No n’hagués donat ni un duro…

gener 8, 2009

Clicar aquí per sentir

Gairebé tothom a la Xina coneix una cançó infantil que diu així:

“Avui al carrer m’he trobat un fen (0,001 €),

l’he posat a la mà de l’oncle policia,

l’ha agafat i m’ha acariciat el cap,

tot content he cridat a viva veu, oncle adéu!”

我在马路边捡到一分钱,
交到人民警察叔叔手里边,
叔叔拿着钱,对我把头点,
我高兴地说了声:
叔叔再见!

És una cançó creada als anys 60, en temps de la Revolució Cultural, però que a diferència de la resta continua sent molt popular entre nens i també entre adults avui dia a la Xina. La cançó evidenciava que  el fen (és a dir la centèssima part d’un Yuan) tenia en aquell temps un valor bastant més alt que avui dia. Però sobretot pretenia educar als infants en una cultura cívica i comunista de generositat i especialment de despreci i desaferrament a tota riquesa material per petita que fos.

1-fen-coinMoneda d'1 fen, encara en circulació a Xina.

Bé, a jutjar per el fet que va succeïr la setmana passada en una ciutat de províncies xinesa, sembla a ser que la cançó ha influenciat molt més del que seria previsible la consciència d’alguns ciutadans xinesos. Si Mao aixequés el cap…

La nit de l’1 de gener un ciutadà va trobar-se al carrer d’ una petita ciutat de la província de Jiangsu, ni més ni menys que una moneda de 0,5 mao (al canvi uns 0,05€). Tot i que el poder adquisitiu a la Xina és molt més baix que a occident, no s’arriba als nivells de considerar aquesta quantitat una suma considerable. El fet és que no sabem si influenciat pel missatge de la cançó infantil que “suggereix” a tothom entregar a la policia tota quantitat de diner per petita que sigui, o bé per que l’home es un catxondo de per sí, va acostar-se a la comissaria de policia més propera a entregar tan quantiosa suma per si el seu legítim propietari la trobava a faltar i la reclamava.

5-mao-coin1Moneda de 5 mao.

Curiós. Però més curiós encara és saber l’opinió que els internautes xinesos han mostrat respecte aquest fet: sobre una mostra de 15.000 votacions, la majoria dels enquestats (prop del 52%) enten la postura del donant, ja que més important que el valor de la moneda és el valor de no agafar diners que no et pertanyen. Això es resultat d’anys de  propaganda comunista o bé l’inici d’una proto-cultura cívica a Xina d’arrel clarament confuciana? Potser una curiosa barreja entre les dues, com moltes altres coses d’aquesta societat que sota l’aparença rígida i encarcarada del partit únic, és molt més viva, dinàmica i complexa del que tots pensem.

I els catalans, que farieu?

Anuncis

Una resposta to “No n’hagués donat ni un duro…”

  1. Mireia said

    Jo crec que ens l’haguéssim quedat…jo la primera! seria diferentn si fos un gran quantitat, perqué sé que algú depén d’aquests diners…o no, qui sap!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: