Beijing marcià

Març 20, 2010

La primavera ja ha arribat. Si en altres latituds és habitual el floriment d’arbres i plantes o bé la vinguda de temperatures com a indicador del canvi d’estació, a Beijing en canvi no hi ha indicador més fiable que les tempestes de sorra. Avui al matí al despertar i mirar per la finestra el cel estava completament de color taronja, i una fina capa de pols i una olor a sorra  ho envaïa tot. El cojunt: un paisatge marcià i de tints apocaliptics.

La tempesta de sorra és una de les més intenses dels darrers anys. Jo personalment, en els 3 anys que porto aquí no n’havia vist mai cap de tant forta. Tot i que el govern promou incessantment la plantació de centenars de milers d’arbres als voltants de Beijing com a una mena de “Gran Muralla Verda”, el cert es que sembla que ni això resulta suficient per frenar l’accelerat procés de desertització en que es troba el nord de Xina. La transformació de terres de pastoreig en terres de cultiu, l’erosió del sòl causada per la deforestació i la construcció imparable d’edificis i polígons industrials (fruit de la bombolla de la que que us parlava ahir) i un ús dels recursos hídrics completament irracional estan actuant com els millors aliats del Desert del Gobi que s’expandeix imparablement cap al sud. Propera parada: Beijing.

Fotos: xinhuanet.cn

Per cert, que ahir a la nit vaig tenir la brillant idea de deixar la finestra de la sala d’estar oberta per a ventilar l’habitació. No volgueu saber com estava tot…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: