Via lliure a la Calefacció

Novembre 12, 2008

radiador

Xina és un país curiós, on el capitalisme més salvatge conviu “harmoniosament” amb normes i pervivències creades en l’era comunista que, si bé abans tenien algun sentit, avui dia resulten més un maldecap que altra cosa. Un exemple clar d’aquestes normes és la de la calefacció. Al nord de Xina gairebé tots els edificis siguin del tipus que siguin funcionen amb calefacció central. Vol dir això que un mateix no es pot regular la calefacció de casa seva? Exacte. Però el curiós del cas és que el bloc de pisos tampoc pot regular la seva calefacció, això depèn del govern.

A Xina l’energètic és considerat un sector estratègic i per tant en aquest àmbit tot, absolutament tot, depèn de l’estat. Des dels anys 60 un decret diu que fins al dia 15 de novembre no s’engega la calefacció i que cal apagar-la el 15 de març. Independentment de la temperatura. Faci un fred del cagar o hi hagi una onada de calor, la calefacció sempre funciona a tot drap. Fins i tot dins d’aquest període, un cop engegada, és impossible regular la temperatura. Tan sols en alguns casos es pot tancar la clau de l’aigua per tal que els radiadors no funcionin. A Beijing ja fa dies que per dins de casa anàvem amb jersey gruixut.

Alguns poden creure, no sense raó, que el sistema tot i incòmode, és útil per estalviar energia. Res més lluny de la realitat. A Beijing i a la major part del nord de Xina la calefacció encara funciona a carbó. És a dir que durant aquests 5 mesos ingents quantitats de carbó cremen per generar un clima agradable dins les vivendes i altres edificis. I a Fora? Doncs bé una gris neblina s’ha començat a apoderar del cel de la ciutat, i els repartidors de carbó es comencen a apoderar del carrer. A part d’agreujar el ja greu problema de contaminació, l’us de la calefacció a carbó amb aquest anquilosat sistema també fa que es consumeixi molta més energia de la que es gastaria amb calefacció a gas o elèctrica.

ciclista-carboner

El govern xinès aplica ingents subvencions a l’energia inicialment dissenyades per tal d’alleugerar les despeses d’una població amb baix poder adquisitiu. Amb un preu tan baix, s’obté un indubtable benefici social però la normativa, contràriament al previst, ha acabat afavorint la indústria de gran consum energètic i ha fomentat la ineficiència en el seu consum. Tan sols en els darrers 2 anys  en alguns llocs s’ha començat a suavitzar una mica la normativa, adaptant-la a la temperatura ambient o fent que l’encesa sigui més escalonada. Per exemple en alguns edificis de Beijing la calefacció comença el dia 1 de novembre. A Casa nostra després d’algunes proves, ha començat avui.

En paral·lel a la norma del 15 de novembre al 15 de març també és va crear una línia divisòria sobre el mapa de Xina que separava les regions “mereixedores” de calefacció i les “no-mereixedores”. La línia que es va fixar seguia més o menys el curs del Riu Huanghe.

huang-he

La lògica estúpida de la normativa és Nord = Fred ; Sud = Calor. Això vol dir que les vivendes al nord de la línia estan dotades amb calefacció mentre les del sud no. Així que si vius just al sud de la línia patirás exactament el mateix fred que els teus veïns del nord però l’haurás de combatre amb altres eines que no siguin un radiador! Ah fote’t! Mentre al mes de gener a Beijing a -15º pots gaudir d’una agradable temperatura a casa, a Shanghai a 5º però amb una humitat immensament superior es pelen de fred. Amb raó quan parles amb els xinesos sobre aquest tema et diuen tots que els pitjors hiverns són els del sud. Per sort sempre els quedarà l’estufa…

estufa1

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: