La Nova bombolla

Març 19, 2010

Tot i l’espectacularitat del creixement econòmic xinès en les tres darreres dècades, algunes parts d’aquest procés presenten un futur un xic preocupant. Xina s’ha limitat a abraçar amb totes les conseqüències el sistema capitalista i sembla també, entestada, a repetir-ne alguns dels seus ominosos errors.

Un d’aquests punts febles és, encara que sembli mentida, una bombolla immobiliària que aliena al crack econòmic del 2008 continua inflant-se a una velocitat preocupant. A diferència dels casos americà o espanyol on una part d’aquesta especulació tenia l’ orígen en capitals exteriors amb ànim especulatiu, a Xina aquest procés és fonamentalment intern. Les grans fortunes sorgides amb el creixement dels darrers anys han vist en el sector immobiliari una forma ràpida i fàcil de fer créixer les seves inversions.

El final de tots aquests processos especulatius és per tots conegut. El més greu de tot és que és precisament Xina el país que en aquest moment estira del carro de l’economia mundial. Un enfonsament de la seva economia en un context com l’actual, sumiria l’economia global en una crisi de dimensions mai vistes. Avís a navegants.

Per a saber-ne més, a continuació, un bon article d’el corresponsal d’El Periódico de Catalunya a Beijing sobre l’estratosfèric increment del preu de la vivenda que té lloc a les grans ciutats xineses en els darrers 5 anys.

L’encariment de la vivenda en més del 10% mensual a la Xina s’ha convertit en un problema social

ADRIÁN FONCILLAS
PEQUÍN

Les anteriors mesures adoptades pel Govern central i les administracions locals de la Xina intentaven frenar l’especulació. Van crear un nou impost sobre la plusvàlua en la revenda de vivendes en menys de cinc anys. També van obligar a incrementar el desemborsament inicial per adquirir una segona residència.

Fins que va ser censurada, la sèrie de l’any a la Xina eraAmb la casa al damunt. Amb guions dolorosament costumistes, explicava les desventures de dues germanes per adquirir una vivenda. Una hi destinava les dues terceres parts del salari; l’altra agafava la drecera del concubinat amb un corrupte funcionari del partit. La història estava ambientada a Xangai, però tot el país s’hi va veure reflectit.

La bombolla immobiliària és ubiqua a la Xina, en les converses al carrer, a la premsa o al Gran Palau del Poble, on aquesta setmana es va celebrar l’anual Assemblea Nacional Popular (ANP). Les dades del preu de la vivenda urbana són una successió de rècords: van pujar el 10,7% al febrer, el ritme més alt en dos anys i superior al 9,5% del gener, al 7,8% del desembre i al 5,7% del novembre.

Beneficis alts

En zones de Pequín i Xangai es van encarir un 50% l’any passat. A la paradisíaca illa de Hainan, destí preferit dels xinesos per torrar-se al sol, van pujar un 30% en dues setmanes. El fenomen no es limita a les pròsperes ciutats de l’est, sinó que s’ha estès a altres de l’interior com Nanjing, Chongqing o Kunming. No sorprèn, doncs, que la principal immobiliària nacional, China Vanke Co., anunciés recentment uns beneficis el 2009 de 573 milions d’euros, que suposen una millora del 32% respecte al 2008.

La vivenda és un problema nou per als xinesos. Fins a l’obertura, 30 anys enrere, era assignada per l’Estat. El contrast és sagnant, ja que avui pateixen una de les relacions entre salari i vivenda més altes del món: necessiten 20 anys de sou per a un pis.

La preocupació per l’augment de preus de Pequín és doble. Per un costat estimula el tan temut malestar social, i aquesta vegada no només en les tradicionalment patidores classes baixes, sinó també en la puixant i mimada classe mitjana. Per l’altre, boicoteja el programat relleu del patró econòmic. Amb la càrrega immobiliària actual, és difícil que els xinesos es llancin a gastar i augmentin el consum intern, cridat a ocupar el paper capital de l’exportació.
El tema és molt present a l’agenda governamental, com va quedar plasmat en els recents discursos del primer ministre, Wen Jiabao, a l’ANP. La resposta no ha estat tèbia. Les mesures inclouen el final de les ajudes fiscals als compradors de la primera vivenda i la pujada dels tipus d’interès als compradors de les successives. També s’imposen taxes especials sobre projectes urbanístics no residencials i es construiran tres milions de vivendes de protecció oficial. Els mesos anteriors ja s’havia dificultat l’obtenció de crèdits, especialment d’hipoteques.

Les advertències sobre la temuda bombolla immobiliària són contínues. El Banc Mundial l’hi ha repetit a Pequín recentment. James Rickards, expert en crisi i exdirector del fons de cobertura de derivats financers Long Term Capital Management, va dir que pot ser «la bombolla més gran» de la història.

La possible bombolla xinesa té indubtables ressons en la nord-americana. Malgrat que espanten els efectes de l’explosió de primera, donades les implicacions de l’economia xinesa en la salut global, hi ha raons per a la tranquil·litat. El ferri timó econòmic de Pequín, que controla els bancs i les seves polítiques creditícies, permet un marge de maniobra més gran, i el 50% de les compres de cases a la Xina es paguen en efectiu, mentre que les hipoteques als Estats Units arriben al 90%

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=696748&idseccio_PK=1009

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: