“Mejor fuera que hay más sitio”

Setembre 20, 2008

Ja em perdonareu la frase, extreta de la més profunda fraseologia escatològica de Torrente III, per referir-me a el primer d’alguns posts en els quals parlaré d’un curiós país anomenat Filipines.

La imatge que heu pogut veure és d’un dels molts cartells publicitaris que pengen per tot l’arxipèlag, on la presidenta Gloria Macapagal-Arroyo exhorta als seus conciutadans a… emigrar i buscar-se la vida a l’estranger!

Es clar, a primer cop d’ull un no pot evitar pensar: “collons, que malament ha d’estar un país si el teu propi president (o presidenta) ja et diu directament i sense embuts que el millor que pots fer és fer les maletes i marxar”. Sabia que Filipines era un país majoritàriament catòlic, però no esperava tanta resignació cristiana i menys en tan alts nivells de l’administració. Però bé, ironies a part potser en la resignació está la solució.

Pràcticament es impossible trobar algú a Filipines que no tingui un o més familiars que treballen a l’estranger. Les xifres són espectaculars: a tot el món hi ha ja més d’11 milions de filipins (la majoria dones) treballant a l’estranger, representant aproximadament un 12% de la població total del país. L’estructura familiar  és alla encara (com a la majoria de països pobres) clànica, i no pas nuclear, així que òbviament els expatriats envien any rera any cuantioses sumes de diners als seus familiars. Les remeses s’han fet tan importants que han esdevingut un punt clau e irrenunciable en l’economia del país, representant gairebé un 14% del PIB. El govern òbviament no és aliè a aquest fet i sense cap mena de pudor promociona obertament les agències especialitzades en la formació de treballadors (com la de la fotografia) amb l’únic objectiu que emigrin i retornin divises. La figura del Treballador Filipí a l’Estranger (Overseas Filipino Worker) té fins i tot reconeixement legal.

A part de sol·lucionar alguns problemes econòmics, la política d’obertura de portes també permet ser una vàlvula d’escapament a un altre dels grans problemes que pateix l’arxipèlag i la major part d’Àsia: la sobrepoblació. Amb tan sols la meitat de superfície que té l’Estat Espanyol, alberga  ja 91.000.000 d’habitants i el nombre no para de créixer any rera any. Mentrestant, les polítiques natalistes de la allà influent església catòlica, no contribueixen sinó a empitjorar encara més el problema.

Però bé, a aquest tema (ho prometo) ja hi dedicarem més temps en un altre post.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: