He infringit la llei

Juny 20, 2008

Ahir vaig anar a renovar el meu visat d’estudiant per a un any més. Document indispensable per poder residir a la Xina. El que havia de ser un simple tràmit administratiu, és va convertir en una de les experiències més surrealistes que he tingut, i de ben segur tindré mai, en aquest país. A continuació uns narro la història dels fets perque no té pèrdua:

Capítol 1) El meu passaport espanyol caducava el 21 de gener de 2009. El meu visat xinès caducava el proper 31 de Juliol.

Capítol 2) Per simplificar els tràmits fa unes setmanes, vaig decidir de renovar-me el passaport abans d’hora. Així, quan em donéssin el nou visat xinès per a l’any que vé, estaria ja dins el nou passaport i m’estalviaria el maldecap d’haver-lo de canviar el proper any. Quan el passaport va estar enllestit el passat dia 30 de maig, tenia un passaport nou, però el visat xinès encara dins el passaport vell, que ja estava invalidat (el passaport, no el visat). Així que aquests dies anava a tot arreu amb els 2 passaports, el nou i el vell.

Capítol 3) Vaig anar a la oficina de la universitat per tal que em donessin la carta d’admissió al centre per al proper curs. Paper imprescindible per tal de tramitar el visat d’estudiant.

Capítol 4) Amb tota la paperassa apunt i els 2 passaports, ahir a les 15.45 de la tarda arribo a la comissaria situada al nord de la ciutat, l’únic lloc on es poden tramitar visats (legals) per a la Xina en tot Beijing. Segons m’havien dit uns companys que ja ho havien fet, era un tràmit simplissim: entregues papers, passaport i et donen un resguard com el que veieu aquí sota. 1 minut i en tan sols 1 setmana, ja tens el nou visat.

Capítol 5) Així que tot optimista i cofoi em dirigeixo a la finestreta on una jove policia amb cara de bulldog esperava amb desgana.

Li faig entrega de la paperassa i els dos passaports. Se’ls mira amb cara de pomes agres… i em pregunta: “Quan et vas fer el nou passaport?”. Resposta: “Fará uns 15 dies“. Vaig començar a notar olor de sucarrat, alguna cosa o circuït es cremava dins el seu cervell.. ulls en blanc, llum vermella al cap i pensant “kkhhgg error, error… procediment incorrecte… jjjhhkk error, error“. Em pregunta: “No coneixes la llei dels 10 dies?” i jo… “doncs no, quina llei és aquesta?”. De nou curtcircuït: “kkhhgg error, error… procediment incorrecte… jjjhhkk error, error“. “Dirigeixis a la finestreta nº 26“.

Capítol 6) Igual que Astérix i les 12 proves, em carrego de paciència i em disposo a anar a la finestreta 26.

No entenia res. Una altra policia-bulldog malhumorada estava asseguda sense fer res. Mentre al seu costat el seu company atenia a una noia Japonesa. Després de més de 10 minuts d’espera la policia es digna a comunicar-se amb mi. Li faig entrega dels 2 passaports. Se’ls torna a mirar i em diu: “Has infringit la llei dels 10 dies”.. I jo que  continuava sense entendre res li pregunto de nou “pero quin c… de llei és aquesta??!!”. A lo qual em respon: “Quan et renoves el passaport ens ho has de comunicar (és a dir anar a la comissaria) en un termini de 10 dies” I tot seguit com si fos un robot, em pregunta: “Perquè has infringit la llei?” A lo qual responc: “bé miri, ni a l’ambaixada ni a la oficina de la universitat se’m va comunicar l’existència d’aquesta llei absurda, ara tot just fa 18 dies que em vaig fer el passaport, m’he passat de 8, tant greu és??”. Sense apenes gesticular em pregunta: “Saps escriure en xinès” a lo qual responc “bé, si, una mica, perquè?”. Sense articular més paraula em fa entrega d’un formulari on he d’escriure totes les meves dades. La meva odissea acaba de començar.

Capítol 7) Acabo d’escriure les meves dades personals i les hi entrego. S’ho mira però de nou la màquina detecta error: “kkhhgg error, error… procediment incorrecte… jjjhhkk error, error“. “Formulari Incomplet“. M’ho torno a remirar, creient que no m’havia deixat res, però m’assenyala una immensa casella en blanc que creia innecessària, i tot seguit em diu “Aquí m’has d’escriure en xinès perquè has infringit la llei” No m’ho podia creure… Li responc “Senyora no tinc ni temps ni ganes de posar-me a escriure tonteries en xinès, en consideració a vostés li ho escriuré en anglès i com que veig que són tan amables ja m’ho traduirà oi?” La màquina refunfunya, fa un parell d’espetecs, treu una mica de fum intentant processar la informació i finalment accepta la meva proposta.

Capítol 8) Em poso a escriure en el paper exactament el mateix que li havia dit abans i amb un cert tò irònic “Em sap greu haver infringit la llei, però ja que no se’m ha comunicat la seva existència fins al moment, no l’he poguda respectar.. bla, bla, bla”. S’ho llegeix però sembla no entendre l’anglès. Bé, li tradueixo oralment i ella de mentre ho escriu en la llengua de Confuci. Semblava que el sainet ja havia acabat però no!

Capítol 9) Quan llegeix el fragment on posa “… en conseqüència, m’he passat de 8 dies en el compliment de la llei”… la màquina es torna a curtcircuitar… “ggggghhjjasas… 8 dies?? INCORRECTE! S’ha passat de 18“. Carrrrrrrrrrrrregant-me de nou de paciència, faig una esmena a la màquina: “Aviam senyora, sap sumar? i Restar també? Si? Doncs miri, si em vaig fer el passaport el 30 de maig i avui sóm a dia 17 de juny. L’ultim dia que podia haver-vos informat dins l’estricte marc de la legalitat, era el 9 de Juny. Si avui sóm dia 17, quants dies fa que estic “infringint” la llei?? 8?? molt béeee!! “La màquina torna a fer esgarips, i treu fum però el resultat és positiu: esmena acceptada.

Capítol 10) Prossegueix la lectura del meu text. De nou Stop. Encara insatisfeta amb el contingut em diu: “ara coneix l’existència de la llei dels 10 dies??” AVIAM SENYORA A VOSTÉ QUE LI SEMBLA?? Educadament li responc “Siiii, la conec“. Bé doncs, ara que és coneixedor de la llei escrigui aqui: “Ara conec la llei“. Ni l’sketch més paranoic dels Monthy Phyton hagués arribat a aquest nivell… però en fi, submís i obedient escric: “Ara conec la llei“. S’ho torna a mirar, processa les dades… jxxxhhc “formulari incomplet“.. Que més falta per l’amor de Déu!!!???. Ara tot seguit escrigui aquí “he infringit la llei dels 10 dies“. Fart de tanta tonteria li pregunto “si no escric això no em donaran el visat nou??” “No“. Doncs bé, aquí ho té escrit, alguna cosa més? la meva declaració d’arrepentiment? Puc passar a la sala a rebre 20 fuetejades ja? Vinga senyora, que me’n moro de ganes!! De pas també puc convocar una roda de premsa per dir que mala persona que he estat però que a partir d’ara seré un ciutadà reformat i respectable, no? I també puc recollir escombreries i anar a cuidar ancians com a mesura de reinserció?? Siusplaaaau, reformi’m! Soc un criminal de la més baixa espècie! HE INFRINGIT LA LLEI DELS 10 DIEEEES, AAAAAH!

Capítol 11) Amb tota la declaració firmada, em dóna el paper i em diu: “Be ara tan sols falten unes fotocòpies del passaport.” Jo pensava alleujat, bé ja està, ara anirà a fer les fotocòpies i tot arreglat. Doncs no, amb tot el morro em diu, “les fotocòpies les ha de fer (i pagar) vosté. Dirigeixis al primer pis” Aaaah, ja ho entenc tot! si als condemnats a mort a Xina els fan pagar la bala, als infractors de la llei dels 10 dies els fan pagar la fotocòpia! La justícia igual per a tots, sí senyor!

Capítol 12) Un cop fetes (i pagades) les fotocòpies, les hi entrego.. La màquina posa 4 o 5 segells i tot seguit m’entrega aquest paper que veieu aquí sota i que penso emmarcar i conservar com el souvenir més valuós de la meva estança en aquest país. També prometo ensenyar-lo a tot aquell que em defensi qualsevol mena de virtut del sistema legal i/o funcionarial d’aquest país, per a molts encara avui un referent com a inventor i creador de la burocràcia.

Epíleg) Ara si, torno a la primera finestreta a entregar el paper que m’acredita com a “delinqüent” juntament amb els 2 passaports. No sé si em faran pagar alguna multa per haver infringit la llei, em temo que si ja que en aquest país també són els inventors de la màxima que”no hay crimen sin castigo”. Resulta que tot això que us he explicat en 12 capítols, tan sols era perquè la primera funcionaria em pogués enganxar la pegatina del visat en el nou passaport tot i haver-me passat una setmana de la data. A la “nova” Xina del s.XXI tot havia d’estar en ordre.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: