreviment de fer pronòstics vitals a tant temps vista, admeto el meu total desconeixement de com seran els propers 4 anys, però almenys encara em queda un xic de memòria per explicar com han estat els darrers 4 dies.

shanghaiSkyline futurista de Shanghai

Com molts ja sabreu, els xinesos celebren l’any nou en una data diferent a la nostra. Aquest any toca el 26 de gener i dic toca perquè cada any cau en una data diferent. Tot i que des de fa gairebé un segle el calendari vigent per marcar les dates a Xina és el gregorià o occidental, el calendari per marcar les festivitats continua sent el tradicional xinès, és a dir el lunisolar. Però bé, d’això ja en parlarem quan toqui (és a dir el 26 de gener). En el d’avui parlarem de com se celebra a Xina l’any nou (occidental).

Com hem dit, al ja tenir una festivitat dedicada a l’any nou, el canvi d’any es viu d’una forma molt més aigualida. Com també passa amb el Nadal, no hi ha atmosfera ni ambient de festivitat. De no ser per la nombrosa comunitat occidental que viu a Beijing bàsicament el canvi d’any passaria força desapercebut. Així, sigui per la nombrosa comunitat resident o per la omnipresent influència cultural nord-americana, aquí no es fan 12 campanades sinó que se celebra el compte enrere de 10 segons fins a l’entrada del nou any. Però a diferència de la majoria de grans ciutats on aquests compte enrere se celebren enmig de multituds en un lloc emblemàtic, aquí com sol passar en d’altres ocasions es tracta d’una festa de portes endins. Sigui pels -12º de temperatura, o sigui (sobretot) perquè al govern li provoca urticària la idea de multituds concentrades a la Plaça Tiananmen, no hi ha a Beijing un lloc emblemàtic on anar a celebrar “les campanades”. Bé, n’hi ha un: la Torre del Tambor, situada a la porta nord de la ciutat i que antigament tenia la funció de marcar el temps i obrir o tencar les portes de la muralla. La torre del Tambor i el seu pati davanter es tanquen al públic per a la celebració del programa de la televisió xinesa que dóna la benvinguda a l’any nou.

bell-tower-beijing

Així que bé, sinó ens deixen més remei… Hem hagut de celebrar el cap d’any d’una forma íntima però sense estar-se de res! Primer de tot sopant al millor restaurant japonès de Beijing (relació qualitat-preu), el Katoya, ja que era l’últim dia que obrien perquè just demà el tiren a terra. Un altre dia ja parlarem dels desallotjaments forçosos per enderroc a la Xina que també mereix un post.

katoya-comiat1katoya

Ah! com el trobarem a faltar… Però la vida segueix i tot seguit vam fer les campanades a la catalano-xinesa:

pc3100442

I avui dia 1, al despertar no podien faltar els xurros! Però com que són un xic difícils de trobar per aquestes latituds, no hem tingut més remei que fer-nos-els nosaltres mateixos.

xurros1

Boníssims!

p1010006

p1010009

Bon any nou a tothom!

Anuncis

Bon Nadal

Desembre 24, 2008

pessebrePessebre alternatiu que decora casa nostra.

Aquest és el primer Nadal que passo fora de Casa (l’any passat vaig tornar uns dies per tan assenyalades dates), i la veritat és que es nota. Viure un Nadal a Xina és com no viure un Nadal, ja que per ells ni tan sols és un dia festiu. El Nadal aquí és un dia on es va a classe, es fan alguns exàmens, es treballa i es menja igual que qualsevol altre dia. Els carrers no estan il·luminats, no sents nadales enlloc, no veus anuncis de turrons a la TV, no hi ha sorteig de la Grossa, ni ambient familiar, res.

Hi ha gent que diu que el Nadal és només pur consumisme. Potser si, però de veritat aquí m’he adonat que potser és alguna cosa més: Tot i que aquí no es celebra, els xinesos, grans negociants ells, han agafat la part de la tradició que més els convé: la lògica comercial del Nadal. Les botigues estan plenes d’objectes i quincalles per decorar els avets i fins i tot es fomenta que les parelles, aquest dia, es facin un regal. Agafant només la lògica comercial, et trobes amb una festivitat dessubstanciada, buida de contingut. Potser si que al nostre país el Nadal és molt consumista, però sense la tradició al darrere aquest consumisme seria de posar i treure, sense cap mena de vitalitat.

Tenint en compte aquests factors jo creia que viuria unes festes més aviat tranquil·les, sense excessos digestius. Res més lluny de la realitat: la nombrosa comunitat estrangera, espanyola i sobretot catalana, han fet que en els darrers 5 dies ja haguem tingut 3 copiosos sopars. És clar que a falta d’escudella i carn d’olla ens hem hagut de passar al Sushi.

Però el banquet nadalenc per excel·lència s’acosta, i a l’hora en que vosaltres tots esteu dinant, aqui ens estarem fotent com el Kiko. Aquí en van unes proves! Bon Nadal a tothom!

cuinant1

cuinant-2

rotllo-carn

Manresa – 曼雷萨

Desembre 23, 2008

L’altre dia vam regalar a una amiga que estudia castellà, una Lonely Planet en xinès sobre l’Estat Espanyol. Si alguns es queixen de que els tòpics a l’exterior sempre están relacionats amb toros, sevillanes o futbol, sembla que algú s’ha fet ressó d’aquestes crítiques, i a la portada de la guia ha decidit acabar amb tan gastats estereotips:

espanya-lonely

La fina ironia anglosaxona mai ens deixa decebuts. En qualsevol cas, fullejant la guia vaig decidir cercar la meva ciutat natal: Manresa. Les esperances de trobar-la no eren gaire altes, ja que si ni tan sols els catalans van a fer turisme a la ciutat, que dir ja dels xinesos. Per a major sorpresa meva però la cerca va donar resultats:

Manresa (Man-lei-Sa en xinès) surt a la Lonely! És un fragment breu però apareix, així que sense més dil·lació em vaig posar a traduïr el text:

manresa-xines

“Manresa és el Cor de Catalunya i un centre regional de comerç i negocis. Fou on es reuní per primer cop l’Assemblea Constituent de la coalició democràtica de l’Independentisme Català (l’any 1897), que va publicar les Bases de Manresa, un manifest polític per a l’autogovern de Catalunya. Dins la ciutat antiga no hi ha gaires restes històriques per les quals valgui la pena quedar’s-hi massa temps, però si hi vas, té unes magnífiques visites que no et pots perdre de cap manera:  la Basílica de Santa Maria just al bell mig de la ciutat, al capdamunt del Puig Cardener, la segona més gran de Catalunya després de la de Girona. El pont d’estil Romà (Pont Vell) que amb els seus 8 arcs creua el Riu Cardener, fou destruït durant la Guerra Civil i refet anys després. Servei Regular de Rodalies i autobusos a Barcelona (via Terrassa) per 3,80€.”

Bé després d’aquesta breu però intensa descripció, que tothom es tranquilitzi: no sembla que Manresa s’hagi d’omplir properament d’allaus de turistes xinesos. Una llàstima! (per a ells). Potser Solsona i Cardona tindrán més sort (o desgràcia), ja que encara que només sigui per quantitat de text superen àmpliament a la capital del Bages.

Solsona / Suo-er-Suo-na

solsona-xines

Cardona / Ka-er-duo-na

cardona-xines

El Temps

Desembre 4, 2008

No se si es que ja em faig gran o què, però avui ves per on parlarem del temps. Però abans d’això siusplau escoltem la musiqueta per posar-nos en situació:

Doncs sí, avui a la nit l’hivern ha irromput amb força a Bejing i al nord de la Xina. I no es tracta d’una breu visita. Ha vingut per quedar’s-hi una bona temporada. Vejem la previsió meteorològica de la setmana, tot i que podria ser perfectament la previsió dels propers 3 mesos.

el-tempsCels clars i diàfans (on és la capa de contaminació protectora ara que se la necessita!?) temperatures uns quants graus sota zero la major part del dia i un vent gèlid siberià que fa disminuïr uns quants graus més la temperatura de sensació. Això sumat a una humitat molt baixa, fa de Beijing el lloc ideal per conservar aliments: agafeu qualsevol producte del vostre armari, mireu a l’anvers i segur que hi trobareu  la mítica frase “conservese en un lugar fresco y seco”. Doncs bé, som en aquest lloc, així que s’accepten els vostres enviaments de tota mena de viandes i delicatessens.

fred-siberia

Amb aquesta mena de temps, les mans i la pell es transformen en una massa rugosa i àspra, els llabis es tallen i les mans i la cara et fan mal només sortir al carrer. Com les persones, la ciutat comença també a agafar un tò similar, escala de grisos al complet i els carrers gastats i tenyits d’una dèbil i blanquinosa capa de pols gelada que el vent s’encarrega d’escampar arreu. Davant aquestes circumstàncies se surt al carrer el mínim imprescindible i la ciutat perd l’animada vida de carrer que tenia els mesos anteriors. Però bé, quan no hi ha més remei que sortir a l’exterior, almenys cal fer-ho anant ben preparat. Ja ho diu la dita: “a Roma fes com fan els romans” així que cal observar com s’ho fan els Beijingesos per protegir-se de les vicissituds climàtiques de la regió:

Accessori 1: Orelleres. D’un curiós disseny però molt útils per resguardar-se els pàmpols del fred i de les bromes pesadetes d’aquells a qui els diverteix fer-hi picar els dits.

orelleres1

orelleres2

Accessori 2: Gorro Mao. Un dels últims vestigis del comunisme a Xina. Ande yo caliente…

mao-hat

Accessori 3: últim però no menys important, els “gallumbos” llargs. Una prenda injustament denostada i vilipendiada al nostre país però completament imprescindible en aquestes latituds.

gallumbos-llargs

I per aquells que no disposin de calçat goretex i, per tant, arribin a casa amb els peus gelats, no patiu! L’últim crit en la moda espardenyera. Jo ja en tinc un parell!

espardenyes

Abrigueu-vos bé.

La Diada a Beijing

Setembre 14, 2008

Tot i la crisi econòmica, la paràlisi administrativa d’una classe política vergonyant, l’eterna espera d’un nou model de finançament que no arriba (ni arribarà), el canvi climàtic, la destrucció del litoral català, les crisis del Barça i la trista història d’un país derrotat i condemnat a celebrar any rera any una Diada amb sensació de dejavú… Tot i aquest cúmul de factors adversos, sembla mentida però any rera any a Catalunya o a on sigui, encara hi ha “resistents” amb ganes de celebrar un dia tan especial com l’11 de setembre.

A la Xina, com no, tampoc podia ser menys. Un nutrit grup de persones (i no només catalanes) ens vam aplegar al Club Obi-wan, en un acte organitzat pel Casal Català de Beijing. Hi va haver menjar, cervesa i sangria en quantitats suficients per a no deixar a ningú amb gana o set. Tot i que va ser força curiós celebrar una Diada amb cervesa Tsingtao i vi Gran Muralla, per una estona ens vam tornar a sentir tots com a casa. A continuació algunes fotos de la vetllada:

De tornada

Setembre 7, 2008

Si gent, després d’un mes i mig de vacances (cal aprofitar les últimes cuetades de la vida estudiantil) ja torno a ser a casa. A la casa asiàtica, es a dir a Beijing. Han estat uns dies increïbles de viatge per Xina i sobretot Filipines, per la qual cosa en els propers mesos anireu veient de tant en tant, alguns articles dedicats a aquest bell i curiós país del qual hem quedat enamorats i al qual, tot i que no sabem quan, de ben segur tornarem.

Pocs minuts després d’aterrar ja vaig copsar que el Beijing post-olímpic presentava un rentat de cara considerable. Rentat de cara que fa que el turista estranger s’admiri de veure arreu jardineres amb flors, papereres per tot arreu, carrers nets, xinesos més civilitzats que de costum i imponents nous edificis. La imatge que s’enduen del país es força positiva, com també ho és el fet que per fi la ciutat vagi canviant una miqueta, fent-se molt més accessible i habitable no només al turista, sinó també al propi ciutadà que hi resideix. Tot i això, i fent gala del escepticisme que em caracteritza, em reservo l’opinió fins d’aquí uns mesos, ja que vull veure si tota aquesta parafernalia de canvis es consolidarà amb el temps, o bé només han estat “floritures” de posar i treure.

Sigui el que sigui, de ben segur que en els propers dies (o mesos) ens espera una síndrome post-vacacional d’aquelles profundes, i sinó mireu aquestes dues fotografies i n’entendreu el perquè:

1) Filipines. Palawan. Illa de Coron. Exemple de paisatge i color de cel que hom pot copsar arreu de l’arxipèlag la major part de dies de l’any.

2) Xina. Beijing. Exemple de paisatge urbà i color de cel que hom pot copsar arreu de la ciutat la major part de dies de l’any.

He infringit la llei

Juny 20, 2008

Ahir vaig anar a renovar el meu visat d’estudiant per a un any més. Document indispensable per poder residir a la Xina. El que havia de ser un simple tràmit administratiu, és va convertir en una de les experiències més surrealistes que he tingut, i de ben segur tindré mai, en aquest país. A continuació uns narro la història dels fets perque no té pèrdua:

Capítol 1) El meu passaport espanyol caducava el 21 de gener de 2009. El meu visat xinès caducava el proper 31 de Juliol.

Capítol 2) Per simplificar els tràmits fa unes setmanes, vaig decidir de renovar-me el passaport abans d’hora. Així, quan em donéssin el nou visat xinès per a l’any que vé, estaria ja dins el nou passaport i m’estalviaria el maldecap d’haver-lo de canviar el proper any. Quan el passaport va estar enllestit el passat dia 30 de maig, tenia un passaport nou, però el visat xinès encara dins el passaport vell, que ja estava invalidat (el passaport, no el visat). Així que aquests dies anava a tot arreu amb els 2 passaports, el nou i el vell.

Capítol 3) Vaig anar a la oficina de la universitat per tal que em donessin la carta d’admissió al centre per al proper curs. Paper imprescindible per tal de tramitar el visat d’estudiant.

Capítol 4) Amb tota la paperassa apunt i els 2 passaports, ahir a les 15.45 de la tarda arribo a la comissaria situada al nord de la ciutat, l’únic lloc on es poden tramitar visats (legals) per a la Xina en tot Beijing. Segons m’havien dit uns companys que ja ho havien fet, era un tràmit simplissim: entregues papers, passaport i et donen un resguard com el que veieu aquí sota. 1 minut i en tan sols 1 setmana, ja tens el nou visat.

Capítol 5) Així que tot optimista i cofoi em dirigeixo a la finestreta on una jove policia amb cara de bulldog esperava amb desgana.

Li faig entrega de la paperassa i els dos passaports. Se’ls mira amb cara de pomes agres… i em pregunta: “Quan et vas fer el nou passaport?”. Resposta: “Fará uns 15 dies“. Vaig començar a notar olor de sucarrat, alguna cosa o circuït es cremava dins el seu cervell.. ulls en blanc, llum vermella al cap i pensant “kkhhgg error, error… procediment incorrecte… jjjhhkk error, error“. Em pregunta: “No coneixes la llei dels 10 dies?” i jo… “doncs no, quina llei és aquesta?”. De nou curtcircuït: “kkhhgg error, error… procediment incorrecte… jjjhhkk error, error“. “Dirigeixis a la finestreta nº 26“.

Capítol 6) Igual que Astérix i les 12 proves, em carrego de paciència i em disposo a anar a la finestreta 26.

No entenia res. Una altra policia-bulldog malhumorada estava asseguda sense fer res. Mentre al seu costat el seu company atenia a una noia Japonesa. Després de més de 10 minuts d’espera la policia es digna a comunicar-se amb mi. Li faig entrega dels 2 passaports. Se’ls torna a mirar i em diu: “Has infringit la llei dels 10 dies”.. I jo que  continuava sense entendre res li pregunto de nou “pero quin c… de llei és aquesta??!!”. A lo qual em respon: “Quan et renoves el passaport ens ho has de comunicar (és a dir anar a la comissaria) en un termini de 10 dies” I tot seguit com si fos un robot, em pregunta: “Perquè has infringit la llei?” A lo qual responc: “bé miri, ni a l’ambaixada ni a la oficina de la universitat se’m va comunicar l’existència d’aquesta llei absurda, ara tot just fa 18 dies que em vaig fer el passaport, m’he passat de 8, tant greu és??”. Sense apenes gesticular em pregunta: “Saps escriure en xinès” a lo qual responc “bé, si, una mica, perquè?”. Sense articular més paraula em fa entrega d’un formulari on he d’escriure totes les meves dades. La meva odissea acaba de començar.

Capítol 7) Acabo d’escriure les meves dades personals i les hi entrego. S’ho mira però de nou la màquina detecta error: “kkhhgg error, error… procediment incorrecte… jjjhhkk error, error“. “Formulari Incomplet“. M’ho torno a remirar, creient que no m’havia deixat res, però m’assenyala una immensa casella en blanc que creia innecessària, i tot seguit em diu “Aquí m’has d’escriure en xinès perquè has infringit la llei” No m’ho podia creure… Li responc “Senyora no tinc ni temps ni ganes de posar-me a escriure tonteries en xinès, en consideració a vostés li ho escriuré en anglès i com que veig que són tan amables ja m’ho traduirà oi?” La màquina refunfunya, fa un parell d’espetecs, treu una mica de fum intentant processar la informació i finalment accepta la meva proposta.

Capítol 8) Em poso a escriure en el paper exactament el mateix que li havia dit abans i amb un cert tò irònic “Em sap greu haver infringit la llei, però ja que no se’m ha comunicat la seva existència fins al moment, no l’he poguda respectar.. bla, bla, bla”. S’ho llegeix però sembla no entendre l’anglès. Bé, li tradueixo oralment i ella de mentre ho escriu en la llengua de Confuci. Semblava que el sainet ja havia acabat però no!

Capítol 9) Quan llegeix el fragment on posa “… en conseqüència, m’he passat de 8 dies en el compliment de la llei”… la màquina es torna a curtcircuitar… “ggggghhjjasas… 8 dies?? INCORRECTE! S’ha passat de 18“. Carrrrrrrrrrrrregant-me de nou de paciència, faig una esmena a la màquina: “Aviam senyora, sap sumar? i Restar també? Si? Doncs miri, si em vaig fer el passaport el 30 de maig i avui sóm a dia 17 de juny. L’ultim dia que podia haver-vos informat dins l’estricte marc de la legalitat, era el 9 de Juny. Si avui sóm dia 17, quants dies fa que estic “infringint” la llei?? 8?? molt béeee!! “La màquina torna a fer esgarips, i treu fum però el resultat és positiu: esmena acceptada.

Capítol 10) Prossegueix la lectura del meu text. De nou Stop. Encara insatisfeta amb el contingut em diu: “ara coneix l’existència de la llei dels 10 dies??” AVIAM SENYORA A VOSTÉ QUE LI SEMBLA?? Educadament li responc “Siiii, la conec“. Bé doncs, ara que és coneixedor de la llei escrigui aqui: “Ara conec la llei“. Ni l’sketch més paranoic dels Monthy Phyton hagués arribat a aquest nivell… però en fi, submís i obedient escric: “Ara conec la llei“. S’ho torna a mirar, processa les dades… jxxxhhc “formulari incomplet“.. Que més falta per l’amor de Déu!!!???. Ara tot seguit escrigui aquí “he infringit la llei dels 10 dies“. Fart de tanta tonteria li pregunto “si no escric això no em donaran el visat nou??” “No“. Doncs bé, aquí ho té escrit, alguna cosa més? la meva declaració d’arrepentiment? Puc passar a la sala a rebre 20 fuetejades ja? Vinga senyora, que me’n moro de ganes!! De pas també puc convocar una roda de premsa per dir que mala persona que he estat però que a partir d’ara seré un ciutadà reformat i respectable, no? I també puc recollir escombreries i anar a cuidar ancians com a mesura de reinserció?? Siusplaaaau, reformi’m! Soc un criminal de la més baixa espècie! HE INFRINGIT LA LLEI DELS 10 DIEEEES, AAAAAH!

Capítol 11) Amb tota la declaració firmada, em dóna el paper i em diu: “Be ara tan sols falten unes fotocòpies del passaport.” Jo pensava alleujat, bé ja està, ara anirà a fer les fotocòpies i tot arreglat. Doncs no, amb tot el morro em diu, “les fotocòpies les ha de fer (i pagar) vosté. Dirigeixis al primer pis” Aaaah, ja ho entenc tot! si als condemnats a mort a Xina els fan pagar la bala, als infractors de la llei dels 10 dies els fan pagar la fotocòpia! La justícia igual per a tots, sí senyor!

Capítol 12) Un cop fetes (i pagades) les fotocòpies, les hi entrego.. La màquina posa 4 o 5 segells i tot seguit m’entrega aquest paper que veieu aquí sota i que penso emmarcar i conservar com el souvenir més valuós de la meva estança en aquest país. També prometo ensenyar-lo a tot aquell que em defensi qualsevol mena de virtut del sistema legal i/o funcionarial d’aquest país, per a molts encara avui un referent com a inventor i creador de la burocràcia.

Epíleg) Ara si, torno a la primera finestreta a entregar el paper que m’acredita com a “delinqüent” juntament amb els 2 passaports. No sé si em faran pagar alguna multa per haver infringit la llei, em temo que si ja que en aquest país també són els inventors de la màxima que”no hay crimen sin castigo”. Resulta que tot això que us he explicat en 12 capítols, tan sols era perquè la primera funcionaria em pogués enganxar la pegatina del visat en el nou passaport tot i haver-me passat una setmana de la data. A la “nova” Xina del s.XXI tot havia d’estar en ordre.

Renovats

Mai 22, 2008

Bones a tothom!

El post d’avui es per informar-vos d’una decisió important. Després de molt esperar, fa uns dies per fi varem saber que aquest any si… i el que ve, també! Òbviament no parlem del Barça, ni tampoc del Manchester… Així que, sí, m’han renovat la beca un any més i a la Lidia l’hi han donada de nou! Ja podem anticipar doncs que el blog també seguirà obert una bona temporada. El més segur es que ens mudem un altre cop i ens traslladem de nou a la residència. En quan se sàpiga, Ja se us comunicarà a tots i a totes la nova direcció. Ah, i per a tot aquell o aquella qui ho vulgui també s’accepten i s’esperen visites! Per acabar, ja em permetreu la llicència de fer un xic de publicitat de qui paga tot això. Fins la propera!

Avui és Sant Jordi. El primer Sant Jordi de la meva vida que passo fora de casa. I el primer Sant Jordi que passem a la Xina on lògicament, poc han sentit a parlar d’aquesta tan nostrada tradició. La veritat es que avui el dia era radiant, un sol clar i temperatura agradable. Ni rastre de la densa capa de pol·lució que ennneblina gairebé a diari el paisatge. De moment. La veritat es que es troba a faltar l’ambient als carrers, aquesta amosfera tan especial que un no sap descriure però que aquells qui l’han viscuda no els fa falta que ningú els l’expliqui.

No obstant, potser també te les seves avantatges. He anat a comprar les roses de rigor, a un preu d’allò més econòmic, sense patir la desmesurada i provisional inflació que estan patint avui al nostre país. Al sortir era l’únic que anava amb roses pel carrer (bé els meus companys de beca ja no els conto) i concentrava més mirades de les que són habituals.

La Lídia ha anat a comprar també els llibres de rigor. La traducció a l’espanyol de l’obra clàssica xinesa “Peregrinació cap a l’oest”. Segurament no n’haureu sentit a parlar mai, però si us dic que es la obra que va inspirar la sèrie Bola de Drac, segur que us sona més. El fet es que a la llibreria, sabedors que avui a part de Sant Jordi també era el Dia Internacional del Llibre li han fet un descompte del 15%!! Ja veieu, la influència catalana al món!

Qui sap si va arribar-hi per una anècdota produïda durant la primera visita del “President” a la Xina a principis dels 90, quan en Jordi volia regalar als jerarques xinesos com a present de bona voluntat una rèplica en metall de Sant Jordi matant el drac. El drac! L’animal sagrat a la Xina, sent mort per un europeu armat! Una gran forma de fomentar les nostres relacions bilaterals si senyor! Per sort, la audàcia d’una assessora i ex-professora meva (Dolors Folch) va evitar la patinada.

Hem tornat!

Abril 8, 2008

Bones a tothom de nou! Després d’uns dies d’absència deguts a problemes internàutics, hem tornat! El post acabaria aquí, però com que la història ha estat un xic rocambolesca us l’explico a continuació:

Dissabte passat, just 2 dies després d’haver estrenat la nostra nova i flamant tarifa plana d’ADSL, ens vam quedar sense línia de telèfon. Que extrany, vam pensar. Espero que no m’hagin censurat pels meus comentaris politicament in-correctes. Com que sovint aquests problemes passen, vam esperar a diumenge aviam si se sol·lucionava per si sol. Ha! vana il·lusió a la Xina.

Dilluns, després de 2 dies sense notícies, vaig trucar al propietari del pis dient-li que no teniem línia. I em va dir: “ja has pagat la factura?”. Tot avergonyit vaig haver d’admetre… ” Ejem, doncs… no. He d’anar a pagar la factura? Creia que al igual que l’aigua, l’electricitat, o el gas, estava domiciliat (es a dir que li pagaria conjuntament amb el lloguer del mes)”. Resposta: “nononono! has d’anar al banc a pagar-la”.

Al banc… que estrany. A quin banc? “A qualsevol banc val” em diu… Es a dir que a sobre que no esta domiciliat he d’anar a pagar al banc, i a sobre no importa a quin banc!!?? Lògicament, no enteniem res. Llavors a quin numero de compta ho ingresso? qui rep els meus diners?? Sona a enganyifa, i valgui la brometa, no volia ser timat com un xino. Resposta: “tu ves a qualsevol banc i nomes porta diners, els dius el número de telefon i llestos”.

Vaig penjar el telèfon un xic cabrejat i pensant, no és possible. En cap país seriós pots anar a un banc qualsevol del qual no ets client, amb un número de telèfon qualsevol i pagar unes despeses sense que et demanin ni la més mínima identificació.. no?? que algú em corregeixi si m’equivoco. Així que dimarts, carregat d’escepticisme vem anar al banc, amb diners i un numero de telèfon, pensant que estàvem perdent el temps i que ens enviarien de tornada a falta de més dades. Però no! Xina ens reservava noves sorpreses!

Seguint les instruccions li vaig dir a la caixera: “venim a pagar el teléfon, el numero és aquest: 6847-3913 (sisi, és el número real, així que ja el podeu apuntar i trucar-nos si voleu, marcant 0086-10 com a prefixe!). “D’acord, aqui tens el rebut” Ens va dir. Li donem els diners i au! ja estava pagat. Vam tornar a casa tots incrèduls i vam connectar l’ordinador.. no funcionava. Es clar, com ha de funcionar. A saber qui ha rebut els quartos amb aquest sistema tan sui-generis!

Vaig tornar a trucar al propietari, el qual em va dir: “tu espera que la linia ja tornarà”. Tornarà? Com Ulisses d’Itaca… al cap de 20 anys? Doncs no, hores després la linia ja tornava a estar activa. Curiós sistema no? Bé doncs, ara que ja sabeu el nostre número de telefon, si voleu ja podeu fer les vostres donacions anònimes acudint a qualsevol sucursal bancària d’aquest gran país!

Salut a tothom!