Es requereix bon nivell d’anglès i… bon fetge

Mai 5, 2009

Fer negocis a la Xina no és fàcil. No són tan sols les barreres culturals, de l’idioma o el desconeixement del marc legal sinó també, com veurem avui, aspectes que entren en el més profund de la ideosincràcia dels xinesos. El protocol de negocis a la Xina requereix un profund coneixement de tots aquests ámbits però sovint, tot això pot no ser suficient si no es té a la vegada, un profund domini de l’art de beure alcohol. No és gens exagerat dir que moltes consultories presents a Xina assessoren els seus clients amb tècniques per evitar o dissimular un ràpid embriagament.

bai-jiu1

 

El Bai Jiu (alcohol blanc). Beguda tradicional xinesa de més de 50º elaborada a partir de la destil·lació de l’arròs i element indiscutiblement present en tot sopar de negocis.

En qualsevol trobada de negocis a la Xina, amb independència de la quantitat o del volum de negoci, el tabac i l’alcohol en són sempre una part omnipresent. Primer es menja i beu i després es negocia. Mai a la inversa. Començar a parlar de negocis tot just seure a la taula és una mostra de mala educació, un gest brusc i irrespectuós que pot ser vist amb desconfiança. Sovint poden passar diverses reunions abans que es comenci a parlar de negocis. Cal força paciència. Un bon amic em comentava encertadament que  fer negocis a la Xina és com lligar: primer t’has de guanyar la confiança i l’estima del interlocutor. Després, atacar.

Si un és l’únic hoste estranger i está flanquejat per diversos negociants xinesos que es posi a tremolar. El protocol xinès mana que el convidat d’honor ha de realitzar diversos Ganbei 干杯  (brindis, que en xinès significa got sec i s’ha de beure necessàriament “a Sant Hilari”) amb tots i cadascun dels interlocutors. Es clar, si la negociació és d’1 contra 7 , doncs se suposa que beurás 7 vegades més quantitat que qualsevol dels xinesos. Per molt que la raça asiàtica metabolitzi pitjor l’alcohol, ja us puc assegurar qua la proporció pot deixar tombat al més bevedor dels bevedors.

gan-bei1

Grup de xinesos fent un “Gan Bei”.

Rebutjar l’oferiment de beure alcohol o senzillament d’un cigarret será vist per l’interlocutor com un gest de manca de confiança i per tant com un escull en la possible negociació. Que passa però si un, per qüestions de salut, te prohibit fumar o beure alcohol? O senzillament no vol caure rodó a la taula de “negociacions”. L’opció A és cercar un altre país on fer negocis, l’opció B (acceptada per l’interlocutor) és contractar una secretàri/a que begui per tu. És per això que al cercar un secretari/a, un director/a general o tan sols una persona de confiança un dels requisits primordials sigui saber beure alcohol. No és extrany doncs, que sovint l’entrevista de treball no sigui altra cosa que un sopar on els candidats brindin i beguin a plaer fins que el vencedor, el fetge d’or s’imposi sobre la resta. 

Tot i que molts xinesos ho considerin un costum sense gaire sentit, la veritat és que la tradició del Gan Bei, lluny de desaparèixer, ha crescut els darrers anys al mateix ritme que l’economia xinesa. Qui no la segueix córre el risc de quedar-se enrere i tot es supedita a l’entesa, la confiança i al posterior tracte fet (一言为定). I es que per fer tractes al continent asiàtic cal estar, per sobre de tot, psicològicament i etílica preparat. Potser les escoles de negocis més prestigioses hauran de començar a incloure classes de “beguda” en la seva oferta d’assignatures…

Anuncis

3 Respostes to “Es requereix bon nivell d’anglès i… bon fetge”

  1. loupchante said

    sí, vaig viure l’experiència, i després vaig ser víctima d’una estafa. Prò tot i així, guardo un bon record d’aquell viatge.

    • Si, cal vigilar amb les estafes, i no se si va ser el teu cas però no s’ha de firmar res en estat etílic.. XD,

      Ara seriosament, molts d’aquest sopars ja estan preparats com una trampa. De tancar un tracte, si es possible, sempre cal pagar un cop rebut el servei (o si és inevitabe, primer una part i dp l’altra…).

      Igualment cada cop més empreses estrangeres s’atreveixen a denunciar fets d’aquest tipus, i si es poden reunir les proves suficients, els pleits solen acabar amb èxit. Però bé, com ja se sap, un pleit sigui a la Xina o a qualsevol lloc, sempre implica gastar temps i diners. Si la quantia no es molt gran, no sol valer la pena. Pensant en positiu sempre es una experiència que es guanya, de tot se n’aprèn…

      • loupchante said

        Doncs sí, va ser el meu cas, vaig fer un pagament amb targeta en un avançat estat etílic. La cosa estava elaborada, perquè portaven 2 dies marejant-me amunt i avall, dient i des-dient coses. Però vaig poder anular la targeta i no vaig perdre ni cinc (tret de les despeses del viatge, clar!). Ho vaig passar força malament la veritat. Encara que com et deia, quan hi penso ara ho recordo com una anècdota divertida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: