Zhongnanhai, la nova Ciutat Prohibida

Juny 25, 2009

Si la Ciutat Prohibida va ser batejada històricament amb aquest nom fou perquè cap persona, sense el consentiment explícit de l’emperador o la cort podia accedir-hi. Una finca privada de km2 al bell mig de Beijing, emmurallada i tancada en si mateixa, construïda no per a la ciutat sinó “contra” la ciutat. Potser l’exemple més significatiu de com els xinesos han concebut (i conceben) el poder.

Zhongnanhai entry

Entrada al recinte adornada amb la inscripció “Al servei del Poble”

Els segles han passat i avui dia la Ciutat Prohibida és, sense cap mena de dubte, l’enclau turístic més visitat de la Xina amb uns 20 milions de visitants l’any, oberta a tot aquell disposat a pagar els 4€ que costa la seva entrada. Durant segles els xinesos han associat el centre de Beijing com l’emplaçament natural del poder. Una barreja de creences religioses i geomàntiques associaven aquest punt com el dipositari de la virtut que el Cel (deïtat a-humana equivalent al nostre Déu antropomorf) concedia als humans per governar tota Xina. Qui ocupava el punt, el centre, fos pels mitjans que fos, era el legítim governant de l’Imperi Xinès.

Zhongnanhai

Imatge per satèl·lit del recinte, l’única forma possible de “visitar-lo”

Després de la caiguda de l’Imperi el 1912, la nova República (de la qual la Xina d’avui n’és hereva indirecta) desitjava trencar amb el passat imperial i conseqüentment no podia ocupar i governar el que durant segles havia estat el símbol més absolut del poder monàrquic. La nova República però, tampoc volia trencar amb la tradició d’ocupar aquell centre místic, font de govern i de virtut, i per això va decidir no allunyar-se’n gaire. Tan sols uns metres a l’oest. La zona de Zhongnanhai (que en xinès significa Llacs del Centre i el Sud), antic jardí particular dels emperadors, va ser l’ escollida. La República va situar allà el seus òrgans de govern, però això no va servir per imposar el domini sobre tot el territori Xinès, dessagnat durant 30 anys de disputes entre Comunistes, Nacionalistes, Senyors de la Guerra i invasors japonesos.

mur Zhonghanhai

Part sud del mur que envolta Zhongnanhai

L’1 d’octubre de 1949 Mao Zedong i el Partit Comunista, entroncant amb la centenària tradició de poder, elegeixen Tiananmen, el centre, per proclamar la República Popular Xinesa. Immediatament després, fixen Zhongnanhai com la seva nova Ciutat Prohibida. Un recinte tancat als visitants i als ciutadans, rodejat de murs, que ininterrompudament ha albergat no només els principals òrgans de govern del Partit i l’Estat sinó també la residència de tota la seva cúpula dirigent. Fins i tot durant els anys més anàrquics de la Revolució Cultural (1966-1969), l’exèrcit no va permetre mai als Guàrdies Rojos l’entrada al recinte de Zhongnanhai.

rice wen jiabao

“Condy” Rice, rebuda per el primer ministre xinès Wen Jiabao a Zhongnanhai

Tot i que els alts dignataris estrangers sempre han estat rebuts allà, els actes sempre se celebren en una mateixa sala, evitant en tot moment que puguin conèixer més detalls del recinte ultrasecret. Als periodistes que cobreixen aquests actes tan sols se’ls permet fer fotografies en les escasses zones autoritzades. Amb els anys de desgel després del Maoisme, lluny d’obrir-se progressivament a la ciutadania, Zhongnanhai es va blindar encara més després dels fets de Tiananmen el 1989. Avui, 20 anys després, encara continua sent un fortí inaccessible, envoltat els 365 dies l’any de draconianes mesures de seguretat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: