Tensió ètnica al povorí del Xinjiang

Juliol 7, 2009

Xina sembla no haver aprés res de Tiananmen i tant fa 20 anys com avui dia, és incapaç de reprimir una manifestació sense produir al mateix temps doloroses i cruels massacres.

Uyghur_Xinjiang_Flag

Bandera del Turquestan Oriental o Xinjiang.

14 de març del 2008, Lhasa, Tibet. 6 de Juliol de 2009, Urumchi, Xinjiang. Dos fets diferents però les mateixes causes. L’autèntic taló d’aquil·les xinès, la seva política envers les minories ètniques torna a esclatar als nassos de Xina. Aquest cop originada per uns rumors infundats, per un conflicte laboral entre xinesos i uigurs. N’hi ha hagut prou amb això per desfermar altre cop la tensió ètnica a la zona i és que els ànims estan, des de ja fa molt temps, a flor de pell.

adchina40707090

Tot i els centenars de morts, tot i la cruenta repressió, els fets del Xinjiang no estan aclaparant les portades de la premsa occidental tal i com si va passar amb els fets de Lhasa. Ja se sap que els musulmans tenen gairebé tanta mala premsa com els xinesos i mentre els tibetans revoltats fa poc més d’un any van despertar un moviment de simpatia i suport arreu del món, sembla que no passa el mateix amb els uigurs. No obstant, les causes d’ambdós moviments responen exactament a una mateixa lògica: la pèssima gestió que els xinesos fan de la diferència. Igual que els tibetans, els habitants d’ètnia uigur són ciutadans de segona a la seva pròpia terra. Els xinesos d’ètnia Han (la majoritària a Xina) controlen totalment l’economia i la política de la regió, extrauen els seus recursos, construeixen imponents infrastructures, arrasen amb barris i ciutats amb centenars d’anys d’història per construir grisos edificis i amples avingudes. Aliens a tot aquest tràfec, els uigurs estan completament deixats al marge del gran progrés econòmic de la regió del Xinjiang, un polvorí ètnic de difícil resolució. Així a les ja òbvies diferències culturals (els uigurs són un poble musulmà d’ètnia i llengua túrquica) es sumen unes insalvables diferències econòmiques i de classe que fan atiar encara més l’odi interètnic. Els matrimonis mixtos són casos raríssims i les dues comunitats viuen separades físicament: al Xinjiang hi ha barris xinesos i barris uigurs. La permeabilitat és nul·la.

adchina20707090

Els uigurs acumulen un llarg historial de revoltes anti-Han durant tot el segle XX, la del 2009 ens mostra com al s.XXI el conflicte, lluny de resoldre’s, s’agreuja per moments. L’any 2007 després de visitar el Xinjiang vaig tenir ocasió de publicar un article que, avui en dia, és de rabiosa actualitat:

El talón de Aquiles chino: el despertar identitario uigur

Lluny d’intentar posar remei a una situació potencialment explosiva l’única política del govern xinès es fomentar políticament i econòmicament la migració de colons Han a la regió. La política és exactament la mateixa que es segueix al Tibet. Les conseqüències, com estem veient, també són anàlogues. L’única diferència amb els fets del Tibet és que ara, la població Han també ha passat a l’ofensiva contra els uigurs, obligant al govern a decretar el toc de queda a la ciutat d’Urumchi. Més llenya al foc. Per descomptat el govern ha tallat immediatament el telèfon i internet a la ciutat d’Urumchi i posa i posarà totes les traves possibles a la premsa estrangera. Lluny de fer autocrítica, continuen atribuint les protestes a una suposada manipulació o inducció de l’exili uigur, un argument calcat al que ja van fer servir durant la revolta a Lhasa.

Podeu fer-vos un tip de riure amb els arguments oficials donats per el govern en aquestes dues notícies de l’Agència Xinhua. Al nivell de les editorials d’El Mundo:

Xinhua: La violencia en Urumchi no fue una protesta pacífica, según el Ministerio de Exteriores chino.

Xinhua: El congreso Mundial Uigur dirigió la violencia en Xinjiang, según experto antiterrorista.

No obstant l’actitud xinesa no fa més que reforçar el sentiment de comunitat i de nació entre els uigurs, cohesionar-los front a una amenaça comú i enquistar encara més el conflicte. Alhora, es continuen donant arguments a aquells que defensen actituds violentes extremes i al fonamentalisme islàmic, fins al moment poc arrelat a la regió. Probablement els disturbis es calmin aquesta setmana però el malestar i els greuges continuaran, encesos encara més pels centenars de morts caiguts pel camí.

Per a saber-ne més.

Global Affairs: El Talón de aquiles chino: el despertar identitario uigur.

El País: 156 muertos y más de 1.400 heridos en las protestas de la minoría uigur en China

El País: “El gobierno de Pekín nos trata como esclavos”

El País: Un desierto rico en gas.

El País: ¿Quienes son los uigures?

El País: China declara el toque de queda en Urumchi

El Periodico: Els Uigurs, de religió musulmana i arrels turques, tenen greuges idèntics als dels tibetans, però no aconsegueixen atraure l’atenció mundial.

El Periodico: Una protesta uigur desferma a Xina la pitjor matança des de Tiananmen.

Xinhua: La violencia en Urumchi no fue una protesta pacífica, según el Ministerio de Exteriores chino.

Xinhua: El congreso Mundial Uigur dirigió la violencia en Xinjiang, según experto antiterrorista.

La Vanguardia: Los Han se arman y amenazan con linchar a uigures.

Veure entrades a De Viatge – Xinjiang i L’entorn Xinès – Tibet

Advertisements

2 Respostes to “Tensió ètnica al povorí del Xinjiang”

  1. Roger said

    Un bon anàlisi.

    L’imperi xinès té un objectiu que va molt més enllà del mer colonialisme: es tracta de mica en mica anar substituint tot el poble uigur per nous habitants hans. Per ser una acció demogràfica, econòmica i lenta no deixa pas de ser un genocidi.

    “En la medida en que esta immigración vaya a zonas cargadas de una fuerte identidad nacional, se confia en que esta immigración sea un ejército de reserva ideológica” – Manuel Vázquez Montalbán descrivint la política demogràfica del franquisme per aigualir el poble català.

    • si, i el govern xinès no nomès es limita a enviar xinesos al Xinjiang sinó a enviar uigurs a treballar a diversos llocs de la costa on siguin minoria i es dilueixin dins la societat xinesa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: