Dins el niu de l’ocell

Mai 29, 2008

Després de molts mesos en obres, fa unes setmanes per fi es va inaugurar el que serà l’estadi emblemàtic dels JJOO i de la ciutat de Beijing: l’anomenat per tothom el Niu de l’ocell per raons ben evidents.

La seva posada en escena va ser l’Open d’Atletisme de Xina, on a part d’atletes xinesos també varen participar-ne d’estrangers, tot i que ni molt menys d’alta volada. Tot i ser una competició de segona fila, va ser una oportunitat ideal per visitar l’estadi per un preu mòdic: uns 10€. Així que no la varem pas desaprofitar! Tot seguit un petit reportatge:

En primer lloc que l’estadi estigui inaugurat no vol dir que els entorns estiguin acondicionats. Encara els queda molt per fer i ja cal que s’afanyin que els JJOO ja són al girar la cantonada. El fet es que de moment, tot destil·la una sensació de provisionalitat que es massa, els embussos per accedir-hi són d’aquells que et posen a prova la paciència i al sortir del recinte no tens cap mena de servei de bus ni taxi aprop i et veus obligat a caminar una bona estona. De moment els xinesos han suplit aquestes carències amb una organització exemplar, amb milers de persones o voluntaris que en un esforçat anglés intenten conduïr a l’espectador estranger a bon port. A la imatge, una amb un cert look de “vigilante de la playa”:

A part d’això l’entorn de l’estadi també és en la seva major part de construcció recent, com a exemple veiem aquest peculiar edifici que m’he permès el luxe de batejar amb el nom de “Edifici Tupé”.

Un cop dins però, val a dir que l’estadi es per treure’s el barret. Té totes les comoditats tant pels espectadors com per la premsa i a diferència del que passa en altres recintes esportius, els preus de les begudes i el menjar no están multiplicats per 2. Quan era dins, si no hagués estat per la pista d’atletisme entre la grada i la gespa, vaig tenir la mateixa sensació que quan vaig al Camp Nou a veure algun partit del Barça.

Tot i ser una competició menor, la vetllada va deixar moments per el record com per exemple quan l’equip de Sichuan (la província xinesa més afectada pel terratrèmol) va guanyar la prova de relleu 4×100, amb una remuntada espectacular en els últims 100 metres a cárrec d’un dels seus corredors, que en acabar no va parar d’assenyalar davant les càmeres el nom de la seva província amb llàgrimes als ulls. El public va embogir d’alegria i d’emoció, no només per l’emotivitat del fet en si, sinó perque van batre a la mateixa línia de meta (va caldre Photo-finish) a l’equip… del Japó!!

En resum, va ser un diumenge força ben aprofitat, ara bé, tenint en compte que cap gran equip de cap gran esport de masses té la seu a Beijing, un no pot evitar preguntar-se que en farà la ciutat d’una infrastructura com aquesta una vegada acabin els JJOO. Un problema similar al que ja s’han hagut d’enfrontar altres antigues seus olímpiques com Barcelona amb l’Estadi Olímpic. Es convertirà en un munt de ferralla rovellada i decadent? Esperem que no, però tenint en compte l’afició dels xinesos per enderrocar tot allò vell (entenem per vell tot allò amb més de 10 anys) i construïr de nou, tot podria ser.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: