Torres de gent apilada

Setembre 27, 2008

“Atemoreix però no és perillós”

Així titulava un petit article d’un diari xinès que per casualitat em va caure a les mans. És aquest que veiem aquí a sota:

Us en tradueixo el contingut:

A Espanya, a la ciutat de Barcelona, s’organitza anualment cada 24 de setembre la festa tradicional de Les Torres de Gent Apilada. Un grup de 100 a 200 homes realitzen una actuació consistent a enlairar el més possible una torre humana de gent apilada, tot això davant un públic que observa esglaiat. Donat que sovint, durant la celebració del dia 24, aquestes torres de sobte es desmoronen , la multitud de seguida dona un cop de mà per tal de protegir-los de la caiguda”

Dit això, veiem com en els darrers anys Els Castellers están transcendint les nostres fronteres i comencen a agafar un cert ressò internacional. L’espectacularitat visual de l’event així ho possibilita, sobretot en un món on cada cop més una imatge val més que mil paraules, tot i que en alguns llocs com Xile fins i tot están arrelant com a tradició. Tot i que és positiu que la resta de món conegui les nostres tradicions, també és frustrant i resulta una llàstima que aquesta tradició sempre es presenti arreu com a “Espanyola”. Segurament la escassa promoció exterior que realitza la Generalitat en té una petita part de culpa, però el problema és més aviat de fons: el constatable desconeixement del que és Catalunya o els catalans fora de les fronteres de l’Estat Espanyol (bé i sovint dins d’elles també). Quan un periodista estranger escriu una notícia de Catalunya, el nom gairebé mai hi figura i si ho fà és sempre acompanyat de la paraula Espanya. És un fet trist però amb una explicació raonable: el lector mitjà xinès o estranger, en la major part dels casos no té la més remota idea de que és Catalunya. Ni tan sols en quina part del planeta està.

Francament la nostra sembla ja una batalla perduda, i ja no només pel fet que Catalunya no tingui un estat. Gairebé tothom al món, també a la Xina, sap on és Escòcia i allà tampoc no tenen estat. Senzillament ja fa uns quants segles que tant escocesos com anglesos no cessen de recordar-se mútuament que no són la mateixa cosa, i és a arrel d’això que la resta de món també se’n ha adonat.

Aquí la història ja és per tots coneguda. Formar part d’un estat que no seria precisament modèlic en quant al reconeixement de la plurinacionalitat n’és una de les causes, però no pot ser-ne la única excusa. Si mai volem que un dia, al dir la paraula Catalunya (加泰罗尼亚 Jia-tai-luo-ni-ya en xinès) no ens mirin amb cara de perplexitat, tan sols calen dosis més baixes de la tan nostrada i gairebé patològica resignació.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: