La moda del cop de sabata

febrer 7, 2009

sabata

Com ja haureu vist, fa uns dies un manifestant va llençar una sabata al primer ministre xinès Wen Jiabao mentre realitzava una conferència a Cambridge. Des que el periodista iraquí Muntazer al-Ziadi va llençar un parell de sabates a la cara de George Bush, la moda del cop de sabata s’ha extès com la pólvora com a mitjà de desfogament o de protesta contra algú, de la mateixa forma que fa uns anys les protestes a Argentina contra la crisi i la corrupció van popularitzar arreu les cassolades.

Mentre la sabata llençada a Bush tenia com a motiu la protesta contra l”ocupació americana, la sabata xinesa pretenia denunciar les vulneracions xineses dels drets humans. Bé, corregeixo. Més aviat tenia com a motiu provocar un titular fàcil a la premsa i alhora “fer perdre la cara” al govern xinès. Sincerament el tema ja comença a cansar. Perque la millora en el compliment dels Drets Humans sembla que de vegades importi poc. Només s’utilitzen hipocritament quan cal pressionar a Xina per motius polítics i econòmics. És a dir que paradoxalment els Drets Humans s’han acabat convertint en l’instrument, en la sabata, i no pas en l’objectiu.

wen-jiabao1

Les reiterades denúncies des d’occident no només no han servit per observar una millora significativa en el tema sinó que han tensat i han crispat cíclicament les relacions entre Xina i la UE. Que cal fer doncs? Callar i fer el joc a un govern sinstre? Es clar que no, però cal buscar un terme mig. El Partit Comunista comta avui amb un suport social majoritari. Es calcula que és a l’entorn d’un 70%. Sense un clam majoritari de la societat civil xinesa per millorar la situació, les denúncies d’occident (máxime quan es fan amb un cert tò de superioritat moral) no només no ajuden, sinó que creen sovint un cert sentiment nacionalista entre la població, que el govern manipula i canalitza al seu favor hàbilment.

L’ajut al desenvolupament d’una societat civil forta, amb capacitat de pressió sobre el seu govern és el que produirà, algun dia, bones notícies en la temàtica dels Drets Humans. Avui dia ja existeix, però les veus de denúncia són encara aïllades i sense ressò en una població a qui no sembla importar massa el tema. De la mateixa forma que als nord-americans tampoc semblava importar-los la lamentable situació a Guantanamo quan van elegir renovar la confiança en el president que ho havia fet possible.

Les millors receptes són facilitar els intercanvis econòmics, educatius i de tota mena. Com més tancament, més ignorància, més soberbia, hipocresia i amenaces de boicots, pitjor per tots. Incidir en Xina és important ja que com a referent polític i cultural que suposa per a la major part de països d’Àsia Oriental, seria probable un efecte dominó positiu. És evident que governs com el Birmà es sentirien molt menys legitimats en les seves violacions dels drets humans si no tinguessin Xina com a pare protector al darrere.

Ah per cert, a diferència d’Iraq, la sabata no va arribar al seu objectiu. Wen Jiabao ni tan sols va haver d’esquivar-la. Lamentablement el motiu de la protesta, com la sabata, també sembla lluny de complir el seu objectiu.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: