Quan les aparences sí importen…

Juny 4, 2008

Aviat farà un mes del terratrèmol que va sacsejar la major part de Xina i que va causar estralls a la província de Sichuan. Un terratrèmol que ha despertat una onada de solidaritat mai abans vista entre els xinesos, tot i que com veurem ara, sovint darrere la solidaritat s’hi amaguen altres motivacions no tan solidàries.

Ja feia unes setmanes que del panell d’anuncis del complex d’edificis on vivim, penjaven unes llistes amb noms i unes quantitats de diners. No hi vam donar més importància fins que aquesta setmana ens vam aturar un moment a llegir que representava tot allò:

A les llistes que podeu veure a la fotografia, podeu veure un seguit de noms ordenats. Ordenats com? Ordenats segons la seva contribució solidària cap a les víctimes del terratrèmol de Sichuan. Qui més paga primer, qui menys últim. Quantitats que van des dels 200€ fins a 0,50€. Aquestes llistes estan a la vista de tothom i en un veïnat on gairebé tots es coneixen, resulta clara la doble intencionalitat de la donació. No només es tracta d’ajudar a les víctimes, sinó de quedar bé davant la comunitat, és a dir ajudo als altres perquè m’ajudo a mi mateix. Els que més donen, queden ungits amb una mena de aura patriòtico-solidaria, els que menys també però no tant. I els que no apareixen? Són enemics del poble?? És un xic injust perquè potser la persona que ha donat 1€ però en guanya tan sols 30€ cada més, ha donat molt més qualitativament que aquell qui n’ha donat 100€ però que en pot arribar a guanyar 200 vegades més. Ara bé, a ulls de tothom el més solidari es qui dóna 100€… A part d’això, no acaben aquí les aparences socials: qui més dóna també aparenta ser qui més té. És a dir que davant els veïns també queda com el ric i adinerat, per la qual cosa i sense voler-ho ens trobem assistint a una competició marcada per la filosofia de “jo la tinc més llarga” (la butxaca).

De fet, penjar públicament aquestes llistes no es una cosa tant lletja perquè al final a qui beneficia és a la gent que realment ho necessita. Però sobta que en una societat com la xinesa, que a ulls del món avança desbocada cap al progrés, encara quedin aquests reductes tant importants d’una mentalitat que podriem resumir com “el que dirà la gent”. Si això passa en una megalòpoli com Beijing, no em vull imaginar com serà en ciutats més petites o fins i tot als pobles.

De fet, nosaltres tampoc som tant diferents. Quanta gent al fer la declaració de la renda marca la casella de l’església catòlica (segons les estadístiques més o menys 1/3 part) creient que així ja ha complert amb la seva quota solidària anual? o creient que els diners realment es destinen a obres benèfiques quan realment es destinen a fomentar les campanyes més retrógrades arreu del món o a engreixar les butxaques dels locutors de la COPE? En el fons, molta gent paga una mena de “impost moral” cada any, sense importar-li gaire on acaben anant realment els diners (tot i que sempre hi ha honroses excepcions i no es pot generalitzar tampoc). A Catalunya, a Europa i a la Xina i igual que l’Obra Social de les Caixes d’Estalvi, sovint les donacions solidaries no només serveixen per blanquejar diners, sinó també per blanquejar consciències.

Anuncis

2 Respostes to “Quan les aparences sí importen…”

  1. Anònim said

    Aquestes donacions els desgraven a la declaració de renta xinesa? 😀 (si és que hi ha declaració).

    La veritat és que les persones tenen la necessitat d’ajudar, amb diferents mesures i sigui com sigui. Tothom és necessitat d’ajuda, tant per donar com per rebre.

    L’opinió de la casella de l’església catòlica … massa típica i amb poc reara fons.

  2. A Catalunya tenim una altra especialitat. Es tracta de donar una bona part del teu sou a una “caixa comuna” que, invariablement, serveix per finançar infraestructures a d’altres comunitats; després tu has de pagar per les autopistes i et quedes sense serveis; a continuació, has d’aguantar que la resta d’Espanya et digui insolidari; i no pateixis, que en aquest cas no hi ha llistes de donants, per molt que les demanis. Es un joc molt divertit, anomenat “cornut i pagar el beure” o bé “on són les balances fiscals?”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: