Passin i vegin!! el gran circ de les Minories!

Juny 6, 2008

Pocs anys després de l’arribada del Partit Comunista Xinès al poder, un grup de lingüistes i antropòlegs xinesos va configurar un cens que establia que dins el territori Xinès l’existència de 55 minories ètniques (56 si comptem la Han, que representa el 92% de la població i que vindrien a ser els xinesos que tots nosaltres coneixem i tenim en ment. Són aquestes que veiem aquí sota:

Minoria

Població

Minoria

Població

Minoria

Població

Minoria

Població

Han

1,136,703,824

Zhuang

15,555,800

Manxu

8,846,800

Hui

8,612,000

Miao

7,383,600

Uigur

7,207,000

Yi

6,578,500

Tujia

5,725,000

Mongol

4,802,400

Tibetana

4,593,100

Bouyei

2,548,300

Dong

2,506,800

Yao

2,137,000

Coreana

1,923,400

Bai

1,598,100

Hani

1,254,800

Li

1,112,500

Kazakh

1,110,800

Dai

1,025,400

She

634,700

Lisu

574,600

Gelao

438,200

Lahu

411,500

Dongxiang

373,700

Wa

352,000

Shui

347,100

Naxi

277,800

Qiang

198,600

Du

192,600

Xibe

172,900

Mulam

160,600

Kirgiz

143,500

Daur

121,500

Jingpo

119,300

Salar

87,500

Bulang

82,400

Maonan

72,400

Tajik

33,200

Pumi

29,700

Achang

27,700

Nu

27,200

Ewenki

26,400

Jing

18,700

Jino

18,000

De’ang

15,500

Uzbek

14,800

Russa

13,500

Yugur

12,300

Bonan

11,700

Menba

7,500

Oroqin

7,000

Drung

5,800

Tatar

5,100

Hezhen

4,300

Gaoshan

2.900

Lhoba

2,300

FONT: http://www.paulnoll.com/China/Minorities/China-Nationalities.html

Las ètnies xineses es reparteixen per tot el pais, tot i que solen concentrar-se al seu lloc d’orígen. Excepte els Hui i el Manxú que parlen el mandarí, la resta de minories tenen totes llengues pròpies (tot i que com vau poder veure fa uns dies, a Xina les consideren dialectes). La política del govern Xinès respecte a les minories no está exempta de polèmica: per resumir-ho vertiginosament, el govern es vanagloria de la seva magnanimitat afirmant, no sense raó, que algunes gaudeixen de districtes autònoms (tot i que es una autonomia del gruix d’un paper de fumar), estan exemptes de la política del fill únic o tenen quotes en tots els graus de l’educació superiors al seu pes demogràfic. En definitiva en molts casos se’ls aplica una discriminació positiva. A la pràctica però, veiem com l’accés que tenen al mercat laboral xinès és pràcticament inexistent, i que s’ha obligat a molts grups nòmades a una sedentarització del tot forçosa (fets que són els que estan darrere de la revolta al Tibet i no pas contubernis ni conspiracions internacionals).

Amb tot aquest caldo de cultiu, la setmana passada la nostra professora ens va dir que enlloc d’anar a classe, ens proposava una visita al Museu de les Minories Ètniques de Beijing, situat molt a prop de la nostra universitat. Com no, vaig acceptar encantat la proposta. A continuació un resum de la visita:

Just entrar al museu, ens topem de nassos amb aquest quadre que podeu veure aquí a sobre. És un dibuix dels 56 grups ètnics de Xina. Tots amb el seu vestit tradicional. Tots? Si us hi fixeu bé al centre de la imatge hi ha un noi vestit amb camisa, texans i motxilla. Així que tot sorprès vaig preguntar a la guia: Aquest noi també pertany a una minoria? O bé es un occidental? A lo qual em va respondre: No! Aquest noi representa l’ètnia Han (la majoritària o Xinesa)… Tot sorprès li torno a preguntar: i com és que tots els grups ètnics apareixen amb el seu vestit tradicional i en canvi els Han no? Resposta: “eeeeh, bueeeno… és per diferenciar-los”.

Ja no vaig preguntar res més, de fet podria haver-me’n anat donant per acabada la visita, doncs ja havia quedat clar amb tan sols un simple quadre, el concepte que els xinesos tenen de minoria ètnica. El que hi havia al museu era senzillament una exposició de vestimentes extravagants.

Pels xinesos Han, les minories ètniques són vistes des d’una perspectiva paternalista, per dir-ho finament. Uns grups atrassats però exòtics que necessiten de “l’ajut” xinès per tal que “progressin”. Que progressin però que alhora mantinguin les seves tradicions dins el més estricte marc folklòric. És a dir, obligar-los que visquin el blocs de cases uniformes, que tinguin cotxe o moto, internet, telèfon mòbil, texans i motxilla com els d’ètnia Han, però que quan hi hagi un turista a prop, siusplau que continuin cantant les seves cançons i vestint de forma llampant, que tot això queda molt exòtic i als turistes els agrada molt! És el que trobes a molts llocs quan viatges per Xina: vestit tradicional i a sota bambes Nike.

minorianike.jpg

A la pràctica això vol dir que renuncïin per complet a ser el que són, a ser el que els fa realment diferents, i que es converteixin en les atraccions d’aquest gran circ que han muntat al seu entorn: el gran circ de les minories.

Per això el Museu de les Minories no és més que un museu de robes llampants que els xinesos observen amb curiositat i exotisme, tal com el noi de la motxilla, la camisa i els texans que es troba enmig d’una gran festa de disfresses.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: