Selectivitat xinesa

Juny 10, 2009

Tal i com passa al nostre país, durant aquesta setmana es celebren per tota Xina els exàmens de Selectivitat (高考). Com sol passar però, aquest fet passat pel sedàs dels xinesos agafa alguns tocs curiosos. Un cop acabats els exàmens els estudiants xinesos s’alliberen de la pressió d’una forma molt peculiar, estripant els exàmens i llençant-los al vent. Això fa que en alguns indrets es puguin veure imatges com aquestes:

china-gaokao-university-extrance-exam-student-stress-relief

china-gaokao-university-extrance-exam-student-stress-relief-02-560x419

china-gaokao-university-extrance-exam-student-stress-relief-03-560x419

A diferència del que passa al nostre país però, no són únicament els estudiants els qui han de suportar uns elevats nivells de nerviosisme i estrés. Les famílies senceres (pares, avis, tiets…) també viuen amb inquietud aquest moment de l’any ja que en bona part, de l’exàmen del seu fill en depèn també el seu propi futur. Si als milions d’estudiants (la majoria d’ells fills únics) hi sumem la seva familia extensa, trobem que aquest dies Xina es troba en una espècie d’estat de vigília.

Potser en tot el món cap societat dóna tanta importància a l’educació dels fills com la xinesa. Per l’educació del fill pares i avis sacrificaran durant tota la seva vida laboral no pocs esforços per estalviar uns diners que, en la seva major part, serán invertits en educació. I no tan sols en l’educació bàsica sinó també en totes aquelles activitats que puguin ajudar al seu fill a despuntar un xic sobre la resta (les conegudes activitats extraescolars). Quantitativament l’educació a Xina no és cara comparada amb la nostra però qualitativament, analitzant el sou mitjà de les famílies xineses veiem que pot resultar un esforç titànic per a molts. El cost de l’escola ronda els 20€ mensuals, el que en algunes famílies arriba a suposar entre el 10% i el 20% del seu sou.

Les esperances dipositades en el fill són que aquest, gràcies a un nivell elevat d’educació pugui arribar a guanyar un bon sou (per sobre de 300€ mensuals) que permeti la manutenció de pares i avis en la vellesa en un país on la seguretat social brilla per la seva absència.

Si l’estudiant supera amb èxit la secundària, s’ha d’enfrontar a l’exàmen de selectivitat sota unes condicions terribles de pressió social i familiar. El sistema es 100% meritocràtic, es pretén seleccionar cada any als millors dels millors. En un país de 1.400 milions d’habitants la competència és ferotge. En cas de treure unes notes que ratllin la perfecció es tindrá la possibilitat d’accedir a les prestigioses universitats de Beijing. Si no s’hi arriba, l’estudiant s’haurà de conformar en inscriure’s a les universitats provincials, les de segona classe.

El sistema té virtuts: escull als millors en funció del seu rendiment, els fills de papá ric però amb baix nivell intel·lectual queden exclosos del sistema, mentre fills de famílies pobres però amb notes excel·lents podran gaudir de totes les oportunitats.

Però també defectes: A la Xina els estudiants no escullen carrera, escullen una universitat de prestigi. Si són acceptats és la pròpia universitat qui els ubica en la carrera que consideri més oportuna. La motivació i la llibertat d’elecció són conceptes abstractes que els xinesos conceben com quelcom utòpic i idealista.

Cursar una carrera en una universitat de prestigi marcarà el futur professional de l’universitari i de la família que en depèn al darrere. Els demés ho tindrán molt més difícil. El sistema educatiu és anterior al règim comunista, que al arribar al poder va optar per una política de continuïtat, de no tocar allò que funcionava. Així és l’educació a Xina, potser un dels últims reductes de justicia social que queden en aquest país.

Anuncis

3 Respostes to “Selectivitat xinesa”

  1. Roger said

    Molt interessant.

    Respecte les virtuts que anotes:
    Els rics deuen tenir més temps per poder invertir en els estudis i les activitats extraescolars, no?

    Sobre els defectes que anotes:
    Uau! Mai m’hauria pogut imaginar que un sistema d’ensenyament superior pogués funcionar així! I aquesta gent porta segles? Decideixen el teu destí professional, la feina que faràs… Suposo que es guien per les estadístiques oficials sobre les professions que fan falta i les que no, en comptes de deixar-ho al lliure mercat com nosaltres. El perill d’això és que el criteri amb què es fan aquestes variables és arbitrari. Ara bé, també és cert que llavors no hi ha “sobreproducció” (perdona que usi aquest terme en persones) de segons quins estudis com certament ens passa.

    • Si, bueno no sé si tenen més temps, depèn … que tenen més diners per invertir en educació segur, però això és com el Madrit de futbol, per diners que es gastin, els títols no estan garantints.

      el sistema educatiu xines de selecció de buròcrates (en temps antics) i d’estudiants (avui dia) no ha variat gaire, es basa tot en els examens. La competència és extrema però per contra sol assegurar bons resultats i personal molt competent (el que no assegura es que s’elimini la corrupció)

      sobre això que dius del criteri, a Xina hi ha un sistema mixt força curiós: el comunisme (el poc que queda) al total servei del mercat. Está tant al seu servei produïnt incansablement enginyers, economistes i d’altres professions “útils” que de fet el que passa avui dia és que sobren llicenciats en aquests ámbits i en canvi, hi ha una dèficit d’universitaris de perfil humanístic..

      en això però no només hi influeix l’estat, les famílies també pressionen molt per tenir un fill enginyer abans que historiador o filòleg.

  2. Wow! You sure have put lots of effort into this site. Thanks

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: