Qüestió de perspectiva

Març 7, 2009

Fa ja força temps durant els primers dies d’estada a la Xina, imbuït per un cert horror vacui al veure les encara blanques i buides parets de la meva habitació, vaig decidir anar a la llibreria a comprar un mapa del món, potser amb la vana esperança de trobar un referent i una ubicació en mig d’un context tant alienant com és la societat xinesa. Per mandra de cercar-lo, vaig demanar-lo directament i a la caixera, que me’l va donar enrotllat en un plàstic. Així,  fins que no vaig arribar a casa i el vaig desplegar no vaig poder veure’l amb exactitud:

mapamundi-xines

Durant uns segons, la reacció que vaig tenir va ser:  “Aquest mapa està malament!”. Es clar, Europa no era al mig sinó en un racó insignificant, més o menys a l’alçada de la “nostra” Alaska. Immediatament me’n vaig adonar. Havia comprat un planisferi xinès, amb tot el que això implica. Implica que des de temps immemorials Xina, en xinès, s’anomena Zhongguo que traduït vindria a ser el País del Mig. Una visió sinocèntrica del món exactament comparable al nostre eurocentrisme i forjada en una època en que la cultura xinesa era l’únic i aïllat focus de civilització envoltat de pobles bàrbars que amb els segles es van anar absorbint. Però bé, no tot és sinocentrisme.

De la mateixa forma que fem els europeus, la visió que tenen els xinesos del seu mapamundi coincideix també amb la visió que tenen del món. És a dir, l’oceà Pacífic com a centre neuràlgic de les Relacions Internacionals, no pas l’Atlàntic. Des de l’òptica xinesa, Amèrica, l ‘Àsia d’ultramar i Oceania són les prioritats. Prioritats que comencen a ser recíproques i sinó mireu quina va ser la primera gira de la Secretària d’Estat nordamericana Hillary Clinton just després de  la seva presa de possessió: creuar el pacífic per visitar Xina i Japó. L’eix polític, comercial i humà del Pacífic comença a ser i serà el tauler de joc decisiu en les properes dècades.

Europa i Àfrica esdevindran, de no canviar radicalment la situació i la inèrcia dels darrers anys, dos racons secundaris. Tot un bany de realisme i humiltat per a la vella Europa, autocomplaent i acostumada a ser el centre del món i de l’univers. Un canvi del qual ni la nostra societat, ni per descomptat la nostra classe política, semblen ser-ne conscients, encaparrats encara en cercar al bagul dels records sol·lucions velles per a problemes i conjuntures completament nous. En fi, així ens va la cosa.

Xina i Europa però, no són les úniques zones del món que tenen planisferis forjats sota la seva perspectiva. Vejem sinó el planisferi que penja en la majoria d’escoles al continent americà:

world-map

O en el continent africà, on apliquen la projecció de Peters — molt més exacta que la occident-cèntrica i desfassada projecció Mercator (la que tots coneixem) — que dóna als continents un tamany sobre el mapa equivalent a la seva superfície real:

peters

Però potser la més curiosa de totes és la projecció austronèsica, utilitzada a Oceania i que dóna una perspectiva força exacta de la distància que hi ha entre aquest continent i la resta. Com veieu Austràlia està lluny de tot. També veureu que Beijing és troba exactament a la mateixa distància i hores de vol d’Austràlia que d’Europa Occidental (Ho dic perquè abans de venir a la Xina recordo que algú em va dir “Quina sort, des d’allà podrás fer algun viatget a Austràlia que et queda aprop!”).

mapamundi-australia

Ja veieu, tot és qüestió de perspectiva.

Article també publicat a http://blogs.ccrtvi.com/catalanspelmon.php?catid=1261

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: