Apunts coreans (I): el Suicidi a Àsia Oriental

Mai 31, 2009

Aquesta setmana, la península de Corea ha estat notícia internacionalment per dos fets que afecten a cada un dels seus dos països: Corea del Sud i Corea del Nord. 

En primer lloc la notícia del suicidi de l’ex-president sud-coreà Roh Moo Hyun, que ens serveix per il·lustrar molt clarament el concepte del suïcidi als països asiàtics. 

moo-hyun_roh

El passat 23 de maig Roh Moo Hyun, president de Corea del Sud entre els anys 2003 i 2008 i conegut per ser el primer president dela història de Corea que creuava a peu la frontera més militaritzada del món, es va suicidar saltant des d’un penya-segat al sud del país. Prèviament havia deixat una nota escrita de comiat a la seva família i amics. Sembla a ser que el motiu del suicidi no era altre que evitar la vergonya de veure’s assegut a la banqueta dels acusats després de les greus imputacions de corrupció a les que havia hagut d’afrontar en els darrers mesos. 

_44154206_300_4koreas_getty

Des de l’òptica Europea costa d’entendre com un ex-president esquitxat amb seriosos escàndols de corrupció, pot rebre, escasses hores després del seu suïcidi, un espectacular funeral d’estat on, a més, centenars de milers de ciutadans li mostren els seus respectes. 

funeral roh moo hyun

Tal i com la cultura occidental beu de les fonts gregues i romanes, la cultura Coreana és indissoluble de la tradició històrica de la Xina clàssica. La política, l’arquitectura, l’estructura social, la mentalitat, la literatura i un llarg ectzètera de conceptes presenten una clara influència xinesa. El concepte de suïcidi és un d’ells. I als països d’Àsia Oriental, quan algú es suicida, la societat busca immediatament als culpables. Culpables d’un suïcidi? Cosa extranya a Occident on l’únic responsable d’una mort auto-inflingida sol ser sempre un mateix. 

A les societats d’arrel confuciana en canvi, el suicidi és vist com una sortida honrosa a una situació difícil. L’única escapatòria que queda a algú que ho ha perdut tot. Històricament, s’esperava dels ministres nombrats per l’emperador xinès que havien fracassat en la missió assignada, que es suicidessin per netejar seu nom i garantir intacta la pervivència del bon nom i la fortuna del seu llinatge familiar. A diferència de les cultures d’arrel monoteïsta on és un Déu totpoderós qui tradicionalment jutjava i discernia el bé del mal a l’espera del gran Judici Final, a Àsia, molt més atea i laica en aquest sentit, és la societat qui s’auto-responsabilitza d’aquest paper.

Cal entendre doncs el suicidi de l’ex-president coreà dins d’aquesta lògica. Probablement Roh Moo Hyun sabia que de celebrar-se un judici tenia tots els números per ser condemnat. Així, per netejar el seu honor, el de la seva família i alhora per carregar un xic de culpabilitat social als jutges que, legítimament, l’investigaven per corrupció, va decidir optar per l’única sortida que, a Corea del Sud, ha deixat el seu prestigi intacte. Vist el seu funeral, un es pregunta si no era això també, el que la societat esperava d’ell. 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: