Una història de Romans

Mai 20, 2009

imperi Part

Any 53 a.C. L’Imperi Romà es dessagna en una cruenta Guerra Civil on tres generals, Juli Cèsar, Pompeu i Cras es disputen la corona de llaurer. Un d’ells Cras, intenta reforçar la seva posició amb una campanya victoriosa als confins orientals de l’Imperi i des d’Assiria, violant el tractat de pau signat uns 40 anys enrere, organitza una expedició amb 45.000 soldats per derrotar l’imperi Part, que en aquell temps ocupava el territori que comprèn l’actual Iran i Iraq. No obstant, les coses agafen un caire inesperat i les legions romanes cauen estrepitosament derrotades a la Batalla de Carrhae, actual Turquía Oriental, al curs alt dels rius Tigris i Èufrates. 

El que la història recordaria com un Cras Error, va comportar més de 20.000 morts en el bàndol romà, Cras i el seu propi fill entre ells. 10.000 soldats varen aconseguir retornar, derrotats, a Europa. Els 10.000 restants, foren fets presoners pels Parts. L’Imperi Part fou durant més de 400 anys un mur que va separar i aillar L’imperi Romà de l’Imperi Xinès Han, coetanis en el temps però en un perpetu estat de  desconeixement mutu que s’extengué durant més d’un mil·leni fins a l’expedició de Marco Polo, primer contacte documentat entre les civilitzacions Occidental i Xinesa.

El Primer? L’historiador romà Plini el Vell narra a la seva Naturalis Historiae com els 10.000 presoners romans, com era costum en l’època, no van acabar la seva vida en fosques masmorres sinó que foren enviats als confins orientals de l’Imperi Part, al nord de l’actual Afganistan i antic regne de Bactriana. Amb el pas dels anys foren establerts com a guarnicions militars frontereres dels Parts i casats amb dones locals. Plini ens narra com quan l’any 20 a.C, quatre dècades després de la batalla de Carrhae, els romans van signar la pau amb els Parts acordant la repatriació de les restes d’aquell contingent de 10.000 soldats, el poc que devia quedar d’aquelles desgraciades legions s’havia esvaït sense deixar rastre. 

Han empire

El misteri hagués continuat pels segles dels segles de no ser per l’historiador Xinès Ban Gu, cronista oficial de la Dinastía Han. A finals del S.I a.C, els Han controlaven àmplis territoris de la conca del Tarim, a l’actual Xinjiang. La imponent Serralada dels Pamirs, marcava la frontera natural entre l’imperi Xinès i els seus acèrrims enemics, les tribus nòmades i estpàries anomenades pels Xinesos Xiongnu (avantpassats de les tribus que 4 segles després arrassarien Europa amb el mateix nom però adaptat a la fonètica llatina, els Huns). Els Xiongnu realitzaven continues ràzzies que amenaçaven les possessions xineses de l’oest per la qual cosa, l’any 36 a.C l’Emperador Han Yuan Di va ordenar al general Gan Yanshou que creués els Pamirs i liderés una expedició de càstig. La batalla va tenir lloc a l’actual Tadjikistan i es coneix a com a batalla de Zhizhi. En aquella ocasió els xinesos van derrotar als temibles Xiongnu i a un petit i extrany contingent de mercenaris aliats, d’uns centenars d’homes, que les fonts xineses defineixen com a “Infanteria alineada i desplegada en una formació com d’escames de peix”. 

testudo

Molts historiadors han reconegut aquella formació d’escames de peix, com les més que probables restes de les legions romanes derrotades a Carrhae, utilitzant en combat la cèlebre formació de Tortuga.

Liqian

La història d’aquelles desgraciades legions però no va acabar en aquella batalla. Aquells centenars de curtits mercenaris varen ser fets novament presoners per l’exèrcit Han, que els va deportar cap a l’Imperi Xinès on l’emperador va ordenar que fossin assentats com a guarnició defensiva a la província de Gansu, al districte de Yongchang. Allà, segons les cròniques, van fundar una ciutat anomenada Liqian, que era el nom amb que a la Xina antiga es coneixia la per a ells remota Assíria. Aquella menció fou l’última que les fonts, tant occidentals com orientals, registren d’aquelles legions. El seu rastre es va difuminar en la història fins que, a la segona meitat del s.XX, les restes d’aquell increïble contingent de legionaris sembla que reclamàven de nou el seu lloc en la història. 

Avui en dia poc queda de l’antiga ciutat de Liqian, ni tan sols el nom, ja que actualment s’anomena Zhelaizhai. No obstant, els seus pobladors es proclamen des de fa ja temps, legítims descendents d’aquells valerosos romans. Per a tal efecte, no aporten documents ni arbres genealògics ni antics i polsegosos llinatges. Tan sols aporten fotografies del que són actualment. Jutgeu per vosaltres mateixos: 

chinese roman

chinese roman2

chinese romans2

chinese_roman

liqian roman

xinesos romans

xinesos romans2

xinesos romans3

Estatures superiors al 1,80 en els homes adults. Faccions anguloses. Cabells rossos o castanys i ulls blaus. I el toc xinès, uns ulls rasgats. Molts dubten encara avui que els actuals habitants de Liqian siguin realment descendents d’aquells romans, ja que durant centenars d’anys la regió també ha rebut grups de població provinents de les estepes siberianes, turcs, perses, usbecs i una llarga llista de poblacions indoeuropees. No obstant, els “romans” de Liqian continuen aferrant-se al seu passat per mirar amb optimisme el futur. Gràcies als seus habitants el poble ja s’ha convertit en un destí turístic que atreu a propis i curiosos, i aquelles errants legions continuen ben vives. Almenys en la història. 

Advertisements

2 Respostes to “Una història de Romans”

  1. albert said

    Iep, fa temps vaig llegir una novela que suposo es va inspirar en aquests fets… Si tens curiositat, és diu el imperi dels dracs i és de valerio massimo manfredi.

    • Ah si, no l’he llegida pero n’he sentit a parlar. Crec però que a la novela els fets passen el 260 d.C (o 1700 a.G, abans de Guddy) 300 anys més tard dels reals.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: