La Crisi a Xina

Desembre 10, 2008

xina-crisi

Ja fa unes setmanes que la paraula “crisi” está en boca de tots. Apareix a totes les converses, condiciona totes les decisions i fins i tot arriba a alterar el ritme normal de vida. N’hi ha alguns que la crisi els ha tocat de forma directa, perdent el lloc de treball, i a d’altres que els afecta de manera indirecta (perdent clients). D’altres senzillament no els ha afectat i continuen tenint el mateix nivell d’ingressos però tot i així, potser per mimetització amb l’entorn, actuen amb mentalitat de crisi.

Pel que m’expliquen aquesta és actualment la situació al nostre país i tot seguit afegeixen “bé, clar, a tú allà a Xina no et deu afectar oi la crisi?”. Alguns fins i tot et recomanen de quedar’t-hi un temps més esperant a que amaini el temporal. Així que davant la inquietud respondrem a la pregunta: ha afectat la crisi a Xina? Bé, al món queden ja molt poques zones aïllades o que escapin a la lògica de la globalització així que sent econòmicament interdependents podem dir que la crisi ha afectat en menor o major mesura a tot arreu. Mirem la següent gràfica: és l’evolució del tipus de canvi entre l’Euro i el Yuan els darrers 6 mesos:

crisi-xina

Quan un servidor, el mes de juliol passat, va anar al Banc a canviar 1.000€ va rebre a canvi 10.800 Yuans. La mateixa operació feta durant el mes de novembre, va repercutir en uns ingressos de 8.400 Yuans. Això vol dir que en una senzilla operació de 1.000€, respecte a la situació de normalitat dels darrers mesos (i anys), es perden actualment 2.400 Yuans de mitjana, és a dir 270€.  Gairebé un 20% menys. Déu n’hi do.  Ara imaginem-nos en transaccions comercials a gran escala. Els productes xinesos s’han encarit un 20%, per tant moltes empreses (sobretot al sud de Xina) al disminuïr dràsticament les seves vendes a Europa i Amèrica, s’han vist obligades a plegar, deixant al carrer milers de treballadors. L’atur comença a disparar la conflicitivitat social i el govern xinès comença a donar símptomes de preocupació. Si l’any passat el PIB de Xina creixia a un 9.5% anual, aquest any sembla que ho fará al 7%, acostant-se perillosament a la barrera del 5% (si Xina no creix a un ritme superior al 5% anual, suposaria que deixaria de crear llocs de treball, la qual cosa en un país de 1.300 milions d’habitants la major part dels quals viuen al límit de les seves possibilitats, suposa paradoxalment rescessió).

Molts han dit que Xina serà qui tregui el món d’aquesta crisi. Bé, segurament sigui cert però abans de fer-ho Xina haurà de sol·lucionar primer els greus problemes interns que arrossega (inflació, migració camp-ciutat, reconversió industrial, disminució del terreny cultivable, manca d’aigua, etc…). Posant com a exemple la situació d’una família, si el Pare (EEUU) i la Mare (Europa), i el germà gran (Japó, Corea, HK, Taiwan) han perdut la feina, no es pot exigir al germà petit en plena adolescència, que tiri endavant la família. Aquest paper li tocarà d’aqui uns anys però ara, encara no.

Però bé, tampoc cal caure en l’histerisme i la desesperació. Els xinesos, potser degut a la seva mil·lenària experiència anomenen la paraula “crisi” d’una forma curiosa. No té un significat positiu ni negatiu, sinó més aviat neutre o fins i tot obert:

weiji

La paraula “crisi” (weiji) está composada per dos caràcters: el de “perill” però també el d’ “oportunitat”. Potser un fantàstic resum de 2 paraules del que suposa per Xina i pel món la crisi actual. Per entendre el futur, cal mirar al passat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: