Llençant títols

gener 13, 2009

No, tot i que la frase pugui portar a equívocs o a treure’s de context, no sóc cap culer emprenyat (bàsicament en aquest sentit ara no tinc motius per emprenyar-me) o disgustat perque el seu equip hagi perdut l’enèssim títol fent un futbol de pena. La frase cobra sentit al veure aquesta imatge que l’altre dia, a l’anar a llençar les escombreries, vaig poder observar amb completa incredulitat:

copa-a-la-basura

El semestre, els exàmens, les classes… Tot just fa una setmana que ha acabat tot plegat, i per a molts toca fer les maletes. A la nostra residència la immensa majoria de veïns son japonesos i coreans. Una gent curiosa.Venen per tan sols uns mesos a fer el seu particular “erasmus” a la Xina. Alguns per un any sencer. La majoria tenen un alt poder adquisitiu, més encara en un país on els preus estan dividits per 10. Quan és l’hora de tornar a casa seva, ai las! S’adonen que no podran encabir dins la maleta o dins els escassos 20 kg. de pes máxim que permeten la major part dels vols internacionals, tots els trastos acomulats durant l’estança. Han d’escollir que s’enduen amb ells i que deixen enrere com a ofrena al país que els ha acollit durant tot aquest temps. Tot allò superflu, tot allò subjecte de ser abandonat, és deixat enrere sense cap mirament: col·leccions senceres de sabates, medicaments, roba, CD’s, vaixelles, penjadors, mobles, electrodomèstics, articles d’higiene personal i un llarg etcètera de trastos que no s’han guanyat el bitllet de tornada. Davant aquest panorama, les fuwuyuans (paraula xinesa d’extrema utilitat que serveix per definir totes aquelles professions que impliquen servei de neteja o servei al client) fan el seu particular agost en plè mes de gener i revendran a bon preu tot aquesta quantitat d’objectes que els permetran complementar el seu salari de 80€ mensuals. Després d’un any i mig, ja no és la primera vegada que puc observar una cosa així. De fet he de confessar que algun dels electrodomèstics que poblen el nostre “ajuar” s’ha nutrit d’aquestes anònimes donacions.

Però la veritat és que veure una copa, un títol, llençat impunement a les escombraries no deixa de sorprendre’m. Aquest no l’hem recollit. Sap greu apropiar-se de la glòria aliena. Una Incerta Glòria.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: