La utopía d’un bitllet de tren

gener 16, 2009

A mesura que s’acosten les dates la histèria creix. S’acosta l’any nou xinès, que aquest any cau en 26 de gener. Molts gaudiran dels únics dies de vacances l’any, i quan dic vacances vull dir que dels 365 dies, hi ha gent que en treballa uns 360. Les setmanes no tenen cap. Ni cua.  Molts d’altres ni tan sols tindran aquesta sort. Viure al límit de la substistència no permet dies de festa. Com a molt permet estalviar tot l’any per poder-se pagar un bitllet de tren en aquestes dates per tornar al poble o ciutat natal a veure els familiars durant uns pocs dies. 20€ o 30€ són tot l’esforç, suor i esperança d’un any sencer dipositats en un simple tiquet. O tan sols en la possibilitat de tenir-lo.

tren-xines

Milions de treballadors a les ciutats reocupen el camp. Per uns dies el fluxe migratori inverteix la seva lògica. És per això que en aquests pocs dies, a través d’una cosa tan aparentment buida de contingut com la venda de bitllets de tren, es pot fer un retrat força exacte de la problemàtica camp-ciutat a la Xina.

La compra de bitllets a Xina en dates punta com la que s’acosta pot ser un espectacle exòtic a ulls d’un estranger, però per a milions de xinesos no és altra cosa que un esperpent i una font de maldecaps a causa un sistema de venda anquil·losat i completament opac. Us poso en situació.

  • 1) A Xina la venda electrònica de bitllets de tren no existeix. És impossible comprar un tiquet per internet. Fins i tot és impossible comprar-lo per telèfon. Teòricament tampoc és possible reservar-lo amb antel·lació.
  • 2) Els bitllets de tren tan sols es posen a la venda a les guixetes de les estacions de tren, 10 dies abans de la data de sortida. Des de ja fa uns anys per evitar-ne el col·lapse en aquestes dates, es va autoritzar la venda en d’altres punts de la ciutat: qualsevol gran urbs xinesa està esquitxada de botiguetes de venda de bitllets de tren. Es compra una llicència a l’estat i a canvi es poden vendre bitllets aplicant una comissió de 0,5€ per tiquet. Per a molts això encara representa una xifra molt alta, per això les estacions continuen estan col·lapsades. No només no s’ha resolt el problema sinó que se’n ha creat un altre (veure punt 6).

cua

  • 3) És impossible comprar un bitllet d’anada i tornada. Tan sols pots comprar un bitllet des de la ciutat on surts. És a dir, si vols comprar un bitllet de Shanghai a Xi’an, no pots fer-ho des de Beijing. T’has de desplaçar necessàriament a Shanghai.
  • 4) Es creu que uns 800 milions de xinesos (2/3 parts de la població) es desplaçen en aquestes dates. El tren és el transport més econòmic. Però com sempre, no hi ha bitllets per tothom. I quan hi ha més demanda que oferta, és torn per que la revenda faci el seu particular agost.
  • 5) En teoria els particulars no poden comprar ni reservar cap bitllet de tren amb més de 10 dies d’antel·lació. Però les agències que mouen grans grups si que poden, amb tota l’antel·lació que vulguin. Primera gran desigualtat del sistema. Gran part del pastís dels bitllets ja está venut abans de començar el joc. Si contractes un viatge a través d’agència, pagant un cost molt superior, tens el bitllet garantit. Si l’agència no ven prous viatges, cap problema. Reven els bitllets de tren als “revendes” i té així un negoci garantit. Les agències doncs, com si fos una inversió, sempre demanen més bitllets dels que realment necessitaran.
  • 6) El fet que la venda de bitllets estigui repartida per milers de botigues amb llicencia, fa que en molts d’aquests llocs els treballadors treguin tiquets per a ells o per als seus amics i familiars abans que comenci la venda oficial. Tothom ha sentit d’algú que ha aconseguit comprar perque té un guanxi (contacte) a l’oficina. Un altre gran part del pastís ja está venuda abans de començar el joc.
  • 7) Aquests dies passejant per Beijing veus llargues cues enfront dels punts de venda de bitllets. A les 9 del matí es dona el tret de sortida per a la venda de bitllets del día, però les cues comencen molt abans. Nits en vetlla o temperatures de -10º no són obstacle per a molts. Quan sonen les 9, comença la histèria. Incrementada pel fet que cada persona pot comprar tants bitllets com vulgui. El més habitual es que els “revendes” ocupin els primers llocs de la cua. A les 9.15 no més tard, les cues es dissolen. Amb total resignació. A tot arreu, ja s’han acabat els bitllets del dia. Alguns es queden, començant a fer cua per l’endemà.
  • 8) Quina opció tenen els més desafavorits (la immensa majoria)?? Aquells qui no tenen contactes. Aquells que no es poden permetre pagar-se un bitllet per agència, o un bitllet d’avió. Tan sols tenen una escapatòria: comprar una part del trajecte. L’important és pujar al tren. És a dir, si algú va de Beijing a Xi’an, pot comprar un bitllet de Beijing fins a la ciutat on el tren s’atura per primer cop, a escassos 40 minuts de trajecte. Allà, el seu tiquet deixa de tenir validesa, ha de deixar el seient, però no cal que baixi del tren. Això provoca que als trens sempre hi hagi més gent sense bitllets que amb bitllets. Els vagons amb seients estan totalment massificats. Als compartiments de lliteres toves en canvi, molt més cars, és normal trobar lliteres buides.

Bé, perdó pel rotllo. Així és com funciona el sistema. Un sistema pervers, dominat per aquells qui tenen diners, poder i influències. Un sistema que per perpetuar-se fins i tot crea una excusa que per increïble que sembli és assumida amb resignació per la majoria. No es pot canviar de sistema perquè a Xina “Hi ha molta gent”. Amb això la gent evita fer-se preguntes. A ningú li sembla sospitós que en tan sols 10 minuts s’acabin tots els bitllets? Si jo, un laowai (estranger) he pogut averiguar com funciona realment el sistema  tan sols preguntant, és que la resposta está en mans de tothom. El sistema no canvia, ni canviarà perquè per a alguns suposaria la fi del negoci. Així de senzill.  Però en canvi ningú protesta, i no es pas per por a cap represàlia. És resignació.

Us extranya? No hem d’anar tan lluny. Durant els mesos de caos ferroviari a Catalunya tampoc hi van haver grans protestes. Fins i tot la ministra responsable segueix, desafiant, al seu lloc. Com sempre, no estem en condicions de donar lliçons a ningú.

La recompensa final (per a alguns)china-train-ticket

Advertisements

Una resposta to “La utopía d’un bitllet de tren”

  1. […] amb el tema dels bitllets de tren. Prometo que ja és l’últim, però enllaçant amb el post de l’altre dia, he trobat una prova videogràfica de les nombroses irregularitats al entorn de la venda de tiquets, […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: