Xinesos Explotats: Síndrome d’Estocolm o xoc cultural?

Juny 19, 2009

1245247090599

Darrerament tots haureu vist la notícia de la darrera operació dels Mossos d’Esquadra (amb uns 80 detinguts) contra una màfia xinesa que suposadament mantenia “esclavitzats” a centenars de treballadors a Mataró en un taller de confecció il·legal. Per sorpresa, la immensa majoria d’aquests treballadors suposadament explotats va confessar no sentir-se víctima de cap mena d’explotació, i per si això fos poc ahir es van manifestar reclamant la innocència dels detinguts, acusats d’explotar i esclavitzar treballadors a més d’evasió d’impostos i economia submergida.

En primer lloc, i tot i no conèixer el cas de primera mà, m’arriscaria a dir amb tota seguretat que cap ni un dels 450 treballadors estaven allà per la força. És a dir que no es pot dir (compte amb l’ús del llenguatge) que estiguessin en règim d’esclavatge. Per què? Les condicions (amuntegament, pèssima higiene i jornades laborals de 10 a 12 hores diàries) són les habituals en qualsevol fàbrica a la Xina. En moltíssims casos poden ser encara molt pitjors: jornades de 14 o 16 hores i  un sou que difícilment arriba als 100 euros mensuals. En aquestes fàbriques el propietari ofereix allotjament (que no va més enllà d’unes infectes lliteres) i manutenció. Així, amb una immensa capacitat de sacrifici i abnegació poden arribar a estalviar fins al 80% d’aquest sou. Multiplicant 80€ per 12 mesos ens dona un total de 960€ l’any. Una fortuna per als immigrants rurals a la Xina, destinada principalment a la manutenció de la família, l’educació dels fills i la compra de petites parcel·les de terreny per cultivar i complementar els ingressos familiars.

Les condicions de treball a l’estranger — en aquest cas Catalunya — seran les mateixes que a Xina: allotjament i manutenció coberts pel propietari però sense cap luxe, ans al contrari. El salari però, serà d’uns 600 € mensuals, que el treballador xinès estalviarà en la seva major part. Si us poseu a la pell d’un xinès, aquesta oferta de treball és vista com una autèntica oportunitat d’or més que no pas com una explotació. Molts d’ells (d’això s’aprofiten les màfies) fins i tot pagaran grans sumes de diners per obtenir el dret a treballar i viatjar a Europa il·legalment. El mafiós que s’aprofita de la situació lluny de ser vist com un pèrfid explotador, és vist com un patriarca benefactor. Moltes vegades mafiós i explotat fins i tot estan emparentats.

Les manifestacions que vam poder veure ahir obeeixen sense cap mena de dubte a aquesta mentalitat: probablement el treballador no sap ni s’imagina que està desenvolupant una activitat il·legal (doncs al seu país les condicions de treball estandarditzades són les que hem explicat abans), i tan sols veu l’enorme benefici que li reporta aquest treball, fins a 6 vegades més del que cobra un treballador a la Xina. No entén perquè l’empresari explotador està entre reixes i observa amb preocupació la situació futura que l’espera: tornar al seu país a cobrar 6 vegades menys o romandre a Europa havent de treballar (probablement en pitjors condicions) per un altre propietari que no coneix i sense la xarxa mafiosa-familiar que fins ara l’emparava.

Sense conèixer el transfons cultural, el lector català observarà els fets amb perplexitat i potser en última instància amb sospita. Per ell/a ningú amb un mínim sentit comú acceptaria treballar en aquestes condicions. Per al treballador xinès, amb una escassa permeabilitat cultural i un coneixement nul de la llengua, la societat i les lleis del país que l’acull també observarà amb perplexitat i desconfiança el fet que la policia posi fi a una situació que per ell és vista com avantatjosa.

Lamentablement, fins que Xina no millori la legislació laboral i reguli les condicions a les seves fàbriques, situacions desagradables com aquestes continuaran succeint. Però per a que això succeeixi algun dia, la classe treballadora xinesa, avui escassíssimament conscienciada dels seus drets, hauria de pressionar també per a tal efecte. Paradoxalment, el Partit Comunista Xinès, lluny d’estimular la formació d’una consciència de classe, limita tant com pot l’organització independent dels treballadors i, directa o indirectament empara així l’explotació de la qual són objecte a diari.

Per a saber-ne més:

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Cuentos/chinos/elpepiespcat/20090624elpcat_5/Tes

http://www.elpais.com/fotografia/espana/empresarios/chinos/concentran/Departamento/Interior/catalan/elpfotnac/20090623elpepunac_11/Ies/

http://www.elpais.com/articulo/espana/podemos/ver/trabajo/chinos/punto/vista/europeo/ganarian/euros/elpepuesp/20090623elpepunac_7/Tes

http://www.elpais.com/articulo/espana/China/vive/mucho/peor/Mataro/elpepuesp/20090622elpepinac_7/Tes

Advertisements

4 Respostes to “Xinesos Explotats: Síndrome d’Estocolm o xoc cultural?”

  1. Mireia said

    Suposo que al govern xinès li està bé tenir els treballadors sota control…és una forma d’assegurar preus baixos i per tant negoci i exportacions, no?

    I no hi ha res com el desconeixement i la incultura!, però tard a d’hora se n’adonaran, crec.

    salut!

  2. Si es clar tot influeix, però els salaris baixos venen més aviat per l’enorme sobrepoblació de Xina, a mes oferta de ma d’obra, sous més misèrrims.

    Cada any a Xina es produeixen milers de protestes i manifestacions contra injustícies laborals de tot tipus, però tots són casos molt locals, no estan units en cap sindicat (el govern no permet cap associació, sigui del tipus que sigui, al marge del partit) i per això acaben tenint molt poca força.

    Avui dia el creixement econòmic tapa tota la conflictivitat laboral però el malestar va creixent mica en mica perquè les protestes quasi mai serveixen per solucionar les situacions. El dia en que el creixement s’acabi, tot aquest malestar acabarà sortint… els queden uns anys de marge encara però si no creen una legislació laboral estricta i una justícia independent a mig termini tot això els passarà factura

  3. Roger said

    NO podem permetre l’ús de l’argument cultural en aquelles situacions que violen els principis més bàsics dels drets humans. No el tolerem amb la prostitució (que també és “voluntària” en molts casos), tampoc l’hem de tolerar en la feina en condicions insalubres i sense descans ni assegurança.

    Al nostre país s’hi han de respectar les convencions que tenim pactades i que tanta sang va costar a les generacions passades.

    • Ja que es molt difícil acabar amb les condicions d’injustícia que propicien fets com aquest, com a mínim s’han d’exigir les convencions pactades a la gent que, aprofitant-se d’una situació de necessitat, implanten aquestes condicions de treball i explotació. Tens raó en que no només és il·legal sinó també immoral.

      Ara bé, el fet que molts hi treballin voluntariament no vol dir que no sigui explotació, però crec sincerament que en aquest cas no hi ha esclavitud ni coacció. Paradoxalment el final d’aquesta situació els ha comportat més maldecaps que beneficis, d’aquí la mani que van fer. Amb això no vol dir que s’hagi de donar màniga ampla i que vagin fent, tot el contrari. Espero que detencions com aquestes dissuadeixin a molts d’altres de muntar tallers ilegals com els que hem vist, i sobretot no deixar de recordar a Xina les condicions en que es troba la seva classe treballadora.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: