Macau, entre l’ahir i el demà

Octubre 21, 2009

A pocs quilòmetres de Hong Kong, una de les metròpolis més bullicioses del planeta, podem trobar la que és sens dubte una de les ciutats més curioses i amb més personalitat de tota la Xina. Macau, el primer i l’últim símbol del colonialisme europeu a l’Àsia (la ciutat s’ocupà el 1553 i no va ser retornada fins l’any 1999), es manté aferrada al seu passat alhora que intenta esbossar i redefinir una identitat atrapada entre dos móns antagònics.

Carrers del centre històric

Acostumats al frenesí de les ciutats xineses Macau sorprèn el visitant amb una calma inquietant, com a l’espera de quelcom més important que ha d’arribar ningú sap quan per despertar-la d’una llarga letargia, la ciutat sembla sumida en un permanent stand by. Ni els cada cop més nombrosos i gegantins casinos que són el pilar econòmic de la ciutat (l’única en tota Xina on el joc i les apostes són legals) trenquen  aquesta sensació. Milers de xinesos vénen cada any a gastar ingents sumes de diners en aquest Las Vegas asiàtic. Vénen, juguen i se’n van. Res d’espectacles de varietats, res de faràndula, res d’exhibicionismes innecessaris. Tot això es deixa per a la més estricta intimitat, molt en línia amb el caràcter xinès. Si no fos pels nombrosos neons que poblen carrers i avingudes ningú diria que ens trobem a la capital asiàtica del joc.

Casino Lisboa

Església de Sant Pau

Mig milió d’habitants en escassos 30 km2 fan de Macau una de les ciutats amb una densitat de població de les més elevades del món. Imponents rascacels conviuen harmoniosament amb carrers estrets i empinats d’un estil arquitectònic que m’és estranyament familiar. El portuguès, tot i ja pràcticament desaparegut com a llengua d’ús habitual a l’illa, continua sent omnipresent en la retolació al costat dels caràcters xinesos tradicionals. Si un s’allunya dels llocs més turístics potser tindrà la sort d’observar algunes persones amb una clara fesomia europea parlant cantonès amb la fluïdesa pròpia d’una llengua materna. Són els descendents dels colons portuguesos, ja completament assimilats a la cultura local predominant, i que l’any 1999 amb la devolució del territori a la República Popular de Xina van decidir quedar-se i no emprendre el camí de tornada. Macau s’havia convertit ja en casa seva.

Rètol bilingue

Tot i representar tal sons un 5% de la població, aquests portuguesos assimilats continuen donant a l’ex-colònia una personalitat única ven visible encara avui en l’educació, les costums, la religió o la gastronomia. Una identitat però, que es dilueix mica en mica dins la cada cop més preponderant cultura xinesa. No obstant, si l’analitzem des del punt de vista estrictament xinès Macau també presenta diferències ben visibles respecte a la resta del país al qual pertany. Macau ha sobreviscut sortosament intacta als tristos avatars de la història xinesa en els darrers 5 segles, per la qual cosa ha conservat uns trets molt més tradicionals que a l’altra banda de la frontera s’han anat perdent amb el temps. Els caràcters tradicionals, la gastronomia o els cultes religiosos entre molts d’altres factors presenten poques diferències amb els d’aquelles comunitats de xinesos d’ultramar presents avui en la majoria de països del món. El Macau d’avui és encara fruït de tot el seu llarg passat, una ciutat única i singular que mira amb saudade el seu passat i amb esperança e inquietud el seu futur.

carrer del poble de Taipa

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: