Passin i vegin!! el gran circ de les Minories!

Pocs anys després de l’arribada del Partit Comunista Xinès al poder, un grup de lingüistes i antropòlegs xinesos va configurar un cens que establia que dins el territori Xinès l’existència de 55 minories ètniques (56 si comptem la Han, que representa el 92% de la població i que vindrien a ser els xinesos que tots nosaltres coneixem i tenim en ment. Són aquestes que veiem aquí sota:

Minoria	Població	Minoria	Població	Minoria	Població	Minoria	Població
Han	1,136,703,824	Zhuang	15,555,800	Manxu	8,846,800	Hui	8,612,000
Miao	7,383,600	Uigur	7,207,000	Yi	6,578,500	Tujia	5,725,000
Mongol	4,802,400	Tibetana	4,593,100	Bouyei	2,548,300	Dong	2,506,800
Yao	2,137,000	Coreana	1,923,400	Bai	1,598,100	Hani	1,254,800
Li	1,112,500	Kazakh	1,110,800	Dai	1,025,400	She	634,700
Lisu	574,600	Gelao	438,200	Lahu	411,500	Dongxiang	373,700
Wa	352,000	Shui	347,100	Naxi	277,800	Qiang	198,600
Du	192,600	Xibe	172,900	Mulam	160,600	Kirgiz	143,500
Daur	121,500	Jingpo	119,300	Salar	87,500	Bulang	82,400
Maonan	72,400	Tajik	33,200	Pumi	29,700	Achang	27,700
Nu	27,200	Ewenki	26,400	Jing	18,700	Jino	18,000
De’ang	15,500	Uzbek	14,800	Russa	13,500	Yugur	12,300
Bonan	11,700	Menba	7,500	Oroqin	7,000	Drung	5,800
Tatar	5,100	Hezhen	4,300	Gaoshan	2.900	Lhoba	2,300

FONT: http://www.paulnoll.com/China/Minorities/China-Nationalities.html

Las ètnies xineses es reparteixen per tot el pais, tot i que solen concentrar-se al seu lloc d’orígen. Excepte els Hui i el Manxú que parlen el mandarí, la resta de minories tenen totes llengues pròpies (tot i que com vau poder veure fa uns dies, a Xina les consideren dialectes). La política del govern Xinès respecte a les minories no está exempta de polèmica: per resumir-ho vertiginosament, el govern es vanagloria de la seva magnanimitat afirmant, no sense raó, que algunes gaudeixen de districtes autònoms (tot i que es una autonomia del gruix d’un paper de fumar), estan exemptes de la política del fill únic o tenen quotes en tots els graus de l’educació superiors al seu pes demogràfic. En definitiva en molts casos se’ls aplica una discriminació positiva. A la pràctica però, veiem com l’accés que tenen al mercat laboral xinès és pràcticament inexistent, i que s’ha obligat a molts grups nòmades a una sedentarització del tot forçosa (fets que són els que estan darrere de la revolta al Tibet i no pas contubernis ni conspiracions internacionals).

Amb tot aquest caldo de cultiu, la setmana passada la nostra professora ens va dir que enlloc d’anar a classe, ens proposava una visita al Museu de les Minories Ètniques de Beijing, situat molt a prop de la nostra universitat. Com no, vaig acceptar encantat la proposta. A continuació un resum de la visita:

Just entrar al museu, ens topem de nassos amb aquest quadre que podeu veure aquí a sobre. És un dibuix dels 56 grups ètnics de Xina. Tots amb el seu vestit tradicional. Tots? Si us hi fixeu bé al centre de la imatge hi ha un noi vestit amb camisa, texans i motxilla. Així que tot sorprès vaig preguntar a la guia: Aquest noi també pertany a una minoria? O bé es un occidental? A lo qual em va respondre: No! Aquest noi representa l’ètnia Han (la majoritària o Xinesa)… Tot sorprès li torno a preguntar: i com és que tots els grups ètnics apareixen amb el seu vestit tradicional i en canvi els Han no? Resposta: “eeeeh, bueeeno… és per diferenciar-los”.

Ja no vaig preguntar res més, de fet podria haver-me’n anat donant per acabada la visita, doncs ja havia quedat clar amb tan sols un simple quadre, el concepte que els xinesos tenen de minoria ètnica. El que hi havia al museu era senzillament una exposició de vestimentes extravagants.

Pels xinesos Han, les minories ètniques són vistes des d’una perspectiva paternalista, per dir-ho finament. Uns grups atrassats però exòtics que necessiten de “l’ajut” xinès per tal que “progressin”. Que progressin però que alhora mantinguin les seves tradicions dins el més estricte marc folklòric. És a dir, obligar-los que visquin el blocs de cases uniformes, que tinguin cotxe o moto, internet, telèfon mòbil, texans i motxilla com els d’ètnia Han, però que quan hi hagi un turista a prop, siusplau que continuin cantant les seves cançons i vestint de forma llampant, que tot això queda molt exòtic i als turistes els agrada molt! És el que trobes a molts llocs quan viatges per Xina: vestit tradicional i a sota bambes Nike.

A la pràctica això vol dir que renuncïin per complet a ser el que són, a ser el que els fa realment diferents, i que es converteixin en les atraccions d’aquest gran circ que han muntat al seu entorn: el gran circ de les minories.

Per això el Museu de les Minories no és més que un museu de robes llampants que els xinesos observen amb curiositat i exotisme, tal com el noi de la motxilla, la camisa i els texans que es troba enmig d’una gran festa de disfresses.