Una llarga i tranquil·la passejada de Simatai a Jinshanling

Mai 25, 2009

El passat cap de setmana vàrem tenir ocasió de fer el que és, potser, el tram amb més encant dels milers de quilòmetres de la Gran Muralla. De Simatai a Jinshanling, en total una caminada d’unes 6 hores amb possibilitat de fer nit dins d’una de les torres semiderruïdes. Abans de tot cal recordar que la Gran Muralla no és una línia de fortificació contínua al llarg de tot el seu recorregut, ni tampoc és cert, rebatent el ja gastat tòpic, que es pugui veure des de l’espai.

P1080012

Els trams més famosos de la Gran Muralla, són els que es troben restaurats, a escasses dues hores de Beijing. També és cert que són els més concorreguts, ja que diàriament son visitats per miríades de turistes la qual cosa pot fer que quan un els visita trobi estampes com la de la foto: una muralla més atapeïda que en temps de les invasions nòmades.

badaling

Si un vol evitar aquesta mena d’aglomeracions i vol estar més en contacte amb la naturalesa (cosa realment difícil a Xina) el tram de Simatai a Jinshanling és una bona opció. Arribar per compta pròpia no és gens fàcil, cal saber una mica de xinès ja que el transport públic és completament precari i no queda altre remei que llogar taxis. Una altra opció és fer-ho a través d’agència, el preu oscil·la entre els 250 i els 300 Yuans (25-30€) per persona, tot inclòs.

Si ho feu trobareu una Muralla estranyament deserta i tranquil·la. A qué es degut que en 6 hores de caminada a penes trobis cap xinès? Bé, és degut a fenòmens de psicologia col·lectiva. En general, als xinesos a diferència dels europeus no els agrada gens veure ruïnes. Per ells, tot allò amb aspecte vell i ruinós és sinònim de deixadesa, quelcom que cal arreglar i reformar. Tots els grans monuments xinesos (Gran Muralla, Ciutat Prohibida, Temple del Cel, etc…) es troben restaurats. Tots. Bé, perdó, enlloc de restaurats hauriem de dir completament reconstruïts, la qual cosa dóna la sensació a qui els visita d’estar davant un decorat, una cosa completament artificial sense cap mena de connotació històrica. Si el Partenó o el Colisseu estéssin a la Xina, que ningú tingui cap mena de dubte que avui dia estarien completament reconstruïts.

Per als europeus contemplar unes ruïnes evoca un cert sentiment romàntic, una serta sensació d’impermanència i una lliçó històrica que ensenya que el que avui és gran i majestuós, el dia de demà pot ser tan sols un grapat de pedres. A Xina aquest concepte és completament l’oposat. En general, quan un xinès contempla unes runes té una sensació de desgrat i avorriment. El que es troba en mal estat, no val la pena veure-ho, no té cap interès. Aquesta mentalitat ajuda a entendre com, tot i que  constantment presumeixin dels seus 5.000 anys d’història, avui dia sigui molt difícil trobar a Xina edificis de més de 60 anys d’antiguitat (anteriors a 1949). Trobar ciutats i pobles amb un casc antic que mereixi tal apel·latiu és gairebé impossible. Els xinesos amb una certa sensibilitat patrimonial es poden comptar amb els dits d’una mà. Mentrestant, el seu enorme patrimoni material s’ensorra dia rera dia víctima de la insensibilitat i l’especulació immobiliària, davant el silenci i la passivitat de govern i ciutadans.

Aquesta mentalitat col·lectiva possibilita que en un país sobrepoblat on l’evasió i la intimitat són un luxe,  un pugui gaudir de paisatges com aquests amb total tranquil·litat.

P1070961

P1070973

P1070974

P1070991

P1080022

P1080028

P1080031

P1080081

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: