gener 1, 2009

Bé, qui ho diria però ja som al 2009. Any que durant la nostra infància imaginàvem com un futur remot, on els cotxes volarien, on ens alimentariem de píndoles i on cadascú tindria un o més robots a la seva disposició. Però bé, si allò que eseperàvem no ha acabat sent ben bé com ens imaginàvem, també és cert que de vegades, allò que mai haguéssim imaginat s’ha acabat fent realitat. Per exemple, si algú m’hagués dit fa tan sols 4 anys que acabaria vivint i celebrant un cap d’any a la Xina hagués pensat que aquell bocamoll havia perdut l’oremus. Així que ja havent-me desprès de l’atreviment de fer pronòstics vitals a tant temps vista, admeto el meu total desconeixement de com seran els propers 4 anys, però almenys encara em queda un xic de memòria per explicar com han estat els darrers 4 dies.

shanghaiSkyline futurista de Shanghai

Com molts ja sabreu, els xinesos celebren l’any nou en una data diferent a la nostra. Aquest any toca el 26 de gener i dic toca perquè cada any cau en una data diferent. Tot i que des de fa gairebé un segle el calendari vigent per marcar les dates a Xina és el gregorià o occidental, el calendari per marcar les festivitats continua sent el tradicional xinès, és a dir el lunisolar. Però bé, d’això ja en parlarem quan toqui (és a dir el 26 de gener). En el d’avui parlarem de com se celebra a Xina l’any nou (occidental).

Com hem dit, al ja tenir una festivitat dedicada a l’any nou, el canvi d’any es viu d’una forma molt més aigualida. Com també passa amb el Nadal, no hi ha atmosfera ni ambient de festivitat. De no ser per la nombrosa comunitat occidental que viu a Beijing bàsicament el canvi d’any passaria força desapercebut. Així, sigui per la nombrosa comunitat resident o per la omnipresent influència cultural nord-americana, aquí no es fan 12 campanades sinó que se celebra el compte enrere de 10 segons fins a l’entrada del nou any. Però a diferència de la majoria de grans ciutats on aquests compte enrere se celebren enmig de multituds en un lloc emblemàtic, aquí com sol passar en d’altres ocasions es tracta d’una festa de portes endins. Sigui pels -12º de temperatura, o sigui (sobretot) perquè al govern li provoca urticària la idea de multituds concentrades a la Plaça Tiananmen, no hi ha a Beijing un lloc emblemàtic on anar a celebrar “les campanades”. Bé, n’hi ha un: la Torre del Tambor, situada a la porta nord de la ciutat i que antigament tenia la funció de marcar el temps i obrir o tencar les portes de la muralla. La torre del Tambor i el seu pati davanter es tanquen al públic per a la celebració del programa de la televisió xinesa que dóna la benvinguda a l’any nou.

bell-tower-beijing

Així que bé, sinó ens deixen més remei… Hem hagut de celebrar el cap d’any d’una forma íntima però sense estar-se de res! Primer de tot sopant al millor restaurant japonès de Beijing (relació qualitat-preu), el Katoya, ja que era l’últim dia que obrien perquè just demà el tiren a terra. Un altre dia ja parlarem dels desallotjaments forçosos per enderroc a la Xina que també mereix un post.

katoya-comiat1katoya

Ah! com el trobarem a faltar… Però la vida segueix i tot seguit vam fer les campanades a la catalano-xinesa:

pc3100442

I avui dia 1, al despertar no podien faltar els xurros! Però com que són un xic difícils de trobar per aquestes latituds, no hem tingut més remei que fer-nos-els nosaltres mateixos.

xurros1

Boníssims!

p1010006

p1010009

Bon any nou a tothom!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: