Litigis Territorials

Març 18, 2009

Probablement no hi ha país al món que tingui tants quilòmetres de frontera en litigi i tantes disputes territorials amb tercers països com la República Popular de la Xina. L’altre dia tafanejant per el Google Earth em vaig adonar d’aquest fet  al veure aquesta imatge sorprenent:

china-border-conflict

Marcades en color groc podeu veure les fronteres acceptades entre els estats a la regió. En vermell podeu veure els quilòmetres de frontera que actualment es troben en litigi entre Xina i d’altres estats com la Índia o el Paquistan. Un seriós toc d’atenció a aquells que, creient el discurs oficial del règim, defensen l’ascens pacífic i bondadós del gegant asiàtic. Són tots ells (exceptuant potser el del Caixmir) conflictes que no surten als mitjans de comunicació. No hi ha cap guerra declarada en aquests territoris però si en canvi, molta tensió i continus moviments de tropes amunt i avall. Vejem-los:

1) El Caixmir: sense cap mena de dubte la zona més potencialment explosiva del planeta. Tot i que als mitjans de comunicació tan sols ens arriben notícies de les disputes entre Índia i Paquistan, el cert es que Xina també juga un paper importantíssim. El perquè del conflicte és senzill: al Caixmir naixen tots els rius importants de l’Índia. Ja se sap les futures guerres d’aquest segle serán per el control de l’aigua més que no pas del petroli.

map-kashmir

Xina Actualment ocupa i administra 2 zones d’aquesta regió. Una és la vall de Shaksgam (en marró al mapa) cedida voluntariament per Paquistan el 1963 fins que no es resolgui el conflicte del Caixmir… Sembla que hi haurà control xinès per anys doncs. L’altra molt més rellevant és l‘Aksai Shan (en groc al mapa). Una altiplà gairebé deshabitat ocupat en la seva major part per un desert de sal. Actualment és una zona d’accés restringit i un punt estratègic clau ja que és precisament per aquest territori on passa l’única carretera directa entre les regions del Tibet i Xinjiang. És a dir, Xina mai cedirà per les bones aquest territori, s’hi posi com s’hi posi l’Índia. Recordo l’estiu del 2007 quan vaig estar a escassos quilòmetres del territori: en aquells dies hi havien maniobres militars a la regió i per la carretera ens vam creuar durant 30 minuts!! amb un quilomètric comboi militar.

2) Arunachal Pradesh: actualment un estat de la Federació Índia, controlat i administrat per aquest país, i reclamat insistentment per Xina com a part del seu territori. La frontera actual fou la acordada per britànics i tibetans l’any 1914 i que rep el nom de línia Mc Mahon. Els Xinesos no reconeixen la línia ja que fou signada pels tibetans i no pel govern xinès d’aquella època. Actualment els mapes de Xina mostren aquest territori com a propi.

arunachal-pradesh-map

3) Illes Senkaku: girem la vista a l’est perquè els problemes no són nomès amb l’Índia. Aquest grup d’illots deshabitats (podriem dir que seria el Perejil asiàtic) són actualment part de l’estat japonès però són reclamats amb insistència tant per part de Xina com de Taiwan. En aquest cas, a part de recursos pesquers, no hi ha grans interessos geoestratègics en joc. Tan sols és una qüestió simbòlica que Xina reclama al seu arxi-enemic històric, ja que són els únics territoris conquerits per Japó a Xina durant el segle XIX que encara no han estat retornats.

senkaku-islands

Tot i la insignificància de les illes, sembla que és un afer que alguns ciutadans es prenen força a pit com podeu veure a la fotografia presa molt a prop de casa meva.

4) Els arxipèlags de les Illes Paracel i Spratly: per ubicar-nos, observem primer la “llepada” que Xina extèn sobre els mars del sud:

paracel-spratly-islands

Aquest és potser el cas en que l’expansionisme xinès és més injustificat o més difícil de legitimar. Un país que històricament ha viscut d’esquena al mar (tan sols al s.XV i durant escassos 20 anys expedicions marítimes xineses van passar per la zona) reclama per a sí la possessió d’uns atol·lons deshabitats que ni tan sols mereixen  la categoria d’illa. Tot això en mig dels mars del Sud-Est asiàtic. Curiós. La “llepada”, que apareix  ben ressaltada en tots i cadascun dels mapes que es venen a Xina, implica que les aigües territorials xineses s’extenguin fins a escassos quilòmetres de la costa de països com Malàsia, Vietnam o Filipines. Les grans reserves de gas i petroli submarí que es calculen que amaguen potser hi tenen alguna cosa a veure…

Les illes Paracel són reclamades per Vietnam i Taiwan però actualment es troben sota control de l’exèrcit xinès que hi ha establert petites guarnicions militars. L’arxipèlag de les Spratly en canvi, és reclamat per Xina, Taiwan, Filipines, Vietnam i Malàsia. Cadascun d’aquest 5 països té establertes petites guarnicions militars en diferents illes.

5) Frontera Xino-vietnamita: fa tan sols 2 mesos, el gener del 2009 els dos països van signar, per fi, un tractat que posava fi a 30 anys de disputes frontereres originades el 1979 amb l’esclat de la guerra Sino-vietnamita. El tractat però, no va incloure les reivindicacions que ambdós països continuen tenint sobre les Illes Paracel i Spratly, litigi que continua obert.

vietnam_china

6) Conflicte de la frontera sino-russa: ja resolt el 2008 i l’únic exemple dels citats en el qual Xina ha hagut de claudicar pel bé de les seves relacions econòmiques i sobretot energètiques amb Rússia. La totalitat de la frontera entre Xina i Rússia sempre fou objecte de disputa entre els dos estats, sobretot durant els anys 60 del s.XX, fet que va contribuïr decisivament a la ruptura de relacions entre les dues potències comunistes en aquell temps. L’orígen del conflicte però cal buscar-lo molt abans del comunisme, en les relacions entre la Rússia Tsarista i la Xina Imperial. De 1858 a 1881 Rússia va imposar per la força la firma de 3 tractats territorials que li assignaven amplis territoris a Sibèria en detriment de l’Imperi Xinès. El règim comunista mai ha reconegut la validesa d’aquests tractats.

china_russia-border

El punt àlgid del conflicte fou la disputa per la illa fluvial de Zhenbao. Finalment Rússia va reconèixer la propietat xinesa de l’illa concedint-li una petita victòria diplomàtica a canvi de renunciar per sempre als territoris que garantien la sortida de Manxúria al mar.

zhenbao-island

Així que ja veieu, sembla que el gegant no és tan pacífic com el pinten. Això tampoc vol dir que, el dia que estigui en condicions per a fer-ho, Xina s’hagi de llençar a un imperialisme desenfrenat. És molt poc probable. El que si es cert és que Xina mai ha dubtat ni dubtará en utilitzar la força per a defensar el que, creu, representen interessos irrenunciables del tipus que siguin. Els ampari o no el dret i la raó.

7) Catalunya? Per últim i canviant de continent, sembla que Catalunya també s’està convertint en un conflicte territorial, al menys a la darrera versió del Google Earth. I sinó observeu el tò de color diferenciat en que apareix als mapes…

catalunya-mapa

 

Algú ens considera una àrea en litigi? Interessant…

 

 

 

Anuncis

2 Respostes to “Litigis Territorials”

  1. Sergi said

    Crec que es degut a que els mapes de Catalunya estan cedits per l’insititut cartogràfica de Catalunya i tenen una resolucio 10 vegades mes gran que els d’Espanya i per aixo apareixen en un altre color….

    Ps: benvingut a CatalansaPekin.com 😉

    http://www.geografs.org/?qw=a,1&section_id=82&cmd=cd4ba8251ce202651271d2ae2eab07ce

    • galldeferro said

      Merci Sergi, no ho sabia això del ICC.

      Ja m’extranyava… massa bonic x ser veritat. En tot cas “xapeau” per l’ICC. Ja veig però que el Castell de Montjuïc continua sent una taca als mapes, igual que a la realitat.

      Salut i fins aviat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: