Televisió

Mai 14, 2008

Mirar la televisió xinesa és un sa (o no tan sa) exercici per millorar la comprensió de la llengua i de la societat xinesa. Des d’informatius barroerament manipulats on totes les notícies són positives (la filosofia de l’anem bé i encara anirem millor), passant per infumables gales amb cantants i famosos amb tuf a floritura, sèries històriques amb una péssima interpretació i posada en escena, fins al Teletienda: al nostre país ja desterrat a altes hores de la matinada, però aquí encara en estat d’autèntic esplendor, cosa que provoca que en horari de màxima audiència encara es puguin veure alguns “vendedores de crecepelo” mostrant a l’espectador les miraculoses virtuts del seus ungüents.

Bé, tots aquests factors que us cito, també els podreu trobar a Catalunya i Espanya, tot i que sortosament ja en menor grau. Igual que la seva societat, el concepte de televisió a Xina també es troba en un moment de transició. Transició d’un model de Televisió com a eina del poder amb un espectador sotmés i passiu a les tonelades de tedi i avorriment que es succeeixen davant dels seus nassos, a un altre model imperant ja a occident, amb una televisió excessivament mercantilitzada, presonera de la publicitat, de l’espectacle i de l’audiència a qualsevol preu. Tots aquests models tenen els seus defectes i alguna que altra virtut, però el fet de viure aquí et permet copsar-los amb major contrast.

L’audiència comença a pesar a Xina, i per això comencen a sorgir programes que enganxen l’espectador davant la pantalla per lo frikis i sorprenents que arriben a ser. Aquí sota en veureu 3 exemples, que són part del mateix programa on una dotzena d’esforçats concursants s’esforçaven en oferir al públic les seves millors “habilitats”. Acabades totes les actuacions, el jurat decidia el guanyador. Passin i vegin:

1) El saltador temerari: davant d’un enfervorit públic, un home es disposa a saltar des d’un quart pis amb tan sols dues rangleres de caixes de cartró com a amortidors…

2) El fideuaire incansable: Objectiu: traslladar un espaguetti de 200 metres d’un recipient a l’altre en tan sols 2 minuts. Tot i que al vídeo no es veu, finalment ho aconsegueix… I ara direu… i que? doncs jo també.

3) Els infants telepàtics: He vist el video centenars de vegades i continuo sense trobar-li el secret. Dos nens de 5 anys, l’un amb els ulls tancats ha d’endevinar quin és el caracter que el presentador assenyala sobre un panell. Per comunicar-se l’altre només pot emetre sons animals…

Com us he dit al concurs hi havien 9 persones més. Algunes tan curioses com un tastador de té amb els ulls tancats que va errar el 75% dels seus pronòstics, o un grup de nois capaç de fer una soga amb paper de vàter en tan sols 1 minut i mig. Finalment els guanyadors varen ser els infants telepàtics, sens dubte per com van saber commoure el públic assistent. Com deia, alguna cosa està canviant a la Xina, almenys a la Televisió. Ara bé, com ja sabeu de vegades els canvis no són necessàriament a millor.

Anuncis

Terratrèmol

Mai 12, 2008

Avui al matí com sempre, assistiem a les classes de xinès en el que suposava que seria un dia qualsevol. Al canvi de classe han trucat a un dels nostres companys. Era un amic seu que treballava a la zona financera de Beijing, a l’est de la ciutat, zona característica per el seu creixement urbanístic i per albergar els gratacels més alts de la capital, així com també les seus d’importants empreses xineses i foranies. Li preguntava si havia percebut un terratrèmol que s’havia produït feia escassos minuts. La sacsejada havia estat prou forta en aquella zona com per obligar a desallotjar alguns edificis, tot i que sortosament no hi havia desperfectes i tot havia quedat en una anècdota.

A la nostra classe, situada en una planta baixa, no hem percebut absolutament res i no hem donat més importància al tema. Un lleu tremolor hem pensat. Al arribar a casa i consultar per internet la premsa del dia, poc pensava trobar les notícies que molts deveu haver vist i sentit. A aquella hora les notícies parlaven d’un terratrèmol de 7,8 graus en l’escala richter que havia provocat 5 morts i algunes desenes de ferits al sud-oest del país. Tot i la tragèdia he pensat que es tractava d’una xifra increiblement baixa tenint en compte les característiques de la regió, la qual vaig tenir la sort de visitar el passat mes d’octubre:

Localización de la provincia de Sichuan.

La província de Sichuan és la tercera més poblada de Xina amb uns 84 milions d’habitants (tot i que tenint en compte que el cens és de fa uns 10 anys actualment podríem xifrar-la sense cap mena de dubte a l’entorn dels 100 milions). La seva part oest és completament muntanyosa, sent una prolongació de la serralada del Himalaia. En aquesta part la densitat de població és força baixa i els seus habitants són majoritàriament d’ètnia tibetana (en aquesta zona es van registrar greus incidents fa dos mesos a arrel de la famosa crisi del Tíbet). La part est en canvi, és una fèrtil plana agrícola banyada per nombrosos rius i és la que dona nom a la província que traduïda del xinès significa “4 rius”. És una de les zones històriques de la civilització xinesa, els seus habitants són d’ètnia Han (els xinesos que tots coneixem) i tot i que la major part de la població es rural, la seva densitat és altíssima.

Si a la alta densitat de població de la província (sense comptar les províncies adjacents) hi sumem el fet que en absolut té el que es podria considerar una mínima infrastructura anti-terratrèmol, trobem que en cas d’un sisme de la magnitud del de fa unes hores, pot provocar una autèntica catàstrofe humanitària com sembla que ja està succeïnt. Les últimes notícies parlen ja de 7.600 morts i desenes de milers de ferits. Això tan sols a la zona de l’epicentre, ja que encara no s’han comptabilitzat les de la resta de la província. Si el sisme s’ha pogut sentir a Beijing i Shanghai, situades entre 2.000 i 3000 km. amb una intensitat propera als 4 graus no costa imaginar la intensitat que ha pogut adquirir en zones més properes.

Lamentablement, i això és una opinió personal, des d’un primer moment he cregut que la xifra de víctimes seria altíssima, potser a l’entorn de les 15.000. Tot i això, caldrà veure la transparència amb que el govern xinès facilita les dades reals. No cal oblidar que el 2008 és l’any dels JJOO on Xina es presenta al món com a gran potència. Tot está planificat i abolutament res, ni els fets del Tíbet ni una catástrofe humanitària com la que se’ls està venint a sobre, pot enterbolir el més mínim la gran festa que ens tenen muntada d’aquí un parell de mesos. Tot i la gravetat dels fets i l’alt nombre de víctimes intentaran tirar terra sobre l’assumpte i fer-lo oblidar de les consciències xineses i universals com més aviat millor. Una prova del que us dic: Quan aquest estiu seguiu qualsevol acte relacionat amb els JJOO de Beijing, intenteu comptabilitzar en quants d’ells es fará referència a les víctimes d’aquest sisme. Segurament no haureu de comptar massa…

Pel seu interés, avui reproduïm el post del nostre company Lluís del passat 7 de maig sobre el frenètic procés de construcció-destrucció a la Xina. Un procés que no sempre obeeix a les normes més lògiques.

“Feia temps que volia escriure un post sobre la construcció a Xina però mai trobava un cas tan clar com el que vos contaré ara.

El ritme de la construcció de Beijing és algo més que frenètic. És inimaginable si no s’està aquí. Per què vos faceu una idea, durant els 15 dies que vaig ser a Mallorca durant el mes de gener, vàren canviar els busos de la línia que agaf habitualment, havien tirat un edifici i havien canviat unes cases prefabricades… Imaginau els canvis que pot veure un xino durant els darrers 10 anys a Beijing…

Mirau aquest vídeo:

Està gravat des de la meva residència i mostra com estan tirant l’edifici NOU de costat de devora. Després d’haver demanat el perquè, se veu que cada universitat té uns doblers per gastar cada any. I si no te’ls gastes tots, l’any que ve te retallen el pressupost… Com que no és plan de perdre duros, aquí se’ls gasten per totes bandes.
Mirau els detalls d’aquestes fotos.


Els picapedrers estan a una altura superior als 13 metres…

Tirant a terra la paret damunt la que està… Sense comentaris.


Rompent el mur a martellades. On estan ses màquines???


www.notulas.com

Samarretes de rebaixa!

Mai 10, 2008

Ara que ve l’estiu, que ve la caloreta, és el millor moment per lluir samarreta! A Xina, per a tots aquells que vulguin expressar el seu rebuig a occident i ressaltar la “xinitat” del Tíbet, ho tindrán difícil perquè el catàleg está d’allò més farcit! Passin i vegin:

1) La clàssica.

2) “Estimo a Xina més que mai!” Per si no n’hi havia prou amb l’anterior, que consti!

3) “Estimo al Tibet però odio al Dalai Lama”… la frase es comenta per si sola.

4) Aquí ja se’ls començava a acabar el pressupost: “El Tíbet era, és i sempre será part de Xina”… el format és tan cutre com la teoria que avala el missatge.

5) Per últim de tot, un alegat a la llibertat de premsa: “Calla CNN!” en petit i quasi il·legible, el mateix missatge que a la samarreta nº4.

No obstant, ja que cap dels 5 models em convencia, em vaig acabar quedant amb aquesta:

En un mapa de Xina amb el Tibet ressaltat, el lema diu: “Sempre et protegiré”… Tot i que tots sabem que el concepte que els xinesos tenen de la protecció en aquest cas es una mica sui generis. La vaig comprar pel carrer on uns joves universitaris les venien, tots cofois i enfervorits de patriotisme, a tan sols 2€. El més trist de tot això és que no són pas les velles generacions les qui compren i llueixen orgulloses aquestes samarretes, sinó tot el contrari, són les generacions joves, cultes i amb estudis superiors. Aquelles de les quals s’espera o es podria esperar que el dia en que governin, siguin les responsables de l’obertura o una mínima democratització de l’estat o la societat xinesa. Aquelles a qui al preguntar-los sobre el tema, descobreixes que no tenen cap mena d’opinió formada al marge de repetir sistemàticament la versió oficial dels fets. Des dels fets de Tiananmen de 1989, cap altra generació d’estudiants xinesos ha tornat a gosar enfrontar-se obertament al seu govern sigui per la qüestió que sigui. Uns creuran que per és per por, altres per pragmatisme. Sigui el que sigui, el cert és que la lògica materialsta de: “fem-nos rics, com a país i com a individus” ha calat irreversiblement en les consciències juvenils d’aquesta generació… perduda?

http://flickr.com/photos/yggg/2418972104/

http://flickr.com/photos/yggg/page3/

http://www.anti-cnn.com/

En la visita a Tianjin de fa uns dies, tot donant un tomb per el passeig fluvial vaig poder observar aquesta curiosa escena:

No se si entrenaven per els JJOO, o per la regata Oxford-Cambridge, però en qualsevol cas no se’ls veia molt doctes ni gaire orientats en l’art de la navegació. Com en molts altres aspectes dels seus milions de compatriotes, els xinesos, sempre a contra-corrent!

No espereu veure l’última producció de la cadena estatal xinesa per promocionar uns ja sobrepromocionats Jocs Olímpics. Quan els responsables i els màxims mandataris xinesos vegin aquest vídeo segur que se’ls indigestará algún que altre “rollito de primavera”. Vegeu:

Es tracta de un vídeo-anunci elaborat per Amnistia Internacional d’uns 40 segons de durada que planejava ser difós durant els JJOO. No obstant, i com sol passar en aquests casos, el vídeo a es pot trobar ja fàcilment a internet. La temàtica és per tots de sobra coneguda, la denúncia d’una contradicció que cada cop resulta més molesta e incòmoda per al govern xinès: els valors olímpics i la situació dels drets humans aquí.

Per a més informació podeu clicar l’enllaç a la notícia:

http://www.elmundo.es/elmundo/2008/05/05/comunicacion/1209990764.html

De tornada

Mai 6, 2008

Bones de nou a tothom. Després d’una setmaneta de vacances ja hem tornat amb energies renovades. Com us avançava en l’anterior post, hem anat a Qingdao, ciutat de la costa centre-oriental xinesa. Després de 9 mesos familiaritzat amb la grisor de Beijing, el seu aire espés, la sequedat extrema del clima i les multituds per doquier, vaig arribar a creure que ja no quedaven llocs a Xina on un es pogués sentir mitjanament com a casa. Per sort m’equivocava. Les següents imatges en són una prova:

No, no es tracta de cap truc. No és ni la Costa Brava, ni el massís del Garraf ni la muntanya de Montserrat. Es el parc natural de Laoshan, situat a uns 40 km. de la ciutat. A uns 1000 m. d’altitud, respirant aire pur i contemplant embadalit unes vistes al mar que feia ja massa temps que no veia.