Tancat per efemèride

Març 12, 2009

img_5273

Com si fos una botiga. Com si fos una paradeta. Com si fos el pati del darrere d’una propietat privada. El Tibet torna a estar tancat als estrangers (no xinesos) fins a nova ordre. Si fa un any el pretext era instaurar un autèntic estat de setge per posar fi a la revolta del 14 de març, aquest any el pretext ha estat una efemèride. El 1r aniversari de la revolta de l’any 2008 i el 5oè de la revolta antixinesa de l’any 1959, la mateixa que va provocar l’exili de l’actual Dalai Lama que des d’aquelles dates no ha pogut tornar a trepitjar la seva terra.

Pocs pretextos li fan falta al govern xinès per posar el baldó a la porta. Prohibida l’entrada de turistes estrangers i, no cal ni dir-ho, de periodistes. Abans de l’enèssim tancament qualsevol estranger que volia visitar la zona ho havia de fer adaptant-se a uns preus i unes condicions totalment abusives. Avui, la regió torna a estar sotmesa a una situació d’excepcionalitat crítica només equiparable a un estat de guerra. Llei marcial als carrers i toc de queda. La por, la prudència i la paranoia del govern són extremes. Tant se val si es tracta d’un concert d’Oasis com d’una efemèride. Primer es reprimeix i després es pregunta.

tibet_0218

Mentre en el cas de Taiwan, Xina sembla que ha optat per una política de clara conciliació que comença a donar bons fruïts, en el cas del Tibet s’ aplica justament el contrari. Xarop de bastó. Els resultats òbviament, també son contraris al cas taiwanés i el sostre del món segueix sent l’altell dels mals endreços de la República Popular. I ho continuarà sent durant molt temps.

A diferència del que es creu a Occident, el cas tibetà no és només un problema nacional sinó, sobretot, una flagrant injustícia social. Diguem-ho clar, més que les ànsies d’independència (que també), el que realment subleva al poble tibetà és la discriminació ètnica i econòmica a la que es sotmet la seva població per part de l’ètnia Han (l’ètnia xinesa majoritària). Ni occident ni Xina entendran mai el problema tibetà si el continuen enfocant només com un conflicte nacional. És trist llegir cada dia els diaris d’uns i altres, cansats de repetir els mateixos tòpics de forma acrítica i no trobar gairebé ningú que posi el dit a la nafra sobre el que realment passa allà dalt.

Els tibetans estan totalment exclosos del poder econòmic i polític al territori a no ser que renunciïn completament a la seva llengua i la seva identitat. Empreses, recursos, premsa, subvencions, teixit econòmic, infrastructures… tot concentrat en mans xineses. És cert que fa 50 anys els tibetans no tenien progrés econòmic (tampoc ningú es va molestar a preguntar-los si a cas el desitjaven o el necessitaven). Avui tenen el progrés davant dels seus nassos, però  privats d’accedir-hi, es veuen abocats a la marginalitat més absoluta. A la seva pròpia casa.

090108-mapa-tibet-gran-298241

El més greu de tot és que es una política totalment amparada des de l’administració a traves de les migracions incentivades de xinesos a la regió. Clar i concís: el govern subvenciona als xinesos per anar a viure al Tibet.  Cínicament esperen que, afegint aigua al vi, el problema es dissolgui per si sol. No semblen veure però que per sota les esquerdes amenacen de trencar la pica. Migració i repressió son les dues úniques eines que Xina empra. I el malestar, lluny de disminuïr, augmenta.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: