Xina i els pirates

Desembre 27, 2008

xina-pirateria

china-somalia2
Els "Swats" xinesos, es preparen per entrar en acció!

Darrerament ha estat notícia que Xina enviará la seva flota al golf d’Aden per a combatre la incessant pirateria a la zona. El tò amb que ha aparegut la notícia a la premsa occidental sembla saludar l’inici de un cert imperialisme xinès. En una època d’incertesa i crisi, el fet que Xina dugui la seva flota de guerra fora de les seves tradicionals zones d’acció (Mar Groc) ha posat, i posa, els pèls de punta a més d’un.

El fet que Espanya, França, Itàlia, Grècia, Regne Unit i Alemanya també hagin enviat ja vaixells a la zona no ha espantat ningú, però ai las! si és Xina qui hi envia tropes alguns començen a patir indicis de cagalera. El fet que la 4a potència econòmica mundial i una de les més afectades comercialment per l’assalt continu de vaixells mercants al golf de Somàlia tingui alguna cosa a dir al respecte, sembla que no importi massa a ningú. La notícia és que Xina, per primer cop en 500 anys, envia una missió fora de les seves fronteres marítimes.

Segurament a més d’un li vindrà al cap la frase per tots dita i sentida de “els xinesos es menjarán el món”. El rerafons cultural que hi ha radera d’aquesta afirmació no és altra que la també famosa frase “cree el Ladrón que todos són de su misma condición”. És a dir que si els Europeus durant més de 4 segles van subjugar a qualsevol poble  susceptible de ser subjugat, molts creuen que el dia que Xina esdevingui la 1a potència mundial aplicarà al món la mateixa medicina.

Bé, és cert que la història encara no ha vist el domini d’una potència no-occidental sobre un món globalitzat i, per tant , és agosarat predir quin comportament tindria una potència aliena als nostres paràmetres culturals en unsa situació de domini. No obstant, crec que Xina mereix que almenys se li concedeixi el benefici del dubte. Espanyols, portuguesos, anglesos, holandesos, francesos i americans (corregiu-me si me’n deixo alguns) han estat les úniques 6 potències que han gaudit d’un domini econòmic i/o territorial més o menys continuat sobre els 5 continents. Mentre a Europa el sistema que regia les relacions internacionals era L’Equilibri de Poders (és a dir que quan una potència sobressortia més que la resta, els demés en coalició s’aliaven contra ella) a les colònies van iniciar un imperialisme despietat que fou una vàlvula d’escapament i conseqüència directa de les tensions irresoltes a Europa. Tots sabem com va acabar la cosa: 2 guerres mundials i unes greus conseqüències del colonialisme als països que el patiren encara visibles avui dia.

A Àsia Oriental durant segles van tenir un sistema força diferent, que tot i les seves imperfeccions, ve evitar les sagnants guerres que van consumir el continent europeu. Els estats xinesos van deixar de batallar entre ells al s.II a.C. esdevenint un imperi unificat que, amb certs vai-vens històrics s’ha mantingut fins l’actualitat. Salvant les distàncies és com si a Europa encara persistís l’Imperi Romà. La Xina unificada fou sempre (i avui ho está tornant a ser) la potència indiscutida a la regió. La resta de països, mantenien amb Xina una relació de vassallatge i tributs a canvi de protecció o no agressió. Els tributs mai foren gaire onerosos i van possibilitar la viabilitat del sistema sense grans canvis durant segles. De fet Xina, amb recursos suficients per autoabastir-se i amb l’única preocupació de mantenir un vast i hiper-poblat imperi, mai va estar massa interessda en aventures colonials fora de les seves fronteres.  Sabia que la relació cost-benefici, li era clarament desfavorable. A la segona meitat de s.XX, el Tíbet i Xinjiang han estat les excepcions que han confirmat la regla, i tot i la repulsió que produeixen, semblen obeïr la mateixa lògica: garantir l’estabilitat interna d’un gegant amb peus de fang (pressió demogràfica i pressió pels recursos hídrics i energètics propers).

El colonialisme europeu va posar fi a un sistema que havia funcionat centenars d’anys. Mort el gos, morta la ràbia. Desaparegut el colonialisme del continent asiàtic, sembla que les coses han anat tornant lentament al seu lloc. Avui dia cap país asiàtic (potser tan sols Japó i cada cop amb menys arguments) posa en qüestió el paper de lideratge i de mediació que juga i jugará Xina a la regió. Tan sols els EEUU, que encara compta amb un “cinturó” de països aliats al entorn de Xina (Japó, Corea del Sud, Taiwan i Filipines) semblen poder evitar el reposicionament de Xina en l’escena global. Però això no vol dir que no ho intentin: precisament són e EEUU els màxims interessats en atiar la por al gegant despertat.

Un cop analitzat el rerafons històric, salta la pregunta: és l’operació xinesa a Somàlia un fet aïllat o bé és l’inici d’una preocupant escalada imperial? Bé, “que no cunda el pánico”. Si amb el seu ressorgir Xina sembla inclinar-se per ocupar el paper que històricament havia desenvolupat a Àsia, tampoc sembla que estigui interessada en reproduïr mimèticament un imperialisme que sap que li reportaria més maldecaps que guanys. A Xina li interessa acabar amb la pirateria perquè aquesta posa en perill el nervi econòmic que l’uneix amb Europa, cosa que s’agreuja en temps de crisi com aquest. Qui pot estar interessat en afeblir aquest nervi econòmic? EEUU, Rússia? Potser ambdós… El que está clar és que és completament impossible que quatre pirates sense suport en un país anàrquic (Somàlia) tinguin la capacitat de posar en perill una de les grans rutes comercials del planeta sense suport d’algun “padrí”. Només cal fixar-se en el silenci complice que EEUU i Rússia mantenen en aquesta crisi.

barco-pirata-playmobil

Xina és un país amb unes greus contradiccions internes que no es resoldran a curt ni mitjà termini. Un gegant amb peus de fang. L’últim que convé al país (i els seus dirigents semblen saber-ho bé) és desestabilitzar tercers països que a la llarga acabin per desestabilitzar-la a ella mateixa. Per tenir pau a casa, cal no esverar el veïnat. I en el cas dels europeus, abans de retreure el brí de palla en ull xinès, cal que es treguin la biga incrustada des de fa temps en l’ull propi.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: