Neu artificial

Ahir Beijing es va llevar així:

El que anteriorment era un terme tan sols aplicat a algunes estacions d’esquí, és també des de fa ja un temps un terme habitual a la Xina. La sorpresa i l’alegria inicials per una nevada tan primerenca (tot i les ja baixes temperatures de la capital xinesa, no és gens habitual que nevi durant tot el llarg hivern per l’escassíssima pluviositat d’aquesta zona, de clima semi-àrid), van donar lloc a un cert desencís al comprovar com, un cop més, la pluja (en aquest cas neu) havia estat provocada.

A Catalunya no ens és completament extrany el concepte de pluja artificial ja que sovint s’ha utilitzat per pal·liar sequeres en territoris com la Plana de Lleida. Sempre en casos d’emergència. A Xina però, on tot es magnifica i agafa proporcions desconegudes a cap altre lloc del món, la pluja artificial s’ha convertit ja en política d’estat. El seu ús ja no es limita únicament a casos d’emergència sinó que s’ha fet sistemàtic. En el seu afany de control absolut amb tics paranoides, el govern central sembla que també vol controlar ara el temps.

Primer van ser les sequeres, després la neteja de l’ambient irrespirable causat per la contaminació, després  per reverdir praderes i jardins. Com si d’un alcoholic o un fumador empedernit es tractés (i ja em perdonareu la comparació) qualsevol excusa és bona per recórrer-hi una vegada més. Ahir l’excusa va ser la “pertinaz sequía”, cosa extranya tenint en compte que hi ha hagut un mes d’octubre prou plujós.

En fi, a falta d’altres hipòtesis ens haurem d’acontentar amb les boniques estampes que la nevada ha deixat per aquí:

FOTOS: http://www.daylife.com/

Notícies: http://ph.news.yahoo.com/afp/20091101/tap-china-weather-beijing-snow-8d4ea94.html

http://www.elmundo.es/elmundo/2009/11/01/internacional/1257047045.html